Requesens Women and the Dispute over the Barony of Riba-roja (1520-1584): a Family Conflict in Early Modern Valencia
Abstract
This study explains a long lawsuit caused by the possession of the Riba-roja barony, left as an inheritance to Joana Mateua de Requesens, who intended to bequeath it to her daughter. The dispute over said possession could not be settled easily and lasted throughout the 16th century. The conflict was carried out by several women from the well-known Requesens family and involved religious and civil institutions. The detailed study of this lawsuit and all its implications shows the social dynamics of the moment; the possibilities to inherit being a woman and the methods they used to carry out a lawsuit; the plots and tricks used by a locked-up nun; and the interests and mechanisms that were activated within the same family that was fighting for a property of good economic returns, but that had also brought into play feelings such as pride and honour.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Ahumada Batlle, E. (2003). Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI). Valencia: Universitat de València.
Ahumada Batlle, E. (2004). Hipòlita Roís de Liori (ca. 1479-1546). Madrid: Ediciones del Orto.
Ahumada Batlle, E. (2022). Quatre dones del setze. Montellà: Medusa Books.
Cahner, M. (1977). Epistolari del renaixement. València, Classics Albatros, II vol.
Calatayud Cases, J. V. (2013). La baronía de Ribarroja. Los condes de Revillagigedo (1759-1897). Ayuntamiento de Ribarroja del Turia, Servicio de Publicaciones Municipal.
Casals, À. y Jurado, V. (2022). La família Requesens i Molins de Rei. En À. Casals, (coord.), Molins de Rei i el Palau de Requesens. Ajuntament de Molins de Rei.
Ceballos-Escalera y Gila, A. (2011). Los señores y condes de Cedillo en Toledo durante los siglos XV al XVII. Toletum: boletín de la Real Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo 58, 167-213.
Farfan Navarro, M. C. (1990). Real Monasterio y Convento de la Puridad: Catálogo de los fondos existentes en el Archivo el Reino de Valencia. Valencia: Editorial Generalitat Valenciana.
Fargas Peñarrocha, M. (2010). Hacia la autoridad contestada: conflictividad por la dote y familia en Barcelona (ss. XVI-XVII). Investigaciones Históricas 30, 99-118.
Fargas Peñarrocha, Mariela (2022), «La sombra de una madrastra. Pobreza, maltrato y abandono en la familia (Barcelona, s. XVIII)», CRATER, Arte e Historia, 2, pp. 78-90.
Fiume, G. (2018). Profesiones religiosas forzadas y estrategias judiciales: sor Anna Maddalena Valdina. Studia Historica: Historia moderna 40(2), 31-62.
Graullera Sanz, V. (2001-2002). Juristas y notarios en las cortes valencianas del XVI. Ivs Fvgit 10-11, 1023-1045.
Guisado, M. (1985). L’epistolari d’Estefania de Requesens. Tesina de licenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Guisado, M. (1987). Cartes íntimes d’una dama catalana del s. XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós. Barcelona: La Sal.
Hendriks, R. (1994). El patrimonio de don Luis de Requesens y Zúñiga (1528-1576) ¿Fue don Luis de Requesens y Zúñiga pobre o rico?, Pedralbes 14, 89-90.
Howell, M. (2019), The Problem of Women’s Agency in Late Medieval and Early Modern Europe. En S. Joan Moran y A. Pipkin (eds.) Women and Gender in the Early Modern Low Countries. Boston: Brill.
Jurado, V. (2021). Clientelisme, milícia i govern: Lluís de Requesens i la noblesa catalana al servei de Felip II (1568-1576). Tesis doctoral, Universidad de Barcelona.
March, J. M. (1941). Niñez y juventud de Felipe II. Documentos inéditos sobre su educación civil, literaria y religiosa y su iniciación al gobierno (1527-1547). Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores.
Nausia Pimoulier, A. (2006). Las viudas y las segundas nupcias en la Europa moderna. Memoria y Civilización 9, 233-260.
Nausia Pimoulier, A. (2013). Talis mater, talis filia: las malas madres en los siglos XVI y XVII. Memoria y Civilización. Anuario de Historia 16, 27-54.
Negre Pastell, P. (1955). El linaje de Requesens. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 10.
Pérez García, P. (2019). La nobleza valenciana del Quinientos en su contexto europeo. En L. Arciniega García (coord.). Aproximaciones de contexto al castillo palacio de Alaquàs. Sangre, tinta y piedra. Valencia: Universitat de València.
Rodríguez, R. (2012). Los conflictos intrafamiliares de la casa de los Vélez (1546-1567). Chronica Nova 38, 243-268.
Sanz de Bremond y Mayáns, A. (2000). La libertad de profesión en los claustros femeninos durante la edad moderna: el proceso de nulidad de profesión de sor Isabel Mancho. Hispania Sacra 52(105), 403-413.
Documentos de Archivo:
Arxiu Nacional de Catalunya
– ANC1-960-T-714: Testament de Joana Mateua de Requesens i de Montcada, baronessa de Riba-roja, vídua de Galceran de Requesens i de Cardona, ara esposa de Lluís de Margarit, noble de València.
– ANC1-960-T-911. Codicil de Joana Mateua de Requesens i de Montcada, baronessa de Riba-roja, atorgat per Mateu Ros, notari de Barcelona.
– ANC1-960-T-1122. Plet entre la família Requesens i el monestir de Santa Caterina de Siena, de València, sobre Beatriu de Margarit i de Requesens.
– ANC1-960-T-1123. Concòrdia atorgada per l’abadessa i monestir de Santa Caterina de Siena de València i Lluís de Margarit.
– ANC1-960-UC 1125. Memorial del pleito de Beatriz de Requesens contra las monjas del monasterio de Santa Catalina de Siena.
– ANC1-960-T-1127. Plet de Beatriu de Margarit i de Requesens contra la priora i monestir de Santa Caterina de Siena, de València.
– ANC1-960-T-924. Resposta jurídica d’Estefania de Requesens i Rois de Liori als capítols presentats pels esposos de Gabriel de Rojas i Beatriu de Margarit i de Requesens, en el plet per la baronia de Riba-Roja.
– ANC1-960-T-925. Concòrdia sobre la baronia de Riba-roja entre Estefanía de Requesens Rois de Liori i Gabriel de Rojas, espòs de Beatriu de Margarit i de Requesens.
– ANC1-960-T-926. Aclariments de la concòrdia sobre la baronia de Riba-roja signada per Estefania de Requesens Rois de Liori, i Gabriel de Rojas, espòs de Beatriu Margarit i de Requesens.
– ANC1-960-T-278. Carta de sor Isabel Díez, abadesa de la Concepción.
– ANC1-960-T-317. Correspondència entre diferents membres de la família Margarit i Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, comtessa de Palamós.
– ANC1-960-T-320. Cartas de sor Isabel Díez, abadesa de la Concepción.
– ANC1-960-T-321. Cartas de sor Violant de Camós.
– ANC1-960-T-414. Cartas de sor Violant de Camós.
Archivo del Reino de Valencia
– ARV Clero, caja 752, nº 224. Autos de ejecución del testamento de doña Beatriz de Requesans y de Rojas, a favor del convento. Fecha de 13 de septiembre de 1560, Valencia.
Archivo Histórico de la Nobleza
– AHNOB/1//OSUNA, C.419, D.489: Cédula de Felipe II.
Testamento de Gabriel de Rojas. [Consultado en web Patrimonio Nacional el 01/03/2022: https://investigadoresrb.patrimonionacional.es/node/6104].