En busca del equilibrio y la sostenibilidad. La explotación de recursos de montaña en la Alta Edad Media (Pirineo y Prepirineo catalán)
Resumen
En este articulo tratamos de exponer nuestro punto de vista sobre cómo se logró un equilibrio sostenible en la explotación de los recursos agrícolas, ganaderos, forestales y minerales durante el período alto y pleno medieval. Vinculamos este logro con una economía basada en el autoabastecimiento en la que cada parcela del territorio estaba destinada a producir aquello que mejor se adaptaba a sus características. Estableceremos el marco teórico basado en el Giro Ambiental y Giro Espacial y platearemos los ejes básicos que permitieron el desarrollo de un sistema técnico marcadamente sostenible para los siglos vi-xi en un territorio de montaña. Para ello pondremos de ejemplo el trabajo realizado en un valle del Prepirineo leridano y presentaremos cartografía específica sobre recursos disponibles y sobre la definición de les Áreas de Captación de Recursos.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Abadal, Ramon d’. Catalunya Carolíngia III. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Institut d’Estudis Catalans, 1955.
Abadal, Ramon d’. Catalunya fa mil anys. Comissió del Mil.lenari del naixement polític de Catalunya, 1988.
Abadal, Ramon d’. Els primers comtes catalans. Vicens Vives, 1979.
Acien Almansae, Manuel. «Els rebels del Tagr». En L’Islam i Catalunya, editado por Josep Giralt Balagueró. Lunwerg, 1998.
Alegría Tejedor, Walter. «Cultura material i societat als Pirineus i Prepirineus catalans occidentals entre els anys 470 i 1050. Artefactes ceràmics i construccions». Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2024.
Alegría, Walter, Júlia Coso y Núria Artigas. «Contextos cerámicos de los siglos v-viii en el Prepirineo central de Cataluña (Sierra del Montsec, Pallars Jussà). Los Altimiris (siglos v-ix d.C) y Sant Martí de les Tombetes (siglos iv-xiii d.C.)». En Cerámicas altomedievales en Hispania y su entorno: (siglos v-viii d. C.), editado por Iñaki Martín Viso et al. Glyphos, 2018.
Aliaga, Sara, Oriol Mercadal y Sebastià Bosom. «Poblament i explotació del territori a la Cerdanya. Assaig de síntesi: del neolític a l’Edat Mitjana». En Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, editado por Jaume Bertranpetiti y Elisenda Vive. Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques, 1995.
Amblas, Oriol, Judit Molera e Imma Ollich. «Estudio arqueometalúrgico: La herrería medieval de l’Esquerda, siglos xii-xiii d.C (Roda de Ter, Catalunya)». En VI Congreso Ibérico de Arqueometría (Madrid), 2008, 500-9.
Ariño, Enrique y Díaz, Pablo C.. «Poblamiento y organización del espacio: La Tarraconense pirenáica en el siglo vi». Antiquité Tardive 11 (2003): 223-37. https://doi.org/10.1484/J.AT.2.300260
Augé, Oscar, Ermengol Gassiot y Albert Pèlachs. «La producció de ferro a la protohistòria i època romana al Pallars Sobirà. L’exemple del bosc de Virós a la Vall Ferrera». En Boscos de ferro. Actes de les primeres jornades de recerca i desenvolupament de la Vall Ferrera. Garsineu, 2012.
Aventín, Mercè y Josep M.ª Salrach. Història Medieval de Catalunya. Proa / UOC, 1998.
Azkarate garai-Olaun, Agustín e Iñaki García Camino. «El espacio circumpirenáico occidental durante los siglos vi al x d.C. según el registro arqueológico: Algunos interrogantes». Asturias entre visigodos y mozárabes, editado por Luis Caballero Zoreda, Pedro Mateos Cruz y César García de Castro Valdés. CSIC, 2012.
Bagué, Enric, Joan F. Cabestany y Percy E. Schram. Els primers comtes-reis. Vicens Vives, 1980.
Balaña, Pere. L’Islam a Catalunya. Rafael Dalmau, 1997.
Baraut, Cebrià. «Visigots i àrabs. El domini carolingi». En Catalunya Romànica. L’Alt Urgell, Andorra. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Benach, Núria y Abel Albet. Edward W. Soja: la perspectiva postmoderna de un geógrafo radical. Icaria, 2010.
Bertran, Prim Joan F. Cabestany y Francesc Fité. «Primera aproximació al jaciment fortificat de Sant Llorenç d’Ares». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Annex 3 (1986): 41-52.
Bisson, Thomas N. L’Impuls de Catalunya. L’època dels primers comtes reis. Eumo, 1997.
Bochaca, Maria Pilar, Carles Portet y Ramon M. Puig. Mur. Pages editors, 1991.
Bolòs i Masclans, Jordi. «Els camins de la Catalunya Medieval». Finestrelles, 3 (2010): 117-31.
Bolòs, Jordi y Victor Hurtado. Atles de Cerdanya i Berga (v 788-990). Rafael Dalmau, 2015.
Bonales, Jacinto y Miquel Bailac. Els camins històrics del Pallars Jussà. Garsineu, 2015.
Bonales, Jacinto et al. «La percepció i l’ús del medi natural i el paisatge a les conques de Tremp, Dellà i el Montsec: una visió etnohistòrica». Revista d’Etnologia de Catalunya 21 (2002): 164-6.
Brito-Schimmel, Paula y César Carreras Monfort. «Metodología para la prospección geofísica en arqueología: apuntes a partir de los trabajos de Iesso, Can Tacó, Molins Nous y El Goleró». Lucentum 29 (2010): 9-22. https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2010.29.01
Buxó, Dolors. «Estudi de la fauna del jaciment de Sant Miquel de la Vall». Acta Historica et Archaeologica Medievalia 7-8 (1986-1987): 357-412.
Castells, Josep. Records de quan feia de pagès. Garsineu, 1999.
Català, Manel, Roger Costa y Rafel Folch. «Balanç de catorze anys de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya». Revista d’Etnologia de Catalunya 33 (2008): 118-41.
Chavarria Arnau, Alexandra. «Chiese rurali in Spagna prima e dopo il 711: ipotesi su un’altra transizione». En 774. Ipotesi su una transizione, editado por Stefano Gasparri. Brepols, 2008. https://doi.org/10.1484/M.SCISAM-EB.3.1252
Chavarria Arnau, Alexandra. El final de las «villae» en Hispania (siglos iv-vii D.C.). Brepols, 2007.
Corral, José Luís. Cartulario de Alaón. Anubar, 1984.
Cortes, Maria del Agua, Josep M. Torres y Josep M. Lluro. «La fauna dels jaciments medievals de Castell Formós i Plà d’Almatà (Balaguer)». En 1er Congreso de Arqueología Medieval Española. Diputación General de Aragón, 1986.
Costa Badia, Xavier y Marta Sancho i Planas. «La cartografía digital como herramienta integradora para el estudio del poblamiento medieval en el Prepirineo de Lleida. La propuesta metodológica del proyecto Muntanya Viva». Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra 30, núm 2 (2022): 185-210. https://doi.org/10.15581/012.30.2.009
Díaz Martínez, Pablo C.. «El legado del pasado: reglas y monasteriors visigodos y carolingios». En Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Fundación Santa María la Real, 2006.
Fernández Ferrer, Marc. «Arqueologia del paisatge altmedieval al Baix Montseny, segles vi-x. Una demostració pràctica dels sistemes d’informació geogràfica». Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2019. https://www.tdx.cat/handle/10803/666872#page=1
Fernández, Jesús. «Por una Historia Ambiental de la Edad Media. Una propuesta teórico-metodológica.» En Pueblos y culturas de la prehistoria a la actualidad, coordinado por Sandra Olivero Guidobono y Carmen Laura Paz Reverol. Dykinson, 2023.
Fernández Mier, Margarita. «El paisaje rural medieval: del estudio de los dominios monásticos a la arqueología agraria». En Del pasado al futuro como problema: la historia agraria contemporánea española en el siglo xxi, editado por David Soto Fernández y José Miguel Lasa Berasain. Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018.
Fernández Mier, Margarita, Jesús Fernández Fernández y Pablo López Gómez. «Agrarian Archaeology: A Research and Social Transformation Tool». Heritage 6, núm. 1 (2022): 300-18. https://doi.org/10.3390/heritage6010015
Ferrer Fernández, Marc et al. Opening up New Lines of Research. The Spatial Turn and the Contribution of GIS to Medieval Landscapes Studies. Peter Lang, 2025.
Fité Llevot, Francesc. «Els camins del Montsec dins les rutes catalanes de peregrinacio». En Los caminos y el arte: VI Congreso Nacional de Historia del Arte. Universidad de Santiago de Compostela, 1989.
Folch, Christian. «La cerámica de la Alta Edad Media en Cataluña (S. viii-ix d. C.): el estado de la cuestión». Arqueología y Territorio Medieval 12, núm. 2 (2006): 237-54. https://doi.org/10.17561/aytm.v12i2.1715
Garcia Biosca, Joan Eusebi. «La creació d’una frontera: al Tagr al-a’la». En L’Islam i Catalunya, editado por Josep Giralt Balagueró. Lunwerg, 1998.
García Iglesias, Luís. «Algunas observaciones sobre los pueblos pirenaicos en la Baja Antigüedad». En Els Pobles pre-romans del Pirineu. II Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’Estudis Ceretans, 1978.
Gille, Bertran. Introducción a la historia de las técnicas. Crítica-Marcombo, 1999.
Giralt Balagueró, Josep, ed. L’Islam i Catalunya. Lunwerg, 1998.
González de Molina, Manuel. «La historia ante el cambio climático: la conciencia de los límites». Ayer 125 (2022): 353-68. https://doi.org/10.55509/ayer/125-2022-14.
Guardia, Jordi, Martí Grau y Jordi Campillo. «Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya). Darreres intervencions i estat de la qüestió». Tribuna d’Arqueologia (1997-1998): 97-124.
Hartman, Steven et al. «Medieval Iceland, Greenland, and the New Human Condition: A Case Study in Integrated Environmental Humanities». Global and Planetary Change 156 (2017): 123-39. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2017.04.007
Justes, Julia y José Ignacio Royo. «La ocupación tardorromana e hispano visigoda de Jaca: los inicios del cambio». En Villa 3. Histoire et Archaeologie des Sociétés de la vallée de l’Èbre, editado por Philippe Sénac. Presses Universitaires du Mirail, 2010.
Macias, Josep M. y Miquel Angel Cau. «Las cerámicas comunes del nordeste peninsular y las Baleares (siglos v-viii): balence y perspectivas de la investigación». En Ceramicas hispanirromanas II Producciones regionales, editado por Darío Bernal Casasola y Albert Ribera i Lacomba. Universidad de Cádiz, 2012.
Marramao, Giacomo. «Spatial Turn: espacio vivido y signos de los tiempos». Historia y Grafia 45 (2015): 123-32.
Martín Torres, Alberto. «El impacto de la Historia Ambiental en la historiografía actual española (2010-2019)». Revista de Historiografía 33 (2020): 217-40. https://doi.org/10.20318/revhisto.2020.5492
Martín Viso, Iñaki et al. «La formación de un nuevo paisaje en el centro de la península ibérica en el periodo posromano: el yacimiento de La Genestosa (Casillas de Flores, Salamanca)». Archivo Español de Arqueología 90 (2017): 7-28. https://doi.org/10.3989/aespa.090.017.001
Miquel Rosell, Francesc. Liber Feudorum Maior. Cartulario que se conserva en el ACA. CSIC, 1945.
Miquel Vives, Marina «Les marques comtals. La formació d’un territori de frontera». En L’Islam i Catalunya, editado por Josep Giralt Balagueró. Lunwerg, 1998.
Nolasco, Núria. «Aproximació a l’estudi de les comunicacions de la vall de Sant Esteve de la Sarga: anàlisi de les fonts i definició d’una metodologia». En «Ipsa Fabricata»; estudi de la farga medieval de Fabregada (s.xi-xiii). Tres anys de recerques arqueològiques (1992-1994). Universitat de Barcelona, 1997.
Novella, Violeta. «Estudi de les pautes d’accés i consum dels recursos animals a partir de l’arqueozoologia. L’exemple del castell de Montsoriu». Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285035
Ollich, Imma y Carme Cubero. «El graner de l’Esquerda: un conjunt tecnològic agrari a la Catalunya medieval». En Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994. Universitat de Barcelona, 1998.
Ollich, Imma y Carme Cubero. «Paleocarpologia i agricultura a l’Edat Mitjana: l’excavació i estudi d’un graner medieval a Catalunya». En Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994. Universitat de Barcelona, 1998.
Oms, F. Xavier. «Estudi dels materials lítics procedents del Castell de Mur». En Mur. La història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrica- arqueològica, editado por Marta Sancho i Planas. Garsineu, 2009.
Oms, F. Xavier et al. «L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle xix fins a l’actual projecte de recerca». Revista d’Arqueologia de Ponent 19 (2009): 29-50.
Padilla, José Ignacio. «Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: El taller, hornos y producción de Casampons (Berga)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia Annex 3 (1984): 99-143.
Parra Villaescusa, Miriam. «Medio ambiente, recursos naturales y paisaje agrario en los espacios medievales (siglos viii-xv). Introducción». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 22 (2021): 9-25. https://doi.org/10.14198/medieval.20985
Puig, Ignasi. Cartoral de Lavaix. La Seu d’Urgell, 1984.
Puig, Ignasi. El monestir de Santa María de Gerri (segles xii-xv) col.leccio diplomatica. Institut d’Estudis Catalans, 1991.
Raurich, Xim y Anna M. Mestre. «L’excavació del barri de Mataplana». En El Castell de Mataplana. L’evolució d’una fortificació senyorial (s. xi-xv), editado por Manuel Riu. Universitat de Barcelona, 1994.
Reyes, Teresa, Ricardo González y Joan Eusebi Garcia. «Estudi de l’Ager Aesonensis (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)». Revista d’Arqueologia de Ponent 8 (1998): 35-59.
Riera i Tuebols, Santiago. Elements d’Història de la Tècnica. Associació/Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 1995.
Riu, Manuel. «Els camins catalans, anàlisi arqueològica dels seus vestigis». Anuario de Estudios Medievales 23 (1993): 27-43. https://doi.org/10.3989/aem.1993.v23.1037
Sabanés, Roser. Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica Tarraconense a l’Edad Mitjana (546-1460). Fundació Noguera.
Salrach, Josep M.ª. Catalunya a la fi del primer mil·lenni. Pagès editors-Eumo editorial, 2004.
Salrach, Josep M.ª. «La Catalunya de Gerbert entre dues èpoques: estructura del territori i dinàmica político-econòmica». En Gerbert d’Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1er mil.lenni. Eumo, 1999.
Salrach, Josep M. «La societat i el govern de Catalunya a l’Alta Edat Mitjana. Segles ix-xii». En Formes i institucions del govern de Catalunya. La Magrana, 1983.
Sancho i Planas, Marta. «Aprovechamiento de recursos forestales en la Edad Media: una apuesta interdisciplinar para su estudio en zonas de media montaña mediterránea». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 22 (2021): 149-74. https://doi.org/10.14198/medieval.19392
Sancho i Planas, Marta. «Apunts per una arqueologia dels castells i fortificacions prefeudals a l’Alt Pirineu (Urgell, Pallars i Ribagorça), segles vi-x». Treballs d’Arqueologia 22 (2018): 5-28. https://doi.org/10.5565/rev/tda.79
Sancho i Planas, Marta. «De la costa mediterrània a la serralada pirinenca: àrees d’abastiment, mobilitat i circulació de bens, idees i persones en la gènesi del monacat occidental (el cas dels Altimiris)». Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology (en prensa).
Sancho i Planas, Marta. «El hierro en la Edad Media: desarrollo social y tecnología productiva». Anuario de Estudios Medievales 41, núm. 2 (2011): 69-96. https://doi.org/10.3989/aem.2011.v41.i2.366
Sancho i Planas, Marta. Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval. Associació/Col.legi d’enginyers Industrials de Catalunya-Marcombo, 1999.
Sancho i Planas, Marta. «Ipsa Fabricata»: Estudi arqueològic d’un establiment siderúrgic medieval. Universitat de Barcelona, 1997.
Sancho i Planas, Marta. Mur, la història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica. Garsineu, 2009.
Sancho i Planas, Marta. «Recursos alimentaris en el monestir d’època visigoda de Santa Cecília dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà). Primeres aportacions». Revista d’Arqueologia de Ponent 28 (2018): 63-80. https://doi.org/10.21001/rap.2018.28.3
Sancho i Planas, Marta y Walter Alegría Tejedor. «Socio-EconomicCcharacterisation of the Monastery of Santa Cecília de Els Altimiris (6th–7th centuries)». En Reconstructing Past Monastic Life. Volume 1. Bioarchaeology, Life and Death, editado por Lluis Lloveras et al. Oxbow Books, 2025. https://doi.org/10.2307/jj.30297091.19
Sancho i Planas, Marta, Climent Miró i Tuset y Marc Ferrer Fernández. «Sal para los rebaños: explotación salinera y consumo ganadero en la Cataluña medieval (s. ix-xii)». Rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea 15 (2025): 77-105.
Senac, Philippe. «Les incursions musulmanes més enllà del Pirineus (segles viii i ix)». En L’Islam i Catalunya, editado por Josep Giralt Balagueró. Lunwerg, 1998.
Soja, Edward W. «Tercer Espacio: extendiendo el alcance de la imaginación geográfica». En La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical, editado por Núria Benach y Abel Albet. Icaria, 2010.
Solà, Jordi. La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. IPEC, Generalitat de Catalunya, 2003.
Soler Sala, Maria. «Mucho más que mapas. El uso de los GIS en el estudio económico-territorial del condado de Barcelona y en el anàlisis del paisaje espiritual durante la Edad Media». Revista de Humanidades Digitales 3 (2019): 94-109. https://doi.org/10.5944/rhd.vol.3.2019.23510
Tello, Enric. «L’anàlisi de les condicions de vida: una proposta metodològica». En Condicions de vida al món rural. Vè Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, editado por Jordi Bolòs, Antonieta Jarne y Enric Vicedo. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2006.
Transformaciones del medioambiente en la Edad Media. Paisajes, recursos y acción humana. Gobierno de Navarra, 2024.
Travé, Esther, M.ª Dolores López Pérez y Karen Álvaro Rueda. «Estrategias de producción y distribución de cerámicas grises medievales en el Nordeste peninsular: caracterización arqueométrica de los materiales de Caulers y Sant Feliu de Girona». Munibe Antropologia-Arkeologia 64 (2013): 199-217.
Trelis, Julio. «Aproximación a la transición del mundo tardoantiguo al islámico en la comarcas meridionales del País Valenciano: el ejemplo de Crevillente (Alicante)». IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Diputación Provincial de Alicante, 1994.
Turner, Sam et al. «Agricultural Terraces in the Mediterranean: Medieval Intensification Revealed by OSL Profiling and Dating». Antiquity 95, núm 381 (2021): 773-90. https://doi.org/10.15184/aqy.2020.187
Valenzuela, Sílvia y Lídia Colominas. «Anàlisi de la gestió dels recursos animals al Castell de Mur». En Mur. La història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrica-arqueològica, editado por Marta Sancho i Planas. Garsineu, 2009.
Vilaró, Albert. «La ciutat de La Seu i la muralla». En Catalunya Romànica. L’Alt Urgell, Andorra. Enciclopèdia Catalana, 1992.