Problemas de cultura material: Fíbulas Itálicas y Griegas en la Península Ibérica entre s. VII-VI a. C.

Resumen

Se presenta una revisión sobre cuarenta fíbulas de procedencia mediterránea recuperadas o conocidas como de procedencia peninsular. El trabajo examina de manera crítica ejemplares distribuidos por prácticamente todo el territorio peninsular valorando la falta general de contextos y la diacronía de los modelos. Para ello se relacionan tanto la tipología como el estado de conservación y las dinámicas de interacción culturales conocidas para cada contexto o supuesto contexto. Los tipos griegos están representados por un único ejemplar, los tipos centro- y noritálicos aparecen dispersos por el litoral mientras que tipos de la Italia septentrional se documentan en el interior peninsular. Tipos suritálicos o modelos fechados en cronologías anteriores a mediados del s. VII a. C. son problemáticos. El trabajo es una continuación del que afrontaba el mismo tema para el Golfo de León y, como en ese caso, el repertorio de ejemplares de segura procedencia peninsular es muy limitado siendo frecuente la presencia de piezas atribuidas a yacimientos o zonas incoherentes con el registro arqueológico y las dinámicas de las interacciones culturales antiguas.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Adam, A.-M. (1984): Bronzes étrusques et italiques. Paris.

Adam, A.-M. (1992): “Signification et fonction des fibules dans le cadre des relations transalpines du viie au ve siècle avant notre ere”. En Aigner-Foresti, L. (coord.): Etrusker nördlich von Etrurien. Etruskische Präsenz in Norditalien und nördlich der Alpen sowie ihre Einflüsse auf die einheimischen Kulturen. Akten Symposions (Wien, 1989). Viena, pp. 389-409.

Almagro-Basch, M. (1955): Las necrópolis de Ampurias. Tomo 2: Necrópolis romanas y necrópolis indígenas. Barcelona.

Almagro Gorbea, M.; Casado, D.; Fontes, F.; Mederos, A. y Torres, M. (2004): Prehistoria. Antigüedades españolas. I. Comisión de Antigüedades, i.2.1. Madrid: RAH.

Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M. y Tremoleda, J. (1999): Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual. Monografies Emporitanes, 9. Girona.

Arnal, J.; Peyron, J. y Robert, A. (1967): “Fibules grecques et italiques en Languedoc”, Annales de la Société d’horticulture et d’histoire naturelle de l’Hérault, 1, pp. 1-11.

Arruda, A. M.; Gomes, F. y Vilaça, R. (2022): “Ornamentos de vestuario orientalizantes en Portugal: una panorámica de la situación actual”. En Graells i Fabregat, R.; Camacho, P. y Lorrio, A. J. (coords.): Problemas de cultura material. Ornamentos y elementos de vestimenta. Alicante, pp. 83-118.

Asensi, R. M. (2011): Inventari dels materials etruscs procedents de col·leccions dels museus catalans. Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LXXXIX. Barcelona.

Babbi, A. y Vuerich, C. (2005): “Gli ornamenti in bronzo”. En Drago, L. (a cura di): Il museo delle Antichità Etrusche e Italiche. I. La Protostoria. Roma, pp. 35-78.

Baitinger, H. (2013): “L’arivée en Sicile: Sélinonte, l’agora, les sanctuaires et les nécropoles”. En Verger, S. y Pernet, L. (coords.): Une Odyssée gauloise. Parures de femmes à l’origine des premiers échanges entre la Grèce et la Gaule. Col. Archéologie de Montpellier Agglomératio, 4. Arles, pp. 216-225.

Baitinger, H. (2016): Selinus 5. Die Metallfunde aus Selinunt: der Fundstoff aus den Grabungen des Deutschen Archäologischen Instituts auf der Agora. Wiesbaden.

Barbera, M. (1994): Compsa e l’alta valle dell’Ofanto. Contributi per una carta archeologica dell’Irpinia. Roma.

Bardelli, G. y Graells i Fabregat, R. (2012): “Wein, Weib und Gesang. A propósito de tres apliques de bronce arcaicos entre la Península Ibérica y Baleares”, Archivo Español de Arqueología, 85, pp. 23-42.

Baumbach, J. D. (2004): The significance of Votive Offerings in Selected Hera Sanctuaries in the Peloponnese, Ionia and Western Greece. bar Int. Ser., 1249. Oxford: Archaeopress.

Blázquez, J. M. (1975): Tartessos y los orígenes de la colonización fenicia en Occidente. Salamanca.

Botto, M. y Vives, J. (2006): “Importazioni etrusche tra le Baleari e la Peninsola Iberica (VIII-prima metà del V sec. a. C.)”. En Della Fina, G. M. (a cura di): Gli Etruschi e il Mediterraneo. Commerci e politica. Atti XIII Convegno Internazionale di Studi sulla Storia e l’Archeologia dell’Etruria. Annali della Fondazione per il Museo Claudio Faina, XIII. Roma, pp. 117-196.

Brøns, C. (2014): “Representation and Realities. Fibulas and pins in Greek and Near Eastern Iconography”. En Nosch, M. L. y Harlow, M. (eds.): Greek and Roman Textiles and Dress: An Interdisciplinary Anthology. Ancient Textiles Series, 19. Oxford, pp. 60-94.

Carancini, G. L. (1975): Die Nadeln in Italien. Gli spilloni nell’Italia continentale. Prähistorische Bronzefunde, 13 (2). München.

Cat. rah = Almagro et al. (2004).

Celestino, S. (2009): “El coleccionismo español de principios del siglo xx. Antonio Vives Escudero”. En Bendala, M.; Del Álamo, C. y Prados, L. (eds.): El tesoro arqueológico de la Hispanic Society of America. Alcalá de Henares: mar, pp. 88-106.

Celestino, S.; Prados, L. y Bendala, M. (2009): “Los bronces de la Hispanic Society of America”. En Bendala, M.; Del Álamo, C. y Prados, L. (eds.): El tesoro arqueológico de la Hispanic Society of America. Alcalá de Henares: MAR, pp. 310-334.

Celestino, S.; Rafel, N. y Armada, X. L. (2008): Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos xii-viii ane). La precolonización a debate. Serie Arqueológica, 11. Roma: CSIC-EEHAR.

Cerdeño, M. L. y De Miguel, O. (2022): “Las fíbulas de Herrería III: elementos diagnósticos de la Primera Edad del Hierro”, Vínculos de Historia, 11, pp. 237-259. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2022.11.10

Cerdeño, M. L. y Sagardoy, T. (2007): La necrópolis celtibérica de Herrería III y IV (Guadalajara). Estudios Celtibéricos, 4. Zaragoza.

Chieco-Bianchi, A. M.; Calzavara, L.; De Min, M. y Tombolani, M. (1976): Proposta per una tipologia delle fibule di Este. Biblioteca di Studi Etruschi, 9. Firenze.

Cuadrado, E. (1963): Precedentes y prototipos de la fíbula anular hispánica. Trabajos de Prehistoria del Seminario de Historia Primitiva del Hombre de la Univ. de Madrid y del Instituto Espan?ol de Prehistoria del CSIC, 7. Madrid.

Da Ponte, S. (1984): “Fíbulas do Museu Etnográfico e Arqueológico Dr. Joaquim Manso (Nazaré)”, Conimbriga, XXIII, pp. 87-95. https://dx.doi.org/10.14195/1647-8657_23_6

Da Ponte, S. (1985): “Algumas fíbulas de Alcácer do Sal”, O Arqueólogo Português, ser. iv (3), pp. 137-154.

Da Ponte, S. (2006): Corpus Signorum das fíbulas proto-históricas e romanas de Portugal. Coimbra.

De Marinis, R. C. (1991): “La stratigrafia dell’abitato del Forcello di Bagnolo S. Vito e i rapporti cronologici con le culture dell’area circumalpina”, Archeologia Classiche, 43, pp. 237-259.

Dedet, B. (1995): “Etrusques, Grecs et indigènes dans Les Garrigues du Languedoc oriental au premier Âge du Fer. Habitats et sépultures”. En Arcelin, P. (ed.): Sur les pas des Grecs en Occident. Hommages à André Nickels. Travaux du Centre Camille Jullian, 15 = Collection Etudes Massaliètes, 4. Paris, pp. 277-307.

Dedet, B. y Py, M. (2006): “Chronologie et diffusion des importations étrusques en Languedoc oriental”. En Gli Etruschi da Genova ad Ampurias. Atti XXIV Convegno di Studi Etruschi ed Italici (Marseille-Lattes, 2002). Pisa, pp. 121-144.

Duval, A.; Eluère, C. y Mohen, J.-P. (1974): “Les fibules antérieures au 6e siècle avant notre ère trouvées en France”, Gallia, 32, pp. 1-61.

Egg, M. (1996): Das hallstattzeitliche Fürstengrab von Strettweg bei Judenburg in der Obersteiermark. Monographien rgzm, 37. Mainz: RGZM.

Farnié, C. y Quesada, F. (2005): Espadas de hierro, grebas de bronce. Símbolos de poder e instrumentos de guerra a comienzos de la Edad del Hierro en la Península Ibérica. Serie Monografías del Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo, 2. Murcia.

Felsch, R. C. S. (2007): Kalapodi ii. Ergebnisse der Ausgrabungen im Heiligtum der Artemis und des Apollon von Hyampolis in der antiken Phokis. Mainz am Rhein.

Frère, D. (1996): “Les collections étrusques de deux musées de l’Ouest de la France. Beaufort-en-Vallée et Château-Gontier”, Annales de Bretagne et des Pays de l’Ouest, 103 (4), pp. 7-24.

Garcia, D. y Sourisseau, J.-C. (2010): “Les échanges sur le littoral de la Gaule méridionale au premier Âge du Fer. Du concept d’hellénisation à celui de mediterranéisation”. En Delestre, X. y Marchesi, H. (eds.): Archéologie des rivages méditerranéens. 50 Ans de recherches. Actes du Colloque d’Arles, 2009. Paris, pp. 237-245.

García-Bellido, M. P. (1993): Álbum de dibujos de la colección de bronces antiguos de A. Vives Escudero. Anejos de Archivo Español de Arqueología, 13. Madrid.

Gomá, J. L. (2019): “Origin and sequence of the earliest fibulæ in the Iberian Peninsula”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Univ. Autónoma de Madrid, 45, pp. 69-112.

Gomes, F. B. (2021): A necrópole do Olival do Senhor dos Mártires (Alcácer do Sal, Portugal). Práticas Funerárias, Cultura Material e Identidade(s) na Idade do Ferro do Baixo Sado (séculos VII-II a.n.e.). Lisboa: uniarq. https://doi.org/10.51427/10451/50356

González de Canales, F.; Serrano, L. y Llompart, J. (2004): El emporio fenicio precolonial de Huelva, ca. 900-770 a. C. Madrid.

González Ruibal, A. (2007): Galaicos: poder y comunidad en el noroeste de la península ibérica. Brigantium: Museu Arqueolóxico e Histórico da Coruña 18/19. A Coruña.

Graells i Fabregat, R. (2010a): Las tumbas con importaciones y la recepción del Mediterráneo en el Nordeste de la Península Ibérica (ss. VII-VI a. C.). Revista d’Arqueologia de Ponent, Serie Extra, 1. Lleida.

Graells i Fabregat, R. (2010b): “Sobre una fíbula a navicella trobada a Ribes de Freser, avui al Museu Episcopal de Vic”, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, 4, pp. 123-132.

Graells i Fabregat, R. (2011): “El conjunto de bronces picenos del depósito ‘de Tarragona’ en el Museu Episcopal de Vic (Barcelona)”, Jahrbuch des rgzm, 58, pp. 243-278.

Graells i Fabregat, R. (2014): “Problemas de cultura material: Las fibulas itálicas de la Primera Edad del Hierro en el Golfo de León Occidental”, Madrider Mitteilungen, 55, pp. 212-315.

Graells i Fabregat, R. (2017): “The Etruscans in the Iberian Peninsula”. En Naso, A. (ed.): Etruscology. Boston-Berlin, vol. II, pp. 1721-1736.?

Graells i Fabregat, R. (2022): Emporion i Rhode il·lustrades. La “Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña” de Josep Vega i De Sentmenat (1780) i les primeres recerques sobre la fundació d’establiments grecs al Mediterrani occidental. Serie Maior. Lleida: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Graells i Fabregat, R. y Lorrio, A. J. (2017): Problemas de cultura material. Los broches de cinturón de garfios con decoración a molde de la Península Ibérica (s. VII-VI a. C.). Anejos de Lucentum, 22. Alicante.

Guidi, A. (1993): La necropoli veiente dei Quattro Fontanili nel quadro della fase recente della prima età del Ferro italiana. Biblioteca di Studi Etruschi, 26. Firenze.

Guilaine, J.; Carozza, L.; Garcia, D.; Gascó, J.; Janin, T. y Mille, B. (2017): Launac et le Launacien. Dépôts de bronzes protohistoriques du sud de la Gaule. Col. Mondes Anciens. Montpellier: Presses Universitaires de la Méditerranée.

Guilaine, J. y Verger, S. (2008): “La Gaule et la Mediterranée (13è-8è siècles avant notre ère)”. En Celestino, S.; Rafel, N. y Armada, X. L.: Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XII-VIII ane). La precolonización a debate. Serie Arqueológica, 11. Roma: CSIC-EEHAR, pp. 219-238.

Janin, T. (2006): “Systèmes chronologiques et groups culturels dans le Midi de la France de la fin de l’âge du Bronze à la foundation de Marseille. Communatés indigenes et premieres importations”. En Gli Etruschi da Genova ad Ampurias. Atti XXIV Convegno di Studi Etruschi ed Italici (Marseille-Lattes, 2002). Pisa, pp. 93-102.

Jiménez-Ávila, J. (2002): La toréutica orientalizante en la Península Ibérica. Bibliotheca Archaeologica Hispana, 16 = Studia Hispano-Phoenicia, 2. Madrid.

Kilian, K. (1975): Fibeln in Thessalien. Prähistorische Bronzefunde, 14 (2). München.

Lo Schiavo, F. (2010): Le fibule dell’Italia meridionale e della Sicilia dell’età del bronzo recente al VI secolo a. C. Prähistorische Bronzefunde, 14. Stuttgart.

Lollini, D. G. (1976): “La civiltà picena”. En Cianfarani, V.; Lollini, D. G. y Zuffa M.: Popoli e civiltà dell’Italia antica. Roma, t. V, pp. 109-195.

Lucas, M. R. (1991): “Bandeja Etrusca de borde perlado hallada en el poblado de La Peña Negra (Crevillente, Alicante)”. En Remesal, J. y Muso, O. (eds.): La presencia de material etrusco en la Península Ibérica. Barcelona, pp. 337-368.

Mansel, K. (1998): Studien zum Trachtzubehör der älteren Eisenzeit am Golfe du Lion und im Ampurdán. Internationale Archäologie, 32. Rahden.

Mansel, K. (2017): “Die Metallfunde”. En Schubart, H. y Maass-Lindemann, G. (Hrsg.): Morro de Mezquitilla. Die phönizisch-punische Niederlassung an der Algarrobo-Mündung. Madrider Beiträge, 33. Wiesbaden, pp. 431-532.

Marzoli, D. (2005): Die Besiedlungs- und Landschaftgeschichte im Empordà von der Endbronzezeit bis zum Beginn der Romanisierung. Iberia Archaeologica, 5. Mainz.

Mazière, F. (2003): “La fibule italique du Pic-Saint-Cristophe (Montesquieu, Pyrénées Orientales)”. En Landes, C. (ed.): Les étrusques en France. Archéologie et Collections. Lattes, pp. 190-191.

Mederos, A. (2014): “Antonio Vives y Escudero, coleccionista, arqueólogo y primer catedrático de Numismática de la Universidad de Madrid”. En Ferrando, C. y Costa, B. (eds.): In Amicitia. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Jordi H. Fernández. Eivissa, pp. 417-431.

Milcent, P.-Y. (2006a): “Les importations italiques au nord-ouest du Midi gaulois (Milieu du Xe-debut du IVe s. av. J.-C.). Inventaire et perspectives d’interprétation”. En Gli Etruschi da Genova ad Ampurias. Atti xxiv Convegno di Studi Etruschi ed Italici (Marseille-Lattes, 2002). Pisa, pp. 319-355.

Milcent, P.-Y. (2006b): “Examen critique des importations méditerranéennes en Gaule centrale et occidentale. Les attributions douteuses, erronées ou falsifiées”. En Frère, D. (ed.): De la Méditerranée vers l’Atlantique. Aspects des relations entre la Méditerranée et la Gaule centrale et occidentale (viiie–iie siècle av. J. C.). Rennes, pp. 117-133.

Naso, A. (2003): I bronzi etruschi ed italici del Romisch-Germanisches Zentralmuseum. RGZM Kat. vor- und fruhgesch. altertumer, 33. Bonn.

Neumaier, J. (1999): “Estudio sobre una fíbula ‘a grandi coste’ conservada en el Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid”. En Burillo, F. (coord.): IV Simposio sobre Celtíberos. Economía (Daroca, 1997). Zaragoza, pp. 311-321.

Niemeyer, H. G. y Schubart, H. (1975): Trayamar. Madrider Beitrage, 4. Madrid.

Ogrin, M. (1998): “Trortasta fibula v Sloveniji = Die Dreiknopffibeln in Slowenien”, Arheološki Vestnik, 49, pp. 101-132.

Paltineri, S. (2010): La necropoli di Chiavari. Scavi Lamboglia (1959-1969). Collezione di Monografie Preistoriche ed Archeologiche, 17. Bordighera.

Peroni, R. (1973): Studi di cronologia Hallstattiana. Roma.

Peroni, R.; Carancini, G. L. y Coretti, P. (1976): Studi sulla cronologia delle Civiltà di Este e Golasecca. Origines. Studi e materiali pubblicati a cura dell’Istituto Italiano di Preistoria e Protostoria, 11. Firenze.

Phillipp, H. (1981): Bronzeschmuck aus Olympia. Olympische Forschungen, 13. Berlin.

Pons, E. (1984): L’Empordà, de l’Edat del Bronze a l’Edat del Ferro, 1100-600 a. C. Se?rie Monogra?fica del Centre d’Investigacions Arqueolo?giques de Girona, 4. Girona.

Richard, J.-C.; Feugère, M. y Soyris, P. (1980): “Les fibules de Murviel-les-Montepellier (Hérault)”, Archéologie en Languedoc, 3, pp. 123-134.

Sanmartí, J.; Asensio, D. y Martín, A. (2006): “Etruscan imports in the indigenous sites of Catalonia”. En Gli Etruschi da Genova ad Ampurias. Atti xxiv Convegno di Studi Etruschi e Italici (Marseille-Lattes, 2002). Pisa, pp. 193-202.

Schubart, H. y Niemeyer, H. G. (1976): Trayamar, los hipogeos fenicios y el asentamiento en la desembocadura del río Algarrobo. Excavaciones Arqueológicas en España, 90. Madrid.

Schüle, W. (1961): “Probleme der Eisenzeit auf der Iberischen Halbinsel”, Jahrbuch des rgzm, 7, pp. 59-125.

Schüle, W. (1969): Die Meseta-Kulturen der Ibersichen Halbinsel, Mediterrane und Eurasische Elemente in früheisenzeitlichen Kulturen Südwesteuropas. Berlin.

Sciacca, F. (2005): Patere baccellate in bronzo. Oriente, Grecia, Italia in Età Orientalizzante. Studia Archaeologica, 139. Roma.

Sundwall, J. (1943): Die älteren italischen Fibeln. Berlin.

Tendille, C. (1988): “Fibules protohistoriques de la région nîmoise”, Documents d’Archéologie Méridionale, 1, pp. 77-112.

Teržan, B. (1977): “Certoška fibula / Die Certosafibel”, Arheološki Vestnik, 27, pp. 317-536.

Tomedi, G. (2002): Das hallstattzeitliche Gräberfeld von Frög. Die Altgrabungen von 1883 bis 1892. Archaeolingua, 14. Budapest.

Verger, S. y Pernet, L. (2013): Une Odyssée gauloise. Parures de femmes à l’origine des premiers échanges entre la Grèce et la Gaule. Archéologie de Montpellier Agglomératio, 4. Arles.

Vives, J. (2021): “Objetos y productos etruscos en la Península Ibérica”. En Olcina, M. H. (ed.): Huellas etruscas en Alicante. Alicante: MARQ, pp. 40-53.

Von Eles, P. (1986): Le fibule de l’Italia Settentrionale. Prähistorische Bronzefunde, XIV (5). München: C. H. Beck.
Graells i Fabregat, R. (2022). Problemas de cultura material: Fíbulas Itálicas y Griegas en la Península Ibérica entre s. VII-VI a. C. Zephyrvs, 89, 129–150. https://doi.org/10.14201/zephyrus202289129150

Artículos más leídos del mismo autor/a

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+