El quid de la cuestión. Sobre sentencias de Visita y su ejecución: el caso de la Visita del General de Catalunya, 1599-1711
Resumen
A lo largo de las últimas décadas, el estudio de los sistemas de fiscalización presentes en el espacio político de la Monarquía Hispánica de los Austrias ha gozado de una notable producción. En este sentido, Visitas, Juicios de Residencia y Pesquisas han sido estudiadas profusamente, lo que nos ha llevado a comprender mucho mejor tanto su funcionamiento, como sus virtudes y puntos débiles. No obstante, aunque una parte nada desdeñable de dichos estudios ha apuntado a la aparente «inutilidad» de estos sistemas, ninguno ha emprendido un estudio sistemático de las sentencias por ellos promulgadas. El objetivo de este artículo es el análisis de las sentencias de la Visita del General de Catalunya y su mecanismo de ejecución.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Amelang, J. S. (1986). La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Barcelona: Ariel.
Andújar Castillo, F., Feros, A. y Ponce Leiva, P. (2017). Corrupción y mecanismos de control en la Monarquía Hispánica: una revisión crítica. Tiempos Modernos: Revista electrónica de historia moderna, 35, 284-311.
Capdeferro i Pla, J. y Serra i Puig, E. (2015). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Barcelona: Parlament de Catalunya - Generalitat de Catalunya.
Collantes de Terán de la Hera, M. J. (1998). El juicio de residencia en Castilla a través de la doctrina jurídica de la edad moderna. Historia. Instituciones. Documentos., 25, 151-184.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç militar. (2016). Barcelona: Parlament de Catalunya - Generalitat de Catalunya.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. II (2002). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Garriga Acosta, C. (1991). Control y disciplina de los oficiales públicos en Castilla: la «visita» del ordenamiento de Toledo (1480). Anuario de Historia del Derecho Español, 61, 215-390.
Gómez González, I. (2016). Entre la corrupción y la venalidad: don Pedro Valle de la Cerda y la visita al Consejo de Hacienda de 1643. En Andújar Castillo, F. y Ponce Leiva, P. (Coords.). Mérito, venalidad y corrupción en España y América, siglos XVII y XVIII. Valencia: Albatros, 235-249.
Gómez González, I. (2017). El control de la corrupción en los tribunales castellanos durante el siglo XVII: ¿Quimera o realidad?. Tiempos Modernos: Revista electrónica de historia moderna, 35, 312-336.
González Alonso, B. (1978). El juicio de residencia en Castilla. Anuario de Historia del Derecho Español, 48, 193-247.
González Peinado, C. (2010) El inicio del juicio de residencia don Alonso de Granada Venegas (Ocaña, Toledo, 1597): algunas notas sobre su procedimiento. Espacio, tiempo y forma. Serie IV, Historia moderna, 23, 41-57. https://doi.org/10.5944/etfiv.23.2010.1620
Heredia López, A. J. (2017). La oposición al control de los servidores a la visita de Juan de Gongora a la Casa de la Contratación y Consulado de Sevilla en 1642. En Gil Martínez, F. y Villarreal Brasca, A. (Eds.). Estudios sobre la corrupción en España y América (siglos XVI-XVIII). Almería: Edual, 189-207.
Herzog, T. (2000). Ritos de control, prácticas de negociación: Pesquisas, visitas y residencias y las relaciones entre Quito y Madrid (1650-1750). Madrid: Fundación Hernando de Larramendi.
Ferrer i Mallol, M. T. (Dir.) (2011). Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans - Generalitat de Catalunya.
Jiménez Jiménez, I. (2015). Una herramienta inútil. Juicios de Residencia y Visitas en la Audiencia de Lima a finales del siglo XVII. Temas Americanistas, 35, 60-87. https://doi.org/10.18800/historica.201601.002
Llinás Almadana, P. (1990). La Visita del General: el procedimiento de control de los funcionarios dependientes de la Diputació del General de Catalunya (1653-1701). Pedralbes: revista d'història moderna, 10, 177-192.
López de la Plaza, G. (2008). Els arxius de la Diputació del General de Catalunya. Un recorregut tècnic pels estils de custòdia i descripció d'un fons històric. Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, 51, 39-74.
Macri, G. (2008). Visitas Generales e sistemi de controllo regio nel sistema imperiale spagnolo: un bilancio storiografico. Mediterranea. Ricerche storiche, 13, 385-400.
Malaprade, S. (2017). Crédito y corrupción. La visita al Consejo de Hacienda de 1643. Tiempos Modernos: Revista electrónica de historia moderna, 35, 363-387.
Martí Fraga, E. (2009). La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714). Barcelona: Fundació Noguera.
Oleart, O. (1993). La creació del dret: els anomenats capítols del redreç del General de Catalunya. Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 13-1, 245-258.
Pérez Latre, M. (2004). La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Política, administració i territori. Afers: Catarroja.
Peytavin, M. (2003). Visite et gouvernement dans le royaume de Naples (XVIe-XVIIe siècles). Madrid: Casa de Velázquez.
Rivero Rodríguez, M. (1998). Buen gobierno y ejemplaridad: la Visita del Consejo de Italia. En Martínez Millán, J. (Dir.). Felipe II (1527-1598): Europa y la monarquía católica. Congreso internacional «Felipe II (1598-1998), Europa dividida, la monarquía católica de Felipe II (Universidad Autónoma de Madrid, 20-23 abril 1998), vol. I, tomo II. Madrid: Parteluz, 705-730.
Rovito, P. L. (1981). Respublica dei togati: giuristi e societa' nella Napoli del Seicento. Nápoles: Jovene.
Sánchez Bella, I. (1980). Eficacia de la Visita en Indias. Anuario de Historia del Derecho Español, 50, 383-412.
Sánchez de Movellán Torent, I. (2004). La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Institut d'Estudis Catalans: Barcelona.
Serra i Puig, E. (2003). Les Corts catalanes, una bona font d'informació històrica: discurs de recepció d'Eva Serra i Puig com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 27 de novembre de 2003. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Serra i Puig, E. (2011). Territori i inspecció fiscal: la Visita del General del 1600. En Dantí, J. (Coord.). Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Rafael Dalmau, 165-284.
Torra i Prat, R. (2014). Mites o realitats? Sobre el paper de les Corts Catalanes altmodernes com a generadores de dret. El cas de la Visita del General. Estudis. Revista de Historia Moderna, 40, 115-132.
Torra i Prat, R. (2015). La fiscalización de la actividad de los oficiales de la Generalitat de Cataluña en la época moderna. La Visita del General de Cataluña y su funcionamiento. Cuadernos de Historia del Derecho, 22, 295-317. https://doi.org/10.5209/rev_CUHD.2015.v22.50538
Torra Prat, R. (2016). El juego de las instituciones. Políticas de la Visita del General de Catalunya durante la primera mitad del siglo XVII. Tiempos Modernos: Revista electrónica de historia moderna, 32, 249-279.
Torra i Prat, R. (2018). La Visita del General de Catalunya: la institució i el seu encaix en el sistema institucional català d'època moderna (segles XV-XVIII), tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
Torra i Prat, R. (2019). Visitar, estudiar, discutir i legislar. L'acció fiscalitzadora de les Corts Catalanes durant el segle XVI. En Serra, S., Ripoll, E. (Eds.) El Parlamentarisme en perspectiva histórica. Parlaments multinivell. Vol. II. Mallorca: Parlament de les Illes Balears - IEA, 1239-1256.
Artículos similares
- José Ignacio Martínez Ruiz, La producción y exportación de vinos de Málaga a mediados del siglo XVII: cultivo, financiación y fiscalidad , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 46 Núm. 1 (2024): Identidad, familia y pautas de civilización en la España Moderna: herencias en transformación
- Roberto Mondola, La Conquista Otomana de Otranto de 1480 en la historiografía italiana y española (siglos XV-XVI-XVII) , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 36 (2014): Duelo entre colosos: el Imperio Otomano y los Habsburgos en el siglo XVI
- M. Victoria López-cordón Cortezo, Del plumista calígrafo al secretario instruido: formación, carrera y promoción social de los oficiales de las Secretarías del Despacho , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 39 Núm. 1 (2017): El Habitus del oficial real: ideal, percepción y ejercicio del cargo en la Monarquía Hispánica (siglos XV-XVIII)
- Maximiliano Barrio Gozalo, La embajada de España ante la corte de Roma en el siglo XVII. Ceremonial y práctica del buen gobierno , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 31 (2009): Fiesta y poder (siglos XVI y XVII)
- David Alonso García, La configuración de lo ordinario en el sistema fiscal de la monarquía (1505-1536). Una o dos ideas , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 21 (1999): Tiempo de Penumbra: España, 1500-1521
- Guadalupe Carrasco González , Presentación: Los nervios sutiles de la guerra: estrategia, imperio e información en el siglo XVIII , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 47 Núm. 2 (2025): Los nervios sutiles de la guerra: estrategia, imperio e información en el siglo XVIII
- Francisco Andújar Castillo, Guerra, venalidad y asientos de soldados en el siglo XVIII , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 35 (2013): El negocio de la guerra: La movilización de recursos militares y la construcción de la monarquía española (XVII y XVIII)
- José Javier Ruiz Ibáñez, Bellum omnium contra omnes. Las posibilidades y contradicciones de la guerra económica por parte de la Monarquía Hispánica en la década de 1590 , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 27 (2005): Guerra y economía en Flandes (siglos XVI y XVII)
- Álvaro Casillas Pérez, Ecos del océano Índico. Las campañas otomanas de 1532 y 1538 contra la Corona de Portugal a través de las fuentes del espionaje hispánico en el mar Mediterráneo , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 45 Núm. 1 (2023): ¿Por qué y para qué enseñar Historia Moderna?
- Ricardo Franch Benavent, Las iniciativas de cooperación artesanal del colegio de tintoreros de seda de Valencia y la política de mejora del tinte en la segunda mitad del siglo XVIII , Studia Historica: Historia Moderna: Vol. 46 Núm. 1 (2024): Identidad, familia y pautas de civilización en la España Moderna: herencias en transformación
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 > >>
También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.