A new hypothesis on the presence of local elites from Barcino in Laietanian wine production: the case of Lucius Minicius Natalis

Abstract

This paper intends to clarify the role played by the Roman elites in the production and distribution of wine produced in the Provincia Hispania Citerior. We propose the interpretation of stamps l·m·n, and l·m·n o, documented in Dressel 2-4 Laietanian amphorae, in relation to a Lucius Minicius Natalis. Given the chronology of these vessels –c. ad 30-40– this individual might have been a direct ancestor of the consuls from Barcino who bore this name and whose cursus honorum underwent during the time of emperors Trajan and Hadrian. To raise this hypothesis we have carried out an extensive review of the epigraphic evidence on amphorae, as well as the prosopographical study of the gens Minicia and fundi that would control the ager of Barcino. After such an analysis, we conclude that the most plausible option is to understand these epigraphic stamps on amphora as Lucius Minicius Natalis and Lucius Minicius Natalis Opus or Officina, respectively. Therefore, this interpretation of the epigraphic evidence allows us to conclude that most probably, the richness of the well-known Minicii Natales, who developed a consular career, must have had its origin in the wine production of their ancestors in the ager of Barcino.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Abascal, J. M. (1994): Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Murcia.

Abascal, J. M. (2016): "A propósito de la auto-representación epigráfica de las élites urbanas del Occidente romano". En Marco, F.; Pina, F. y Remesal, J. (eds.): Autorretratos. La creación de la imagen personal en la Antigüedad. Instrumenta, 53. Barcelona, pp. 175-185.

Alföldy, G. (1975): Die Römischen Inschrinften von Tarraco (= RIT), Madrider Forschungen, 10. Berlín: DAI.

Alföldy, G. (1996): "Der römische Bogen über der Via Augusta bei Tarraco (Arc de Berà) und seine Inschrift", Klio, 78, pp. 158-170. https://doi.org/10.1524/klio.1996.78.1.158

Andreu, J.; Curulla, O. y Otiña, P. (2006): "Un nuevo documento sobre los Minicii de Tarraco", Butlletí Arqueològic, 28, pp. 199-210.

Andreu, J.; Curulla, O. y Otiña, P. (2008): "Los Minicii de Tarraco. En torno a un nuevo documento epigráfico tarraconense", Epigraphica. Periodico Internazionale di Epigrafia, LXX, pp. 103-117.

Bergé, A. (1990): "Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique", Cahiers d'Archeologie Subaquatique, 9, pp. 131-201.

Berni, P. (1996): "Instrumentum domesticum romà del Museu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora, tegula i morter", Pyrenae, 27, pp. 311-326.

Berni, P. (2010): "Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l'àrea occidental del Camp de Tarragona". En Gorostidi, D. (ed.): Ager Tarraconenis 3. Les inscripcions romanes. Documenta, 16. Tarragona: ICAC, pp. 153-210.

Berni, P. (2015): "Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat". En Martínez Ferreras, V. (ed.): La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis (s. I a. C.- I d. C.). Oxford, pp. 55-66. https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.9

Berni, P. y Carreras, C. (2013): "Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de cerámica comuna oxidada del Baix Llobregat". En Carreras, C.; López, A. y Guitart, J. (eds.): Barcino ii. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, pp. 127-285.

Berni, P.; Carreras, C. y Olesti, O. (2005): "La gens Licinia y el Nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y de gestión de un rico patrimonio familiar", Archivo Español de Arqueología, 78, pp. 167-187. https://doi.org/10.3989/aespa.2005.v78.79

Berni, P. y Miró, J. (2013): "Dinámica socioeconómica en la Tarraconense Oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica". En López Vilar, J. (ed.): Tarraco Biennal: Govern i societat a la Hispània romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a G. Alföldy. Tarragona, pp. 63-83.

Bouscaras, A. (1974): "Les marques sur amphores de Port la Nautique", Cahiers d'Archeologie Subaquatique, 3, pp. 103-131.

Caballos, A. (1995): "Los magistrados de orden senatorio originarios de Hispania en las provincias norteafricanas durante el Alto Imperio Romano". En Ripoll, E. y Ladero, M. (eds.): Actas ii Congreso Internacional 'El Estrecho de Gibraltar'. Madrid: UNED, vol. 2, pp. 211-248.

Cabrelles, I. (2013): "Elits ciutadanes i propietat rural durant l'Alt Imperi. El cas dels Clodii de Tarraco", Pyrenae, 44 (2), pp. 7-32.

Carreras, C.; Folch, J. y Guitart, J. (eds.) (2019): Laietània interior: marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Barcelona.

Carreras, C. y Guitart, J. (eds.) (2009): Barcino i: Marques i terrisseries d'àmfores al pla de Barcelona. Barcelona.

Carreras, C.; López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.) (2013): Barcino ii: Marques i terrisseries d'àmfores del Baix Llobregat. Barcelona.

Christol, M. y Plana, R. (1997): "Els negotiatores de Narbona i el vi català", Faventia, 19 (2), pp. 75-95.

Christol, M. y Plana, R. (1998): "De la Catalogne à Narbonne: épigraphie amphorique et épigraphie lapidaire. Les affaires de Veiento". En Paci, G. (ed.): Actes ixe Rencontre franco-italienne sur l'épigraphie du monde romain. Macerata: Univ. degli Studi di Macerata, pp. 273-302.

CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum.

Colom, E. y Járrega, R. (2020): "Les àmfores tarraconenses de procedencia subaquàtica de Porto Cristo (Manacor, Mallorca)". En Hernández-Gasch, J.; Rivas Antequera, M. y Rivas Llompart, M. (coords.): viii Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, pp. 277-287.

Comas, M. (1997): Baetulo. Es marues d'àmfora. Corpus International des Timbres Amphoriques, 2. Barcelona.

Cortadella, J. (2006): "Los negocios de Lucius Minicius Natalis en el limes africano". En War and Territory in the Roman World. BAR. Oxford, pp. 205-211.

Daura, A. y Puigví, V. (1982): "El jaciment arqueològic del Cap del Pont del Gurri (Osona)", Ausa, 10, pp. 83-93.

Delattre, A. L. (1906): "Un second mur à amphores de la colline Saint-Louis à Carthage", Bulletin Archeologique de Sousse, 4, pp. 33-48.

Dupré, X. (1994): L'Arc romà de Berà. Barcelona.

Eck, W. y Navarro, F. J. (1998): "Das Ehremonument der colonia Carthago für L. Minicius Natalis Quadronius Verus in seiner Heimatstadt Barcino", Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 123, pp. 237-248.

Erkelenz, D. (1998): "Ehrenmonumente des L. Minicius Natalis in Rom und Africa", Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 123, pp. 257-269.

Estrada, J. (1998): "L'Itinerari dels Vasos Apol·linars en el trajecte de Granollers a Tarragona". En Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (eds.): De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Barcelona, pp. 201-220.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1983): Inscripcions romanes de Mataró i de la seva área. Mataró.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1984): Inscriptions romaines de Catalogne, i. Barcelona (sauf Barcino) (= IRC I). París.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1997): Inscriptions romaines de Catalogne, iv. Barcino (= IRC IV). París.

FHA = Cf. Grosse, R. (1959): Fontes Hispaniae Antiquae.

Freed, J. (1998): "Stamped Tarraconensian Dressel 2-4 amphoras at Carthage". En Comas, M. y Padrós, P. (coords.): ii Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El Vi a l'Antiguitat. Economia, producción i comerç al Mediterrani occidental. Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona, pp. 350-356.

Grosse, R. (1959): Fontes Hispaniae Antiquae. Barcelona, vol. VII.

Guasch, D.; Menéndez, X. y Solias, J. M. (1996): "Aproximació a l'estudi del poblament d'època romana a la vall de Verç (entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat)", Miscel·lània Santjustenca, 7, pp. 9-64.

IRC = Cf. Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I.: Inscriptions romaines de Catalogne.

Járrega, R. (2015): "Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época tardorrepublicana (siglo I a. C.): epigrafía anfórica y organización de la producción", Spal, 24, pp. 77-98. https://doi.org/10.12795/spal.2015i24.04

Járrega, R. (2016a): "Personajes foráneos en la epigrafía de las ánforas Pascual 1 y Oberaden 74. Aproximación a los cambios en la gestión de la producción vinaria en la Hispania Citerior en época de Augusto", Dialogues d'Histoire Ancienne, 42 (2), pp. 155-190. https://doi.org/10.3917/dha.422.0155

Járrega, R. (2016b): "Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74. Contribución al estudio de la producción de ánforas vinarias en el noreste de la Hispania Citerior en época de Augusto", Revista d'Arqueologia de Ponent, 26, pp. 73-93.

Járrega, R. (2017): "Una nueva y atípica marca en un ánfora de la forma Oberaden 74, hallada en la villa romana de La Llosa (Cambrils, Tarragona)", Boletín secah-Ex Officina Hispana, 8, pp. 59-61.

Járrega, R. (2018): "Los nomina en la epigrafía anfórica de las ánforas Dressel 2-4 del NE de la Hispania Citerior. Cambios estructurales e implicación de las élites urbanas", Saguntum, 50, pp. 175-202. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.11408

Járrega, R. y Berni, P. (2013): "El taller de ánforas de Malgrat de Mar (Barcelona): arqueometría y epigrafía". En Morais, R.; Fernández, M. J. y Sousa, M. J. (eds.): As produç?es cerâmicas de imitaç?o na Hispania. Monografías Ex Officina Hispana, 2. Porto: Univ. do Porto- SECAH, pp. 393-403.

Járrega, R. y Hereter, R. (2015): "Un fragmento de ánfora romana de la forma Dressel 2-4 de procedencia layetana hallado en la India (Pattanam, estado de Kerala)", Boletín secah-Ex Officina Hispana, 6, pp. 36-37.

Járrega, R. y Prevosti, M. (2011): "Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l'ager Tarraconensis". En Prevosti, M. y Martín, A. (eds.): Ager Tarraconensis 2. El poblament. Tarragona, pp. 455-489.

Laporte, J. P. y Dupuis, X. (2009): "De Nigrenses Maiores à Négrine", Antiquités Africaines, 45, pp. 51-102. https://doi.org/10.3406/antaf.2009.1491

López Mullor, A. (1989): "Ceramiques romanes de parets fines del Museu Episcopal de Vic", Studia Vicensia, 17, pp. 9-33.

López Mullor, A. (2009): "Els centres productors d'àmfores de Sant Boi de Llobregat i Darró (Vilanova i la Geltrú)". En Prevosti, M. y Martín, A. (eds.): El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium. Documenta, 7. Tarragona, pp. 61-98.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008a): "Tipologia i datación de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya". En López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch. Barcelona, pp. 33-94.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008b): "Las ánforas de la Tarraconense". En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 689-724.

Mayer, M. (1996): Gal.la Placídia i la Barcelona del s. v. Barcelona: Real Academia de Bones Lletres.

Mayer, M. (2015): "¿Propiedades de los Minicii Natales de Barcino en África?". En Ruggeri, P. (ed.): L'Africa romana. Momenti i continuità e rottura: bilancio di trent'anni di convegni L'Africa Romana. Roma: Carocci Editore, pp. 1511-1520.

Medeksza, S.; Czerner, R.; Krawczyk-Szczerbinska, M.; Grzegorek, W.; Bakowska, G.; Zambrzycki, P.; Osiak, W.; Mrozek-Wysocka, M. y Majcherek, G. (2008): "Marina El-Alamein: Conservation and restoration work in 2006", Polish Archaeology in the Mediterranean, 18, pp. 69-82.

Menéndez, F. X. y Solias, J. M. (1996): "La romanització del territori meridional de la colònia Barcino. El cas de la vall de la riera de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37, pp. 755-782.

Miró, J. (1985): "Les fonts escrites i el vi del Conventus Tarraconensis", Pyrenae, 21, pp. 105-112.

Miró, J. (1988a): "Les estampilles sobre àmfores catalanes. Una aportació al coneixement del comerç del vi del Conventus Tarraconensis a finals de la República i principis de l'Imperi". En Mayer, M. y Rodà, R. (eds.): Epigrafia. Fonaments, 7. Barcelona, pp. 243-263.

Miró, J. (1988b): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos i a.C.- i d.C.). BAR Intern. Ser, 473. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.30861/9780860546078

Olesti, O. (2005): "Propiedad de la tierra y élites locales. El ejemplo del ager barcinonensis". En Garrido-Hory, M. y Gonzales, A. (eds.): Histoire, espaces et marges de l'Antiquité: hommages à Monique Clavel-Lévêque. Besançon, vol. 4, pp. 175-200.

Olesti, O. (2008): "Formas de propiedad y gestión de la tierra en la colonia de Barcino: una aproximación metodológica". En Mangas, J. y Novillo, M. A. (eds.): El territorio de las ciudades romanas. Madrid: Sísifo, pp. 279-308.

Olesti, O. y Carreras, C. (2013): "Le paysage social de la production vitivinicole dans l'ager Barcinonensis: esclaves, affranchis et institores", Dialogues d'Histoire Ancienne, 39 (2), pp. 147-189. https://doi.org/10.3917/dha.392.0147

Pascual, R. (1991): Índex d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de Arqueología, 5. Barcelona: L'Estaquirot.

Revilla, V. (1995): Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos i a. C.-iii d. C.). Barcelona.

Revilla, V. (2002): "El vi de Tàrraco durant el principal: elits urbanes i imatges de la producción", Citerior: Arqueologia i ciències de l'Antiguitat, 3, pp. 173-207.

Revilla, V. (2004): "Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconensis". En Remesal, J. (ed.): Epigrafía anfórica. Barcelona: Univ. de Barcelona, pp. 159-196.

RIT = Cf. Alföldy, G. (1975).

Rodà, I. (1978): "Le inscrizioni in onore di Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Dacia, 22, pp. 219-223.

Rodà, I. (1988): "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22, pp. 37-51.

Rodà, I. (2010): "La promoción de las elites en las ciudades del Conventus Tarraconensis". En Navarro, F. J. (ed.): Pluralidad e integración en el mundo romano. Col. Mundo Antiguo, 13. Barañáin, pp. 177-188.

Syme, R. (1981): "Rival Cities, Notably Tarraco and Barcino", Ktema, VI, pp. 271-285.

Syme, R. (1982-83): "Spaniards at Tivoli", Ancient Society, XIII/XIV, pp. 241-263.

Tchernia, A. (1971): "Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l'Empire", Archivo Español de Arqueología, 44, pp. 38-85.

Tchernia, A. y Zevi, F. (1972): "Amphores vinaires de Campanie et de Tarraconaise à Ostie". En Baldacci, P.; Kapitän, G.; Lamboglia, E.; Panella, C.; Rodríguez Almeida, E.; Sciarra, B. y Tchernia, A. (eds.): Recherches sur les amphores romaines. Colloque sur l'utilisation en histoire économique des données fournies par les amphores romaines. Collection de l'École Française de Rome, 10. Roma, pp. 35-67.

Tremoleda, J. (2000): Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Catalunya (época augústea y altoimperial). BAR Intern. Ser., 835. Oxford: Archaeopress.

Tremoleda, J. (2008): "Les instal·lacions productives d'àmfores tarraconenses". En López Mullor, A. y Aquilué, X. (coords.): La producció i el comer de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch. Barcelona, pp. 113-150.

Tremoleda, J. (2016): "Caius Iulius Laetus, un productor d'Ermedàs i seu el mercat". En Tremoleda, J. (coord.): El territori de Besalú abans del comtat. Quaderns de les Assemblees d'Estudis, 2. Besalú, pp. 155-163.

Verrié, F. P. (1989): "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio, Tiempo y Forma. Serie i. Prehistoria y Arqueología, 2, pp. 304-305. https://doi.org/10.5944/etfi.2.1989.4519
Járrega Domínguez, R., & Colom Mendoza, E. (2020). A new hypothesis on the presence of local elites from Barcino in Laietanian wine production: the case of Lucius Minicius Natalis. Zephyrvs, 85, 229–242. https://doi.org/10.14201/zephyrus202085229242

Downloads

Download data is not yet available.
+