E cert te molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e fa medecines. La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI)

Resumen

A finales de la Edad Media asistimos a un cambio de percepción respecto a ciertas prácticas de salud llevadas a cabo mayoritariamente por mujeres. Estas prácticas, condenadas durante siglos por las élites laicas y eclesiásticas, adquieren progresivamente un carácter herético y diabólico, dando origen a la imagen de la bruja durante los primeros años del siglo XV. Las etapas de este cambio son perceptibles a través de la documentación catalana, la cual nos permite plantear una evolución que conecta las actuaciones contra la magia popular en el siglo XIV, las primeras acusaciones de brujería a inicios del XV y las grandes persecuciones en época moderna.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
ALCOBERRO, Agustí. «Cacera de bruixes, justícia local i Inquisició a Catalunya, 1487-1643: alguns criteris metodològics». Pedralbes, 2008, vol. 28, pp. 485-504.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª Milagros y BOSCÀ CODINA, José Vicente. Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV). Valencia, 1996, pp. 7-18.

CASTELL GRANADOS, Pau. Un judici a la terra dels bruixots. La cacera de bruixes a la Vall Fosca. Tremp, 2011.

FERRER, Sant Vicent. Sermons, a cura de Gret Schib. Barcelona, 1975.

HANSEN, Joseph. Quellen und untersuchungen zur geschichte des hexenwahns und der hexenverfolgung im mittelalter. Bonn, 1901; reimpr. Hildesheim, 1963.

LEVACK, Brian. The Witch Hunt in Early Modern Europe. Pearson: Harlow, 2006.

MARTÍ I BONET, Josep M. [et ál.], Processos de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, 1984.

MONJAS MANSO, Lluís. La reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica tarraconense al llarg de la baixa Edat Mitjana (a través dels qüestionaris de visita pastoral). Bercelona, 2008.

MURARO, Luisa. «Ir libremente entre sueño y realidad» (trad. de M.ª Milagros Rivera Garretas). Acta Historica et Archaeologica Medievalia, 1998, vol. 19, pp. 355-372.

MURARO, Luisa. L’ordine simbolico della madre. Roma: Editori Riuniti, 1991.

PADILLA LAPUENTE, Ignacio (coord.). L’esperit d’Àneu: llibre dels costums i ordinacions de les valls d’Àneu. Esterri d’Àneu, 1999.

PALAU I BADUELL, Josep M. La moralitat dels clergues i laics als comtats de Pallars a través de les visites pastorals de 1314 i 1315, Barcelona, 2009 [http://hdl.handle.net/2445/68511].

PERARNAU I ESPELT, Josep. «Activitats i fórmules supersticioses de guarició a Catalunya en la primera meitat del segle XIV». Arxiu de Textos Catalans Antics, 1982, vol. 1, pp. 47-78.

RIVERA GARRETAS, M.ª Milagros. La diferencia sexual en la historia. Valencia, 2005.

ROIG, Jaume. Spill, ed. Antònia Carré. Barcelona, 2006, vol. 3.

SAROÏHANDY, Jean-Joseph. «El boque de Biterna en los fueros catalanes del Valle de Aneu». Revista de Filología Española, 1917, vol. 4, pp. 26-49.

SHIRREFFS, Deirdre A. «Anemone nemorosa L.». Journal of Ecology, 1985, vol. 73, pp. 1005-1020.

VALLS I TABERNER, Ferran. Privilegis i Ordinacions de les Valls Pirinenques. Barcelna, 1917.

VINCKE, Johannes. Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition. Die Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13. und 14. Jahrhunderts. Bonn, 1941.
Castell Granados, P. (2014). E cert te molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e fa medecines. La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI). Studia Historica. Historia Medieval, 31, 233–244. Recuperado a partir de https://revistas.usal.es/uno/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/view/11738

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Pau Castell Granados

,
Universidad de Barcelona
Institut de Recerca en Cultures Medievals IRCVM. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6. E-08001 BARCELONA.
+