Instrumentos para la valoración de necesidades en el aula de música con alumnado con sordera
Resumen Los avances en tecnología auditiva de los últimos años facilitan mejoras en los procesos de inclusión del alumnado con sordera en el aula de música. Por ello es preciso dotar al profesorado de herramientas, recursos y estrategias para garantizar el acceso, la participación y el logro de todo el alumnado. Dentro de un marco de investigación, aquí se presentan instrumentos cuya función es el análisis de necesidades en relación a la inclusión del alumnado con sordera en el aula de música de Educación Infantil y Primaria. Estos deben servir al docente para evaluar las condiciones, los recursos y las estrategias con las que cuenta para que la participación y el logro en los procesos de enseñanza-aprendizaje del alumnado sean óptimos. Se detalla el proceso de construcción y validación de tres instrumentos: IASAMIP-CER, centrado en las condiciones del aula, recursos y estrategias docentes; IASAMIP-SA, en la participación y logro del alumnado con sordera en el aula de música; e IASAMIP-A, en las actitudes y motivaciones de los alumnos hacia las actividades musicales. La propuesta de los instrumentos es útil para la toma de decisiones con relación a acciones que sirvan para todo el alumnado en el aula de música.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Abdi, S., Khalessi, M. H., Khorsandi, M. y Gholami, B. (2001). Introducing music as a means of habilitation for children with cochlear implants. International Journal of Pediatric Otorhinolaryngology, 59, 105-113.
Alba, C. (2012). Aportaciones del Diseño Universal para el Aprendizaje y de los materiales digitales en el logro de una enseñanza accesible. En J. Navarro, M. T. Fernández, F. J. Soto y F. Tortosa (Coords.), Respuestas flexibles en contextos educativos diversos (pp. 1-13). Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo.
Alemán, N., Ardanaz, J., Muruzábal, D. y Poyo, D. (2006). Alumnado con grave discapacidad auditiva en Educación Infantil y Primaria. Orientaciones para la respuesta educativa. Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación.
Bruns, L., Mürbe, D. y Hahne, A. (2016). Understanding music with cochlear implants. Scientific Reports, 6 (August), 1-14. doi: http://doi.org/10.1038/srep32026.
Buitrago, Y. Q. (2014). Musicoterapia en niños con implante coclear. Revista de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello, 74 (3), 215-227. doi: http://doi.org/10.4067/ S0718-48162014000300004.
Cai, Y., Zhao, F., Chen, Y., Liang, M., Chen, L., Yang, H., Xiong, H., Xueyuan, Z. y Zheng, Y. (2016). The effect of symmetrical and asymmetrical hearing impairment on music quality perception. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology, 273 (9), 2451-2459. doi: http://doi.org/10.1007/s00405-015-3838-8.
Cai, Y., Zhao, F. y Zheng, Y. (2013). Mechanisms of music perception and its changes in hearing impaired people. Hearing, Balance and Communication, 11 (4), 168-175. doi: http://doi.org/10.3109/21695717.2013.839356.
Casanova Rodríguez, M. A. (2011). De la educación especial a la inclusión educativa. Estado de la cuestión y retos pendientes. CEE. Participación Educativa, 18, 8-24. Recuperado de http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n18-casanova-rodriguez.pdf.
Cast (2011). Universal Design for Learning guidelines version 2.0. Wakeeld, MA: Author. Recuperado 20 de enero 2017 en: http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/Guidelines_JAN2011_3_spanish_0.pdf.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2012a). Els alumnes amb sordesa a l’Escola. Cicle Mig i Superior d’Educació Primària. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2012b). Els alumnes amb sordesa a l’Escola. Etapa Infantil i Cicle Inicial d’Educació Primària. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2014). L’ús de la llengua de signes a l’escola. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Dalmau Montalà, M. y Sala Bars, I. (2015). Análisis de la formación universitaria recibida por los titulados universitarios españoles con discapacidad auditiva en la adquisición de las competencias profesionales. Siglo Cero, 46 (3), 27-46. doi: 10.14201/scero20154632746.
Donnelly, P. J., Guo, B. Z. y Limb, C. J. (2009). Perceptual fusion of polyphonic pitch in cochlear implant users. JASA Express Letters, 126 (5) (November 2009), 128-133. doi: http:// doi.org/10.1121/1.3239464.
Drennan, W. R. y Rubinstein, J. T. (2008). Music perception in cochlear implant users and its relationship with psychophysical capabilities.pdf. Journal of Rehabilitation Research and Development, 45 (5), 779-790.
Driscoll, V., Gfeller, K., Tan, X., See, R. L., Cheng, H.-Y. y Kanemitsu, M. (2015). Family involvement in music impacts participation of children with cochlear implants in music education and music activities. Cochlear Implants Int., 16 (3), 137-146. doi: http:// doi.org/10.1179/1754762814Y.0000000103.
Fu, Q., Galvin III, J. J., Wang, X. y Wu, J.-L. (2015). Benefits of Music Training in MandarinSpeaking Pediatric Cochlear Implant Users. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 58 (February), 163-169. doi: http://doi.org/10.1044/2014.
Generalitat de Catalunya (gencat) (2015). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6900 - 26.6.2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya (gencat) (2016). Currículum i orientacions. Educació infantil. Segon cicle. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
Gfeller, K., Driscoll, V., Kenworthy, M. y Van Voorst, T. (2011). Music Therapy for Preschool Cochlear Implant Recipients. Music Therapy Perspectives, 29, 39-49.
Kohlberg, G. D., Mancuso, D. M., Chari, D. A. y Lalwani, A. K. (2015). Music Engineering as a Novel Strategy for Enhancing Music Enjoyment in the Cochlear Implant Recipient. Behavioural Neurology, 2015, 1-7.
Lafuente, A. y Jurado, P. (2017). Análisis de la actuación con alumnado con discapacidad auditiva. Propuesta de orientación para los docentes de música. En Prácticas innovadoras inclusivas: Retos y oportunidades; XIV Congreso Internacional de Educación Inclusiva (pp. 1013-1021). Universidad de Oviedo, España.
Looi, V., Wong, Y. y Loo, J. H. Y. (2016). The Effects of Training on Music Perception and Appreciation for Cochlear Implant Recipients. Advances in Otolaryngology, 2016, 1-12.
Meyer, A. y Rose, D. H. (2005). The future is in the margins: The role of technology and disability in educational reform. En D. H. Rose, A. Meyer y C. Hitchcock (Eds.), The universally designed classroom: Accessible curriculum and digital technologies (pp. 13-35). Cambridge, MA: Harvard Education Press.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2013). How to make music activities accessible for deaf children and young people. London: ndcs.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2015a). Supporting the achievement of deaf children in primary schools. London: ndcs.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2015b). Supporting the achievement of hearing impaired children in early years settings. London: ndcs.
Orkwis, R. y McLane, K. (1998). A Curriculum Every Student Can Use: Design Principles for Student Access. Reston, VA: ERIC/OSEP Special Project. The Council for Exceptional Children.
Alba, C. (2012). Aportaciones del Diseño Universal para el Aprendizaje y de los materiales digitales en el logro de una enseñanza accesible. En J. Navarro, M. T. Fernández, F. J. Soto y F. Tortosa (Coords.), Respuestas flexibles en contextos educativos diversos (pp. 1-13). Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo.
Alemán, N., Ardanaz, J., Muruzábal, D. y Poyo, D. (2006). Alumnado con grave discapacidad auditiva en Educación Infantil y Primaria. Orientaciones para la respuesta educativa. Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación.
Bruns, L., Mürbe, D. y Hahne, A. (2016). Understanding music with cochlear implants. Scientific Reports, 6 (August), 1-14. doi: http://doi.org/10.1038/srep32026.
Buitrago, Y. Q. (2014). Musicoterapia en niños con implante coclear. Revista de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello, 74 (3), 215-227. doi: http://doi.org/10.4067/ S0718-48162014000300004.
Cai, Y., Zhao, F., Chen, Y., Liang, M., Chen, L., Yang, H., Xiong, H., Xueyuan, Z. y Zheng, Y. (2016). The effect of symmetrical and asymmetrical hearing impairment on music quality perception. European Archives of Oto-Rhino-Laryngology, 273 (9), 2451-2459. doi: http://doi.org/10.1007/s00405-015-3838-8.
Cai, Y., Zhao, F. y Zheng, Y. (2013). Mechanisms of music perception and its changes in hearing impaired people. Hearing, Balance and Communication, 11 (4), 168-175. doi: http://doi.org/10.3109/21695717.2013.839356.
Casanova Rodríguez, M. A. (2011). De la educación especial a la inclusión educativa. Estado de la cuestión y retos pendientes. CEE. Participación Educativa, 18, 8-24. Recuperado de http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n18-casanova-rodriguez.pdf.
Cast (2011). Universal Design for Learning guidelines version 2.0. Wakeeld, MA: Author. Recuperado 20 de enero 2017 en: http://www.udlcenter.org/sites/udlcenter.org/files/Guidelines_JAN2011_3_spanish_0.pdf.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2012a). Els alumnes amb sordesa a l’Escola. Cicle Mig i Superior d’Educació Primària. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2012b). Els alumnes amb sordesa a l’Escola. Etapa Infantil i Cicle Inicial d’Educació Primària. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. creda Jordi Perelló (2014). L’ús de la llengua de signes a l’escola. Sabadell: creda Jordi Perelló.
Dalmau Montalà, M. y Sala Bars, I. (2015). Análisis de la formación universitaria recibida por los titulados universitarios españoles con discapacidad auditiva en la adquisición de las competencias profesionales. Siglo Cero, 46 (3), 27-46. doi: 10.14201/scero20154632746.
Donnelly, P. J., Guo, B. Z. y Limb, C. J. (2009). Perceptual fusion of polyphonic pitch in cochlear implant users. JASA Express Letters, 126 (5) (November 2009), 128-133. doi: http:// doi.org/10.1121/1.3239464.
Drennan, W. R. y Rubinstein, J. T. (2008). Music perception in cochlear implant users and its relationship with psychophysical capabilities.pdf. Journal of Rehabilitation Research and Development, 45 (5), 779-790.
Driscoll, V., Gfeller, K., Tan, X., See, R. L., Cheng, H.-Y. y Kanemitsu, M. (2015). Family involvement in music impacts participation of children with cochlear implants in music education and music activities. Cochlear Implants Int., 16 (3), 137-146. doi: http:// doi.org/10.1179/1754762814Y.0000000103.
Fu, Q., Galvin III, J. J., Wang, X. y Wu, J.-L. (2015). Benefits of Music Training in MandarinSpeaking Pediatric Cochlear Implant Users. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 58 (February), 163-169. doi: http://doi.org/10.1044/2014.
Generalitat de Catalunya (gencat) (2015). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6900 - 26.6.2015. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya (gencat) (2016). Currículum i orientacions. Educació infantil. Segon cicle. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
Gfeller, K., Driscoll, V., Kenworthy, M. y Van Voorst, T. (2011). Music Therapy for Preschool Cochlear Implant Recipients. Music Therapy Perspectives, 29, 39-49.
Kohlberg, G. D., Mancuso, D. M., Chari, D. A. y Lalwani, A. K. (2015). Music Engineering as a Novel Strategy for Enhancing Music Enjoyment in the Cochlear Implant Recipient. Behavioural Neurology, 2015, 1-7.
Lafuente, A. y Jurado, P. (2017). Análisis de la actuación con alumnado con discapacidad auditiva. Propuesta de orientación para los docentes de música. En Prácticas innovadoras inclusivas: Retos y oportunidades; XIV Congreso Internacional de Educación Inclusiva (pp. 1013-1021). Universidad de Oviedo, España.
Looi, V., Wong, Y. y Loo, J. H. Y. (2016). The Effects of Training on Music Perception and Appreciation for Cochlear Implant Recipients. Advances in Otolaryngology, 2016, 1-12.
Meyer, A. y Rose, D. H. (2005). The future is in the margins: The role of technology and disability in educational reform. En D. H. Rose, A. Meyer y C. Hitchcock (Eds.), The universally designed classroom: Accessible curriculum and digital technologies (pp. 13-35). Cambridge, MA: Harvard Education Press.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2013). How to make music activities accessible for deaf children and young people. London: ndcs.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2015a). Supporting the achievement of deaf children in primary schools. London: ndcs.
National Deaf Children’s Society (ndcs) (2015b). Supporting the achievement of hearing impaired children in early years settings. London: ndcs.
Orkwis, R. y McLane, K. (1998). A Curriculum Every Student Can Use: Design Principles for Student Access. Reston, VA: ERIC/OSEP Special Project. The Council for Exceptional Children.
Lafuente Carrasco, Álvaro, & Jurado De Los Santos, P. (2018). Instrumentos para la valoración de necesidades en el aula de música con alumnado con sordera. Siglo Cero, 49(3), 27–38. https://doi.org/10.14201/scero20184932738
Artículos más leídos del mismo autor/a
- Albert Centellas Comellas, Pedro Jurado De Los Santos, Atención educativa inclusiva en el aula. Estudio de caso con un alumno con trastorno grave de conducta , Siglo Cero: Vol. 49 Núm. 4 (2018)
Artículos similares
- Agustín Huete García, Mónica del Pilar Otaola Barranquero, Coral Manso Gómez, Inclusiva sí, especial también: ¿revolución o resistencia? El ciberdebate sobre el cierre de los Centros de Educación Especial en España , Siglo Cero: Vol. 50 Núm. 4 (2019)
- Irene Lacruz Pérez, Raúl Tárraga Mínguez, Gemma Pastor Cerezuela, M.ª Inmaculada Fernández Andrés, Pilar Sanz Cervera, Representación del TEA en los medios de comunicación: análisis de un periódico generalista , Siglo Cero: Vol. 51 Núm. 1 (2020)
- Teresa González de Rivera Romero, M.ª Luz Fernández-Blázquez, Cecilia Simón Rueda, Gerardo Echeita Sarr ionandia, Educación inclusiva en el alumnado con TEA: una revisión sistemática de la investigación , Siglo Cero: Vol. 53 Núm. 1 (2022)
- María Teresa Peña Quintana, Lidia Esther Santana Vega, Luis Feliciano-García, El empleo con apoyo: una alternativa inclusiva para la transición sociolaboral de las personas con discapacidad intelectual en Canarias , Siglo Cero: Vol. 53 Núm. 1 (2022)
- Macarena Palomer Music, Bárbara Berger Correa, Víctor Romero Rojas, Macaren Lizama, ¿Qué saben de pubertad, relaciones de pareja y reproducción, un grupo de jóvenes chilenos con Síndrome de Down? , Siglo Cero: Vol. 53 Núm. 2 (2022)
- Jesús Flórez Beledo, Neuroinflamación crónica y disfunción inmunitaria en el síndrome de Down , Siglo Cero: Vol. 56 Núm. 1 (2025)
- Laura Elisabet Gómez-Sánchez, M.ª Lucía Morán-Suárez, Patricia Solís-García, Marta Sierra-Maroto, Patricia Pérez-Curiel, Miguel Ángel Verdugo-Alonso, La escala #YoTambién Tengo Derechos: Una herramienta para monitorizar la convención sobre los derechos de las personas con discapacidad , Siglo Cero: Vol. 54 Núm. 3 (2023)
- Alba Cortina Serra, David Simó Pinatella, Cristina Mumbardó Adam, Marga Güell Gubianas, Edwin Jones, Los eventos contextuales asociados a la ocurrencia de las conductas problemáticas en entornos escolares , Siglo Cero: Vol. 47 Núm. 4 (2016)
- Albert Centellas Comellas, Pedro Jurado De Los Santos, Atención educativa inclusiva en el aula. Estudio de caso con un alumno con trastorno grave de conducta , Siglo Cero: Vol. 49 Núm. 4 (2018)
- Sara Bagur Pons, Sebastià Verger Gelabert, Evidencias y retos de la Atención Temprana: el modelo centrado en la familia , Siglo Cero: Vol. 51 Núm. 4 (2020)
<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 > >>
También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.
Descargas
Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+
−