The reproach of the eminence. Ficht of factions and dissorders of Valencia city (1376-1478)
Abstract
The intermittence of verbal and written attacks against the government decisions of the city of Valencia, throughout a century, are part of a absorbing dynamic, led by rival parties of the oligarchy, capable of assuming foreign group demands and dragging part of citizens and craftsmen through patronage formulas. The specific circumstances of the protests exceeded institutional channels, foreseen in a municipal assembly, that was renewed annually and that welcomed a broad social representation, which was proved more as a platform to get the adhesion of neighbours with respect to the leaders of political society and less as a discussion body to achieve or maintain hegemony.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Asenjo, María y Zorzi, Andrea. «Conflicto y discordia en las ciudades bajomedievales. Italia y reinos hispánicos». Hispania, 2015, vol. LXXV, nº 250, pp. 323-330.
Barceló Crespí, María (coord.). Estudis Baleàrics, 1988, vol. 31.
Barel, Yves. La ciudad medieval. Sistema social-sistema urbano. Madrid: Instituto de Estudios de la Administración Local, 1981.
Barrio Barrio, Juan Antonio. «La organización municipal en Alicante. Siglos XIV-XV». Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 1988-89, vol. 7, pp. 137-158.
Barrio Barrio, Juan Antonio. Gobierno municipal de Orihuela durante el reinado de Alfonso V (1416-1458). Alacant: Universitat de Alacant, 1995.
Batlle i Gallart, Carme et al. El Llibre de Consell de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals. Barcelona: Institució Milà i Fontanals, 2007.
Belenguer Cebrià, Ernest. Fernando el Católico y la ciudad de Valencia. València: Publicacions Universitat de València, 2012.
Belenguer Cebrià, Ernest. València en la crisi del segle XV. Barcelona: Edicions 62, 1976.
Bernabeu Borja, Sandra. La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes. Tesis doctoral. Valencia: Universitat de València, 2017.
Bertelli, Sergio. Il potere oligarchico nello stato-città medievale. Florencia: La Nuova Italia Editrize, 1978.
Bouza, Fernando. Corre manuscrito. Una historia cultural del Siglo de Oro. Madrid: Marcial Pons, 2001.
Castillo Gómez, Antonio. Entre la pluma y la pared. Una historia social de la escritura en los Siglos de Oro. Madrid: Akal, 2006.
Cateura Bennàsser, Pau. «El bipartidismo en Mallorca a comienzos del siglo XV». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1985, vol. 41, pp. 157-170.
Escartí, Vicent Josep y Borràs, Marc Jesús. «Albarans de commoure a la València del segle XV. Sobre els usos públics i criminals de l’escriptura». En Ferrando, Antoni y Hauf, Albert (eds.). Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura IV. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1991, pp. 75-96.
Evangelisti, Paolo. I franciscani e la costruzioni di uno Stato. Linguaggi politici, valori identitari, progetti di governo in area catalo-aragonese. Padua: Editrici Franciscane, 2006.
Garcia, Angelina. Els Vives, una família de jueus valencians. València: Eliseu Climent editor, 1987.
Gimeno, Francisco y Escartí, Vicent Josep. «El testimonio cronístico del uso de la escritura popular-escritura criminal en la Valencia del siglo XVII». Alfabetismo y Cultura Escrita, 1988, vol. 1, pp. 23-28.
Gimeno, Francisco. «Défense d’afficher: cuando escribir es transgredir». En Gimeno, Francisco y Mandingorra, Mª Luz (coords.). Los muros tienen la palabra: materiales para la historia de los graffiti. Valencia: Universidad de Valencia, 1997, pp. 11-26.
Guilleré, Christian. Girona al segle XIV. Barcelona: Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1993, vol. 2.
Heers, Jacques. Partiti e vita politica nell’Occidente medievale. Milán: Arnolfo Mondadori editore, 1983.
Heers, Jaques. L’esilio, la vita política e la società nel Medioevo. Nápoles: Liguore editore, 1997.
Iradiel, Paulino, Navarro, Germán, Igual, David y Villanueva, Concepción (eds.). Identidades urbanas: Corona de Aragón-Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.
Juncosa Bonet, Eduard. «Muyren los traydors! La lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo XIV». Hispania, 2015, vol. LXXV, nº 250, pp. 441-466.
Lantschner, Patrick. The Logic of Political Conflict in Medieval Cities: Italy and the Southern Low Countries, 1370-1440. Oxford: Oxford University Press, 2015.
Llop Català, Miguel. «Proceso a Bonifacio Ferrer». Escritos del Vedat, 1980, vol. 10, pp. 415-471.
Maravall, José Antonio. «Franciscanismo, burguesía y mentalidad precapitalista: la obra de Eiximenis». En VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Valencia: Sucesor de Vives Mora, 1969, pp. 285-306.
Molins de Rei, Daniel (ed.). Regiment de la cosa pública. Barcelona: Barcino, 1927.
Monsalvo Antón, José Mª. «El conflicto nobleza frente a monarquía en el contexto de las transformaciones del estado en la Castilla Trastámara. Reflexiones críticas». En Jara Fuente, José Antonio (coord.). Discurso político y relaciones de poder: ciudad, nobleza y monarquía en la Baja Edad Media. Madrid: Dykinson, 2017, pp. 89-287.
Monsalvo Antón, José Mª. «Mentalidad antijudía en la Castilla medieval. Cultura clerical y cultura popular en la gestión y difusión de un ideario medieval». Xudeus e conversos na Historia. Santiago de Compostela: La Editorial de la Historia, 1994, vol. 1, pp. 21-84.
Muñoz Pomer, Rosa. «Las Cortes a través de la ciudad: Valencia en las Cortes de don Martín». Saitabi, 2001-2002, vol. 51-52, pp. 137-159.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Alfonso el Magnánimo, Valencia y el oficio de racional». En D’Agostino, Guido y Buffardi, Giulia (eds.). XVI Congresso Internazionale di Storia de la Corona d’Aragona. Celebrazioni Alfonsine. Nápoles: Comune di Napoli-Paparo Edizioni, 2000, vol. I, pp. 593-617.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV)». Res Publica: revista de filosofía política, 2007, vol. 7, pp. 113-150.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Bandos populares en la Valencia del Trescientos. Obligaciones de reciprocidad, socorro y consejo en la sociabilidad urbana». En Monsalvo, José Mª. (ed.). Élites, conflictos y discursos políticos en las ciudades bajomedievales de la península Ibérica. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2019, pp. 271-296.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería». En la España medieval, 2012, vol. 35, pp. 177-210.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «L’Interregne a Valencia». En Ferrer i Mallol, Mª Teresa (coord.). Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 767-789.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «La idiosincrasia de las sociedades urbanas en la Corona de Aragón. Ideales, realidades políticas y representación social (siglos XIII-XV)». En El poder a l’Edat Mitjana. Lleida: Pagès Editor, 2004, pp. 293-322.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Los conversos de Valencia». En Sabaté, Flocel y Denjean, Claude (coords.). Cristianos y judíos en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y convivencia. Lleida: Editorial Milenio, 2009, pp. 101-146.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Política i ciutadania a la València de sant Vicent Ferrer». Afers. Fulls de recerca i pensament, 2018, vol. 33, nº 90-91, pp. 425-450.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Ruzafa, una comunidad rural convulsa (1395-1403)». En Del Val, Mª. Isabel, Martín Cea, Juan Carlos, y Carvajal, David (eds.). Expresiones del poder en la Edad Media. Homenaje al profesor Juan Antonio Bonachía Hernando. Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid, 2019, pp. 421-430.
Narbona Vizcaíno, Rafael. Valencia municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas (1238-1418). Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1995.
Niremberg, David. Comunidades de violencia. La persecución de minorías en la Edad Media. Barcelona: Península, 2001.
Oliva Ferrer, Hipólito Rafael. «Espacios de comunicación en el mundo rural a fines de la Edad Media: la escritura como contrapeso del poder». Medievalismo, 2006, vol. 16, pp. 93-112.
Oliva Ferrer, Hipólito Rafael. «Sobre la politización ordinaria de la gente común a fines de la Edad Media». En López Ojeda, Esther (coord.). Una nueva visión de la Edad Media: legado y renovación. XXV Semana de Estudios Medievales. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2016, pp. 259-290.
Oliva Herrer, Hipólito Rafael et al. (eds.). La comunidad medieval como esfera pública. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2014.
Petralia, Giuseppe. «Conclusioni». En Balbi, Giovanna Petti y Vitolo, Giovanni. Linguaggi e pratiche del potere. Genova e il Regno de Napoli tra Medioevo ed Età moderna. Salerno: Laveglia editore, 2007.
Petrucci, Armando. Scrittura e popolo nella Roma barroca, 1585-1721. Roma: Edizioni Quasar-Comunes di Roma, 1982.
Renedo, Xavier. «Introducció» del Dotzè llibre del Crestià, I, 1. Girona: Universitat de Girona, 2005.
Ryder, Alan. Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia. València: Alfons el Magnànim, 1992.
Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.). Melcior Miralles: crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. València: Publicacions Universitat de València, 2011.
Rubio Vela, Agustín. «Después de Caspe. El urgelismo y las oligarquías». En Sesma Muñoz, José Ángel (coord.). La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458. El Interregno y el Compromiso de Caspe. Zaragoza: Gobierno de Aragón-Grupo de Investigación C.E.M.A., 2012, pp. 265-292.
Rubio Vela, Agustín. «El justicia de Aragón frente a la ciudad de Valencia. Un conflicto entre oligarquías territoriales, 1395-1404». Aragón en la Edad Media, 2014, vol. 25, pp. 273-322.
Rubio Vela, Agustín. «Urgelistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara». Anuario de Estudios Medievales, 2003, vol. 33, nº 1, pp. 191-261.
Rubio Vela, Agustín. Epistolari de la València medieval II. Barcelona-València: Institut Interuniversitari de Filologia Catalana-Abadía de Montserrat, 1998.
Rubio Vela, Agustín. Epistolari de la València medieval. València-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana, 1985.
Rubio Vela, Agustín. Valencia, el Príncipe de Viana y Juan II. Un patriciado ante la crisis política de la monarquía (1460-1461). Valencia: Gráficas Papallona, 2016.
Ruzafa García, Manuel. «¡Facen-se cristians los moros o muyren!». Revista d’Història Medieval, 1990, vol. 1, pp. 87-110.
Santamaría Arandez, Álvaro. «Los consells municipales de la Corona de Aragón mediado el siglo XIII: el sistema de cooptación». Anuario de Historia del Derecho Español, 1981, vol. 51, pp. 291-364.
Santamaría Arandez, Álvaro. El Consell de Valencia en el tránsito a la modernidad. Valencia: Generalitat Valenciana, 2000.
Terol, Vicent. «Escriptures infamants valencianes. A propósit d’un cartell del segle XVIII». En Gimeno, Francisco y Mandingorra, Mª Luz (coords.). Los muros tienen la palabra: materiales para la historia de los graffiti. Valencia: Universidad de Valencia, 1997, pp. 149-162.
Viciano Navarro, Pau. Regir la Cosa Pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV). València: Publicacions Universitat de València, 2008.
Vidal Beltrán, Eliseo. La Valencia de Juan I. València: Publicacions de la Universitat de València, 1974.
Webster, Jill. La societat catalana al segle XIV. Barcelona: Edicions 62, 1980.
Barceló Crespí, María (coord.). Estudis Baleàrics, 1988, vol. 31.
Barel, Yves. La ciudad medieval. Sistema social-sistema urbano. Madrid: Instituto de Estudios de la Administración Local, 1981.
Barrio Barrio, Juan Antonio. «La organización municipal en Alicante. Siglos XIV-XV». Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 1988-89, vol. 7, pp. 137-158.
Barrio Barrio, Juan Antonio. Gobierno municipal de Orihuela durante el reinado de Alfonso V (1416-1458). Alacant: Universitat de Alacant, 1995.
Batlle i Gallart, Carme et al. El Llibre de Consell de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals. Barcelona: Institució Milà i Fontanals, 2007.
Belenguer Cebrià, Ernest. Fernando el Católico y la ciudad de Valencia. València: Publicacions Universitat de València, 2012.
Belenguer Cebrià, Ernest. València en la crisi del segle XV. Barcelona: Edicions 62, 1976.
Bernabeu Borja, Sandra. La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes. Tesis doctoral. Valencia: Universitat de València, 2017.
Bertelli, Sergio. Il potere oligarchico nello stato-città medievale. Florencia: La Nuova Italia Editrize, 1978.
Bouza, Fernando. Corre manuscrito. Una historia cultural del Siglo de Oro. Madrid: Marcial Pons, 2001.
Castillo Gómez, Antonio. Entre la pluma y la pared. Una historia social de la escritura en los Siglos de Oro. Madrid: Akal, 2006.
Cateura Bennàsser, Pau. «El bipartidismo en Mallorca a comienzos del siglo XV». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1985, vol. 41, pp. 157-170.
Escartí, Vicent Josep y Borràs, Marc Jesús. «Albarans de commoure a la València del segle XV. Sobre els usos públics i criminals de l’escriptura». En Ferrando, Antoni y Hauf, Albert (eds.). Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura IV. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1991, pp. 75-96.
Evangelisti, Paolo. I franciscani e la costruzioni di uno Stato. Linguaggi politici, valori identitari, progetti di governo in area catalo-aragonese. Padua: Editrici Franciscane, 2006.
Garcia, Angelina. Els Vives, una família de jueus valencians. València: Eliseu Climent editor, 1987.
Gimeno, Francisco y Escartí, Vicent Josep. «El testimonio cronístico del uso de la escritura popular-escritura criminal en la Valencia del siglo XVII». Alfabetismo y Cultura Escrita, 1988, vol. 1, pp. 23-28.
Gimeno, Francisco. «Défense d’afficher: cuando escribir es transgredir». En Gimeno, Francisco y Mandingorra, Mª Luz (coords.). Los muros tienen la palabra: materiales para la historia de los graffiti. Valencia: Universidad de Valencia, 1997, pp. 11-26.
Guilleré, Christian. Girona al segle XIV. Barcelona: Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1993, vol. 2.
Heers, Jacques. Partiti e vita politica nell’Occidente medievale. Milán: Arnolfo Mondadori editore, 1983.
Heers, Jaques. L’esilio, la vita política e la società nel Medioevo. Nápoles: Liguore editore, 1997.
Iradiel, Paulino, Navarro, Germán, Igual, David y Villanueva, Concepción (eds.). Identidades urbanas: Corona de Aragón-Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.
Juncosa Bonet, Eduard. «Muyren los traydors! La lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo XIV». Hispania, 2015, vol. LXXV, nº 250, pp. 441-466.
Lantschner, Patrick. The Logic of Political Conflict in Medieval Cities: Italy and the Southern Low Countries, 1370-1440. Oxford: Oxford University Press, 2015.
Llop Català, Miguel. «Proceso a Bonifacio Ferrer». Escritos del Vedat, 1980, vol. 10, pp. 415-471.
Maravall, José Antonio. «Franciscanismo, burguesía y mentalidad precapitalista: la obra de Eiximenis». En VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Valencia: Sucesor de Vives Mora, 1969, pp. 285-306.
Molins de Rei, Daniel (ed.). Regiment de la cosa pública. Barcelona: Barcino, 1927.
Monsalvo Antón, José Mª. «El conflicto nobleza frente a monarquía en el contexto de las transformaciones del estado en la Castilla Trastámara. Reflexiones críticas». En Jara Fuente, José Antonio (coord.). Discurso político y relaciones de poder: ciudad, nobleza y monarquía en la Baja Edad Media. Madrid: Dykinson, 2017, pp. 89-287.
Monsalvo Antón, José Mª. «Mentalidad antijudía en la Castilla medieval. Cultura clerical y cultura popular en la gestión y difusión de un ideario medieval». Xudeus e conversos na Historia. Santiago de Compostela: La Editorial de la Historia, 1994, vol. 1, pp. 21-84.
Muñoz Pomer, Rosa. «Las Cortes a través de la ciudad: Valencia en las Cortes de don Martín». Saitabi, 2001-2002, vol. 51-52, pp. 137-159.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Alfonso el Magnánimo, Valencia y el oficio de racional». En D’Agostino, Guido y Buffardi, Giulia (eds.). XVI Congresso Internazionale di Storia de la Corona d’Aragona. Celebrazioni Alfonsine. Nápoles: Comune di Napoli-Paparo Edizioni, 2000, vol. I, pp. 593-617.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV)». Res Publica: revista de filosofía política, 2007, vol. 7, pp. 113-150.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Bandos populares en la Valencia del Trescientos. Obligaciones de reciprocidad, socorro y consejo en la sociabilidad urbana». En Monsalvo, José Mª. (ed.). Élites, conflictos y discursos políticos en las ciudades bajomedievales de la península Ibérica. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2019, pp. 271-296.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería». En la España medieval, 2012, vol. 35, pp. 177-210.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «L’Interregne a Valencia». En Ferrer i Mallol, Mª Teresa (coord.). Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 767-789.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «La idiosincrasia de las sociedades urbanas en la Corona de Aragón. Ideales, realidades políticas y representación social (siglos XIII-XV)». En El poder a l’Edat Mitjana. Lleida: Pagès Editor, 2004, pp. 293-322.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Los conversos de Valencia». En Sabaté, Flocel y Denjean, Claude (coords.). Cristianos y judíos en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y convivencia. Lleida: Editorial Milenio, 2009, pp. 101-146.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Política i ciutadania a la València de sant Vicent Ferrer». Afers. Fulls de recerca i pensament, 2018, vol. 33, nº 90-91, pp. 425-450.
Narbona Vizcaíno, Rafael. «Ruzafa, una comunidad rural convulsa (1395-1403)». En Del Val, Mª. Isabel, Martín Cea, Juan Carlos, y Carvajal, David (eds.). Expresiones del poder en la Edad Media. Homenaje al profesor Juan Antonio Bonachía Hernando. Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid, 2019, pp. 421-430.
Narbona Vizcaíno, Rafael. Valencia municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas (1238-1418). Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1995.
Niremberg, David. Comunidades de violencia. La persecución de minorías en la Edad Media. Barcelona: Península, 2001.
Oliva Ferrer, Hipólito Rafael. «Espacios de comunicación en el mundo rural a fines de la Edad Media: la escritura como contrapeso del poder». Medievalismo, 2006, vol. 16, pp. 93-112.
Oliva Ferrer, Hipólito Rafael. «Sobre la politización ordinaria de la gente común a fines de la Edad Media». En López Ojeda, Esther (coord.). Una nueva visión de la Edad Media: legado y renovación. XXV Semana de Estudios Medievales. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2016, pp. 259-290.
Oliva Herrer, Hipólito Rafael et al. (eds.). La comunidad medieval como esfera pública. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2014.
Petralia, Giuseppe. «Conclusioni». En Balbi, Giovanna Petti y Vitolo, Giovanni. Linguaggi e pratiche del potere. Genova e il Regno de Napoli tra Medioevo ed Età moderna. Salerno: Laveglia editore, 2007.
Petrucci, Armando. Scrittura e popolo nella Roma barroca, 1585-1721. Roma: Edizioni Quasar-Comunes di Roma, 1982.
Renedo, Xavier. «Introducció» del Dotzè llibre del Crestià, I, 1. Girona: Universitat de Girona, 2005.
Ryder, Alan. Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia. València: Alfons el Magnànim, 1992.
Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.). Melcior Miralles: crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim. València: Publicacions Universitat de València, 2011.
Rubio Vela, Agustín. «Después de Caspe. El urgelismo y las oligarquías». En Sesma Muñoz, José Ángel (coord.). La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458. El Interregno y el Compromiso de Caspe. Zaragoza: Gobierno de Aragón-Grupo de Investigación C.E.M.A., 2012, pp. 265-292.
Rubio Vela, Agustín. «El justicia de Aragón frente a la ciudad de Valencia. Un conflicto entre oligarquías territoriales, 1395-1404». Aragón en la Edad Media, 2014, vol. 25, pp. 273-322.
Rubio Vela, Agustín. «Urgelistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara». Anuario de Estudios Medievales, 2003, vol. 33, nº 1, pp. 191-261.
Rubio Vela, Agustín. Epistolari de la València medieval II. Barcelona-València: Institut Interuniversitari de Filologia Catalana-Abadía de Montserrat, 1998.
Rubio Vela, Agustín. Epistolari de la València medieval. València-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana, 1985.
Rubio Vela, Agustín. Valencia, el Príncipe de Viana y Juan II. Un patriciado ante la crisis política de la monarquía (1460-1461). Valencia: Gráficas Papallona, 2016.
Ruzafa García, Manuel. «¡Facen-se cristians los moros o muyren!». Revista d’Història Medieval, 1990, vol. 1, pp. 87-110.
Santamaría Arandez, Álvaro. «Los consells municipales de la Corona de Aragón mediado el siglo XIII: el sistema de cooptación». Anuario de Historia del Derecho Español, 1981, vol. 51, pp. 291-364.
Santamaría Arandez, Álvaro. El Consell de Valencia en el tránsito a la modernidad. Valencia: Generalitat Valenciana, 2000.
Terol, Vicent. «Escriptures infamants valencianes. A propósit d’un cartell del segle XVIII». En Gimeno, Francisco y Mandingorra, Mª Luz (coords.). Los muros tienen la palabra: materiales para la historia de los graffiti. Valencia: Universidad de Valencia, 1997, pp. 149-162.
Viciano Navarro, Pau. Regir la Cosa Pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV). València: Publicacions Universitat de València, 2008.
Vidal Beltrán, Eliseo. La Valencia de Juan I. València: Publicacions de la Universitat de València, 1974.
Webster, Jill. La societat catalana al segle XIV. Barcelona: Edicions 62, 1980.
The reproach of the eminence. Ficht of factions and dissorders of Valencia city (1376-1478). (2021). Studia Historica. Historia Medieval, 39(2), 175-201. https://doi.org/10.14201/shhme392175201
Most read articles by the same author(s)
- Rafael Narbona Vizcaíno, ¿La vida es sueño? Ecos de sociedad, género y crítica de las costumbres en la literatura catalana del Primer Renacimiento (siglos XIV-XVI) = Is Life a Dream? Echoes of Society, Gender and Customs Criticism in Early Renaissance (14th-16th Centuries) Catala , Studia Historica. Historia Medieval: Vol. 28 (2010): Representaciones culturales de la ciudad medieval
+
−