Procesos legislativos y lucha por la sujeción de las autoridades al derecho en la Cataluña moderna
Resumen
Desde los años 1990, en buena parte debido a la edición de procesos inéditos de Cortes celebradas entre 1480 y 1706, el conocimiento del parlamentarismo histórico catalán ha recibido un gran impulso. Cada vez se sabe mejor el papel determinante que jugaron los tres estamentos en la promoción de nuevas normas generales para el Principado de Cataluña y, hasta 1659, los Condados de Rosellón y Cerdaña. Después de negociaciones internas en comisiones parlamentarias, se abría un diálogo con el rey para que las leyes que decretara reflejaran un complejo concurso de voluntades políticas. Reiteradamente, desde principios del siglo XVI, los estamentos reivindicaron leyes que acotaran los márgenes del poder real —a menudo también señorial—, evitando arbitrariedades y garantizando la observancia del derecho, que en buena parte se había pactado en Cortes. Sucesivamente, en 1617, 1626, 1641 y entre 1701 y 1706, dignatarios catalanes plantearon mecanismos para resolver conflictos político-constitucionales graves con la mayor neutralidad posible. Dos tuvieron aplicación práctica: los juicios paccionados (1642-1647) y el Tribunal de Contrafaccions (1702-1713).
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Albareda, J. (2019). Political participation in Catalonia: From zenith to suppression. En J. Albareda y M. Herrero Sánchez (Eds.), Political representation in the Ancien Régime (pp. 213-230). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429443855-13
Albareda, J. (2021). Representación y participación política en Cataluña en torno a 1700. eHumanista, 48, 112-120.
Amelang, J. S. (1986). La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Ariel.
Arrieta Alberdi, J. (1994). El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707). Institución Fernando el Católico.
Arrieta Alberdi, J. (1996). Las regalías en la Corona de Aragón en el siglo XVII: A propósito de un dictamen de Silverio Bernat de 1624. Anuario de Historia del Derecho Español, 66, 365-444.
Belenguer, E. (1987). Un balance de las relaciones entre la corte y el país: Los «greuges» de 1599 en Cataluña. Estudis, 13, 99-130.
Capdeferro, J. (2008). Sessions plenàries versus comissions de treball a les Corts catalanes del segle XVII. En R. Micó y L. Guia (Eds.), Certs i Parlaments de la Corona d’Aragó: Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta (pp. 307-327). Publicacions de la Universitat de València.
Capdeferro, J. (2021). Propuestas legislativas en ascenso en las Cortes catalanas: El memorial de Sebastià Roger (1599). eHumanista, 48, 93-104.
Capdeferro, J. (2023). El canceller de Catalunya, un àrbitre entre jurisdiccions ponderat (segles XVI-XVIII). Revista de Dret Històric Català, 22, 43-59.
Capdeferro, J. (2025). Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 36, 15-43.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015a). Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015b). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Torra-Prat, R. (2021). Una historiografia emergent. Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 36(99), 285-300.
Constitucions, Capítols i actes de Cort: 1701-1702 i 1705-1706. (2006). J. Albareda (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1480-1481). (2023). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés del protonotari. (2001). M. Pérez Latre (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. (2001). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic. (2003). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç militar. (2003). P. Gifre i Ribas (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Annexos i índex. Esborrany del procés familiar del Braç Reial, documentació complementària i índex. (2010). (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1599). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2025). R. Torra-Prat (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2014). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç militar. (2016). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç reial. (2022). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Elliott, J. H. (1963). The revolt of the Catalans: A study in the decline of Spain (1598-1640). Cambridge University Press.
Estanyol Bardera, V. (1999). El pactisme en guerra: L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Estrada-Rius, A. (2001). Els orígens de la Generalitat de Catalunya: La Deputació del General de Catalunya, dels precedents a la reforma de 1413 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ettinghausen, H. (1993). La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època (4 vols.). Curial.
Fargas, M. (1997). Família i poder a Catalunya, 1516-1626: Les estratègies de consolidació de la classe dirigent. Fundació Noguera.
Feliu, G. (2011). Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 33-64.
Font i Rius, J. M. (1988). Estudi introductori. En Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Fontana, J. (2014). La formació d’una identitat: Una història de Catalunya. Eumo Editorial.
García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Alianza Editorial.
García Espuche, A. (2005). Barcelona entre dues guerres: Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo.
Gil Pujol, X. (1998). El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins al 1652, en el seu context europeu. Pedralbes, 18(2), 475-487.
Gil Pujol, X. (2008). Regalies i constitucions: Els continguts del pactisme en l’obra de Sebastià de Cortiada (1676). Pedralbes, 28(1), 217-232.
Hernández, B. (2003). Fiscalismo y finanzas en la Cataluña moderna: La fiscalidad catalana en época de Felipe II. Taller de Estudios Hispánicos e Hispanoamericanos.
Irazábal, D. (2025). La Cort General de Montsó de 1510: La motivació de les sentències i l’observança del dret a la Catalunya moderna. eHumanista/IVITRA, 27, 361-374.
Jané, Ò. (2006). Catalunya i França al segle XVII: Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers.
Lalinde Abadía, J. (1964). La institución virreinal en Cataluña (1471-1716). Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Lalinde Abadía, J. (1992). Las Cortes de Barcelona, de 1702. Anuario de Historia del Derecho Español, 62, 7-46.
Les Corts a Catalunya: Actes del congrés d’història institucional (28, 29 i 30 d’abril de 1988). (1991). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Martí Fraga, E. (2008). La conferència dels tres comuns (1697-1714): Una institució decisiva en la política catalana. Pagès Editors-Fundació Ernest Lluch.
Martí Fraga, E. (2016). El braç militar de Catalunya (1602-1714). Publicacions de la Universitat de València.
Martínez Rodríguez, M. À. (2006). Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Fundació Noguera.
Miralles, E. (Ed.). (2020-2023). Versos per vèncer: Antologia de la Guerra dels Segadors (1640-1652) (2 vols.). Editorial Barcino.
Molas Ribalta, P. (1996). Catalunya i la Casa d’Àustria. Curial.
Molas Ribalta, P. (2004). L’alta noblesa catalana a l’edat moderna. Eumo.
Montagut i Estragués, T. de. (1996). Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Montagut i Estragués, T. de. (2002). Pràctiques parlamentàries a Catalunya en el segle XVI i la seva formulació escrita per Lluís de Peguera. Ius Fugit, 10-11, 633-656.
Montagut i Estragués, T. de. (en prensa). Notes sobre el projecte de reforma de la Justícia Universal de la Cort General de Catalunya de Perpinyà-Sant Cugat-Barcelona de 1406-1410. En A. Furió (Ed.), La veu del Regne: 600 anys de la Generalitat Valenciana.
Muxella, I. (2013). La Terra en guerra: L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1466-1472) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Olivares Periu, J. (2000). Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria. Pagès Editors.
Palos Peñarroya, J. L. (1997). Els juristes i la defense de les constitucions: Joan Pere Fontanella (1575-1649). Eumo.
Peguera, L. de. (1632). Practica, forma, y stil, de celebrar Corts generals en Catalunya, y materias incidents en aquellas, dividida en tres parts. Gerony Margarit.
Pérez Latre, M. (2003). Entre el rei i la terra: El poder polític a Catalunya al segle XVI. Eumo.
Pérez Latre, M. (2014). Les comissions a les institucions nacionals de la Catalunya constitucional moderna: Iniciativa i representació. En M. B. Castellà (Coord.), Poders a l’ombra: Les comissions de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX) (pp. 73-102). Parlament de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra.
Puig Bordera, E. (2012). Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ripoll Sastre, P. (2023). El Llibre de Vuit Senyals de la Generalitat de Catalunya (segle XV). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez de Movellán, I. (2004). La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Generalitat de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans.
Sánchez Martínez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV). Eumo-Universitat de Girona.
Serra i Puig, E. (1978). El règim feudal al camp català als segles XVI i XVII. Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 19, 57-64.
Serra i Puig, E. (1991). 1640: Una revolució política. La implicació de les institucions. En E. Serra i Puig (Introd.), La revolució catalana de 1640 (pp. 3-65). Crítica.
Serra i Puig, E. (1997). Catalunya després del 1652: Recompenses, censura i repressió. Pedralbes, 17, 191-215.
Serra i Puig, E. (1999). Constitucions i Redreç: Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585). En E. Belenguer (Coord.), Felipe II y el Mediterráneo (Vol. 4, pp. 159-189). Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
Serra i Puig, E. (2003). Signori «bandolers» e legislazione nella vita parlamentare catalana. En F. Manconi (Ed.), Banditismi mediterranei (secoli XVI-XVII) (pp. 147-169). Carocci Editore.
Serra i Puig, E. (2004). Constitucions perdudes (1547-1552): Algunes reflexions. En Josep Fontana. Història i projecte social: Reconeixement a una trajectòria (pp. 407-423). Crítica.
Serra i Puig, E. (2005). El món urbà en l’espai històric català: Incidència territorial i legislativa. En J. Dantí (Coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (pp. 41-140). Rafael Dalmau.
Serra i Puig, E. (2007a). Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes. Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 663-738.
Serra i Puig, E. (2007b). El braç militar, un estament no homogeni: Una mirada a la Cort de Montsó de 1552. En J. M. Delgado et al. (Eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam (pp. 297-311). Universitat Pompeu Fabra.
Serra i Puig, E. (2011). Vicens Vives: Un intent de visió global. Recerques, 63, 9-20.
Serra i Puig, E. (Coord.). (2015). Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) (2 vols.). Institut d’Estudis Catalans.
Simon i Tarrés, A. (1999). Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrés, A. (2019). 1640. Rafael Dalmau.
Tatjer Prat, M. T. (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón: Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Universitat Pompeu Fabra.
Teixidó i Puigdomènech, F. (2008-2009). Pesos, mides i mesures al principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594) (5 vols.). Fundació Noguera.
Torra i Prat, R. (2020). Anticorrupció i pactisme: La Visita del General de Catalunya (1431-1714). Afers.
Torres Sans, X. (Ed.). (1995). Escrits polítics del segle XVII. I: Noticia Universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Eumo.
Verde i Llorente, J. (2021). Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII: Universitats locals, Cort general i Diputació del General [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Vidal i Pla, J. (1984). Guerra dels Segadors i crisi social: Els exiliats filipistes (1640-1652). Edicions 62.
Villanueva López, J. (1995). El debat sobre la constitució de l’Observança a les Corts catalanes de 1626-1632. Manuscrits, 13, 247-272.
Albareda, J. (2021). Representación y participación política en Cataluña en torno a 1700. eHumanista, 48, 112-120.
Amelang, J. S. (1986). La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Ariel.
Arrieta Alberdi, J. (1994). El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707). Institución Fernando el Católico.
Arrieta Alberdi, J. (1996). Las regalías en la Corona de Aragón en el siglo XVII: A propósito de un dictamen de Silverio Bernat de 1624. Anuario de Historia del Derecho Español, 66, 365-444.
Belenguer, E. (1987). Un balance de las relaciones entre la corte y el país: Los «greuges» de 1599 en Cataluña. Estudis, 13, 99-130.
Capdeferro, J. (2008). Sessions plenàries versus comissions de treball a les Corts catalanes del segle XVII. En R. Micó y L. Guia (Eds.), Certs i Parlaments de la Corona d’Aragó: Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta (pp. 307-327). Publicacions de la Universitat de València.
Capdeferro, J. (2021). Propuestas legislativas en ascenso en las Cortes catalanas: El memorial de Sebastià Roger (1599). eHumanista, 48, 93-104.
Capdeferro, J. (2023). El canceller de Catalunya, un àrbitre entre jurisdiccions ponderat (segles XVI-XVIII). Revista de Dret Històric Català, 22, 43-59.
Capdeferro, J. (2025). Quatre judicis de contrafacció paccionats a la Catalunya lliurada als reis de França (1642-1647). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 36, 15-43.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015a). Casos davant del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Serra i Puig, E. (2015b). El Tribunal de Contrafaccions de Catalunya i la seva activitat (1702-1713). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Capdeferro, J., y Torra-Prat, R. (2021). Una historiografia emergent. Afers. Fulls de Recerca i Pensament, 36(99), 285-300.
Constitucions, Capítols i actes de Cort: 1701-1702 i 1705-1706. (2006). J. Albareda (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1480-1481). (2023). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés del protonotari. (2001). M. Pérez Latre (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç reial. (2001). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç eclesiàstic. (2003). J. M. Bringué i Portella (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Procés familiar del braç militar. (2003). P. Gifre i Ribas (Estudio introductorio). Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Annexos i índex. Esborrany del procés familiar del Braç Reial, documentació complementària i índex. (2010). (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1599). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2025). R. Torra-Prat (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç eclesiàstic. (2014). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç militar. (2016). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç reial. (2022). E. Serra i Puig (Estudio introductorio). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Elliott, J. H. (1963). The revolt of the Catalans: A study in the decline of Spain (1598-1640). Cambridge University Press.
Estanyol Bardera, V. (1999). El pactisme en guerra: L’organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Estrada-Rius, A. (2001). Els orígens de la Generalitat de Catalunya: La Deputació del General de Catalunya, dels precedents a la reforma de 1413 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ettinghausen, H. (1993). La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època (4 vols.). Curial.
Fargas, M. (1997). Família i poder a Catalunya, 1516-1626: Les estratègies de consolidació de la classe dirigent. Fundació Noguera.
Feliu, G. (2011). Rellegint la història dels remences de Jaume Vicens Vives. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 22, 33-64.
Font i Rius, J. M. (1988). Estudi introductori. En Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Fontana, J. (2014). La formació d’una identitat: Una història de Catalunya. Eumo Editorial.
García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Alianza Editorial.
García Espuche, A. (2005). Barcelona entre dues guerres: Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo.
Gil Pujol, X. (1998). El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins al 1652, en el seu context europeu. Pedralbes, 18(2), 475-487.
Gil Pujol, X. (2008). Regalies i constitucions: Els continguts del pactisme en l’obra de Sebastià de Cortiada (1676). Pedralbes, 28(1), 217-232.
Hernández, B. (2003). Fiscalismo y finanzas en la Cataluña moderna: La fiscalidad catalana en época de Felipe II. Taller de Estudios Hispánicos e Hispanoamericanos.
Irazábal, D. (2025). La Cort General de Montsó de 1510: La motivació de les sentències i l’observança del dret a la Catalunya moderna. eHumanista/IVITRA, 27, 361-374.
Jané, Ò. (2006). Catalunya i França al segle XVII: Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers.
Lalinde Abadía, J. (1964). La institución virreinal en Cataluña (1471-1716). Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Lalinde Abadía, J. (1992). Las Cortes de Barcelona, de 1702. Anuario de Historia del Derecho Español, 62, 7-46.
Les Corts a Catalunya: Actes del congrés d’història institucional (28, 29 i 30 d’abril de 1988). (1991). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Martí Fraga, E. (2008). La conferència dels tres comuns (1697-1714): Una institució decisiva en la política catalana. Pagès Editors-Fundació Ernest Lluch.
Martí Fraga, E. (2016). El braç militar de Catalunya (1602-1714). Publicacions de la Universitat de València.
Martínez Rodríguez, M. À. (2006). Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a la segona meitat del segle XVII. Fundació Noguera.
Miralles, E. (Ed.). (2020-2023). Versos per vèncer: Antologia de la Guerra dels Segadors (1640-1652) (2 vols.). Editorial Barcino.
Molas Ribalta, P. (1996). Catalunya i la Casa d’Àustria. Curial.
Molas Ribalta, P. (2004). L’alta noblesa catalana a l’edat moderna. Eumo.
Montagut i Estragués, T. de. (1996). Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya: Des dels seus orígens fins a la reforma de 1413. Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Montagut i Estragués, T. de. (2002). Pràctiques parlamentàries a Catalunya en el segle XVI i la seva formulació escrita per Lluís de Peguera. Ius Fugit, 10-11, 633-656.
Montagut i Estragués, T. de. (en prensa). Notes sobre el projecte de reforma de la Justícia Universal de la Cort General de Catalunya de Perpinyà-Sant Cugat-Barcelona de 1406-1410. En A. Furió (Ed.), La veu del Regne: 600 anys de la Generalitat Valenciana.
Muxella, I. (2013). La Terra en guerra: L’acció de les institucions durant el regnat de Renat d’Anjou (1466-1472) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat de Barcelona.
Olivares Periu, J. (2000). Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria. Pagès Editors.
Palos Peñarroya, J. L. (1997). Els juristes i la defense de les constitucions: Joan Pere Fontanella (1575-1649). Eumo.
Peguera, L. de. (1632). Practica, forma, y stil, de celebrar Corts generals en Catalunya, y materias incidents en aquellas, dividida en tres parts. Gerony Margarit.
Pérez Latre, M. (2003). Entre el rei i la terra: El poder polític a Catalunya al segle XVI. Eumo.
Pérez Latre, M. (2014). Les comissions a les institucions nacionals de la Catalunya constitucional moderna: Iniciativa i representació. En M. B. Castellà (Coord.), Poders a l’ombra: Les comissions de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX) (pp. 73-102). Parlament de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra.
Puig Bordera, E. (2012). Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Ripoll Sastre, P. (2023). El Llibre de Vuit Senyals de la Generalitat de Catalunya (segle XV). Parlament de Catalunya-Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Sánchez de Movellán, I. (2004). La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Generalitat de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans.
Sánchez Martínez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV). Eumo-Universitat de Girona.
Serra i Puig, E. (1978). El règim feudal al camp català als segles XVI i XVII. Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 19, 57-64.
Serra i Puig, E. (1991). 1640: Una revolució política. La implicació de les institucions. En E. Serra i Puig (Introd.), La revolució catalana de 1640 (pp. 3-65). Crítica.
Serra i Puig, E. (1997). Catalunya després del 1652: Recompenses, censura i repressió. Pedralbes, 17, 191-215.
Serra i Puig, E. (1999). Constitucions i Redreç: Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) i Corts de Montsó (1585). En E. Belenguer (Coord.), Felipe II y el Mediterráneo (Vol. 4, pp. 159-189). Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
Serra i Puig, E. (2003). Signori «bandolers» e legislazione nella vita parlamentare catalana. En F. Manconi (Ed.), Banditismi mediterranei (secoli XVI-XVII) (pp. 147-169). Carocci Editore.
Serra i Puig, E. (2004). Constitucions perdudes (1547-1552): Algunes reflexions. En Josep Fontana. Història i projecte social: Reconeixement a una trajectòria (pp. 407-423). Crítica.
Serra i Puig, E. (2005). El món urbà en l’espai històric català: Incidència territorial i legislativa. En J. Dantí (Coord.), Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (pp. 41-140). Rafael Dalmau.
Serra i Puig, E. (2007a). Butlletí bibliogràfic sobre les Corts catalanes. Arxiu de Textos Catalans Antics, 26, 663-738.
Serra i Puig, E. (2007b). El braç militar, un estament no homogeni: Una mirada a la Cort de Montsó de 1552. En J. M. Delgado et al. (Eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam (pp. 297-311). Universitat Pompeu Fabra.
Serra i Puig, E. (2011). Vicens Vives: Un intent de visió global. Recerques, 63, 9-20.
Serra i Puig, E. (Coord.). (2015). Els llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) (2 vols.). Institut d’Estudis Catalans.
Simon i Tarrés, A. (1999). Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrés, A. (2019). 1640. Rafael Dalmau.
Tatjer Prat, M. T. (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón: Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Universitat Pompeu Fabra.
Teixidó i Puigdomènech, F. (2008-2009). Pesos, mides i mesures al principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594) (5 vols.). Fundació Noguera.
Torra i Prat, R. (2020). Anticorrupció i pactisme: La Visita del General de Catalunya (1431-1714). Afers.
Torres Sans, X. (Ed.). (1995). Escrits polítics del segle XVII. I: Noticia Universal de Cataluña, de Francesc Martí Viladamor. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives-Eumo.
Verde i Llorente, J. (2021). Participació i representació polítiques a la Catalunya dels inicis del segle XVIII: Universitats locals, Cort general i Diputació del General [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Pompeu Fabra.
Vidal i Pla, J. (1984). Guerra dels Segadors i crisi social: Els exiliats filipistes (1640-1652). Edicions 62.
Villanueva López, J. (1995). El debat sobre la constitució de l’Observança a les Corts catalanes de 1626-1632. Manuscrits, 13, 247-272.
Capdeferro , J. (2026). Procesos legislativos y lucha por la sujeción de las autoridades al derecho en la Cataluña moderna. Studia Historica: Historia Moderna, 48(1), 219–248. https://doi.org/10.14201/shhmo2026481219248
Descargas
Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+
−