Aula

Abadal, R. d’. (1926-1952). Catalunya Carolíngia II. Els diplomes carolingis a Catalunya. IEC, Barcelona.
Abadal, R. d’. (1955). Catalunya Carolíngia III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. IEC, Barcelona.
Amoric, H. (1990). "Practiques et usages de la forêt provençale au Moyen Age". Actes del 1er i 2on curs d'Arqueologia d'Andorra, Patrimoni Artístic Nacional, Andorra, pp.77-90.
Baraut C. (1978). "Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (s. IX-XII)". Urgellia, 1, pp. 11-182.
Beltran, J. (2007). "Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L'inici de la producció de pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona". Quadrens d'Arquelogia i Història de la ciutat, 3, pp. 139-158.
Beltran, O; Vaccaro, I (2007). "Els comunals al Pallars Sobiràels usos tradicionals de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits". Revista d'Etnologia de Catalunya, 33, pp. 142-149.
Benavente, J.A. (2013). "Los petroglifos de Alloza (Teruel) y los hornos de aceite de enebro: un enigma resuelto". Historias del Bajo Aragón. http://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2013/04/12/los-petroglifos-de-alloza-teruel-y-los-hornos-de-aceite-de-enebro-un-enigma-resuelto/ [consulta, 18/03/2014]
Bolòs, J. (1982). "Anàlisi pol.línica i història medieval. Aportació al coneixement del paisatge pirinenc durant l'edat mitjana". Quaderns d'Estudis Medievals, 10:, pp.635-638.
Bonet, M.À.; Vallès, J. (2003). “Pharmaceutical ethnobotany in the Montseny biosphere
reserve (Catalonia, Iberian Peninsula). General results and new or rarely reported medicinal plants”. Journal of Pharmacy and Pharmacology, 55, pp. 259-270.
Bonhote, J., Vernet, J. (1988). "La mémoire des charbonnières. Essai de reconstitution des milieux forestiers dans una vallée marué par la métallurgie". Revue Forestière Française, 40, pp. 197-210.
Bonhote, J.; Davasse, B.; Dubois, C.; Izard, V.; Métailié, J.P. (2002). "Charcoal kilns and environmental history in the Eastern Pyrenees (France). A methodological approach". Charcoal Analysis. Methodoligical Approaches, Paleoecological Results and Wood Uses. Procedings os de Second International Meeting of Anthracology, pp. 219-228.
Brassy, Ch. (2014) Instruments pour jouer les musiques du Moyen Âge. http://www.instrumentsmedievaux.org. [Consulta:17/03/2014].
Bringué, J.M. (2003). "Els bens comunals al Pallars Sobirà e el seu context històric". Béns comunals i la gestió del territori al Pirineu català, els: Actes del Seminari, Què en farem dels comunals? Sort, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 21-47.
Calvet, A. (1999) De la pierre au son. Archéologie musicale du tympan de Moissac. Accord, Moissac.
Camiade, M., Fontaine, D. (2005). "Appropiation et exploitation du milieu forestier dans la montagne de l'Albera: le cas de la verriere du mas d'en Bonet du Vilar de 1538 à 1666". Les Ressources Naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'Èpoque Moderne: CRHISM, Perpignan, pp. 373-422.
Catafau, A. (coord) (2002). Les Ressources Naturelles des Pyrénées du Moyen Âges à l'Epoque Moderne. CRHISM, Perpignan.
Català, M., Costa, R., Folch, R. (2008). "Balanç de catorze anys de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya". Revista d'Etnologia de Catalunya, 33, pp. 118-141.
Castellet, L. (2012). Paisatge sonor, arqueologia del so. Codis, espais i instruments sonors a la Catalunya rural medieval (ss. X – XIV). Tesi de màster inèdita. Universitat de Barcelona. Barcelona.
Castells, J. (1999) Records de quan feia de pagès. Garsineu, Tremp.
Cavanilles, J. A. (1795). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia.
Clemente, J. (Ed.) (2001). El medio natural en la España medieval. Universidad de Extremadura, Caceres.
Codex… (s.XIV) Codex Granatensis. Repositorio Institucional de la Universidad de Granada http://hdl.handle.net/10481/6525 [Consulta: 25/03/2014]
Davasse, B., Galop, A. (1989). "Le charbon de bois et le pollen: elements pour une approche a de l'evolution historique du paysage forestier des Pyrenées ariégeoise". Acta Biologica Montana, 9, pp. 333-340.
Dioscórides (2006) De materia médica. Edición interactiva, Universidad de Salamanca, coord. Alejandro Esteller. http://dioscorides.eusal.es/ [consulta 25/03/2014]
Euba, I. (2009). "La vegetación leñosa y el uso de la madera en tres valles de los Pirineos orientales desde el neolítico hasta época moderna: análisis antracológico, dendrológico y tafonómico". Pyrenae: revista de prehistoria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 40(2), pp. 7-35.
Fabrega, A. (2006) "La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa". Estudis d'Història Agrària, 19, pp. 69-104.
Ferrer, M.T. (1996). "Emprius i béns comunals a l'Edat Mitjana". Béns comunals als Països catalans i a l'Europa contemporània: Sistemes agraris, organització social i poder als Països catalans, Lleida, pp.33-65
Ferrer, M. T. (2012). "El comerç català a la baixa edat mitjana". Catalan Historical Review, 5, pp. 159-193.
Font i Quer, P. (1999) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Barcelona, Península.
García Marsilla, J.V. (2013) "Alimentación y salud en la Valencia Medieval. Teorías y pràcticas" Anuario de Estudios Medievales 43/1, pp. 115-158.
Garí, B; Hernando, J. Riu, M, Sancho, M. Serra, A. (2005) Història Medieval Universal. Textos docents, 25. Universitat de Barcelona. Barcelona.
Gulaine, J. (1991). Pour une Archéologie agraire. Armand Colin, Paris.
Hernádez Cardona, X. (2001-2004). Història Militar de Catalunya. Vols. I y II. Rafael Dalmau, Barcelona.
Higounet, C. (1966). "Les forêts de l'Europe Occidentale de V a XI siècles". Agricoltura e mondo rurale in Occidente nell'alto Medioevo. XIII Settimana di Studi del Centro sull'Alto Medio Evo, Spoleto, pp. 398-399.
López-Calo, J. coord. (1994): Los instrumentos del Pórtico de la Gloria. Su reconstrucción y la música de su tiempo. Fundación Pedro Barrié de la Maza, A Coruña.
Mallol, A.; Barnola, P. (2014) Flora Catalana. http://www.floracatalana.net/infos/1. [consulta 18/03/2014]
Mingote, J.L. (1986). "Utillaje agrícola a través de la iconografía mozárabe". Actas del 1er Congreso de Arqueología Medieval Española, Tomo 1, Huesca, pp. 293-312.
Miquel, F. (1945). Liber Feudorum Maior. Cartulario que se conserva en el ACA. CSIC, Barcelona.
Música... (2014) La música Antigua Española. Ministerio de Educación y Ciencia. http://recursos.educarex.es/escuela2.0/Educacion_Artistica/Musica/musica_antigua_espanola/. [Consulta:18/03/2014]
Nieto, X., Raurich, X. (1998). Culip VI. Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. Monografies CASC, núm. 1. Museu d'Arquelogia de Catalunya, Girona.
Nöel, R. (1990). "Pour une archéologie de la nature dans le Nord de la "Francia". L'ambiente vegetale nell'alto medioevo. Settimane di Studi del Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, Spoleto, pp. 763-821.
Ollich, I.(2003) "Arqueologia i vida quotidiana a l’època medieval. L’excavació i interpretació d’una casa del segle XIII al jaciment de l’Esquerda". Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23/24, pp. 145-165.
Palet J.M.; Ana Ejarque, A.; Miras, Y.; Riera S.; Euba I.; Orengo, H. (2007). "Formes d'ocupació d'alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí-alt Urgell) i a la valldel Madriu-Perafita-Claror(Andorra): estudi diacrònic de paisatges cuturals pirinencs". Tribuna d’Arqueologia, 2006-2007, pp. 229-253.
Parada, M.; Carrió, E.; Bonet, M.A.; Vallès, J., (2009). “Ethnobotany of the Alt Empordà region (Catalonia, Iberian Peninsula). Plants used in human traditional medicine”. Journal of Ethnopharmacology, 124, pp. 609-618.
Pardo de Santayana, M. (2008) Estudios etnobotánicos en Campóo (Cantabria): conocimiento y uso tradicional de plantas. CSIC. Madrid.
Pelachs, A.; Soriano, J.M. (2003). "Las fuentes paleobotánicas y la historia forestal: El ejemplo de los valles de la Coma de Burg y Vallferrera (Pallars Sobirà, Lleida)". Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, 16, pp. 155-160.
Pelachs, A. (2005). Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu central català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a lestudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera. Tesis doctorals en xarxa. http://www.tdx.cat/handle/10803/4958. [consulta 11/03/2014]
Pinna, M. (1990). "Il clima nell'alto Medioevo conoscenze attuali prospettive di ricerca". L'ambiente vegetale nell'alto Medioevo. Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi Sull’alto Medioevo, Spoleto, pp. 431-452.
Puig, I. (1992). El monestir de Santa Maria de Gerri. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
Raurich, X., Pujol, M., Izquierdo, P. (1994). "Les Sorres X: una embarcació medieval al Delta del Llobregat (Catalunya)". Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Tomo III, pp. 1081-1090.
Rendu, C., Campmajor, P., Davasse, B., Galop, D. (1994). "Habitat, environement et systemes pastoraux en montagne: acquis et perspectives de recherches a partir de l'étude du territoire d'Enveig". X Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, Puigcerdà, pp. 661-673.
Riera, S., Esteban, A. (1994). "Vegetation history and human activity during the last 6.000 years on the central Catalan coast". Vegetation History and Archaeobotany, 3(1), pp. 7-23.
Riera, S., Wansard, G., Julià, R. (2004). "2000-year environmental history of a karstic lake in the Mediterranean Pre-Pyrenees: the Estanya lakes (Spain)". Catena 55, pp. 293-324.
Rius, J. (1945-1947). Cartulari de St. Cugat del Vallès. CSIC, Barcelona.
Sancho, M. (1999). Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval. Marcombo, Barcelona.
Sancho, M. (2005). El Montsec entre la serra i la vall: percepció del territori i construcció d'un paisatge a l'Edat Mitjana. Explotation, Gestion et Appropriation des Ressorces Montagnards du Moyen Âge aux Temps Modernes, CRHISM - PUP, Perpignan, pp. 73-87.
Sancho, M. (2009). Mur, la història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Garsineu, Tremp.
Solà, J. (2003). La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. IPEC, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Tesoros… (2014) Tesoros del Museo Arqueológico, Catálogo, núm. 57371, Arqueta de Abderrahman ben Zeiyan http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?Museo=MANT&txtSimpleSearch=Palencia+%28m%29&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=advancedSelection&MuseumsSearch=MANT|&MuseumsRolSearch=36&listaMuseos=[Museo+Arqueol%EF%BF%BDgico+Nacional+%28Colecci%EF%BF%BDn+Tesoros+del+MAN%29] [consulta, 18/03/2014]
Thibaut, E. (2006). Cuina medieval catalana: història, dietètica i cuina. Cossetània ed., Barcelona.
Violant i Simorra, R. (1985). El Pirineo español. Vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Ed. Altafulla, Barcelona
Wickmham, C. (1990). "European Forest in the Early Middle Ages: Landscape and Land Clearance". L'ambiente vegetale nell'alto Medioevo. Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi Sull’alto Medioevo, Spoleto, pp. 479-545.