Legislative Processes and the Struggle to Subject the Authorities to the Law in Early Modern Catalonia
Abstract
Since the 1990s, largely thanks to the publication of previously unpublished records of the Cortes held between 1480 and 1706, knowledge of Catalan historical parliamentarism has received a major boost. There is now a much better understanding of the decisive role played by the three estates in promoting new legislation for the Principality of Catalonia and, until 1659, the Counties of Roussillon and Cerdagne. After internal negotiations within parliamentary committees, a dialogue was opened with the king so that the statutes he enacted would reflect a complex combination of political wills. From the early sixteenth century onwards, the estates repeatedly demanded laws that would limit the scope of royal power —and often seigneurial power as well—, prevent arbitrariness, and guarantee the observance of the law, much of which had been agreed upon in the Cortes. In 1617, 1626, 1641 and between 1701 and 1706, Catalan dignitaries successively proposed mechanisms to resolve serious political and constitutional conflicts with the greatest possible neutrality. Two of these were put into practice: pact-based judicial proceedings (1642-1647) and the Tribunal de Contrafaccions (1702-1713).
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Albareda, J. (2019). Political participation in Catalonia: From zenith to suppression. En J. Albareda y M. Herrero Sánchez (Eds.), Political representation in the Ancien Régime (pp. 213-230). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429443855-13
Albareda, J. (2021). Representación y participación política en Cataluña en torno a 1700. eHumanista, 48, 112-120.
Amelang, J. S. (1986). La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Ariel.
Arrieta Alberdi, J. (1994). El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707). Institución Fernando el Católico.
Arrieta Alberdi, J. (1996). Las regalías en la Corona de Aragón en el siglo XVII: A propósito de un dictamen de Silverio Bernat de 1624. Anuario de Historia del Derecho Español, 66, 365-444.
Belenguer, E. (1987). Un balance de las relaciones entre la corte y el país: Los «greuges» de 1599 en Cataluña. Estudis, 13, 99-130.
Capdeferro, J. (2008). Sessions plenàries versus comissions de treball a les Corts catalanes del segle XVII. En R. Micó y L. Guia (Eds.), Certs i Parlaments de la Corona d’Aragó: Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta (pp. 307-327). Publicacions de la Universitat de València.
Capdeferro, J. (2021). Propuestas legislativas en ascenso en las Cortes catalanas: El memorial de Sebastià Roger (1599). eHumanista, 48, 93-104.
Capdeferro, J. (2023). El canceller de Catalunya, un àrbitre entre jurisdiccions ponderat (segles XVI-XVIII). Revista de Dret Històric Català, 22, 43-59.
Capdeferro, J. (2025). Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 36, 15-43.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015a). Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015b). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Torra-Prat, R. (2021). Una historiografia emergent. Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 36(99), 285-300.
Constitucions, Capítols i actes de Cort: 1701-1702 i 1705-1706. (2006). J. Albareda (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1480-1481). (2023). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés del protonotari. (2001). M. Pérez Latre (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. (2001). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic. (2003). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç militar. (2003). P. Gifre i Ribas (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Annexos i índex. Esborrany del procés familiar del Braç Reial, documentació complementària i índex. (2010). (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1599). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2025). R. Torra-Prat (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2014). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç militar. (2016). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç reial. (2022). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Elliott, J. H. (1963). The revolt of the Catalans: A study in the decline of Spain (1598-1640). Cambridge University Press.
Estanyol Bardera, V. (1999). El pactisme en guerra: L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Estrada-Rius, A. (2001). Els orígens de la Generalitat de Catalunya: La Deputació del General de Catalunya, dels precedents a la reforma de 1413 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ettinghausen, H. (1993). La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època (4 vols.). Curial.
Fargas, M. (1997). Família i poder a Catalunya, 1516-1626: Les estratègies de consolidació de la classe dirigent. Fundació Noguera.
Feliu, G. (2011). Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 33-64.
Font i Rius, J. M. (1988). Estudi introductori. En Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Fontana, J. (2014). La formació d’una identitat: Una història de Catalunya. Eumo Editorial.
García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Alianza Editorial.
García Espuche, A. (2005). Barcelona entre dues guerres: Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo.
Gil Pujol, X. (1998). El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins al 1652, en el seu context europeu. Pedralbes, 18(2), 475-487.
Gil Pujol, X. (2008). Regalies i constitucions: Els continguts del pactisme en l’obra de Sebastià de Cortiada (1676). Pedralbes, 28(1), 217-232.
Hernández, B. (2003). Fiscalismo y finanzas en la Cataluña moderna: La fiscalidad catalana en época de Felipe II. Taller de Estudios Hispánicos e Hispanoamericanos.
Irazábal, D. (2025). La Cort General de Montsó de 1510: La motivació de les sentències i l’observança del dret a la Catalunya moderna. eHumanista/IVITRA, 27, 361-374.
Jané, Ò. (2006). Catalunya i França al segle XVII: Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers.
Lalinde Abadía, J. (1964). La institución virreinal en Cataluña (1471-1716). Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Lalinde Abadía, J. (1992). Las Cortes de Barcelona, de 1702. Anuario de Historia del Derecho Español, 62, 7-46.
Les Corts a Catalunya: Actes del congrés d’història institucional (28, 29 i 30 d’abril de 1988). (1991). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Martí Fraga, E. (2008). La conferència dels tres comuns (1697-1714): Una institució decisiva en la política catalana. Pagès Editors-Fundació Ernest Lluch.
Martí Fraga, E. (2016). El braç militar de Catalunya (1602-1714). Publicacions de la Universitat de València.
Martínez Rodríguez, M. À. (2006). Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Fundació Noguera.
Miralles, E. (Ed.). (2020-2023). Versos per vèncer: Antologia de la Guerra dels Segadors (1640-1652) (2 vols.). Editorial Barcino.
Molas Ribalta, P. (1996). Catalunya i la Casa d’Àustria. Curial.
Molas Ribalta, P. (2004). L’alta noblesa catalana a l’edat moderna. Eumo.
Montagut i Estragués, T. de. (1996). Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Montagut i Estragués, T. de. (2002). Pràctiques parlamentàries a Catalunya en el segle XVI i la seva formulació escrita per Lluís de Peguera. Ius Fugit, 10-11, 633-656.
Montagut i Estragués, T. de. (en prensa). Notes sobre el projecte de reforma de la Justícia Universal de la Cort General de Catalunya de Perpinyà-Sant Cugat-Barcelona de 1406-1410. En A. Furió (Ed.), La veu del Regne: 600 anys de la Generalitat Valenciana.
Muxella, I. (2013). La Terra en guerra: L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1466-1472) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Olivares Periu, J. (2000). Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria. Pagès Editors.
Palos Peñarroya, J. L. (1997). Els juristes i la defense de les constitucions: Joan Pere Fontanella (1575-1649). Eumo.
Peguera, L. de. (1632). Practica, forma, y stil, de celebrar Corts generals en Catalunya, y materias incidents en aquellas, dividida en tres parts. Gerony Margarit.
Pérez Latre, M. (2003). Entre el rei i la terra: El poder polític a Catalunya al segle XVI. Eumo.
Pérez Latre, M. (2014). Les comissions a les institucions nacionals de la Catalunya constitucional moderna: Iniciativa i representació. En M. B. Castellà (Coord.), Poders a l’ombra: Les comissions de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX) (pp. 73-102). Parlament de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra.
Puig Bordera, E. (2012). Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ripoll Sastre, P. (2023). El Llibre de Vuit Senyals de la Generalitat de Catalunya (segle XV). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez de Movellán, I. (2004). La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Generalitat de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans.
Sánchez Martínez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV). Eumo-Universitat de Girona.
Serra i Puig, E. (1978). El règim feudal al camp català als segles XVI i XVII. Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 19, 57-64.
Serra i Puig, E. (1991). 1640: Una revolució política. La implicació de les institucions. En E. Serra i Puig (Introd.), La revolució catalana de 1640 (pp. 3-65). Crítica.
Serra i Puig, E. (1997). Catalunya després del 1652: Recompenses, censura i repressió. Pedralbes, 17, 191-215.
Serra i Puig, E. (1999). Constitucions i Redreç: Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585). En E. Belenguer (Coord.), Felipe II y el Mediterráneo (Vol. 4, pp. 159-189). Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
Serra i Puig, E. (2003). Signori «bandolers» e legislazione nella vita parlamentare catalana. En F. Manconi (Ed.), Banditismi mediterranei (secoli XVI-XVII) (pp. 147-169). Carocci Editore.
Serra i Puig, E. (2004). Constitucions perdudes (1547-1552): Algunes reflexions. En Josep Fontana. Història i projecte social: Reconeixement a una trajectòria (pp. 407-423). Crítica.
Serra i Puig, E. (2005). El món urbà en l’espai històric català: Incidència territorial i legislativa. En J. Dantí (Coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (pp. 41-140). Rafael Dalmau.
Serra i Puig, E. (2007a). Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes. Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 663-738.
Serra i Puig, E. (2007b). El braç militar, un estament no homogeni: Una mirada a la Cort de Montsó de 1552. En J. M. Delgado et al. (Eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam (pp. 297-311). Universitat Pompeu Fabra.
Serra i Puig, E. (2011). Vicens Vives: Un intent de visió global. Recerques, 63, 9-20.
Serra i Puig, E. (Coord.). (2015). Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) (2 vols.). Institut d’Estudis Catalans.
Simon i Tarrés, A. (1999). Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrés, A. (2019). 1640. Rafael Dalmau.
Tatjer Prat, M. T. (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón: Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Universitat Pompeu Fabra.
Teixidó i Puigdomènech, F. (2008-2009). Pesos, mides i mesures al principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594) (5 vols.). Fundació Noguera.
Torra i Prat, R. (2020). Anticorrupció i pactisme: La Visita del General de Catalunya (1431-1714). Afers.
Torres Sans, X. (Ed.). (1995). Escrits polítics del segle XVII. I: Noticia Universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Eumo.
Verde i Llorente, J. (2021). Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII: Universitats locals, Cort general i Diputació del General [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Vidal i Pla, J. (1984). Guerra dels Segadors i crisi social: Els exiliats filipistes (1640-1652). Edicions 62.
Villanueva López, J. (1995). El debat sobre la constitució de l’Observança a les Corts catalanes de 1626-1632. Manuscrits, 13, 247-272.
Albareda, J. (2021). Representación y participación política en Cataluña en torno a 1700. eHumanista, 48, 112-120.
Amelang, J. S. (1986). La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Ariel.
Arrieta Alberdi, J. (1994). El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707). Institución Fernando el Católico.
Arrieta Alberdi, J. (1996). Las regalías en la Corona de Aragón en el siglo XVII: A propósito de un dictamen de Silverio Bernat de 1624. Anuario de Historia del Derecho Español, 66, 365-444.
Belenguer, E. (1987). Un balance de las relaciones entre la corte y el país: Los «greuges» de 1599 en Cataluña. Estudis, 13, 99-130.
Capdeferro, J. (2008). Sessions plenàries versus comissions de treball a les Corts catalanes del segle XVII. En R. Micó y L. Guia (Eds.), Certs i Parlaments de la Corona d’Aragó: Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta (pp. 307-327). Publicacions de la Universitat de València.
Capdeferro, J. (2021). Propuestas legislativas en ascenso en las Cortes catalanas: El memorial de Sebastià Roger (1599). eHumanista, 48, 93-104.
Capdeferro, J. (2023). El canceller de Catalunya, un àrbitre entre jurisdiccions ponderat (segles XVI-XVIII). Revista de Dret Històric Català, 22, 43-59.
Capdeferro, J. (2025). Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 36, 15-43.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015a). Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015b). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Torra-Prat, R. (2021). Una historiografia emergent. Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 36(99), 285-300.
Constitucions, Capítols i actes de Cort: 1701-1702 i 1705-1706. (2006). J. Albareda (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1480-1481). (2023). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés del protonotari. (2001). M. Pérez Latre (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. (2001). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic. (2003). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç militar. (2003). P. Gifre i Ribas (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Annexos i índex. Esborrany del procés familiar del Braç Reial, documentació complementària i índex. (2010). (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1599). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2025). R. Torra-Prat (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2014). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç militar. (2016). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç reial. (2022). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Elliott, J. H. (1963). The revolt of the Catalans: A study in the decline of Spain (1598-1640). Cambridge University Press.
Estanyol Bardera, V. (1999). El pactisme en guerra: L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Estrada-Rius, A. (2001). Els orígens de la Generalitat de Catalunya: La Deputació del General de Catalunya, dels precedents a la reforma de 1413 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ettinghausen, H. (1993). La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època (4 vols.). Curial.
Fargas, M. (1997). Família i poder a Catalunya, 1516-1626: Les estratègies de consolidació de la classe dirigent. Fundació Noguera.
Feliu, G. (2011). Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 33-64.
Font i Rius, J. M. (1988). Estudi introductori. En Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Fontana, J. (2014). La formació d’una identitat: Una història de Catalunya. Eumo Editorial.
García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Alianza Editorial.
García Espuche, A. (2005). Barcelona entre dues guerres: Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo.
Gil Pujol, X. (1998). El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins al 1652, en el seu context europeu. Pedralbes, 18(2), 475-487.
Gil Pujol, X. (2008). Regalies i constitucions: Els continguts del pactisme en l’obra de Sebastià de Cortiada (1676). Pedralbes, 28(1), 217-232.
Hernández, B. (2003). Fiscalismo y finanzas en la Cataluña moderna: La fiscalidad catalana en época de Felipe II. Taller de Estudios Hispánicos e Hispanoamericanos.
Irazábal, D. (2025). La Cort General de Montsó de 1510: La motivació de les sentències i l’observança del dret a la Catalunya moderna. eHumanista/IVITRA, 27, 361-374.
Jané, Ò. (2006). Catalunya i França al segle XVII: Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers.
Lalinde Abadía, J. (1964). La institución virreinal en Cataluña (1471-1716). Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Lalinde Abadía, J. (1992). Las Cortes de Barcelona, de 1702. Anuario de Historia del Derecho Español, 62, 7-46.
Les Corts a Catalunya: Actes del congrés d’història institucional (28, 29 i 30 d’abril de 1988). (1991). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Martí Fraga, E. (2008). La conferència dels tres comuns (1697-1714): Una institució decisiva en la política catalana. Pagès Editors-Fundació Ernest Lluch.
Martí Fraga, E. (2016). El braç militar de Catalunya (1602-1714). Publicacions de la Universitat de València.
Martínez Rodríguez, M. À. (2006). Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Fundació Noguera.
Miralles, E. (Ed.). (2020-2023). Versos per vèncer: Antologia de la Guerra dels Segadors (1640-1652) (2 vols.). Editorial Barcino.
Molas Ribalta, P. (1996). Catalunya i la Casa d’Àustria. Curial.
Molas Ribalta, P. (2004). L’alta noblesa catalana a l’edat moderna. Eumo.
Montagut i Estragués, T. de. (1996). Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Montagut i Estragués, T. de. (2002). Pràctiques parlamentàries a Catalunya en el segle XVI i la seva formulació escrita per Lluís de Peguera. Ius Fugit, 10-11, 633-656.
Montagut i Estragués, T. de. (en prensa). Notes sobre el projecte de reforma de la Justícia Universal de la Cort General de Catalunya de Perpinyà-Sant Cugat-Barcelona de 1406-1410. En A. Furió (Ed.), La veu del Regne: 600 anys de la Generalitat Valenciana.
Muxella, I. (2013). La Terra en guerra: L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1466-1472) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Olivares Periu, J. (2000). Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria. Pagès Editors.
Palos Peñarroya, J. L. (1997). Els juristes i la defense de les constitucions: Joan Pere Fontanella (1575-1649). Eumo.
Peguera, L. de. (1632). Practica, forma, y stil, de celebrar Corts generals en Catalunya, y materias incidents en aquellas, dividida en tres parts. Gerony Margarit.
Pérez Latre, M. (2003). Entre el rei i la terra: El poder polític a Catalunya al segle XVI. Eumo.
Pérez Latre, M. (2014). Les comissions a les institucions nacionals de la Catalunya constitucional moderna: Iniciativa i representació. En M. B. Castellà (Coord.), Poders a l’ombra: Les comissions de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX) (pp. 73-102). Parlament de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra.
Puig Bordera, E. (2012). Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ripoll Sastre, P. (2023). El Llibre de Vuit Senyals de la Generalitat de Catalunya (segle XV). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez de Movellán, I. (2004). La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Generalitat de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans.
Sánchez Martínez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV). Eumo-Universitat de Girona.
Serra i Puig, E. (1978). El règim feudal al camp català als segles XVI i XVII. Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 19, 57-64.
Serra i Puig, E. (1991). 1640: Una revolució política. La implicació de les institucions. En E. Serra i Puig (Introd.), La revolució catalana de 1640 (pp. 3-65). Crítica.
Serra i Puig, E. (1997). Catalunya després del 1652: Recompenses, censura i repressió. Pedralbes, 17, 191-215.
Serra i Puig, E. (1999). Constitucions i Redreç: Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585). En E. Belenguer (Coord.), Felipe II y el Mediterráneo (Vol. 4, pp. 159-189). Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
Serra i Puig, E. (2003). Signori «bandolers» e legislazione nella vita parlamentare catalana. En F. Manconi (Ed.), Banditismi mediterranei (secoli XVI-XVII) (pp. 147-169). Carocci Editore.
Serra i Puig, E. (2004). Constitucions perdudes (1547-1552): Algunes reflexions. En Josep Fontana. Història i projecte social: Reconeixement a una trajectòria (pp. 407-423). Crítica.
Serra i Puig, E. (2005). El món urbà en l’espai històric català: Incidència territorial i legislativa. En J. Dantí (Coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (pp. 41-140). Rafael Dalmau.
Serra i Puig, E. (2007a). Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes. Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 663-738.
Serra i Puig, E. (2007b). El braç militar, un estament no homogeni: Una mirada a la Cort de Montsó de 1552. En J. M. Delgado et al. (Eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam (pp. 297-311). Universitat Pompeu Fabra.
Serra i Puig, E. (2011). Vicens Vives: Un intent de visió global. Recerques, 63, 9-20.
Serra i Puig, E. (Coord.). (2015). Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) (2 vols.). Institut d’Estudis Catalans.
Simon i Tarrés, A. (1999). Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrés, A. (2019). 1640. Rafael Dalmau.
Tatjer Prat, M. T. (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón: Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Universitat Pompeu Fabra.
Teixidó i Puigdomènech, F. (2008-2009). Pesos, mides i mesures al principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594) (5 vols.). Fundació Noguera.
Torra i Prat, R. (2020). Anticorrupció i pactisme: La Visita del General de Catalunya (1431-1714). Afers.
Torres Sans, X. (Ed.). (1995). Escrits polítics del segle XVII. I: Noticia Universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Eumo.
Verde i Llorente, J. (2021). Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII: Universitats locals, Cort general i Diputació del General [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Vidal i Pla, J. (1984). Guerra dels Segadors i crisi social: Els exiliats filipistes (1640-1652). Edicions 62.
Villanueva López, J. (1995). El debat sobre la constitució de l’Observança a les Corts catalanes de 1626-1632. Manuscrits, 13, 247-272.
Legislative Processes and the Struggle to Subject the Authorities to the Law in Early Modern Catalonia. (2026). Studia Historica: Historia Moderna, 48(1), 219-248. https://doi.org/10.14201/shhmo2026481219248
+
−