Dance Scenes in the Levantine Rock Art of Bajo Aragón and Maestrazgo: A Critical Synthesis

Abstract

From the beginning of the research on Levantine rock art a series of scenes have been interpreted as representations of dances. This article aims to check the likelihood of this identification as dances by analyzing the corpus of scenes as such in the stylistic province of Bajo Aragón and Maestrazgo. Using the theoretical concepts and methodological approaches put forward by the Archaeology of Dance, we examine the scenes according to an explicitly defined set of criteria. These criteria refer to the individuals that participate in the dance and to the type of dance. As a result of our analysis, we conclude that only five out of the thirteen scenes published as dances present features that fit the parameters needed to represent this activity. Among the accepted scenes we identify one individual dance, two dances with couples and two collective dances. We argue that dance scenes seem to have been represented predominantly in the last chrono-stylistic periods of this rock art tradition.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Almagro, M. (1946): “Arte Prehistórico”. En Almagro, M. y García y Bellido, A. (eds.): Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico. Madrid: Plus Ultra, pp. 13-133.

Almagro, M. (1960): “Nuevas pinturas rupestres con una danza fálica en Albarracín”. En Freund, G. (ed.): Festschrift für Lothar Zotz. Steinzeitfragen der alten und neuen Welt. Bonn: Ludwing Röhrscheid Verlag, pp. 457-465.

Alonso, A. y Grimal, A. (2001): “Arte levantino en Castellón”, Millars: Espai i Historia, 24, pp. 111-152.

Bea, M. (2006-08): “Aproximación al estudio de la perspectiva en el arte levantino”, Bolskan, 23, pp. 127-134.

Bea, M. (2018): “Catálogo de yacimientos: pinturas”. En Rodanés, J. M. (ed.): Arte Rupestre en Aragón. Zaragoza: Gob. de Aragón, pp. 103-361.

Bea, M. (2020): “When not everything is as nice as its looks. Social veiled conflicts in Levantine rock art (Spain)”, Quaternary International, 544, pp. 12-22.

Beltrán, A. (1968): “El arte rupestre levantino: Cronología y significación”, Caesaraugusta, 31-32, pp. 7-44.

Beltrán, A. (1985): “Problemas del Arte Rupestre Levantino en la Provincia de Castellón”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 11, pp. 111-140.

Beltrán, A. (1998): “Sacralización de lugares y figuras en el arte rupestre levantino del río Martín (Albalate del Arzobispo y Alcaine, Teruel)”, Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Castelló, 19, pp. 43-52.

Beltrán, A. y Royo, J. (2005): Las pinturas rupestres del Cerro Felió, Alacón (Teruel). Alacón: Ayuntamiento de Alacón.

Breuil, H. (1908): “Les pintures quaternaries de la Roca del Cogul”, Butlletí del Centre Escursionista de Lleyda, 1, pp. 10-13.

Breuil, H. y Cabré, J. (1909): “Les peintures rupestres du Bassin Inferieur de l’Ebre. I. les roches peintes de Calapatá à Cretas (Bas Aragon). II. Les fresques à l’air libre de Cogul, province de Lérida (Catalogne)”, L’Anthropologie, 20, pp. 1-21.

Bundo, D. (2001): “Social relationship embodied in singing and dancing performances among the Baka”, African Study Monographs, 26, pp. 85-101.

Cabré, J. (1925): “Las pinturas rupestres de la Valltorta. Escena bélica de la Cova de Cevil”, Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, 4, pp. 201-233.

Domingo, I. (2006): “La figura humana: paradigma de continuidad y cambio en el arte rupestre levantino”, Archivo de Prehistoria Levantina, 26, pp. 161-192.

Domingo, I. (2012): “Figura humana, técnicas y territorios: hacia una redefinición técnica del arte rupestre levantino-Human figures, techniques and territories: towards a technical redefinition of levantine rock art”. En García, J.; Collado, H. y Nash, G. (eds.): La cuestión levantina-The levantine question. Budapest-Cáceres: Archaeolingua, pp. 117-144.

Domingo, I.; López-Montalvo, E.; Villaverde, V. y Martínez Valle, R. (2007): Los Abrigos VII, VIII y IX de Les Coves de Ia Saltadora. Les Coves de Vinromà, Castelló. Valencia: Generalitat Valenciana.

Escoriza, T. (2002): “Representations of Women in Spanish Levantine Rock Art: An Intentional Fragmentation”, Journal of Social Archaeology, 2, pp. 81-108.

Feld, S. (1982): Sounds and sentiment: birds, weeping, poetics, and song in Kaluli expression. Durham-London: DUP.

García del Toro, J. R. (1986-87): “La danza femenina de la Risca (Moratalla, Murcia)”, Bajo Aragón Prehistoria, 7-8, pp. 123-127.

Garfinkel, Y. (1998): “Dancing and the Beginning of Art Scenes in the Early Village Communities of the Near East and Southeast Europe”, Cambridge Archaeological Journal, 8 (2), pp. 207-237.

Garfinkel, Y. (2003): Dancing at the Dawn of Agriculture. Austin: UTP.

Garfinkel, Y. (2010): “Dance in Prehistoric Europe”, Documenta Praehistorica, 37, pp. 205-214.

Hanna, J. L. (1987): “Dance and Religion”. En Eliade, M. (ed.): The Encyclopedia of Religion. New York: Macmillan Publishing Company, pp. 203-212.

Hernández Pacheco, E. (1917): “Estudios de arte prehistórico. I. Prospección de las pinturas rupestres de Morella la Vella. II. Evolución de las ideas madres de las pinturas rupestres”, Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 16, pp. 62-84.

Jordá, F. (1970-71): “Los Tocados de Plumas en el Arte Rupestre Levantino”, Zephyrus, XXI-XXII, pp. 35-72.

Jordá, F. (1974): “Las representaciones de danzas en el arte rupestre levantino”. En III Congreso Nacional de Arqueología. Porto: Junta Nacional de Educação, pp. 43-52.

Jordán, J. F. (2006): “Narraciones de mitos entre los cazadores postpaleolíticos de la Península Ibérica: cuerpos estilizados, escalas con miel, animales en trance de muerte y la Hija del Señor del Bosque”, Cuadernos de Arte Rupestre, 3, pp. 79-124.

Kaeppler, A. L. (1992): “Dance”. En Bauman, R. (ed.): Folklore, cultural performances, and popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York: OUP, pp. 196-203.

Katz, R. (1982): Boiling Energy: Community Healing among the Kalahari !Kung. Cambridge: HAUP.

Lewis-Williams, J. D. (1999): “Dance and Representation”, Cambridge Archaeological Journal, 9 (2), pp. 281-283.

Lewis-Williams, J. D. y Challis, S. (2011): Deciphering Ancient Minds. London: Thames and Hudson.

López-Montalvo, E. (2007): Análisis interno del Arte Levantino: la composición y el espacio a partir de la sistematización del núcleo Valltorta-Gassulla. Valencia: Univ. de Valencia.

López-Montalvo, E. (2018): “Hunting scenes in Spanish Levantine rock art: an unequivocal chrono-cultural marker of Epipaleolithic and Mesolithic Iberian societies?”, Quaternary Internation, 472, pp. 205-220.

Marshall, L. (1969): “The Medicine Dance of the Kung Bushmen”, Africa, 39, pp. 347-381.

Mateo, M. Á. (1995-96): “La vida cotidiana en el arte rupestre levantino”, Anales de Prehistoria y Arqueología, 11-12, pp. 79-90.

Mateo, M. Á. (2003): “Religiosidad prehistórica. Reflexiones sobre la significación del arte rupestre levantino”, Zephyrus, LVI, pp. 247-268.

Mesado, N.; Barreda, J.; Rufino, A. y Viciano, J. L. (2008): “Tres nuevas manifestaciones de arte rupestre prehistórico en la provincia de Castellón”, Archivo de Prehistoria Levantina, 27, pp. 181-224.

Mguni, S. (2015): Termites of the gods: San cosmology in Southern African rock art. Johannesburgo: Wits University Press.

Molinos, M. I. (1986-87): “Representaciones de carácter bélico en el arte rupestre levantino”, Bajo Aragón, Prehistoria, 7-8, pp. 295-310.

Obermaier, H. y Wernert, P. (1919): Las pinturas rupestres del Barranco de la Valltorta (Castellón). Madrid: Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas.

Olaria, C. (2011): Del sexo invisible al sexo visible. Las imágenes femeninas postpaleolíticas del Mediterráneo peninsular. Castellón: Servei d’Investigacions Arqueòlogiques i Prehistòriques.

Ortego, T. (1948): “Nuevas estaciones con arte rupestre aragonés: El Mortero y el Cerro Felío en el término de Alacón (Teruel)”, Archivo Español de Arqueología, 21, pp. 3-37.

Picazo, J. V.; Loscos, R. M.; Bea, M. y Perales, M. P. (2001-2002): “Las pinturas rupestres de la Cueva del Chopo (Obón, Teruel)”, Kalathos, 20-21, pp. 27-83.

Picazo, J. V. y Martínez Bea, M. (2005): “Bumeranes y armas arrojadizas en el Arte Rupestre levantino. Las aportaciones de la Cueva del Chopo (Obón, Teruel)”. En Hernández Pérez, M. S. y Soler Díaz, J. A. (eds.): Arte rupestre en la España mediterránea. Actas Congreso celebrado en Alicante, 2004. Alicante: Instituto Juan Gil-Albert, pp. 283-295.

Porcar, J. B. (1945a): “Iconografía rupestre de la Gasulla y Valltorta. Danza de arqueros entre figuras humanas sacrificadas”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 21, pp. 145-178.

Porcar, J. B. (1945b): “Interpretaciones sobre el arte rupestre”, Archivo de Prehistoria Levantina, 2, pp. 31-37.

Ripoll, E. (1961): Los abrigos pintados de los alrededores de Santolea (Teruel). Barcelona-New York: Instituto de Prehistoria y Arqueología de la Diput. de Barcelona-Wenner Gren Foundation for Anthropological Research.

Ripoll, E. (1963): Pinturas rupestres de la Gasulla (Castellón). Barcelona: Diput. de Barcelona.

Ripoll, E. (1990): “Acerca de algunos problemas del arte rupestre postpaleolítico en la Península Ibérica”, Espacio, Tiempo y Forma, 3, pp. 71-104.

Rossano, M. (2020): Ritual in human evolution and religion: psychological and ritual resources. New York: Routledge.

Rubio, A.; Viñas, R. y Santos da Rosa, N. (2019): “Representacions bèl·liques de l’art llevantí”. En Viñas, R. (ed.): I Jornades Internacionals d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. XXè Aniversari de la Declaració de Patrimoni Mundial (Montblanc, 2019). Montblanc: Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, pp. 227-244.

Ruiz, J. F. y Royo, J. (2017): Guía Cañada de Marco. Alcaine: Ayto. de Alcaine.

Sarrià, E. (1988-89): “Las pinturas rupestres de Cova Remigia (Ares del Maestre, Castellón)”, Lucentum, 7-8, pp. 7-33.

Seeger, A. (2003): “Music and Dance”. En Ingold, T. (ed.): Companion Encyclopedia of Anthropology. Londres: Routledge, pp. 686-705.

Utrilla, P.; Baldellou, V. y Bea, M. (2012): “Arte Levantino y territorio: el modelo aragonés-Aragon and Spanish levantine: a territorial study”. En García, J.; Collado, H. y Nash, G. (eds.): La cuestión levantina-The Levantine question. Budapest-Cáceres: Archaeolingua, pp. 262-282.

Utrilla, P. y Bea, M. (2006): “Arte levantino y territorio en la España mediterránea”, Clio, 20, pp. 17-52.

Utrilla, P. y Bea, M. (2007): “La figura humana en el arte levantino aragonés”, Cuadernos de Arte Rupestre, 4, pp. 163-205.

Utrilla, P. y Bea Martínez, M. (2016): “Ritual y simbolismo en el Barranco del Pajarejo”. En Aguilera, I.; Beltrán, F.; Dueñas, M. J.; Lomba, C. y Paz, J. A. (eds.): De las ánforas al museo. Estudios dedicados a Miguel Beltrán Lloris. Zaragoza: IFC, pp. 803-816.

Vilaseca, S. (1947): Las Pinturas rupestres de la Cueva del Polvorín (Puebla de Benifazá, provincia de Castellón). Madrid: Comisaría Gral. de Excavaciones Arqueológicas.

Viñas, R. (1982): La Valltorta. Arte rupestre del levante español. Barcelona: Edic. Castell.

Viñas, R. y Martínez, R. (2001): “Imágenes antropo-zoomorfas del Postpaleolítico castellonense”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 22, pp. 365-392.

Viñas, R.; Morote, J. G. y Rubio, A. (2015): El Proyecto: Arte Rupestre del Parque Valltorta-Gasulla y zona norte de Castellón. Castellón: Diput. de Castellón

Whitley, D. S. (2011): “Rock Art, religion, and ritual”. En Insoll, T. (ed.): The Oxford Handbook of the Archaeology of Ritual and Religion. Oxford: OUP, pp. 307-327.

Winkelman, M. J. (2017): “Shamanism and the Brain”. En Clements, N. K. (ed.): Religion: mental religion. New York: Macmillan, pp. 355-372.
Santos da Rosa, N. ., Fernández Macías, L. ., & Díaz-Andreu, M. . (2021). Dance Scenes in the Levantine Rock Art of Bajo Aragón and Maestrazgo: A Critical Synthesis. Zephyrvs, 87, 15–31. https://doi.org/10.14201/zephyrus2021871531

Most read articles by the same author(s)

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Neemias Santos da Rosa

,
Universidad de Barcelona
Facultat de Geografia i Història-Universidad de Barcelona

Laura Fernández Macías

,
Universidad de Barcelona
Facultat de Geografia i Història-Universidad de Barcelona

Margarita Díaz-Andreu

,
Universidad de Barcelona-Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
       
+