Técnicas constructivas y otros usos del barro en la Edad del Hierro: El Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Barcelona)

Resumen

En este artículo presentamos los resultados del estudio de los elementos de tierra endurecida recuperados en el asentamiento de Turó de la Font de la Canya, situado en Avinyonet del Penedès, en la provincia de Barcelona. En este enclave se ha registrado una ocupación entre los ss. VII y II a. C., con distintas edificaciones y numerosas estructuras negativas. Esta investigación ha permitido sacar a la luz el empleo constructivo de diferentes materiales y técnicas centradas en el uso de la tierra, que convivieron en las edificaciones del asentamiento, desde las llamadas técnicas mixtas, al adobe. Además, el uso del barro se registra también en la manufactura de bienes no constructivos, como los elementos muebles. El estudio de este tipo de materiales revela la notable variabilidad por la que suelen caracterizarse, contando con un enorme interés para la investigación. También los desafíos en su interpretación, especialmente acusados para los procedentes de deposiciones secundarias, como en el caso que aquí se presenta.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Asensio, D.; Cela, X. y Morer, J. (2005): “El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III a. C.)”, Fonaments, 12, pp. 177-195.

Asensio, D.; Morer, J.; Rigo, A. y Sanmartí, J. (2001): “Les formes d’organització social i econòmica a la Cossetània ibèrica: noves dades sobre l’evolució i tipologia dels assentaments entre els segles VII-I a. C.”. En Martín Ortega, A. y Plana, R. (coords.): Territori polític i territori rural durant l’Edat del Ferro a la Mediterrània occidental: Actes Taula Rodona (Ullastret, 2000). Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, pp. 253-272.

Asensio, D.; Sanmartí, J.; Jornet, R. y Miró, M. T. (2012): “L’urbanisme i l’arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)”. En Belarte, M. C.; Benavente, J. A.; Fatás, L.; Diloli, J.; Moret, P. y Noguera, J. (eds.): Iberos del Ebro. Actas II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 2011). Documenta, 25. Tarragona: ICAC, pp. 173- 193.

Aurenche, O. (1981): La maison orientale. L’architecture du Proche Orient ancien des origines au milieu du IVème millénaire. Paris: Institut Français d’Archéologie du Proche Orient, vol. 1.

Aurenche, O. (1993): “L’origine de la brique dans le Proche-Orient ancien”. En Frangipane, M.; Hauptmann, H.; Liverani, M.; Matthiae, P. y Mellink, M. (eds.): Between the Rivers and Over the Mountains: Archaeological Anatolica et Mesopotamica. Alba Palmieri dedicata. Roma: Univ. di Roma ‘La Sapienza’, pp. 71-86.

Baudouin, E. (2020): “Modelées ou moulées? Les premières brîques crues du Caucase au Néolithique”, e-Phaïstos, VIII(2), online. https://doi.org/10.4000/ephaistos.7912

Belarte, M. C. (1997): Arquitectura domèstica i estructura social a la Catalunya protohistòrica. Arqueo Mediterrània, 1. Barcelona: Univ. de Barcelona.

Belarte, M. C. (1999-2000): “Sobre el uso del barro en la protohistoria del Bajo Aragón: estudio de materiales conservados en el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona”, Kalathos, 18-49, pp. 65-93.

Belarte, M. C. (2003): “Meubles et objets usuels façonnés en terre, sur des sites protohistoriques du Bas-Aragon et de Catalogne méridionale (vie s. av. J.-C.)”. En De Chazelles, C. A. y Klein, A.: Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes Table Ronde de Montpellier, 2001. Montpellier: Édit. de l’Espérou, pp. 77-94.

Belarte, M. C. (2011): “L’utilisation de la brique crue dans la Péninsule Ibérique durant la protohistoire et la période romaine”. En De Chazelles, C. A.; Klein, A. y Pousthomis, N.: Les cultures constructives de la brique crue. Troisièmes Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes Colloque International de Toulouse (2008). Montpellier: Édit. de l’Espérou, pp. 13-32.

Belarte, M. C.; Canela, J.; Morer, J.; Cuscó, O.; Ocaña, M.; Euba, I. y Valenzuela-Lamas, S. (2021): “Rural Settlement in Iron Age Cessetania (Northeastern Iberian Peninsula): Characteristics and Socioeconomic Role”, Journal of Mediterranean Archaeology, 34(2), pp. 228-254. https://doi.org/10.1558/jma.21980

Bruno, P.; Faria, P.; Candeias, A. y Mirão, J. (2010): “Earth mortars use on prehistoric habitat structures in Southern Portugal. Case studies”, Journal of Iberian Archaeology, 13, pp. 51-67.

Canela, J.; López, J.; Otero, N.; Corrales, A.; Alonso, L. y Belarte, M. C. (2022): “La Costa de la Serra: un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona”, Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 44, pp. 5-42. https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/411903

Coles, J. M. (1979): Experimental archaeology. London: Academic Press.

De Chazelles, C. A. (1995): “Les origines de la construction en adobe en Extrême-Occident”. En Nickels, A. y Arcelin, P.: Sur les pas des grecs en Occident… Hommages à André Nickels. Col. Études Massaliètes, 4. Paris: Errance, pp. 49-58.

De Chazelles, C. A. (2011): “La construction en brique crue moulée dans les pays de la Méditerranée, du Néolithique à l’époque romaine. Réflexions sur la question du moulage de la terre”. En De Chazelles, C. A.; Klein, A. y Pousthomis, N.: Les cultures constructives de la brique crue. Troisièmes Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue. Actes Colloque International de Toulouse (2008). Montpellier: Édit. de l’Espérou, pp. 153-164.

Daune-Le Brun, O. (2003): “La terre à bâtir, son emploi dans les constructions du Néolithique pré-céramique récent de Chypre”. En De Chazelles, C. A. y Klein, A.: Échanges transdisciplinaires sur les architectures et les constructions en terre crue. Actes Table Ronde de Montpellier (2001). Montpellier: Edit. de l’Espérou, pp. 151-160.

Delougaz, P. (1933): Plano-convex Bricks and the Method of their Employment. Studies in Ancient Oriental Civilization, 7. Chicago: The University of Chicago Press.

Doat, P.; Hays, A.; Houben, H.; Matuk, S. y Vitoux, F. (1979): Construire en terre. Paris: CRAterre-Édit. Alternatives.

Fonseca de la Torre, H. (2021): “The construction techniques in the middle basin of the Douro between the 3rd and 2nd millennium BCE”. En Daneels, A. y Torras Freixa, M. (eds.): Earthen Construction Technology. Proceedings XVIII UISPP World Congress (2018, Paris). Oxford: Archaeopress, t. 11, pp. 94-108.

García López, E. y Lara, C. (1999): “La construcció en terra”. En González Marcén, P.; Martín Colliga, A. y Mora, R.: Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Barcelona: General. de Catalunya, pp. 193-204.

Ioseliani, V. (2017): “Architecture Debris from the Burnt Layers”. En Helwing, B.; Aliyev, T.; Lyonnet, B.; Guliyev, F.; Hansen, S. y Mirtshulava, G. (eds.): The Kura Projects: New Research on the Late Prehistory of the Southern Caucasus. Archäologie in Iran und Turan. Berlin: Deutsches Archäologisches Institut, Eurasien-Abteilung, pp. 281-286.

Kalb, P. (1969): “El poblado del Cerro de la Virgen de Orce (Granada)”. En X Congreso Nacional de Arqueología (Mahón, 1967). Zaragoza: Sec. Gral. de los Congresos Arqueológicos Nacionales, pp. 216-225.

Knoll, F.; Pastor, M.; De Chazelles, C. A. y Cooke, L. (2019): On cob balls, adobe and daubed straw plaits: A glossary on traditional earth building techniques (walls) in four languages. Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle, 18. Halle: Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie Sachsen-Anhalt.

Kuoni, B. (1981): Cestería tradicional ibérica. Barcelona: Ed. del Serbal.

Labille, M.; Gilabert, C. y Onfray, M. (2014): “Approches techno-morphologiques des architectures néolithiques en torchis en France. De la fouille a l’analyse de l’espace construit”. En Sénépart, I.; Billard, C.; Bostyn, F.; Praud, I. y Thirault, É. (eds.): Méthodologie des recherches de terrain de la Préhistoire récente en France. Nouveaux acquis, nouveaux outils, 1987-2012. Actes Premières Rencontres nord/sud de Préhistoire récente. Toulouse: Édit. Archives d’Écologie Préhistorique, pp. 305-316.

López, D. (coord.) (2015): La Font de la Canya. Guia arqueològica. Jaciment ibèric de La Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Sant Sadurní d’Anoia: Institut d’Estudis Penedesencs.

Martín-Seijo, M.; Fonte, J. y López-Dóriga, I. L. (2016): “Wattle hurdles and wooden structures during the Iron Age: positives from clay imprints recovered at Castro de S. Vicente da Chã”. En Wood and Charcoal: Approaches from Archaeology, Archaeobotany, Ethnography and History. Braga.

Moeller, N. (2016): “The Origins of Urban Society”. En The Archaeology of Urbanism in Ancient Egypt: From the Predynastic Period to the End of the Middle Kingdom. Cambridge: CUP, pp. 59-112. https://doi.org/10.1017/CBO9781139942119.006

Molina, F.; Cámara, J. A.; Afonso, J. A. y Spanedda, L. (2016): “Innovación y tradición en la Prehistoria Reciente del sudeste de la península ibérica y la Alta Andalucía (c. 5500-2000 cal a. C.)”. En Sousa, A. C.; Carvalho, A. y Viegas, C. (eds.): Terra e água. Escolher sementes, invocar a deusa. Estudos em homenagem a Victor S. Gonçalves. Lisboa: UNIARQ, pp. 317-339.

Morel, J.-P. (2000): Vie et mort dans la Carthage punique d’après des fouilles de Byrsa (VIIe-IIe siècles av. J.-C.). Guide des salles puniques de la Gallerie de Byrsa au Musée de Carthage. Tunis: Agence de mise en valeur du Patrimoine et de Promotion Culturelle, Institut National du Patrimoine, Institut Français de Coopération.

Oliver, P. (2003): Dwellings. The Vernacular House worldwide. New York: Phaidon.

Pastor, M. (2017): La construcción con tierra en arqueología: teoría, método, técnicas y aplicación. Alicante: Univ. de Alicante.

Pastor, M. (2021a): “El uso de esteras vegetales como material constructivo: evidencias en el sureste de la Península Ibérica durante la Prehistoria Reciente”, Zephyrus, LXXXVII, pp. 83-104. https://doi.org/10.14201/zephyrus20218783104

Pastor, M. (2021b): Procesos constructivos y edificación con tierra durante la Prehistoria reciente en las tierras meridionales valencianas. Serie de Trabajos Varios del SIP, 126. Valencia: Diput. de Valencia.

Pastor, M. (2022): “Studying Daub: Orientations for the Macroscopic Analysis of Earth Building Fragments in Archaeology”, Advances in Archaeological Practice, 10(4), pp. 440-451. https://doi.org/10.1017/aap.2022.22

Péfau, P. (2018): “La construction en terre et bois dans le sud-ouest de la France à l’âge du Fer”. En De Chazelles, C. A.; Leal, E. y Klein, A. (dirs.): Construction en terre crue. Torchis, techniques de garnissage et de finition. Architecture et mobilier. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue 4. Actes Table Ronde Internationale de Lattes, 2016. Montpellier: Édit. de l’Espérou, pp. 191-203.

Pétrequin, P. (dir.) (1991): Construire une maison 3000 ans avant JC. Le lac de Chalain au Néolithique. Paris: Errance.

Pons, E. (dir.) (2002): Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excavacions 1990-1998). Sèrie Monogràfica, 21. Girona: Museu d’Arqueologia.

Pons, E. y Garcia Petit, L. (dirs.) (2008): Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España). BAR Intern. Ser., 1753. Oxford: Archaeopress.

Pressler, E. (1994): Das Ausfachen mit Lehm. Weyhe: Interessengemeinschaft Bauernhaus e.V.

Prévost‑Dermarkar, S. (2019): “Bâtir en terre au Néolithique. Approche morpho-technologique des vestiges architecturaux de Dikili Tash (Grèce)”, Bulletin de correspondance hellénique, 143(1). https://doi.org/10.4000/bch.712

Proterra (2003): Técnicas mixtas de construcción con tierra. Salvador: proterra-habited-cyted.

Ruano, L. (2021): “La arquitectura en tierra en la fachada cantábrica durante la Edad del Hierro: una revisión de materiales y técnicas constructivas desde la arqueometría y la arqueología virtual”. En Berrocal, L. (ed.): Proyectando lo oculto. Tecnologías LiDAR y 3D aplicadas a la Arqueología de la Arquitectura Protohistórica. Anejos a CuPUAM, 5. Madrid: Univ. Autónoma de Madrid, pp. 217-243.

Sánchez Vizcaíno, A.; Bellón, J. P. y Rueda, C. (2005): “Nuevos datos sobre la zona arqueológica de Marroquíes Bajos: El quinto foso”, Trabajos de Prehistoria, 62(2), pp. 151-164. https://doi.org/10.3989/tp.2005.v62.i2.73

Sangmeister, E. y Schubart, H. (1981): Zambujal. Die Grabungen 1964 bis 1973. Madrider Beiträge, 5(1). Mainz.

Sanmartí, J. (2001): “Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segles IV-III a. C.)”. En Martin, A. y Plana, R. (dirs.): Actes i Taula Rodona d’Ullastret sobre Territori polític i territori rural durant l’Edat del Ferro a la Mediterrània Occidental. Monografies d’Ullastret, 2. Barcelona: MAC, pp. 23-38.

Sanmartí, J.; Belarte, M. C.; Santacana, J.; Asensio, D. y Noguera, J. (2000): L’assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre). Arqueo Mediterrània, 5. Barcelona: Univ. de Barcelona.

Sauvage, M. (1998): La brique et sa mise en oeuvre en Mésopotamie, des origines à l’époque achéménide. Paris: Édit. Recherche sur les civilisations.

Sauvage, M. (2011): “L’architecture de brique crue en Mésopotamie”. En De Chazelles, C. A.; Klein, A. y Pousthomis, N. (eds.): Les cultures constructives de la brique crue. Échanges transdisciplinaires sur les constructions en terre crue, 3. Montpellier: Éd. de l’Espérou, pp. 89-100.

Schüle, W. y Pellicer, M. (1966): El Cerro de la Virgen, Orce (Granada). Excavaciones Arqueológicas en España, 46. Madrid: Ministerio de Cultura.

Staeves, I. (2017): “Ein Energiesparhaus vor 3.400 Jahren”, Denkmalpflege & Kulturgeschichte, 2, pp. 26-31.

Tavares, C. y Soares, J. (1985): “Monte da Tumba (Torrão). Eine befestigte Siedlung der Kupferzeit im Baixo Alentejo (Portugal)”, Sonderdruck aus der Madrider Mitteilungen, 26, pp. 1-21.

Tavares, C. y Soares, J. (1987): “O povoado fortificado calcolitico do Monte da Tumba. 1- Escavaçoes arqueologicas de 1982-1986 (resultados preliminares)”, Setúbal Arqueológica, VIII, pp. 29-79.

Vilaseca, S.; Serra Ràfols, J. C. y Brull, L. (1949): Excavaciones del plan nacional en el Castellet de Bañolas, de Tivissa (Tarragona). Informes y Memorias, 20. Madrid.

Zafra, N.; Hornos, F. y Castro, M. (1999): “Una macro-aldea en el origen del modo de vida campesino: Marroquíes Bajos (Jaén), c. 2500-2000 cal. ane”, Trabajos de Prehistoria, 56, 1, pp. 77-102. https://doi.org/10.3989/tp.1999.v56.i1.291
Pastor Quiles, M., Belarte, M. C., Morer, J., & López Reyes, D. (2024). Técnicas constructivas y otros usos del barro en la Edad del Hierro: El Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Barcelona). Zephyrvs, 92, 63–83. https://doi.org/10.14201/zephyrus2024926383

Artículos más leídos del mismo autor/a

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+