Gran Bretaña y la cuestión catalana: la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española

  • Manuel Alejandro Castellano García
    Universitat Pompeu Fabra

Resumen

Tras un largo periodo supeditado a la diplomacia francesa, la apertura de una negociación bilateral con Gran Bretaña permitió a Felipe V negociar por primera vez con voz propia. De entre los puntos a acordar, el conocido como «caso de los catalanes» acabó revistiendo mucha más importancia de la prevista al chocar la intención británica de conseguir el respeto a las leyes y constituciones catalanas contra la inamovible convicción de Felipe V en abolirlas. En el presente artículo analizamos la negociación abierta con el viaje de Lord Lexington a Madrid y culminada por el marqués de Monteleón en Londres: las instrucciones recibidas por los respectivos negociadores y sus informes unidos a los testimonios y correspondencia de muchos de los protagonistas implicados nos permiten reconstruir una compleja negociación que, aunque no cerró el debate del caso catalán, sí marcó de forma definitiva el futuro de las libertades y constituciones catalanas.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
(1714). The case of the catalans consider’d. Londres: J. Baker. Londres.

(1715). A report from the Committee of Secrecy, appointed by order of the House of Commons to examine several books and papers laid before the House, relating to the late negotiations of Peace and Commerce, reported on the Nine of June, 1715. Londres: Thomas Hume.

Albareda Salvadó, J. (2000). La guerra de successió i l’onze de setembre. Barcelona: Empuries.

Albareda Salvadó, J. (2002). Felipe V y el triunfo del absolutismo. Cataluña en un con?icto europeo (1700-1714). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Entitat Autònoma del Diari O?cial i de Publicacions.

Albareda Salvadó, J. (2005). El «Cas dels catalans». la conducta dels aliats arran de la guerra de successió, 1705-1742. Barcelona: Fundació Noguera.

Albareda Salvadó, J. (2010). La guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica.

Albareda Salvadó, J. (2013). Felipe y la negociación de los tratados de Utrecht: bajo los dictados del mejor abuelo del mundo. 1713: la monarquía de España y los tratados de Utrecht, Cuadernos de Historia Moderna. Anejos, 12, 31-60.

Albareda Salvadó, J. (2015). Los tratados de Utrecht-Rastatt y España: ceder lo mínimo para conservar lo principal. En J. Albareda (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español: los tratados de Utrecht, (1713-1714) (pp. 65-122). Barcelona: Crítica.

Albareda Salvadó, J. (2018). Une principauté pour la princesse des Ursins: dif?cultés et échec. En G. Hanotin y D. Pico (dirs.), Le lion et les lys : Espagne et France au temps de Philippe V (pp. 189-206). Burdeos: Presses Universitaires de Bourdeux.

Albertí, S. (1964). L’onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor.

Baudrillart, A. (1890). Philippe V et la cour de France d’après des documents inédits tirés des archives espagnoles de Simancas et d’Alcala de Hénarès, et des Archives du Ministère des affaires étrangères à Paris, Vol. I. Paris: Librairie de Fermin-Didot.

Bély, L. (1990). Espions et ambassadeurs au temps de Louis XIV. París: Fayard.

Bély, L. (2007). L’ Art de la paix en Europe: naissance de la diplomatie moderne, XVIe-XVIIIe siècle. Paris: Presses universitaires de France.

Bély, L. (2015). Ombres et lumieres dans l’Europe de la paix d’Utrecht (1713-1714). En C. Mollfulleda y N. Sallés (eds.). Els Tractats d’Utrecht clarors i foscors de la pau, la resistència dels catalans: 9-12 de abril, actes del congrés (pp. 19-25). Barcelona: Museu d’Historia de Catalunya.

Bluche, F. (1998). Le Journal secret du Louis XIV. París : Ed. Du Rocher.

Cases Ibañez, A. (2013). La participació portuguesa al front català durant la guerra de Successió (1707-1713). En J. Dantí, X. Gil e I. Mauro (coords.), Actes del VIII congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813». Barcelona, 17-20 decembre de 2013: comunicacions (I, pp. 24-49). Barcelona: Univer-sitat de Barcelona.

Castellano García, M. (2016). François Gaultier, un artisan de la paix d’Utrecht, 1711-1713. Revue d’Histoire Diplomatique, 132(3), 257-275.

Castellví i Obando, F. (1997-2002). Narraciones históricas. En J. M. Mundet y J. Alsina (eds.), Vol. III, Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo.

Cobbet, W. (1811). The Parliamentary History of England. From the Normand conquest, in 1066, to the year 1803, Vol. VII. Londres: T. C. Hansard.

Courcy, marqués de. (1889). Renonciation des Bourbons d’Espagne au trone de France. Paris: Plon Nourrit.

Coward, B. (2003). The Stuart Age: England 1603-1714. Londres: Longman.

Désos, C. (2009) Les français de Philippe V. Un modèle nouveau pour gouverner l’Espagne (1700-1724). Estrasburgo: Presses Universitaires de Strasbourg.

Fernández Durán, R. (2011). La corona española y el trá?co de negros: del monopolio al libre comercio. Madrid: Ecobook.

García Cárcel, R. (1998). La opinión catalana sobre Francia en la primera mitad del siglo XVIII. Pedralbes: Revista d’Història moderna, 18(2), 421-437.

García i Espuche, A. (2014). Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714. Barcelona: Empuries.

Gregg, E. (2001). Queen Anne. New Haven & Londres: Yale University Press.

Guerrero Villar, J. (2008). El tratado de paz con Inglaterra de 1713. Orígenes y culmina-ción del desmembramiento de la monarquía española (Tesis doctoral). Universidad Autónoma de Madrid.

Guillamón Álvarez, F. J y Muñoz Rodríguez, J. D. (eds.). (2008). Educando al Príncipe: correspondencia privada de Luis XIV a Felipe V durante la guerra de Sucesión. Rosario: Prohistoria.

Henderson, N. (2002). Prince Eugene of Savoy: a biography. Londres: Phoenix.

Hill, B. W. (1988). Robert Harley, Speaker, Secretary of State and Premier Minister. New Haven & Londres: Yale University Press.

Hoppit, J. (2000). A land of liberty? England 1689-1727. Oxford: Clarendon Press.

Horowski, L. (2018). Subjects into sovereigns: The outsiders’ pursuit of sovereignity and the war of the Spanish sucession. En M. Pohlig y M. Schaich (dirs.), The war of the Spanish Succession: new perspectives (pp. 101-130). Oxford: Oxford University Press.

Horn, D. B. (1961). The British diplomatic service, 1698-1789. Oxford: Clarendon Press.

León Sanz, V. (2003). Carlos VI, el emperador que no pudo ser rey de España. Madrid: Santillana Ediciones generales.

León Sanz, V. (2013). De La Haya a Utrecht. Las negociaciones de paz en la Corte de Barcelona (1709-1714). En J. Dantí, X. Gil e I. Mauro (coords.), Actes del VIII congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813»: Barcelona, 17-20 decembre de 2013: comunicacions (I, pp. 93-123). Barcelona: Universitat de Barcelona.

León Sanz, V. (2015). Al servicio de Carlos VI. El partido español en la corte imperial. En J. Albareda (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español: los tratados de Utrecht, (1713-1714) (pp. 225-275). Barcelona: Crítica.

Martín Marcos, D. (2014). Portugal entre Methuen y Utrecht. En M. Torres Arce y S. Truchuelo García (eds.), Europa en torno a Utrecht (pp. 65-88). Santander: Univer-sidad de Cantabria.

Muñoz González, A. y Catà i Tur, J. (2009). La traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715). Barcelona: Llibres de l’Índex.

Parke, G. (ed.). (1798). Letters and correspondance, public and private, of the Right Honou-rable Henry St. John, lord viscount Bolingbroke, during the time he was secretary of state to Queen Anne, with state papers, explanatory notes and a translation of foreign letters, Vols. II-III-IV. Londres: G. G. & J. Robinson.

Sanpere i Miquel, S. (1905). Fin de la nación catalana. Barcelona: Tipogra?a l’Avenç. [Ed. Facsimil (2001). Barcelona: Base].

Soldevila, F. (1995). Anglaterra i Catalunya. Les relacions anglo-catalanes durant la guerra de Successió. Manuscrits: revista d’història moderna, 13, 13-30.

Storrs, C. (2013). How wars end: Lord Lexington’s mission to Madrid: 1712-1713. 1713: la monarquía de España y los tratados de Utrecht, Cuadernos de Historia Moderna. Anejos, 12, 77-99.

Torcy, marqués de. (1757). Memoires du monsieur du Torcy : pour servir a la l’histoire des negociations. Depuis le Traité de Ryswyck jusqu’à la paix d’Utrecht, Vol. III. Londres: Chez Nurse & Vaillant.

Torras i Ribé, J. M. (2000). La rereguarda catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional. Manuscrits, 18, 63-91.

Torras i Ribé, J. M. (2013). Antecedentes y consecuencias de la negociación de Utrecht en Cataluña (1711-1713). 1713: la monarquía de España y los tratados de Utrecht, Cuadernos de Historia Moderna. Anejos, 12, 133-152.

Torras i Ribé, J. M. (2015). El principi de la ? de la Guerra de Successió a Catalunya: de les negociacions d’Utrecht al conveni de l’Hospitalet (1711-1713). En C. Mollfulleda y N. Sallés (eds.), Els Tractats d’Utrecht clarors i foscors de la pau, la resistència dels catalans: 9-12 de abril, actes del congrés (pp, 297-306). Barcelona: Museu d’Historia de Catalunya.
Castellano García, M. A. . (2020). Gran Bretaña y la cuestión catalana: la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española. Studia Historica: Historia Moderna, 42(2), 329–363. https://doi.org/10.14201/shhmo2020422329363

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+