Education in The Knowledge Society

ALABRÚS, Rosa. Escrits polítics del segle XVIII. Vic: Eumo, vol. 4, 2007.
ALBAREDA, Joaquin. «Les Corts de 1701-1702 i de 1705-1706. La represa del constitucionalisme». En Constitucions, capítols i actes de cort 1701-1702 i 1705-1706. Barcelona: Parlament de Catalunya, pp. XVII-XLV.
ALBAREDA, Joaquin. El «Cas dels catalans». La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona: Fundació Noguera, 2005.
ALBAREDA, Joaquin. Els catalans i Felip V, de la conspiració a la revolta, 1700-1705. Barcelona: Vicens Vives, 19933.
ALBAREDA, Joaquin. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica, 2010.
ALBAREDA, Joaquin. Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). Vic: Eumo, 2001.
AMELANG, James. La Formación de una clase dirigente. Barcelona: Ariel, 1986.
ARCHIVO DE GENERAL DE SIMANCAS. Estado, leg. 7838.
ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN. Generalitat, G-69, G-225 y N-214.
ARCHIVO HISTÓRICO DE LA CIUDAD DE BARCELONA. Libro de Deliberaciones del Consell de Cent, 1B, II, 211.
ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL. Consejo, Legajo 2377. Estado, legajos, 272, 440 (2), 1605, 2947.
BALLCALLAR Y SANA, Vicente. Comentarios de la guerra de España. Madrid: Atlas, 1957.
BARREDA FONTES, José M. y CARRETERO ZAMORA, Juan M. «Una fuente inédita sobre la Guerra de Sucesión: memoria anónima sobre el sitio de Barcelona de 1705». Hispania, 1980, 40, pp. 631-668.
BATROLÍ, Jaume. «La Cort de 1701-1702: un camí truncat». Recerques, 1979, 9, pp. 57-75.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Anales Consulares, Manuscrito 173, 3 vols.
BIBLIOTECA DE L’IUHJVV. Publica Notícia del acierto… Diputació i Catalunya, Tomo III. Señor, LOS Títulos del Principado de Cataluña…
BIBLIOTECA DEL SEMINARIO CONSULAR DE BARCELONA. MAS, Emmanuel, Diari des del novembre del any 1700 fins a l’octubre del any 1705, Documento 419.
CASTELLVÍ, Francisco, Narraciones Históricas. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997, 4 vols.
Constitucions i altres drets de Cathalunya: compilacions de 1495, 1588-1589, i 1704. Edición facsímil. Barcelona: Base, 2004, 2 vols.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007, 10 vols.
FELIU DE LA PENYA, Narcís. Anales de Catalunya. Ed. facsímil. Barcelona: Base, 1999.
FERNÁNDEZ, M. «Espionatge borbònic a la Barcelona austriacista. Un informe de l’any 1706». En Actes del I Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1984, pp. 243-252.
FLUVIÀ, Armand de. «Precedents històrics del reial cos de la noblesa de Catalunya». Conferencia pronunciada en el Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña. Barcelona: 1991.
GARCÍA ESPUCHE, Albert. Barcelona entre dues guerres: economia i vida quotidiana 16521714. Vic: Eumo 2004.
GAY, Josep María. El corregidor a Catalunya. Madrid: Marcial Pons, 1997.
LÓPEZ DE MENDOZA, Agustín. Historia de las Guerras Civiles de España. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, 1882, 2 vols.
Manual de Novells Ardits. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1982-1975, vol. XXII.
MARTÍ, Eduard. «Conflictivitat institucional: La Conferència dels Comuns de novembre de 1700». Pedralbes, 2003, 23/2, pp. 209-232.
MARTÍ, Eduard. «L’Assentament Institucional del Braç Militar i les conferències dels comuns». Recerques. En prensa, 2014.
MARTÍ, Eduard. «Les institucions Catalanes davant l’arribada de l’arxiduc Carles III. Octubredesembre de 1705». En VV. AA. Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2007.
MARTÍ, Eduard. La classe dirigent catalana. Barcelona: Fundació Noguera, 2009.
MARTÍ, Eduard. La Conferencia de los Tres Comunes. Lleida: Milenio, 2008.
MOLAS, Pere. «Felipe V y la nobleza Catalana». Conferencia pronunciada en el Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña, Barcelona, 4 de abril de 2001.
MORALES ROCA, Francisco. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Catalunya, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalguía, 1983.
OLIVA, Benet. «Conflicte ideològic i control de la Universitat. La “verdad triunfante” de Narcís Feliu de la Penya (1682)». Recerques, 2002, 44, pp. 181-198.
PI I ARIMON, Andrés. Barcelona Antigua y Moderna. 1.ª ed. Barcelona: Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, 2 vols
PORTA, Antoni. La victòria catalana de 1705. 1.ª ed. Barcelona: Pòrtic, 1984.
SALES, Núria. «Diputació, síndics i diputats. Alguns errors evitables». Pedralbes, 1995, 15, pp. 95-102.
SALVADOR, Felipe. «El Real Cuerpo de la Nobleza, antiguo Brazo Militar del Principado de Cataluña y condados de Rosellón y de Cerdaña». Hidalguía, 1957, 5, pp. 369-376.
SANPERE I MIQUEL, Santiago. Fin de la Nación Catalana. Barcelona: Base, 2001.
SERRA, Eva. «Voluntat de sobirana en un context de canvi dinàstic». En VV. AA. Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna. Barcelona: Base, 2007, pp. 109-180.
SIMÓN I TARRES, Antoni. Del 1640 al 1705. Valencia: Publicacions Universitat de Valencia, 2011.
SOLDEVILA, Ferran. «La presó de Pau Ignasi Dalmases i Ros, enviat de la ciutat de Barcelona a Felip V (1705)». En Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1936, pp. 481-498.
SOLDEVILA, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la universitat de Barcelona. 1714-1838. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1938.
TORRES RIBÉ, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau. 1999.