Tenencia, transmisión y formas de explotación de la tierra en un entorno protoindustrial. La comarca de Alcoi (ss. XVI-XVIII)

Resumen

Las teorías de la protoindustrialización presuponen, como causa o como consecuencia, que en las áreas protoindustriales se dio una fuerte concentración de la propiedad de la tierra. El artículo aborda esta problemática en el entorno del principal núcleo productor de paños a finales del Antiguo Régimen, la villa valenciana de Alcoi. El trabajo constata dicha concentración, acentuada con el paso del tiempo y mayor en función del tamaño de la población. Se estudia el mercado de la tierra, con una especial atención al impacto de la expulsión de los moriscos y se plantean hipótesis sobre la influencia de los mecanismos de transmisión y herencia. Asimismo, se consideran las relaciones de producción y la importancia del trabajo asalariado en la agricultura. A pesar de la concentración de la propiedad, de la extensión de la gestión indirecta mediante arrendamientos y aparcerías, y de existir indicios de una importante salarización en las actividades agrarias, no parece reproducirse el modelo inglés por la aparente inexistencia de labradores arrendatarios capitalistas. 
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Aracil, R., Carnero, T., Garcia Bonafé, M., y Palafox, J. (1983). Els estudis d'història agrària al País Valencià. En 1er Col·loqui d'història agraria. Barcelona 13-15 d'octubre 1978. València: Institució Alfons el Magnànim, 79-117.

Aracil, R., y Garcia Bonafé, M. (1974). Industrialització al País Valencià. El cas d'Alcoi. València: Eliseu Climent, editor.

Aracil, R., Garcia Bonafé, M., y Bernabé, J. M. (1976). El padró de 1784: una aproximació a l'estructura social d'Alcoi. En Primer Congreso de Historia del País Valenciano: celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971. 3, Edad Moderna. València: Universitat de València, 751-766.

Ardit, M. (1993). Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII). Barcelona: Curial.

Ardit, M. (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja-Barcelona: Editorial Afers.

Ardit, M. (2007). La historia rural de la España oriental durante la Edad Moderna: un estado de la cuestión. Studia Historica, Historia Moderna, 29, 47-82.

Ardit, M. (2008). Familia, parentesco y grupo doméstico en el País Valenciano (siglos XVI-XIX): un estado de la cuestión. En F. García (Ed.), Historia de la familia en la Península Ibérica balance regional y perspectivas: Homenaje a Peter Laslett. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, 183-204.

Bañó, R. (1988). Un llibre de l'antiga parròquia de Santa Maria d'Alcoi. Alcoy. RFMC, 129-131.

Barceló, M. (1995). Crear, disciplinar y dirigir el desorden. La renta feudal y el proceso de trabajo campesino: una propuesta sobre su articulación. Taller d'història, 6, 61-72.

Béaur, G. (2016). Tierra, trabajo y relaciones sociales en la Francia de la Edad Moderna y de comienzos de la Época Contemporánea (siglos XVI-XIX). En F. García, G. Béaur, y F. Boudjaaba (Eds.), La historia rural en España y Francia (siglos XVI-XIX). Contribuciones para una historia comparada y renovada. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 245-267.

Béaur, G., y Chevet, J. M. (2013). Institutional changes and agricultural growth. En G. Béaur, P. R. Schofield, J.-M. Chevet, y M. T. Pérez Picazo (Eds.), Property Rights, Land Markets and Economic Growth in the European Countryside (Thirteenth-Twentieth Centuries). Turnhout: Brepols, 19-68. https://doi.org/10.1484/M.RURHE-EB.4.00137

Beneito, À. (1993). Comportamiento epidémico y evolución de las causas de defunción en la comarca de l'Alcoià-Comtat, ss. XIX-XX. Tesis doctoral. Universitat d'Alacant.

Brenner, R. (1988a). Estructura de clases agraria y desarrollo económico en la Europa preindustrial. En T. H. Aston & C. H. E. Philpin (Eds.), El debate Brenner. Estructura de clases agraria y desarrollo económico en la Europa preindustrial. Barcelona: Crítica, 21-81.

Brenner, R. (1988b). Las raíces agrarias del capitalismo europeo. En T. H. Aston & C. H. E. Philpin (Eds.), El debate Brenner. Estructura de clases agraria y desarrollo económico en la Europa preindustrial. Barcelona: Crítica, 254-386.

Broadberry, S., Campbell, B. M. S., Klein, A., Overton, M., y van Leeuwen, B. (2015). British Economic Growth, 1270-1870. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781107707603

Calatayud, S. (1989). Capitalismo agrario y propiedad campesina en la Ribera del Xúquer, 1860-1930. València: Institució Alfons el Magnànim.

Calatayud, S., y Millán, J. (1994). Un capitalisme agrari amb «rendistes» i «camperols»: una aproximació a la dinàmica de la societat local al regadiu valencià durant el segle XIX. Estudis d'Història Agrària, 10, 28-56.

Calatayud, S., y Millán, J. (2010). Las vías simultáneas del capitalismo agrario valenciano (1770-1990). En R. Robledo (Ed.), Ramon Garrabou. Sombras del progreso. Las huellas de la historia agraria. Barcelona: Crítica, 79-101.

Calatayud, S., Millán, J., y Romeo, M. C. (1995). La noblesa propietària en la societat valenciana del segle XIX: el comte de Ripalda i la gestió del seu patrimoni. Recerques. Història, Economia, Cultura, 33, 79-101.

Calatayud, S., Millán, J., y Romeo, M. C. (2000). El rentismo nobiliario en la agricultura valenciana del siglo XIX. Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History, 18(1), 79-107. https://doi.org/10.1017/S0212610900008326

Carmichael, S. G., De Pleijt, A. M., van Zanden, J. L., & De Moor, T. (2016). The European Marriage Pattern and Its Measurement. The Journal of Economic History, 76(1), 196-204. https://doi.org/10.1017/S0022050716000474

Casey, J. (1981). El Regne de València al segle XVII. Barcelona: Curial.

Cavanilles, A. J. (1795-97). Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Madrid.

Císcar Pallarés, E. (1977). Tierra y Señorío En El País Valenciano (1570-1620). València: Del Cenia al Segura.

Císcar Peiró, A. (1978). La casa rural. En V. M. Rosselló Verger y A. López Gómez (Eds.), Geografía de la provincia de Alicante. Alacant: Diputació d'Alacant, 283-296.

Congost, R., & To, L. (Eds.). (1999). Homes, masos, història: la Catalunya del nord-est (segles XI-XX). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Congost, R. (2016). Revisitando la transición. Tierras, trabajo y relaciones sociales en el mundo rural de la España moderna. En F. García, G. Béaur, & F. Boudjaaba (Eds.), La historia rural en España y Francia (siglos XVI-XIX). Contribuciones para una historia comparada y renovada. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 219-244.

Costa, J. (1989). El mas, un tipus d'explotació agrària de les Valls d'Alcoi. En Actes del Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat. Alcoi: Associació Cultural Alcoià-Comtat - Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» - Ajuntament d'Alcoi, 159-172.

Cuevas, J. (1999). Los orígenes financieros de la industria de Alcoi (1770-1900). Tesis doctoral. Universitat d'Alacant.

Cuevas, J., y Torró Gil, L. (2002). Pels camins de la «via valenciana»: la indústria en el segle de la revolució. Recerques. Història, Economia, Cultura, 43, 21-60.

Dennison, T. K., y Ogilvie, S. (2014). Does the European Marriage Pattern Explain Economic Growth? The Journal of Economic History, 74(3), 651-693. https://doi.org/10.1017/S0022050714000564

Dennison, T. K., y Ogilvie, S. (2016). Institutions, Demography, and Economic Growth. The Journal of Economic History, 76(1), 205-217. https://doi.org/10.1017/S0022050716000486

Dimmock, S. (2014). The Origin of Capitalism in England, 1400-1600. Boston-Leiden: Brill. https://doi.org/10.1163/9789004271104

Ferrer Alòs, L. (2013). Mechanisms for the creation and reproduction of a land ownership structure in Central Catalonia, from fourteenth to nineteenth centuries. En G. Béaur, P. Schofield, J. M. Chevet, y M. T. Pérez Picazo (Eds.), Property Rights, Land Markets and Economic Growth in the European Countryside (Thirteenth-Twentieth Centuries). Turnhout: Brepols, 277-298. https://doi.org/10.1484/M.RURHE-EB.4.00149

Ferrer Alòs, L. (2014). Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages). Historia Agraria, 62, 47-82.

Ferrer Alòs, L., y Casals, L. (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Angle.

Ferrer Alòs, L., Pascual, P., y Ramírez, R. (2003). Masies de Catalunya. Manresa: Angle.

Furió, A. (1990). Tierra, familia y transmisión de la propiedad en el País Valenciano durante la Baja Edad Media. En R. Pastor de Togneri (Ed.), Relaciones de poder, de producción y parentesco en la Edad Media y Moderna: aproximación a su estudio. Madrid: CSIC, 305-328.

Furió, A. (1998). Reproducción familiar y reproducción social: familia, herencia y mercado de la tierra en el País Valenciano en la Baja Edad Media. En F. García (Ed.), Tierra y familia en la España meridional, siglos XIII-XIX: formas de organización doméstica y reproducción social. Murcia: Universidad de Murcia, 25-44.

Furió, A., y Garcia-Oliver, F. (1985-86). Dificultats agràries en la formació i consolidació del feudalisme al País Valencià. Estudi General, 5-6, 291-310.

García Gómez, J. J. (2013). El nivel de vida de los trabajadores de Alcoy (1836-1936). Tesis Doctoral. Universitat d'Alacant.

Garrabou, R. (1985). Un fals dilema. Modernitat o endarreriment de l'agricultura valenciana (1850-1900). València: Institució Alfons el Magnànim.

Garrido Arce, E. (1995). El ciclo familiar y el tiempo de vida en la Huerta de Valencia, 1747-1800. Revista de Demografía Histórica, 13(1), 29-52.

Garrido Herrero, S. (2004). Cànem gentil. L'evolució de les estructures agràries a la Plana de Castelló (1750-1930). Ajuntament de Castelló.

Gil Olcina, A. (1979). La propiedad señorial en tierras valencianas. València: Del Cenia al Segura.

Hoppenbrouwers, P., y van Zanden, J. L. (Eds.). (2001). Peasants into farmers? The transformation of rural economy and society in the Low Countries (middle ages-19th century) in light of the Brenner debate. Turnhout: Brepols. https://doi.org/10.1484/M.CORN-EB.3.283

Hudson, P. (1991). Landholding and the Organization of Textile Manufacture in Yorkshire Rural Townships c. 1660-1810. En M. Berg (Ed.), Markets and Manufacture in Early Industrial Europe. London - New York: Routledge, 261-291.

Kriedte, P., Medick, H., y Schlumbohm, J. (1986). Industrialización antes de la industrialización. Barcelona: Crítica.

La Parra, S. (1992). Los Borja y los moriscos (Repobladores y «terratenientes» en la huerta de Gandía tras la expulsión de 1609). València: Institució Alfons el Magnànim.

Marfany, J. (2012). Land, Protoindustry and Population in Catalonia, c. 1680-1829. An Alternative Transition to Capitalism. Farnham: Ashgate.

Marfany, J. (2013). Proto-industrialisation, property rights and the and market in Catalonia in the eighteenth and early nineteenth century. En G. Béaur, P. R. Schofield, J. M. Chevet, & M. T. Pérez Picazo (Eds.), Property Rights, Land Markets and Economic Growth in the European Countryside (Thirteenth-Twentieth Centuries). Turnhout: Brepols, 299-316. https://doi.org/10.1484/M.RURHE-EB.4.00150

Meillassoux, C. (1985). Mujeres, graneros y capitales. Economía doméstica y capitalismo. México: Fondo de Cultura Económica.

Mendels, F. F. (1984). Des industries rurales à la protoindustrialisation. Historique d'un changement de perspective. Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 39(5), 977-1.008. https://doi.org/10.3406/ahess.1984.283112

Millán, J. (1984). Rentistas y campesinos: desarrollo agrario y tradicionalismo político en el Sur del País Valenciano, 1680-1840. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert».

Millán, J. (1986). Agricultura intensiva i explotació camperola: desenvolupament agrari i estructura de classes al regadiu valencià, segles XVII-XIX. En R. Garrabou et al., Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans. Barcelona: Crítica, 107-133.

Millán, J. (1996). Els inicis revolucionaris de la societat valenciana contemporània. Revolució, canvi social i transformacions econòmiques, 1780-1875. En J. Azagra, E. Mateu, y J. Vidal (Eds.), De la Sociedad tradicional a la Economía moderna. Estudios de Historia Valenciana Contemporánea. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 125-162.

Millán, J. (1999). El poder de la tierra. La sociedad agraria del Bajo Segura en la época del liberalismo, 1830-1890. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert».

Modesto, J. R. (2008). Tierra y colonos. La gestión agraria del Hospital General de Valencia (1780-1860). València: Publicacions de la Universitat de València.

Moreno, J. (2018). Beyond market dependence: The origins of capitalism in Catalonia. Journal of Agrarian Change, 1-19. https://doi.org/10.1111/joac.12263 (consultado on-line, 26/6/2018). https://doi.org/10.1111/joac.12263

Moya, J. (1992): Libro de oro de la ciudad de Alcoy. Alcoi: Familia Moya Carbonell.

Pérez Borredà, J. R. (2008). Fragmentación de la propiedad agraria y estructura social en el secano valenciano. Vallada, siglos XVI-XIX. València: Institució Alfons el Magnànim.

Pérez Borredà, J. R. (2010). Construyendo paisajes mediterráneos. Apropiación de tierras y transformaciones del paisaje en la Sierra de Enguera (1580-1930). València: Publicacions de la Universitat de València.

Pérez García, J. M. (1989). Elementos configuradores de la estructura familiar en la Huerta de Valencia durante el siglo XVIII. Estudios Humanísticos. Geografía, Historia y Arte, 11, 121-150.

Pérez Planelles, F. (1807). Plan Estatístico de la villa de Alcoy. Manuscrito.

Peset, M. (1982). Dos ensayos sobre la propiedad de la tierra. Madrid: Editoriales de Derecho Reunidas, S.A.

Pla, P. (1987). Familia y matrimonio en la Valencia moderna. Apuntes para su estudio. En J. Casey et al., La familia en la España mediterránea (siglos XV-XIX). Barcelona: Crítica, 93-128.

Ricardo, D. (1984). Els principis d'economia política i tributació. Barcelona: Edicions 62.

Riojas, C. (2013). Agricultura y protoindustrialización. Relaciones, 134, 211-261.

Romeo, M. C. (1986). Realengo y municipio: marco de formación de una burguesía (Alcoi en el siglo XVIII). Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert».

Ruiz, P. (1981). Señores y propietarios?: cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850. València: Institució Alfons el Magnànim.

Ruiz, P. (1996). Consideraciones críticas sobre la nueva historiografía valenciana de los años 60 y 70. En J. Azagra, E. Mateu, y J. Vidal (Eds.), De la Sociedad tradicional a la Economía moderna. Estudios de Historia Valenciana Contemporánea. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 15-33.

Sarasúa, C. (2000). El análisis histórico del trabajo agrario: cuestiones recientes. Historia Agraria, 22, 79-96.

Sarasúa, C. (2005). Presentación. Criados y mozos en la organización histórica del trabajo agrario. Historia Agraria, 35, 3-8.

Serrano, J. (1995). De patricis a burgesos. Les transformacions d'una oligarquía terratinent; Elx, 1600-1855. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert».

Gabinete Sigma (1972). La economía de Alcoy y comarca. Aspectos históricos y estructuras actuales. Alcoi: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy.

Tonda, E. (1989). Notes sobre l'estructura agrària i dels conreus a Alcoi a les darreries del segle XIX. En Actes del Congrés d'Estudis de l'Alcoià-Comtat. Alcoi: Associació Cultural Alcoià-Comtat - Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» - Ajuntament d'Alcoi, 147-158.

Torró Abad, J. (1992). La formació d'un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305. València: Diputació de València.

Torró Gil, L. (1994). Abans de la indústria: Alcoi als inicis del sis-cents. Alacant: Universitat d'Alacant.

Torró Gil, L. (1996). Al voltant dels origens de la industrialització valenciana. En J. Azagra, E., y J. Vidal (Eds.), De la Sociedad tradicional a la Economía moderna. Estudios de Historia Valenciana Contemporánea. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», 34-61.

Torró Gil, L. (2000). Proto-indústria i acumulació originària de capital a la vila valenciana d'Alcoi (1430-1823). Tesis doctoral. Universitat d'Alacant.

Torró Gil, L. (2005). Transformaciones agrarias en el campo valenciano durante la Edad Moderna. El caso de la comarca de Alcoi (ss. XV-XVIII). Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History (RHE-JILAEH), 23(3), 563-595. https://doi.org/10.1017/S0212610900012167

Torró Gil, L. (2017). Dels preus a la productivitat del treball a l'agricultura preindustrial. Un assaig a partir del cas d'Alcoi (1445-1807). Afers. Fulls de Recerca i Pensament, XXXII(86), 147-190.

Torró Gil, L. (2019). Protoindustria y población en una comarca textil valenciana (1600-1800). Investigaciones de Historia Económica, 15(1), 1-12. https://doi.org/10.1016/j.ihe.2017.05.001

Viciano, P. (2012). Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l'edat mitjana. València: Publicacions de la Universitat de València.

Vilar, P. (1983). Historia del derecho, historia total. En Economía, Derecho, Historia. Barcelona: Ariel, 106-137.
Torró Gil, L. (2019). Tenencia, transmisión y formas de explotación de la tierra en un entorno protoindustrial. La comarca de Alcoi (ss. XVI-XVIII). Studia Historica: Historia Moderna, 41(2), 191–219. https://doi.org/10.14201/shhmo2019412191219

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Lluís Torró Gil

,
Universitat d'Alacant
Lluís Torró GilDepartament d'Anàlisi Econòmica AplicadaFacultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Universitat d'AlacantApt. 99, E-03080 Alacant (Spain)
+