Catalonia, between Krausism and the Institución Libre de Enseñanza. Disagreements and convergences

Abstract

Using an intellectual history approach, this article examines the links between the Catalan intellectual community during the 19th and early 20th centuries with Krausism and the Free Institution of Education. Thus, a climate unfavorable to the acclimatization of Krausist philosophy in the Principality is detected, given the existence of a native philosophical tradition rooted in the philosophy of common sense (Llorens and Barba), as well as the influence of Balmesian thought. However, if Krausist movement never fully took hold, despite the presence of Hermenegildo Giner de los Ríos in Barcelona as a professor at the Secondary Education Institute, the truth is that, based on the friendship between Francisco Giner and Maragall, formalized in the wake of the end-of-the-century crisis, contacts began that were consolidated with Joaquín Xirau, who became a sort of consul for the Institution in Catalonia.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Arada, R. de la (2018). Hermenegildo Giner de los Ríos: l’empremta institucionista d’un pedagog i polític a Barcelona. En I. Vilafranca. I. y C. Vilanou (Ed.), Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915) (pp. 209-228). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Bastons, C. y Bastons, M. (1984). Correspondència de figuerencs a Unamuno: estudi especial –vida, pensament i cartes– de Joaquim Xirau (1895-1946). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 17, 341-355.

Bataillon, M. (1937). Erasme et l’Espagne. Droz.

Bosch-Gimpera, P. (1980). Memòries. Edicions 62.

Cacho Viu, V. (1977). Don Francisco Giner y el nacionalismo catalán. Boletín de la AEPE (Asociación Europea de Profesores de Español), 16, 35-41.

Casanovas, P. (2006). El krausismo en la historia intelectual catalana. En M. J. Espuny, O. Paz, y J. Cañabate (Ed.), Un siglo de derechos sociales. A propósito del Centenario del Instituto de Reformas Sociales (1903-2003) (pp. 111-134). Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cassirer, E. (2009). La idea de la constitución republicana. En Cassirer y su Neo-Ilustración. La conferencia sobre Weimar y el debate de Davos con Heidegger (pp. 45-66). Plaza y Valdés. https://doi.org/10.5211/9788492751501.ch2

Delgado, B. (1978). La Institución Libre de Enseñanza de Sabadell. Revista Española de Pedagogía, 141, 137-153.

D’Ors, E. (2000). Trilogía de la Residencia de Estudiantes. Eunsa.

Gaziel. (1970). Obres completes. Obra catalana. Selecta.

Keiper, W. (1922). El ideal educativo de Goethe. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, XLVI, 97-104 y 133-138.

Llopart, P. (2003). De Joaquim Xirau a M. B. Cossío: dotze cartes i una targeta de visita. Temps d’Educació, 27, 419-440.

Menéndez y Pelayo, M. (1910). Dos palabras sobre el Centenario de Balmes. Discurso leído en la sesión de clausura del Congreso Internacional de Apologética, el día 11 de septiembre de 1910. Imprenta G. Portavella.

Pérez Bastardas, A. (2003). Barcelona davant del pressupost extraordinari de cultura de 1908. Mediterrània.

Pijoan, J. (2002). Mi Don Francisco Giner (1906-1910). Biblioteca Nueva.

Pomés Vives, J. (2017). El federalismo regionalista catalán de base krausista durante el sexenio revolucionario (1868-1874). Historia Contemporánea, 55, 421-446. https://doi.org/10.1387/hc.18092

Pomés Vives, J. (2021). La Universitat de la “concòrdia” (1928-1936). Joaquim Xirau, el seu club de deixebles i la Federació Universitària Escolar (FUE) catalana. Temps d’Educació, 60, 193-228.

Pujol, D. (2021). Cassià Costal. Una vida dedicada a la pedagogía. Editorial Gavarres.

Roura-Parella, J. (1940). Educación y ciencia. La Casa de España en México.

Roura-Parella, J. (2020). Textos fundamentales en el exilio. Pedagogía culturalista y educación viva. Edicions de la Universitat de Barcelona.

Vilafranca. I. y Vilanou, C. (2018). Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Vilanou, C. (2006a). Historia conceptual e historia de la Educación. Historia de la Educación. Revista interuniversitaria, 25, 35-70.

Vilanou, C. (2006b). Historia conceptual e historia intelectual. Ars Brevis, 12, 165-190.

Vilanou, C. y Garcia Farrero, J. (2015). Joaquim Xirau i Palau (1895-1946). Journal of Catalan Intellectual History, 9-10, 109-117.

Xirau, J. (1998-2000). Obras Completas. Fundación Caja de Madrid/Anthropos, 4 vols.
Vilafranca Manguán, I., & Vilanou Torrano, C. (2026). Catalonia, between Krausism and the Institución Libre de Enseñanza. Disagreements and convergences. Historia De La Educación, 45, e32824. https://doi.org/10.14201/hedu.32824

Most read articles by the same author(s)

1 2 3 > >> 

Similar Articles

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

You may also start an advanced similarity search for this article.

Downloads

Download data is not yet available.
+ −