«The Inexhaustible Spring with which Monarchs Reward Great Services»: The Policy of Granting Noble Favors by Charles III, the Archduke, in Catalonia, Spain (1705–1713)

Abstract

There are numerous studies that focus on the transformations of the spanish nobility in the 17th and 18th centuries. Some of them show the process of inflation in the honours granted by the monarchs, as well as its consequences. In the catalan case, it has become a commonplace consider that this process reached a climax with Charles III, the Archduke. Some authors consider that there was a waste of privileges, marked by improvisation and the need to gain fidelities and strengthen loyalties. This work is focused in this question. Based on the study of new sources, it has been possible to determine that Charles III granted 467 noble privileges, which would support the idea of "waste." However, a more detailed and broader analysis, which takes into account the political, social, and economic context of Catalonia at the end of 17th century, casts doubt on this.

  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Albareda, J. (1988). Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-1689: de barretines a botiflers. Recerques, (20), 151–170.
Albareda, J. (1993). Els catalans i Felip V, de la conspiració a la revolta, 1700-1705. Vicens Vives.
Albareda, J. (2010). La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Crítica.
Alcoberro, A. (2002). L'exili austracista (1713-1747). Fundació Noguera.
Álvarez-Ossorio, A., Quirós, R., & Bravo, C. (2024). Las noblezas de la monarquía de España (1556-1725). Marcial Pons.
Amelang, J. (1986). La formación de una clase dirigente. Barcelona, 1490-1714. Ariel.
Amelang, J. (2008). Gent de la Ribera i altres assaigs sobre la Barcelona moderna. Eumo.
Andújar, F. (1996). El fuero militar en el siglo XVIII. Chronica Nova, (23), 11–31.
Andújar, F. (2004). El sonido del dinero. Monarquía, ejército y venalidad en la España del s. XVIII. Marcial Pons.
Andújar, F. (2006). Servicios para la guerra, mercedes para las oligarquías. Las recompensas de la Guerra de Sucesión en Andalucía. En J. M. Bernardo Ares (Coord.), La sucesión de la monarquía hispánica, 1665-1725 (Vol. 1, pp. 43–74). Universidad de Córdoba.
Andújar, F. (2013a). Cataluña en el contexto de los cambios políticos de 1705. Pedralbes, (33), 39–75.
Andújar, F. (2013b). Guerra, venalidad y asientos de soldados en el siglo XVIII. Studia Historica, (33), 235–268. https://doi.org/10.14201/shhmo201335237269
Bacallar, V. (2007). Comentarios de la guerra de España, e historia de su Rey Phelipe V el animoso (Vol. 1). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Bajet, M. (2001). Ciutadans de Barcelona, ciutadans honrats i donzells en l'obra de Fontanella. Quaderns d'Història.
Bru, L., & Fluvià, A. (1998). Nobiliari del reial cos de la noblesa de Catalunya. Joventut.
Bueno, A. (2024). Aristocracia y representación del State Moderno. Una historia social de la diplomacia a partir de los embajadores españoles en Francia en el reinado de Felipe IV (1621-1665) [Tesis doctoral, Universidad Carlos III]. Archivo Digital UC3M.
Capmany, A. (1779). Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (Vol. 4). Impremta Antonio de Sancha.
Carrasco, A. (2021). Una ética para la distinción. Los Grandes y el estoicismo en los siglos XVI y XVII. Magallánica, 7(14), 44–66.
Castellví, F. (1997). Narraciones históricas (Vol. 3; J. M. Mundet i Gifré & J. M. Alsina Roca, Eds.). Fundación Francisco Elías de Tejada.
Constant, J. M. (2004). La noblesse en liberté. XVIe-XVIIe siècles. Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.18086
Cornete, J. (2000). La monarchie entre renaissance et révolution 1515-1792. Seuil.
Cruz, A., Franganillo, A., & Sanz, C. (2021). La nobleza española y sus espacios de poder (1480-1715). Sanz y Torres.
Dantí, J. (1993). Aixecaments populars als Països Catalans 1687-1693. Curial.
Dantí, J. (1995). Dels barretines als vigatans i botiflers. La persistència dels conflictes interns. Afers, (10), 15–28.
Dantí, J. (2017). Els gremis i el govern municipal: participació i representació corporativa al Consell de Cent en època moderna. Barcelona Quaderns d'Història, (24), 81–98.
De Dios, S. (2014). El poder del monarca en la obra de los juristas castellanos (1480-1680). Ediciones Universidad de Castilla-La Mancha.
Dewald, J. (2004). La nobleza europea, 1400-1800. Pre-Textos.
Domínguez Ortiz, A. (1976). Sociedad y Estado en el siglo XVIII español. Ariel.
Duran, A. (1973). Barcelona i la seva història. Curial.
Elliot, J. H. (1963). Imperial Spain 1469-1716. Hodder.
Elliot, J. H. (1990). España y su mundo. Alianza.
Elliott, J. H. (2006). La revolta catalana, 1598-1640. PUV.
Espino, A. (1987). Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política i guerra en la frontera catalana. 1679-1697. Universitat Autònoma de Barcelona.
Felices, M. (2006). Hacia la nobleza titulada: los "méritos" para titular en el siglo XVII. En P. Ponce & F. Andújar (Coords.), Mérito, venalidad y corrupción en España y América: siglos XVII y XVIII (pp. 19–40). Albatros.
Felices, M. (2011). La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización [Tesis doctoral, Universidad de Almería]. Repositorio UAL.
Felices, M. (2012). La venta privada de títulos nobiliarios durante los reinados de Felipe V y Fernando VI (1701-1759). En E. Serrano (Ed.), De la tierra al cielo: Líneas recientes de investigación en historia moderna (Vol. 2, pp. 695–712). Fundación Fernando el Católico.
Felices, M. (2013). Recompensar servicios con honores: el crecimiento de la nobleza titulada en los reinados de Felipe IV y Carlos II. Studia Historica. Historia Moderna, (35), 409–435. https://doi.org/10.14201/shhmo201335409435
Felipo, A., & Pérez, C. (2014). La nobleza valenciana en la Edad Moderna. PUV.
Ferré, D. (2023). Exèrcit i negoci. El proveïment militar a Catalunya durant el regnat de Felip V (1700-1746) [Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. DDD UAB.
Ferro, V. (1987). El dret públic català. Eumo.
Florensa, N. (1996). El Consell de Cent, Barcelona a la Guerra dels Segadors. Universitat Rovira i Virgili.
Fluvià y Escorça, A. (2006). La qüestió del reconeixement dels títols nobiliaris atorgats pel comte-rei Carles III 'l'Arxiduc'. Paratge, (19), 65–75.
Fontana, J. (1955). Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII. Notas para una interpretación de la coyuntura catalana. Estudios de Historia Moderna, (5), 197–219.
García Cárcel, R. (2002). Felipe V y los españoles: una visión periférica del problema de España. Plaza & Janés.
Garcia Espuche, A. (2004). Barcelona entre dues guerres: economia i vida quotidiana 1652-1714. Eumo.
García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640. Alianza.
Gual, V. (2015). Canvis en la jerarquia urbana catalana des de la perspectiva demogràfica (1553-1787). En J. Dantí (Ed.), L'articulació del territori a la Catalunya moderna (pp. 168–170). Dalmau.
Gudiol, J. (1911). Dos episodis vigatans. Impremta Portavella.
Jarque, E., & Salas, J. (2004). Oligarquías locales y poder real en Aragón en la segunda mitad del Seiscientos. En F. Aranda (Coord.), VII Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (pp. 695–706). Universidad de Castilla-La Mancha.
Kamen, H. (1987). La España de Carlos II. Crítica.
Labatut, J. P. (1979). Les noblesses européennes de la fin du XVe siècle à la fin du XVIIIe siècle. PUF.
Laborda, J. J. (2012). El Señorío de Vizcaya. Nobles y fueros (c. 1452-1727). Marcial Pons.
León, V. (1993). Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarquía de España 1700-1714. Sigilo.
León, V. (2000). El reinado del archiduque Carlos en España: la continuidad de un programa dinástico de gobierno. Manuscrits, (18), 41–62.
León, V. (2009). La gracia del rey. Las mercedes concedidas por Felipe V sobre los bienes confiscados a los austracistas en vísperas de la Paz de Viena (1725). En J. Ruiz Rodríguez & F. Edelmayer (Coords.), Hispania-Austria III: der spanische Erbfolgekrieg (pp. 340–391). Universidad de Alcalá.
Lobato, I. (1993). Capital mercantil y actividad económica en la Cataluña preindustrial. Compañías y negocios en Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII [Tesis doctoral, Universitat de Barcelona]. Dipòsit Digital UB.
Lobato, I. (1995). Compañías y negocios en la Cataluña preindustrial. Universidad de Sevilla.
Maixé-Altés, J. C. (1987). Parentesco y relaciones sociales en el seno de la burguesía barcelonesa: Los extranjeros en la Barcelona de los siglos XVII y XVIII. Manuscrits, (6), 151–180.
Martí-Fraga, E. (2021). Detrás del asentista. Los contratistas militares de Felipe V en Cataluña 1715-1720. En I. Valdez-Bubnov (Ed.), Redes empresariales y administración estatal. La provisión de materiales estratégicos en el mundo hispánico durante el largo siglo XVIII (pp. 97–130). UNAM.
Martí-Fraga, E. (2025). Naciones 'letradas'. Extranjeros y sus relaciones con la elite económica catalana en la Barcelona del cambio del s. XVII. Magallánica, (25), 131–161.
Martí-Fraga, E. (2024). Paguistas y prestamistas de Felipe V en Cataluña tras la Guerra de Sucesión (1714 - 1720). RiMe. Rivista dell'Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea, (14), 101–141.
Molas, P. (1977). Comerç i estructura comercial a Catalunya i València als segles XVII i XVIII. Curial.
Molas, P. (1994). La condició social dels notaris de Barcelona a l'edat moderna. En J. M. Sans (Ed.), Actes del I Congrés d'Història del Notariat Català (pp. 713–726). Pagès.
Molas, P. (2004). L'alta noblesa catalana a l'Edat Moderna. Eumo.
Molas, P. (2015). Noblesa i Guerra de Successió. Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Morales Roca, F. (1983). Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Catalunya, siglo XVII (1599-1713). Hidalguía.
Morales Roca, F. (1978). Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Dinastía de Austria. Gobierno intruso del Archiduque Don Carlos (1704-1714). Hidalguía.
Morales Roca, F. (1979). Privilegios nobiliarios del Principado de Catalunya. Dinastía de Austria. Reinado de Carlos II (1665-1700). Hidalguía, (153), 177–201.
Moreno, P. (2012). La noblesa catalana titulada: els grans d'Espanya. Armoria, (1), 129–155.
Oliva, B. (2001). La generació de Feliu de la Peña. Universitat de Lleida.
Oliva, B. (2017). Els Dalmau de Teià. Sessió d'Estudis Mataronins, (33), 181–200.
Pallàs, J. (2014). El gremi dels perxers: un exemple de cohesió i d'integració a la Barcelona moderna: segles XVI, XVII i XVIII [Tesis doctoral, Universitat Abat Oliba CEU]. TDR CEU.
Peña, F. (1709). Anales de Cataluña (Vol. 3). Juan Pablo Martí.
Pérez Samper, M. A. (1982). La familia Alós. Una dinastía catalana al servicio del estado (siglo XVIII). Cuadernos de Investigación Histórica, (6), 195–239.
Ribot, L. (2018). El IX conde de Santisteban (1645-1716). Poder y ascenso de una Casa noble a través del servicio a la Corona. Espacio, Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, (31), 23–42. https://doi.org/10.5944/etfiv.31.2018.21141
Robres, Conde de. (2006). Memoria para la historia de las guerras civiles de España. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Sales, N. (2002). De Tuïr a Catarroja. Afers.
Sandóval Parra, V. (2013). La naturaleza jurídica de la merced en la Edad Moderna. Anuario de Historia del Derecho Español, (83), 325–411.
Scott, H. (1995). The European nobilities in the seventeenth and eighteenth century. Longman.
Serra, E. (1997). Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió. Pedralbes, (17), 191–216.
Simon, A. (2011). Del 1640 al 1705: l'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. PUV.
Soria, E. (2007). La nobleza en la España moderna: cambio y continuidad. Marcial Pons.
Soria, E. (2015). Nobleza y élites en la Castilla moderna: De la renovación historiográfica de las últimas décadas a las nuevas líneas de investigación. En O. Rey & F. Suárez (Eds.), Los vestidos de Clío (pp. 505–544). Universidad de Santiago de Compostela.
Stone, L. (1985). La crisis de la aristocracia, 1558-1640. Alianza.
Torras Ribé, J. M. (1981). Reflexions sobre l'actitud dels pobles i estaments catalans durant la Guerra de Successió. Pedralbes, (1), 187–209.
Torras Ribé, J. M. (1993). Els municipis catalans de l'antic règim (1453-1808). Curial.
Verde, J. (2021). Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII. Universitats locals, Cort general i Diputació del General [Tesis doctoral, Universitat Pompeu Fabra]. Repositori UPF.
Voltes, P. (1953). El Archiduque Carlos de Austria, rey de los Catalanes. Aedos.
Voltes, P. (1962). Noticias sobre las mercedes nobiliarias otorgadas por el archiduque Carlos de Austria durante su gobierno en Barcelona. Documentos y Estudios, (10), 65–105.
Voltes, P. (1963). Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714) (Vol. 2). Instituto Municipal de Historia de Barcelona.
«The Inexhaustible Spring with which Monarchs Reward Great Services»: The Policy of Granting Noble Favors by Charles III, the Archduke, in Catalonia, Spain (1705–1713). (2026). Studia Historica: Historia Moderna, 48(1), 529-563. https://doi.org/10.14201/shhmo2026481529563
+ −