Incidence of portfolio in the academic performance of college students
Abstract
This paper aims to address the concerns about whether students’ academic results improve with the introduction of new teaching methodologies. This is a recurrent issue in the specialised forums devoted to teaching innovation at college level. In particular, we analyze the evolution of the marks obtained by the students of five different subjects related to diverse degrees, where the student’s portfolio have been introduced as a new methodology and following common guidelines. It has been compared the marks before and after the introduction of the new methodology and they have been analyzed to establish if the difference in these results presented statistical robustness. We also compared the progression in the design of the student’s portfolio proposed by the professors during its implementation. The results obtained confirm that the academic performance of students clearly improves in the cases analysed, dramatically reducing the fails, and improving remarkably the proportion of merit marks.- Referencias
- Cómo citar
- Métricas
— (2009). Monográfico VIII. Portafolios electrónicos y educación superior en España. Revista de Educación a Distancia.
Alegret, M.; Laguna, J. C.; Vázquez, M. y Sánchez, R. M. (2006). La carpeta de aprendizaje: un sistema alternativo de evaluación en la asignatura de farmacología de las enfermedades metabólicas. En Actas del IV Congreso Internacional Docencia Universitaria e Innovación. Barcelona, 5-7 de julio.
Barberà, E. (2005). La evaluación de competencias complejas: la práctica del portafolio. Educere. Revista Venezolana de Educación, año 9, n.º 31.
Barrett, H. C. (2004). Electronic portfolios as digital stories of deep learning. Recuperado de http://electronicportfolios.org/digistory/epstory.html.
Blanch, S. et al. (2010). Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia. Barcelona: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Blanch, S. y Fuentes, M. et al. (2009). Relaciones entre aprendizaje, cognición y tecnologías en la construcción del e-portafolio. RED, Revista de Educación a Distancia, 8. Recuperado de http://www.um.es/ead/red/M8/.
Bia, A. (2005). El portafolio del discente como método de trabajo autónomo. En M. Á. Martínez Ruiz y V. Carrasco Embuena (Eds.). Investigar en diseño curricular. Redes de docencia en el Espacio Europeo de Educación Superior. Universidad de Alicante. Marfil.
Brookfield, S. D. (1995). Becoming a critically reflective teacher. San Francisco: Jossey-Bass. Castro Quitora, L. (2002). El portafolio de enseñanza como herramienta y texto para la reflexión pedagógica. Revista Perspectiva Educativa, 3, 9-21.
Cerioni, M. (1997). Propuestas de evaluación metacognitiva. Recuperado de http://www. monografias.com/trabajos32/propuestas-evaluacion-metacognitiva/propuestas-evaluacion-metacognitiva.shtml.
Chatel, R. G. (2001). Portfolio development: some considerations. http://www.eric.ed.gov/ ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/19/86/7f.pdf. Descargado el día 26 de noviembre de 2007.
Colén, M. T.; Giné, N. e Imbernon, F. (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado universitario: la autonomía del estudiante en el proceso de aprendizaje. Barcelona: Octaedro-iCe.
Farr, R. y Tone, B. (1994). Portfolio and performance assessment. Helping students evaluate their progress as readers and writers. Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers.
Fuentes, M. y Oliver, S. (2008). De la definició a l’aplicació de la carpeta d’aprenentatge. En S. Blanch et al. Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia (pp. 11-24). Barcelona: Servei de publicacions de la uAB. [Publicación traducida en 2010 al español e inglés].
Fuentes, M.; Oliver, S. et al. (2009). Development and assessment of the student’s skills by means of the use of virtual learning files (VlFs). En M. Martínez y E. Añanos (Coords.). Innovative teaching at the UAB in experimental and technological sciences and in health sciences (pp. 203-212). Barcelona: Servei de publicacions de la UAB.
Gimeno, X.; González, N. y Santiveri, N. (2008). L’índex de la carpeta d’aprenentatge. En S. Blanch et al. Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia (pp. 25-42). Barcelona: Servei de publicacions de la uAB. [Publicación traducida en 2010 al español e inglés].
Hacker, D. J. (1998). Definitions and empirical foundations. En D. J. Hacker, J. Dunlosky y A. C. Graesser (Eds.). Metacognition in educational theory and practice. Nueva Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
Hernández Fernández, A. (2005). Un portafolio universitario: hacia una formación individualizada, activa, reflexiva y autorregulada. Santander: Tratamiento Gráfico del Documento.
Johnson, D. W.; Johnson, R. T. y Smith, K. A. (1991). Active learning: Cooperation in the College Classroom. Edina, MN: Interaction Book Company.
Johnson, R. S.; Mims-Cox, J. S. y Doyle-Nichols, A. (2006). Developing portfolios in education. A guide to reflection inquiry, and assessment. Londres: Sage Publications.
Klenowski, V. (2004). Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación. Madrid: Narcea.
Marby, L. (1999). Portfolios plus: A critical guide to alternative assessment. Thousand Oaks, California: Corwin Press, Inc.
Martínez, C.; Bordons, G.; Guarro, B. y Manuel, J. (2006). Aprenentatge reflexiu i autònom aplicat a la docència de la llengua catalana: l’aplicació del portafolis. En Actas del IV Congreso Internacional Docencia Universitaria e Innovación. Barcelona, 5-7 de julio.
Pozo, J. I. y Monereo, C. (Eds.) (1999). El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana.
Sunstein, B. S. y Lovell, J. H. (Eds.). (2000). The portfolio standard. How students can show us what they know and are able to do. Portsmouth: Heineman.
Tobin, B. (1994). Literacy portfolios: reflecting on life’s journey or learning: explorations and personal interpretations. EUA.
Ugalde, A. y López, R. (1995). El portafolio: en zapatos de estudiante. Recuperado de http:// www.una.ac.cr/bibliotecologia/boletinbiblioteca/1995/Elportafolio.doc.
Villar, L. M. (2004). Manual para la excelencia en la enseñanza superior. McGraw-Hill Interamericana de España.
Villar, L. M. y Alegre, O. M. (2005). Evaluación del aprendizaje de capacidades curriculares y didácticas: carpetas de actuaciones del profesorado. Enseñanza, 23, 423-449.
— (2008). Measuring Faculty Learning in Curriculum and Teaching competence (CTC) Online Courses. Interactive Learning Environments, 16 (2), 169-181. http://dx.doi. org/10.1080/10494820701365937
Watkins, C. (2001). Learning about learning enhances performance. NSIN Research Matters 13. Zubizarreta, J. (2004). The learning portfolio. Reflective practice for improving student learning. Bolton, Massachusetts: Anker.
Alegret, M.; Laguna, J. C.; Vázquez, M. y Sánchez, R. M. (2006). La carpeta de aprendizaje: un sistema alternativo de evaluación en la asignatura de farmacología de las enfermedades metabólicas. En Actas del IV Congreso Internacional Docencia Universitaria e Innovación. Barcelona, 5-7 de julio.
Barberà, E. (2005). La evaluación de competencias complejas: la práctica del portafolio. Educere. Revista Venezolana de Educación, año 9, n.º 31.
Barrett, H. C. (2004). Electronic portfolios as digital stories of deep learning. Recuperado de http://electronicportfolios.org/digistory/epstory.html.
Blanch, S. et al. (2010). Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia. Barcelona: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Blanch, S. y Fuentes, M. et al. (2009). Relaciones entre aprendizaje, cognición y tecnologías en la construcción del e-portafolio. RED, Revista de Educación a Distancia, 8. Recuperado de http://www.um.es/ead/red/M8/.
Bia, A. (2005). El portafolio del discente como método de trabajo autónomo. En M. Á. Martínez Ruiz y V. Carrasco Embuena (Eds.). Investigar en diseño curricular. Redes de docencia en el Espacio Europeo de Educación Superior. Universidad de Alicante. Marfil.
Brookfield, S. D. (1995). Becoming a critically reflective teacher. San Francisco: Jossey-Bass. Castro Quitora, L. (2002). El portafolio de enseñanza como herramienta y texto para la reflexión pedagógica. Revista Perspectiva Educativa, 3, 9-21.
Cerioni, M. (1997). Propuestas de evaluación metacognitiva. Recuperado de http://www. monografias.com/trabajos32/propuestas-evaluacion-metacognitiva/propuestas-evaluacion-metacognitiva.shtml.
Chatel, R. G. (2001). Portfolio development: some considerations. http://www.eric.ed.gov/ ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/19/86/7f.pdf. Descargado el día 26 de noviembre de 2007.
Colén, M. T.; Giné, N. e Imbernon, F. (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado universitario: la autonomía del estudiante en el proceso de aprendizaje. Barcelona: Octaedro-iCe.
Farr, R. y Tone, B. (1994). Portfolio and performance assessment. Helping students evaluate their progress as readers and writers. Fort Worth: Harcourt Brace College Publishers.
Fuentes, M. y Oliver, S. (2008). De la definició a l’aplicació de la carpeta d’aprenentatge. En S. Blanch et al. Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia (pp. 11-24). Barcelona: Servei de publicacions de la uAB. [Publicación traducida en 2010 al español e inglés].
Fuentes, M.; Oliver, S. et al. (2009). Development and assessment of the student’s skills by means of the use of virtual learning files (VlFs). En M. Martínez y E. Añanos (Coords.). Innovative teaching at the UAB in experimental and technological sciences and in health sciences (pp. 203-212). Barcelona: Servei de publicacions de la UAB.
Gimeno, X.; González, N. y Santiveri, N. (2008). L’índex de la carpeta d’aprenentatge. En S. Blanch et al. Carpetes d’aprenentatge a l’educació superior: una oportunitat per repensar la docencia (pp. 25-42). Barcelona: Servei de publicacions de la uAB. [Publicación traducida en 2010 al español e inglés].
Hacker, D. J. (1998). Definitions and empirical foundations. En D. J. Hacker, J. Dunlosky y A. C. Graesser (Eds.). Metacognition in educational theory and practice. Nueva Jersey: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.
Hernández Fernández, A. (2005). Un portafolio universitario: hacia una formación individualizada, activa, reflexiva y autorregulada. Santander: Tratamiento Gráfico del Documento.
Johnson, D. W.; Johnson, R. T. y Smith, K. A. (1991). Active learning: Cooperation in the College Classroom. Edina, MN: Interaction Book Company.
Johnson, R. S.; Mims-Cox, J. S. y Doyle-Nichols, A. (2006). Developing portfolios in education. A guide to reflection inquiry, and assessment. Londres: Sage Publications.
Klenowski, V. (2004). Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación. Madrid: Narcea.
Marby, L. (1999). Portfolios plus: A critical guide to alternative assessment. Thousand Oaks, California: Corwin Press, Inc.
Martínez, C.; Bordons, G.; Guarro, B. y Manuel, J. (2006). Aprenentatge reflexiu i autònom aplicat a la docència de la llengua catalana: l’aplicació del portafolis. En Actas del IV Congreso Internacional Docencia Universitaria e Innovación. Barcelona, 5-7 de julio.
Pozo, J. I. y Monereo, C. (Eds.) (1999). El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana.
Sunstein, B. S. y Lovell, J. H. (Eds.). (2000). The portfolio standard. How students can show us what they know and are able to do. Portsmouth: Heineman.
Tobin, B. (1994). Literacy portfolios: reflecting on life’s journey or learning: explorations and personal interpretations. EUA.
Ugalde, A. y López, R. (1995). El portafolio: en zapatos de estudiante. Recuperado de http:// www.una.ac.cr/bibliotecologia/boletinbiblioteca/1995/Elportafolio.doc.
Villar, L. M. (2004). Manual para la excelencia en la enseñanza superior. McGraw-Hill Interamericana de España.
Villar, L. M. y Alegre, O. M. (2005). Evaluación del aprendizaje de capacidades curriculares y didácticas: carpetas de actuaciones del profesorado. Enseñanza, 23, 423-449.
— (2008). Measuring Faculty Learning in Curriculum and Teaching competence (CTC) Online Courses. Interactive Learning Environments, 16 (2), 169-181. http://dx.doi. org/10.1080/10494820701365937
Watkins, C. (2001). Learning about learning enhances performance. NSIN Research Matters 13. Zubizarreta, J. (2004). The learning portfolio. Reflective practice for improving student learning. Bolton, Massachusetts: Anker.
Cayón Costa, M., & Fuentes Agustí, M. (2014). Incidence of portfolio in the academic performance of college students. Enseñanza & Teaching: Interuniversity Journal of Didactic, 32(1), 59–78. https://doi.org/10.14201/et20143215978
Downloads
+
−