Rock-cut cemeteries and settlement processes at the upper Arlanza basin (Burgos, Spain): a late antique and early medieval landscape analysis

  • María Dolores López Perez
    Universidad de Barcelona mdlopez[at]ub.edu
  • Karen álvaro Rueda
    Universidad de Barcelona
  • Esther TRAVÉ Allepuz
    Universidad de Barcelona

Abstract

Current research at the archaeological sites of the Upper Arlanza Basin (Burgos) offers new and interesting insights in order to understand village networks which probably played a leading role within this territory. Peasants used to live in scattered nuclei usually organized around a church surrounded by a rock-cut cemetery. Researchers must properly address the role played by these communities, their funerary practices, and their strong influence on this territory in order to get an overall comprehension of landscape organization in this area over the period stretching between 6th and 10th Centuries.Our work aims at examining settlement patterns and funerary practices in remote mountain areas. This paper offers a general view on this complex panorama and discusses the general features of these archaeological sites, through the analysis and updating of archaeological register. Archaeological evidence points towards the existence of some patterns of behaviour that might have been shared by different communities in this area.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Álvaro, K. (2012): El poblamiento altomedieval y sus manifestaciones funerarias en la cuenca alta del río Arlanza (ss. IX-XI). Barcelona: Univ. de Barcelona. (url: http://hdl.handle.net/10803/80651 [acceso 29-052015]).

Álvaro, K. and Padilla, J. I. (2012): “Arquitectura re- ligiosa y necrópolis rupestres entre el alto Arlanza y la cabecera del Duero (ss. IX-XI)”, Hortus Artium Medie- valium, 18 (2), pp. 445-458. https://doi.org/10.1484/J.HAM.1.102827

Azkárate, A. (2002): “De la Tardoantigüedad al Medie- vo cristiano. Una mirada a los estudios arqueológicos sobre el mundo funerario”. In Vaquerizo, D. (ed.): Espacios y usos funerarios en el occidente romano. Córdoba: Univ. de Córdoba, pp. 115-140.

Barandiarán, J. M. (2001): Mitología Vasca. San Sebastián: Txertoa.

Barceló, M. (ed.) (1988): Arqueología medieval: en las afueras del medievalismo. Barcelona: Crítica.

Blanco, A. (2009): “Espacios residenciales y productivos del interior peninsular entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media. Propuestas desde la arqueología extensiva”. In Martín Viso, I. (ed.): ¿Tiempos oscuros? Territorio y sociedad en el centro de la Península Ibérica (siglos VII-X). Salamanca: Sílex-Univ. de Salamanca, pp. 15-30.

Brogiolo, G. P. (1998): “Conclusioni”. Brogiolo, G. P. and Cantino, G. (eds.): Sepolture tra iv e viii se- colo. vii Seminario sul Tardoantico e l’Altomedioevo in Italia Centrosettentrionale (Gardone Riviera, 1996). Mantova: sap Società Archeologica, pp. 229-231.

Brothwell, D. (1987): Desenterrando huesos: la excavación, tratamiento y estudio de restos del esqueleto humano. México: fce. Buhagiar, K. (1997): “The San Niklaw Cave-Settle-ment”, Melita Historica, 12 (2), pp. 131-137.

Buhagiar, K. (2007): “Water management strategies and the Cave-Dwelling phenomenon in Late-Medieval Malta”, Medieval Archaeology, 51, pp. 103-129. https://doi.org/10.1179/174581707x224688

Castillo, A. (1972): Excavaciones altomedievales en las provincias de Soria, Logroño y Burgos. Madrid: Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas. Escalona, J. (2002): Sociedad y Territorio en la Alta Edad Media castellana. La formación del Alfoz de Lara. Bar Int. Ser., 1079. Oxford: Archaeopress.

Folch, C.; Gibert, J. and Martí, R. (2009): “Asentamientos rurales de la Alta Edad Media en Catalunya Vella (siglos VIII-XI). Resultados preliminares de un proyecto de investigación”. In Quirós, J. A. (dir.): The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Bilbao: upv, pp. 289-301.

García Camino, I. (2002): Arqueología y poblamiento en Bizkaia. Siglos VI-XII. La configuración de la sociedad feudal. Bilbao: Diput. Foral de Bizkaia.

García de Cortázar J. A. (2012): Historia religiosa del Occidente medieval (Años 313 – 1464). Madrid: Akal.

González Martín, A. (2008): “Mitos y realidades en torno a la excavación, el tratamiento y el estudio de los restos arqueológicos no-adultos”. In Gusi, F. and Olària, C. (eds.): Nasciturus, infans, puerulus vobis mater terra. La muerte en la infancia. Castellón: Diput. de Castellón.

Honeychurch, W. (2014): “Alternative Complexities: The Archaeology of Pastoral Nomadic States”, Journal of Archaeological Research, 22 (4), pp. 277-326. https://doi.org/10.1007/s10814-014-9073-9

Lauwers, M. (2005): Naissance du cimitière. Lieux sacrés et terre des morts dans l’Occident médiéval. París: Flammarion.

Lauwers, M. (2013): “De l’incastellamento a l’ineclesiamento”. In Iogna-Prat, D.; Lauwers, M.; Manzel, F. and Rosé, I. (dirs.): Cluny, les moines et la société au premier âge féodal. Rennes: pur.

López, M. D.; Álvaro, K. and Travé, E. (2016): Yacimiento arqueológico de Revenga. Iglesia, necrópolis, aldea. Burgos: Diput. de Burgos.

Martín Viso, I. (2007): “Tumbas y sociedades locales en el centro de la Península en la Alta Edad Media: el caso de la comarca de Riba Côa (Portugal)”, Arqueología y Territorio Medieval, 14, pp. 21-47.

Martín Viso, I. (ed.) (2009): ¿Tiempos oscuros? Territorio y sociedad en el centro de la Península Ibérica (siglos VII-X). Salamanca: Sílex-Univ. de Salamanca.

Martín Viso, I. (2012a): “Enterramientos, memoria social y paisaje en la Alta Edad Media: propuestas para un análisis de las tumbas excavadas en roca en el centro-oeste de la península ibérica”, Zephyrus, 69, pp. 165-187.

Martín Viso, I. (2012b): “Paisajes Sagrados, paisajes eclesiásticos: de la necrópolis a la parroquia en el centro de la península ibérica”, Reti Medievali Rivista, 13.2, pp. 3-45.

Martín Viso, I. (2015): “Espacios funerarios e iglesias en el centro peninsular: una relación compleja”. In Sabaté, F. and Brufal, J. (eds.): Arqueologia medieval. Els espais sagrats. Lleida: Pagès Editors, pp. 81-114.

Molist, N. and Bosch, J. M. (2012): “El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)”. In Molist, N. and Ripoll, G. (eds.): Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d’Olèrdola, vol. 3.2. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 469-494.

Ollich, I. (2012): “La necròpolis medieval de l’Esquerda (segles VIII-XIV d.C.). Cronologia i noves perspectives de recerca”. In Molist, N. and Ripoll, G. (eds.): Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d’Olèrdola, vol. 3.2. Barcelona: MAC, pp. 275-286.

Ortega, M. T. (1993): El clima del sector norte de la Cordillera Ibérica. Estudio Geográfico.Valladolid: Univ. de Valladolid.

Padilla, J. I. and Álvaro, K. (2010): “Necrópolis rupestres y el poblamiento altomedieval en al Alto Arlanza (Burgos)”, En la España Medieval, 33, pp. 259-294.

Padilla, J. I. and Álvaro, K. (2012): “Alberto del Castillo y la cronología de las tumbas llamadas olerdolanas”. In Molist, N. and Ripoll, G. (eds.): Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d’Olèrdola, vol. 3.1. Barcelona: mac, pp. 33-40.

Padilla, J. I. and Rueda, K. A. (2011a): “Los grabados rupestres del despoblado medieval de Revenga (Burgos)”, Munibe (Antropologia-Arkeologia), 62, pp. 439-459.

Padilla, J. I. and Rueda, K. A. (2011b): “La pileta del despoblado medieval de Revenga (Burgos): A propósito del lavado ritual de los difuntos y sus evidencias arqueológicas”, Pyrenae, 42 (1), pp. 85-118.

Pastor, E. (1996): Castilla en el tránsito de la Antigüedad al Feudalismo. Poblamiento, poder político y estructura social. Del Arlanza al Duero (siglos VII-XI). Valladolid: JCYL.

Paxton, F. S. (1990): Christianizing Death: The creation of a Ritual Process in Early Medieval Europe. New York: CUP.

Peytremann, E. (2012): “The Archaeology of early medieval (6th-12th centuries) rural settlements in France”, Arqueología de la Arquitectura, 9, pp. 213-230.

Quirós, J. A. (2006): “La génesis del paisaje medieval en Álava: la formación de la red aldeana”, Arqueología y Territorio Medieval, 13 (1), pp. 49-94.

Quirós, J. A. (2009): “Arqueología del campesinado altomedieval: las aldeas y las granjas del País Vasco”. In Quirós, J. A. (dir.): The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Bilbao: upv, pp. 385-403.

Ripoll, G. (1988): Toréutica de la Bética (ss. VI y VII d. C.). Barcelona: Reial Acadèmia de les Bones Lletres.

Ripoll, G. and Molist, N. (2014): “Cura mortuorum en el nordeste de la Península Ibérica, siglos IV al XII C.”, Territorio, Sociedad y Poder, 9, pp. 5-66. https://doi.org/10.17811/tsp.9.2014.5-66

Ripoll, G.and Velázquez,I.(1999):“Origenydesarrollo de las parrochiae en la Hispania de la Antigüedad tardía”. In Pergola, P. (ed.): Alle origini della parrocchia rurale (IV-VII sec.). Sussidiallo Studio delle antichità cristiane, XII. El Vaticano: Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana, pp. 101-165.

Roig, J. (2009): “Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)”. In Quirós, J. A. (dir.): The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Bilbao: UPV, pp. 207-251.

Toubert, P. (1973): Les Structures du Latium médiéval: Le Latium méridional et la Sabine du IX e siècle à la fin du XIIe siècle. Paris & Rome: École Française de Rome.

Treffort, C. (1996): L’église carolingienne et la mort. Christianisme, rites funéraires et pratiques commémoratives. Lyon: CIHAM.

Vaquerizo, D. (2002): “Espacio y usos funerarios en Corduba”. In Vaquerizo, D. (ed.): Espacio y usos funerarios en el Occidente romano: actas del Congreso Internacional. Córdoba: Univ. de Córdoba, vol. 2, pp. 141-201.

Vigil-Escalera, A. (2009): “Las aldeas altomedievales madrileñas y su proceso formativo”. In Quirós, J. (dir.): The Archaeology of Early Medieval Villages in Europe. Bilbao: UPV.

Vigil-Escalera, A. and Quirós, J. A. (2006): “Networks of peasant villages between Toledo and Uelegia Alabense, Northwestern Spain (V-XTH centuries)”, Archeologia Medievale, 33, pp. 79-130.

Wickham, C. (2005): Framing the Early Middle Ages: Europe and the Mediterranean, 400-800. Oxford: OUP.

Zadora-Río, E. (1995): “Le village des historiens et le village des archéologues”. In Monet, E. (ed.): Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier. Paris: Public. de La Sorbonne, pp. 145-153.
López Perez, M. D., álvaro Rueda, K., & Allepuz, E. T. (2016). Rock-cut cemeteries and settlement processes at the upper Arlanza basin (Burgos, Spain): a late antique and early medieval landscape analysis. Zephyrvs, 78, 173–191. https://doi.org/10.14201/zephyrus201678173191

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

María Dolores López Perez

,
Universidad de Barcelona
Dpto. de Historia Medieval, Paleografía y Diplomática. Facultad de Geografía e Historia-ub. Montalegre, 6-8. 08001 Barcelona, España.

Karen álvaro Rueda

,
Universidad de Barcelona
Dpto. de Historia Medieval, Paleografía y Diplomática. Facultad de Geografía e Historia-ub. Montalegre, 6-8. 08001 Barcelona, España

Esther TRAVÉ Allepuz

,
Universidad de Barcelona
Dpto. de Historia Medieval, Paleografía y Diplomática. Facultad de Geografía e Historia-ub. Montalegre, 6-8.08001 Barcelona, España
+