De Podio a Despuig: construcción y consolidación de una sociedad feudal a través del estudio de una familia (Tortosa, siglos XII y XIII)
Resumen
La conquista de la Catalunya Nova forma parte del proceso de expansión de la cristiandad latina. En 1148, Tortosa fue conquistada por el conde de Barcelona y sus aliados. Este episodio dio paso a una sustitución de poblaciones articulada mediante el repartimiento de los bienes conquistados y el asentamiento de colonos cristianos, cuyo resultado derivó en la construcción de una nueva sociedad feudal. Así, los colonos modificaron el espacio urbano y rural para adaptarlos a sus necesidades. En este artículo se reconstruye este proceso mediante el estudio prosopográfico de una familia de colonos: los Puig. Asimismo, se proporcionan evidencias para seguir estudiando la sociedad medieval de Tortosa, una vez ya consolidada a mediados del siglo XIII.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Almuni, Victòria, La catedral de Tortosa als segles del Gòtic. Volum I. Fundació Noguera, 2007.
Alomar, Gabriel, Cátaros y occitanos en el Reino de Mallorca. Luis Ripoll Editor, 1978.
Altisent, Agustí. Diplomatari de Santa Maria de Poblet (960-1177), Vol. I. Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, 1995.
Barceló, Miquel, «Expedicions militars i projectes d’atac contra les illes orientals d’al-Andalus (al-Jaza’ir al-Sharqiyya al-Andalus) abans de la conquesta catalana (1229)». Estudi General 1 (1981): 99-108.
Barceló, Miquel. «La spurcitia paganorum que había en Coria antes de la conquista cristiana en junio de 1142 d.C.». En Musulmanes y Cristianos en Hispania durante las conquistas de los siglos XII y XIII, editado por Miquel Barceló y José Martínez Gázquez. Publicaciones de la UAB, 2005.
Bartlett, Robert. La formación de Europa. Conquista, colonización y cambio cultural, 950-1350. Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Beguer, Manuel. Llinatges tortosins. Dertosa, 1980.
Bellés, Joan y Alturo, Jesús, Llibre dels judicis: traducció catalana moderna del Liber iudiciorum. Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2008.
Bensch, Stephen P., Barcelona and its Rulers, 1096-1291. Cambridge University Press, 1995. https://doi.org/10.1017/CBO9780511584794
Bertran, Prim. «El comtat d’Urgell i la conquesta de Balaguer». En Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, editado por Flocel Sabaté. Pagès Editors, 2007.
Bisson, Thomas. «Catalunya Nova, laboratorio per a una nova societat?». En L’Islam i Catalunya. Catàleg. Institut Català de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya, 1998.
Bonet, Maria. «La feudalització de Tarragona». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 5, núm. 16 (1994): 211-39.
Bourin, Monique, ed. Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Publications de l’Université de Tours, 1990-1995. https://doi.org/10.4000/books.pufr.16225
Curto, Albert. «La guerra contra Joan II a les Terres de l’Ebre». Recerca 6 (2002): 9-42. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27123
Dauzat, Albert y Charles Rostaing. Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. Larousse, 1963.
Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. 1557. Imprenta de la Renaixensa, 1877. Accesible en https://www.lluisvives.com/obra-visor/los-colloquis-de-la-insigne-ciutat-de-tortosa--0/html/
Fabregat, Emeteri. Burgesos contra senyors. La lluita per la terra a Tortosa (1148-1299). Quaderns de Recerca, 2006.
García Edo, Vicent. «El parentesco entre las costumbres de Lérida (1228), Valencia (1238) y Tortosa (1273)». Anuario de Historia del Derecho Español 67 (1997): 173-88.
Guinot, Enric. Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Tres i Quatre, 1999.
Higounet, Charles. Les Allemands en Europe centrale et orientale au Moyen Age. Aubier, 1989.
Jaspert, Nikolas. «Capta est Dertosa, clavis Christianorum. Tortosa and the Crusades». En The Second Crusade. Scopes and Consequences, editado por Martin Hoch y Jonathan Phillips. Manchester University Press, 2001.
Kirchner, Helena y Antoni Virgili. «Espacios agrarios en el Baix Ebre en época andalusí y después de la conquista catalana (siglos XI-XIII)». En Trigo y ovejas: el impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), editado por Josep Torró y Enric Guinot. Publicacions de la Universitat de València, 2018.
Kirchner, Helena y Antoni Virgili. «The impact of the Christian conquest on the agrarian areas in the lower Ebro Valley: The case of Xerta (Spain)». En Settlement Change across Medieval Europe: Old Paradigms and New Vistas, editado por Niall Brady y Claudia Theune. Sidestone Press, 2019.
Lladonosa, Josep. Història de Lleida. Pagès Editors, 1991.
Lladonosa, Josep. La conquesta de Lleida. Rafael Dalmau Editor, 1961.
Massip, Jesús, Costums de Tortosa. Fundació Noguera, 1996.
Massip, Jesús. La gestació de les Costums de Tortosa. Consell Comarcal de les terres de l’Ebre, 1984.
Mateu Mercadé, Marina. «Les torres i el procés de colonització del Baix Ebre (segles XII-XIII)». Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. https://hdl.handle.net/10803/689706
McCrank, Lawrence. «Norman Crusaders in the Catalan Reconquest: Robert Burdet and the Principality of Tarragona». Journal of Medieval History 7 (1981): 67-82. https://doi.org/10.1016/0304-4181(81)90036-1
Miquel, Laura, y Jordi Morelló. «Economic inequalities in an Iberian urban society: Tortosa before and after the Black Death». En Socio-Economic Inequalities during the Conjuncture of the 14th century: Sources and Methods, Dynamics and Representations (Italy and Europe, ca. 1270-1350), editado por Davide Cristoferi. Firenze University Press, 2025.
Miravall, Ramon. Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Rafael Dalmau Editor, 1980.
Morelló, Jordi. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV: estudi i edició del llibre de manifest de 1316. Quaderns de Recerca núm. 7, 2024.
Mundy, John. Europa en la Alta Edad Media (1150-1309). Aguilar, 1980.
Pacheco, Núria. «Algunas consideraciones sobre familia y sucesión en una sociedad de frontera (Tortosa, siglos XII y XIII)». Medievalismo 32 (2022): 251-72. https://doi.org/10.6018/medievalismo.551131
Pacheco, Núria. «Dime cómo te llamas y te diré de dónde vienes. La Revolución Antroponímica y sus posibilidades para el estudio de las migraciones medievales». Cuadernos del CEMyR 31 (2023): 529-47. https://doi.org/10.25145/j.cemyr.2023.31.22
Pacheco, Núria. Ut sis stator et habitator. La colonización feudal de la Catalunya Nova: la inmigración occitana (siglos XII-XIII). Universidad de Granada, 2025.
Pagarolas, Laureà. La Comanda del Temple de Tortosa: primer període (1148-1213). Institut d’Estudis Dertosenses, 1984.
Papell, Joan. Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225), 2 vols. Fundació Noguera, 2005.
Pluskowski, Aleks. The Archaeology of the Prussian Crusade, Holy War and Colonisation. Routledge, 2013. https://doi.org/10.4324/9780203079867
Prawer, Joshua, «Colonization Activities in the Latin Kingdom of Jerusalem». Revue Belge de Philologie et d’Histoire 29 (1951): 1063-1118. https://doi.org/10.3406/rbph.1951.2115
Prawer, Joshua, The Latin Kingdom of Jerusalem. European Colonialism in the Middle Ages. Weidenfeld & Nicholson, 1972.
Querol, Enric, «Cristòfol Despuig, pugna pro patria. Noves dades biogràfiques sobre l’autor dels Col·loquis». Llengua & Literatura 16 (2005): 247-88. https://raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/184917
Rovira, Salvador-J. Els nobles de Tortosa: segle XVI. Consell comarcal del Baix Ebre, 1996.
Sarobe, Ramon. Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Fundació Noguera, 1998.
Soto, Ricard, Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, 1984.
Toda, E. Cartulari de Poblet: edició del manuscrit de Tarragona. Institut d’Estudis Catalans, 1938.
Torró, Josep. «Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalanoaragonesa y su contexto». En De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y poscoloniales, editado por Gloria Cano y Ana Delgado. Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Torró, Josep. El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). Publicacions de la Universitat de València, 1999.
Torró, Josep. «Was the Christian conquest of al-Andalus irreversible?». Journal of Medieval Iberian Studies 4, núm. 1 (2012): 59-65. https://doi.org/10.1080/17546559.2012.677178
Villegas, Lucas. «Anglo-Norman Intervention in the Conquest and Settlement of Tortosa, 1148-1180». Crusades 8 (2009): 63-129. https://doi.org/10.1080/28327861.2009.12220130
Villegas, Lucas. «Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquista c.1018-c.1248». Tesis doctoral, University of Nottingham, 2007. https://repository.nottingham.ac.uk/entities/publication/602b2121-7bb3-482d-bc5f-7e9ae2ee8464
Virgili, Antoni. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200). Servei de publicacions de la UAB, 2001.
Virgili, Antoni. «Conquista feudal y transformaciones agrarias: colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII». Historia Agraria: Revista de Agricultura e Historia Rural 81 (2020): 165-94. https://doi.org/10.26882/histagrar.081e05v
Virgili, Antoni. «Croats anglonormands a Tortosa (segona meitat del segle XII)». Santes Creus. Revista de l’Arxiu Bibliogràfic 23 (2010): 49-74.
Virgili, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Fundació Noguera, 1997.
Virgili, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat de Gombau de Santa Oliva. Fundació Noguera, 2001.
Virgili, Antoni. «Els aragonesos en la conquesta del Baix Ebre (1148-1212)». Recerques 62 (2011): 37-68.
Virgili, Antoni. «Els conqueridors de mitjan segle XII: com aprenen a ser-ho». En El feudalisme comptat i debut. Formació i expansió del feudalisme català, coordinado por Miquel Barceló et al. Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Virgili, Antoni. «Gent Nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII-XIII)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 21 (2010): 77-102.
Virgili, Antoni. «Sarraïns a la Catalunya Nova (segles XII-XIII)». En Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades, editado por Flocel Sabaté. Pagès Editors, 2019.
Virgili, Antoni. «War and booty as Incentives for Emigration. Tortosa and al-Andalus (12th-13th centuries)». En From Al-Andalus to the Americas (13th-17th Centuries): Destruction and construction of societies, editado por Thomas Glick et al. Brill, 2018. https://doi.org/10.1163/9789004365773_005
Virgili, Antoni et al. Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torroella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272), 2 vol. Fundació Noguera, 2018.
Zimmermann, Michel. «L’usage du Droit wisigothique en Catalogne du IXe au XIIe siècle: approches d’une signification culturelle». Mélanges de la Casa de Velázquez 9 (1973): 233-81. https://doi.org/10.3406/casa.1973.1078
Alomar, Gabriel, Cátaros y occitanos en el Reino de Mallorca. Luis Ripoll Editor, 1978.
Altisent, Agustí. Diplomatari de Santa Maria de Poblet (960-1177), Vol. I. Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, 1995.
Barceló, Miquel, «Expedicions militars i projectes d’atac contra les illes orientals d’al-Andalus (al-Jaza’ir al-Sharqiyya al-Andalus) abans de la conquesta catalana (1229)». Estudi General 1 (1981): 99-108.
Barceló, Miquel. «La spurcitia paganorum que había en Coria antes de la conquista cristiana en junio de 1142 d.C.». En Musulmanes y Cristianos en Hispania durante las conquistas de los siglos XII y XIII, editado por Miquel Barceló y José Martínez Gázquez. Publicaciones de la UAB, 2005.
Bartlett, Robert. La formación de Europa. Conquista, colonización y cambio cultural, 950-1350. Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Beguer, Manuel. Llinatges tortosins. Dertosa, 1980.
Bellés, Joan y Alturo, Jesús, Llibre dels judicis: traducció catalana moderna del Liber iudiciorum. Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2008.
Bensch, Stephen P., Barcelona and its Rulers, 1096-1291. Cambridge University Press, 1995. https://doi.org/10.1017/CBO9780511584794
Bertran, Prim. «El comtat d’Urgell i la conquesta de Balaguer». En Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, editado por Flocel Sabaté. Pagès Editors, 2007.
Bisson, Thomas. «Catalunya Nova, laboratorio per a una nova societat?». En L’Islam i Catalunya. Catàleg. Institut Català de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya, 1998.
Bonet, Maria. «La feudalització de Tarragona». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 5, núm. 16 (1994): 211-39.
Bourin, Monique, ed. Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Publications de l’Université de Tours, 1990-1995. https://doi.org/10.4000/books.pufr.16225
Curto, Albert. «La guerra contra Joan II a les Terres de l’Ebre». Recerca 6 (2002): 9-42. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27123
Dauzat, Albert y Charles Rostaing. Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. Larousse, 1963.
Despuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. 1557. Imprenta de la Renaixensa, 1877. Accesible en https://www.lluisvives.com/obra-visor/los-colloquis-de-la-insigne-ciutat-de-tortosa--0/html/
Fabregat, Emeteri. Burgesos contra senyors. La lluita per la terra a Tortosa (1148-1299). Quaderns de Recerca, 2006.
García Edo, Vicent. «El parentesco entre las costumbres de Lérida (1228), Valencia (1238) y Tortosa (1273)». Anuario de Historia del Derecho Español 67 (1997): 173-88.
Guinot, Enric. Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Tres i Quatre, 1999.
Higounet, Charles. Les Allemands en Europe centrale et orientale au Moyen Age. Aubier, 1989.
Jaspert, Nikolas. «Capta est Dertosa, clavis Christianorum. Tortosa and the Crusades». En The Second Crusade. Scopes and Consequences, editado por Martin Hoch y Jonathan Phillips. Manchester University Press, 2001.
Kirchner, Helena y Antoni Virgili. «Espacios agrarios en el Baix Ebre en época andalusí y después de la conquista catalana (siglos XI-XIII)». En Trigo y ovejas: el impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), editado por Josep Torró y Enric Guinot. Publicacions de la Universitat de València, 2018.
Kirchner, Helena y Antoni Virgili. «The impact of the Christian conquest on the agrarian areas in the lower Ebro Valley: The case of Xerta (Spain)». En Settlement Change across Medieval Europe: Old Paradigms and New Vistas, editado por Niall Brady y Claudia Theune. Sidestone Press, 2019.
Lladonosa, Josep. Història de Lleida. Pagès Editors, 1991.
Lladonosa, Josep. La conquesta de Lleida. Rafael Dalmau Editor, 1961.
Massip, Jesús, Costums de Tortosa. Fundació Noguera, 1996.
Massip, Jesús. La gestació de les Costums de Tortosa. Consell Comarcal de les terres de l’Ebre, 1984.
Mateu Mercadé, Marina. «Les torres i el procés de colonització del Baix Ebre (segles XII-XIII)». Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. https://hdl.handle.net/10803/689706
McCrank, Lawrence. «Norman Crusaders in the Catalan Reconquest: Robert Burdet and the Principality of Tarragona». Journal of Medieval History 7 (1981): 67-82. https://doi.org/10.1016/0304-4181(81)90036-1
Miquel, Laura, y Jordi Morelló. «Economic inequalities in an Iberian urban society: Tortosa before and after the Black Death». En Socio-Economic Inequalities during the Conjuncture of the 14th century: Sources and Methods, Dynamics and Representations (Italy and Europe, ca. 1270-1350), editado por Davide Cristoferi. Firenze University Press, 2025.
Miravall, Ramon. Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Rafael Dalmau Editor, 1980.
Morelló, Jordi. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV: estudi i edició del llibre de manifest de 1316. Quaderns de Recerca núm. 7, 2024.
Mundy, John. Europa en la Alta Edad Media (1150-1309). Aguilar, 1980.
Pacheco, Núria. «Algunas consideraciones sobre familia y sucesión en una sociedad de frontera (Tortosa, siglos XII y XIII)». Medievalismo 32 (2022): 251-72. https://doi.org/10.6018/medievalismo.551131
Pacheco, Núria. «Dime cómo te llamas y te diré de dónde vienes. La Revolución Antroponímica y sus posibilidades para el estudio de las migraciones medievales». Cuadernos del CEMyR 31 (2023): 529-47. https://doi.org/10.25145/j.cemyr.2023.31.22
Pacheco, Núria. Ut sis stator et habitator. La colonización feudal de la Catalunya Nova: la inmigración occitana (siglos XII-XIII). Universidad de Granada, 2025.
Pagarolas, Laureà. La Comanda del Temple de Tortosa: primer període (1148-1213). Institut d’Estudis Dertosenses, 1984.
Papell, Joan. Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225), 2 vols. Fundació Noguera, 2005.
Pluskowski, Aleks. The Archaeology of the Prussian Crusade, Holy War and Colonisation. Routledge, 2013. https://doi.org/10.4324/9780203079867
Prawer, Joshua, «Colonization Activities in the Latin Kingdom of Jerusalem». Revue Belge de Philologie et d’Histoire 29 (1951): 1063-1118. https://doi.org/10.3406/rbph.1951.2115
Prawer, Joshua, The Latin Kingdom of Jerusalem. European Colonialism in the Middle Ages. Weidenfeld & Nicholson, 1972.
Querol, Enric, «Cristòfol Despuig, pugna pro patria. Noves dades biogràfiques sobre l’autor dels Col·loquis». Llengua & Literatura 16 (2005): 247-88. https://raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/184917
Rovira, Salvador-J. Els nobles de Tortosa: segle XVI. Consell comarcal del Baix Ebre, 1996.
Sarobe, Ramon. Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Fundació Noguera, 1998.
Soto, Ricard, Còdex Català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, 1984.
Toda, E. Cartulari de Poblet: edició del manuscrit de Tarragona. Institut d’Estudis Catalans, 1938.
Torró, Josep. «Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalanoaragonesa y su contexto». En De Tartessos a Manila. Siete estudios coloniales y poscoloniales, editado por Gloria Cano y Ana Delgado. Publicacions de la Universitat de València, 2008.
Torró, Josep. El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). Publicacions de la Universitat de València, 1999.
Torró, Josep. «Was the Christian conquest of al-Andalus irreversible?». Journal of Medieval Iberian Studies 4, núm. 1 (2012): 59-65. https://doi.org/10.1080/17546559.2012.677178
Villegas, Lucas. «Anglo-Norman Intervention in the Conquest and Settlement of Tortosa, 1148-1180». Crusades 8 (2009): 63-129. https://doi.org/10.1080/28327861.2009.12220130
Villegas, Lucas. «Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquista c.1018-c.1248». Tesis doctoral, University of Nottingham, 2007. https://repository.nottingham.ac.uk/entities/publication/602b2121-7bb3-482d-bc5f-7e9ae2ee8464
Virgili, Antoni. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200). Servei de publicacions de la UAB, 2001.
Virgili, Antoni. «Conquista feudal y transformaciones agrarias: colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII». Historia Agraria: Revista de Agricultura e Historia Rural 81 (2020): 165-94. https://doi.org/10.26882/histagrar.081e05v
Virgili, Antoni. «Croats anglonormands a Tortosa (segona meitat del segle XII)». Santes Creus. Revista de l’Arxiu Bibliogràfic 23 (2010): 49-74.
Virgili, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Fundació Noguera, 1997.
Virgili, Antoni. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat de Gombau de Santa Oliva. Fundació Noguera, 2001.
Virgili, Antoni. «Els aragonesos en la conquesta del Baix Ebre (1148-1212)». Recerques 62 (2011): 37-68.
Virgili, Antoni. «Els conqueridors de mitjan segle XII: com aprenen a ser-ho». En El feudalisme comptat i debut. Formació i expansió del feudalisme català, coordinado por Miquel Barceló et al. Publicacions de la Universitat de València, 2003.
Virgili, Antoni. «Gent Nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII-XIII)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 21 (2010): 77-102.
Virgili, Antoni. «Sarraïns a la Catalunya Nova (segles XII-XIII)». En Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades, editado por Flocel Sabaté. Pagès Editors, 2019.
Virgili, Antoni. «War and booty as Incentives for Emigration. Tortosa and al-Andalus (12th-13th centuries)». En From Al-Andalus to the Americas (13th-17th Centuries): Destruction and construction of societies, editado por Thomas Glick et al. Brill, 2018. https://doi.org/10.1163/9789004365773_005
Virgili, Antoni et al. Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torroella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272), 2 vol. Fundació Noguera, 2018.
Zimmermann, Michel. «L’usage du Droit wisigothique en Catalogne du IXe au XIIe siècle: approches d’une signification culturelle». Mélanges de la Casa de Velázquez 9 (1973): 233-81. https://doi.org/10.3406/casa.1973.1078
Pacheco Catalán, N. (2026). De Podio a Despuig: construcción y consolidación de una sociedad feudal a través del estudio de una familia (Tortosa, siglos XII y XIII). Studia Historica. Historia Medieval. https://doi.org/10.14201/shhme31929
Descargas
Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+
−