Élites campesinas en el entorno de la ciudad de Valencia: los Castrellenes

Resumen

El presente artículo analiza la economía de una familia acomodada de campesinos de los alrededores de la ciudad de Valencia, capital del reino, durante la primera mitad del siglo XV. La muerte del progenitor, a causa de la peste, se tradujo en la solidaridad de los parientes más próximos, quienes se ocuparon de los huérfanos. Gracias a las cuentas que llevaron a cabo los tutores, escrituradas por un notario, podemos evaluar las estrategias económicas de las élites campesinas, la importancia de los mercados y las relaciones entre el campo y la ciudad.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
ALSINA, Claudi; Feliu, Gaspar y Marquet, Lluís. Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona: Curial, 1990.

APARICI, Joaquín y Navarro, Germán. «El libro memorial de la tutela del tejedor Joan Fretero (Segorbe, 1432-1445)». Estudis Castellonencs, 1997, vol. 8, pp. 231-264.

APARISI, Frederic y Royo, Vicent (eds.). Beyond lords and peasants. Rural elites and economic differentiation in pre-moderne Europe. València: Universitat de València, 2014.

ARROYO, Fernando. «Población y poblamiento de la huerta de Valencia a fines de la Edad Media». Cuadernos de Geografía (Universitat de València), 1986, vol. 39-40, pp. 125-155.

BÉAUR, Gérard. «Les categories sociales à la campagne: repenser un instrument d’analyse». Annales de Bretagne et des Pays de l’Ouest, 1999, vol. 106, pp. 159-175. Doi: https://doi.org/10.3406/abpo.1999.4020

BERTHE, Maurice. «Marché de la terre et hiérarchie paysanne dans le Lauragais toulousaine vers 1270-vers 1320». En Mornet, Elisabeth (ed.). Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études ofertes à R. Fossier. Paris: Publications de la Sorbonne, 1995, pp. 297-312.

BORRERO, Mercedes. Mundo rural y vida campesina en la Andalucía medieval. Granada: Universidad de Granada, 2003.

BRITNELL, Richard. Markets, Trade and Economic Development in England and Europe, 1050-1550. Aldeshort: Ashgate, 2009.

CAMPBELL, Bruce M. S. y OVERTON, Mark. «Production et productivité dans l’agriculture anglaise, 1086-1871». Histoire et Mesure, 1996, vol. XI, n.º 3-4, pp. 225-297.

CAMPBELL, Bruce M. S. y OVERTON, Mark. Land, Labour and Livestock. Historical studies in European agricultural productivty. Manchester: Manchester University Press, 1991.

COMBA, Rinaldo. «Emigrare nel Medioevo. Aspetti economico-sociali della mobilità geogràfica nei secoli XI-XVI». En Comba, Rinaldo; Piccinni, Gabriella y Pinto, Giuliano (eds.). Struture familiari, epidemie, migrazioni nell’Italia medievali. Siena: Università di Siena, 1983, pp. 45-74.

CONTINI, Giovanni. Aristocrazia contadina. Sulla complessità della società mezzadrile. attoria, famiglie, individui. Colle Val d’Elsa: Protagon, 2005.

COSS, Peter R. y Keen, Maurice H. Heraldry, Pageantry and Social Display in Medieval England. Woodbridge: Boydell Press, 2003.

DEVEILLE, Alain. «Dîmes, rendiments du blé et “révolution agricole” dans le nord de la France au Moyen Âge». Annales ESC, 1987, vol. 42, pp. 1411-1432.

DYER, Christopher. A Country Merchant, 1495-1520. Trading and farming at the end of the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 2012.

FURIÓ, Antoni. «Crédito y endeudamiento: el censal en la sociedad rural valenciana (siglos XIV-XV)». En Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (ss. XII-XIX). Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 1993, vol. I, pp. 501-534.

FURIÓ, Antoni. «Entre la complémentarieté et la dépendence: rôle économique et travail des femmes et des enfants dans le monde rural valencian au bas Moyen Âge». Médiévales, 1996, vol. 30, pp. 23-34.

FURIÓ, Antoni. «L’utillatge i les tècniques». En Història agrària dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2004, vol. II, pp. 335-360.

FURIÓ, Antoni. «Las élites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto». En Rodríguez, Ana (ed.). El lugar del campesino. En torno a la obra de Reyna Pastor. València: Publicacions de la Universitat de València, 2007, pp. 391-421.

FURIÓ, Antoni. Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l’Edat Mitjana. València: Institució Alfons el Magnànim, 1980.

FURIÓ, Antoni y GARCIA-OLIVER, Ferran. «Household, peasant holdins and labour relations in a Mediterranean rural society. The Valencian country in the late Middle Age». En Landsteiner, Erich y Langthaler, Ernst (eds.). Agrosystems and Labour Relations in European Rural Societies. Turnhout: Brepols, 2010, pp. 31-56. Doi: https://doi.org/10.1484/M.RURHE-EB.6.09070802050003050209050407

FURIÓ, Antoni y GARCIA-OLIVER, Ferran. «The horitzons of the city. Rural mobility in a frontier land (the Valencian Country, 1250-1350)». En Carocci, Sandro (ed.). La mobilità sociale nel Medioevo. Roma: École Française de Rome, 2010, pp. 513-554.

FURIÓ, Antoni y GARCIA-OLIVER, Ferran. Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València. I. (1296-1345). València: Universitat de València, 2007.

FURIÓ, Antoni y MIRA, Antonio José. «La ciudad y el campo». En La ciudad de Valencia. Historia. València: Universitat de València, 2009, pp. 235-236.

FURIÓ, Antoni y MIRA, Antonio José. «Le marché de la terre dans le pays de Valence au bas Moyen Âge». En Feller, Laurent y Wickham, Chris (dirs.). Le marché de la terre au Moyen Âge. Roma: École Française de Rome, 2005, pp. 573-623.

GARCÍA MARSILLA, Juan V. La jerarquía de la mesa. Los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval. València: Diputació de València, 1993.

GARCÍA MARSILLA, Juan V. Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. València: Publicacions de la Universitat de València, 2002.

GARCIA-OLIVER, Ferran. «“Desafrenades e incorregibles dones”. Els monestirs femenins a la ciutat valenciana medieval». Revista d’Història Medieval, 1991, vol. 2, pp. 133-158.

GARCIA-OLIVER, Ferran. «Famílies del sud». Canelobre, 2007, vol. 52, pp. 89-101.

GARCIA-OLIVER, Ferran. Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna (1298-1530). València: ed. 3i4, 1998.

GARCIA-OLIVER, Ferran. The Valley of the Six Mosques. Work and Life in Medieval Valldigna. Turnhout: Brepols, 2011.

GROENEWOUDT, Bert J. «The visibility of storage». En Food in the Medieval Rural Environment: Processing, Storage, Distribution of Food. Turnhout: Brepols, 2011, pp. 187-197.

GUINOT, Enric y FURIÓ, Antoni. «Un exemple d’economia domèstica de principis del XVÈ. L’administració d’una tutela. Sueca, 1412-27». Quaderns de Sueca, 1980, vol. 1, pp. 11-46.

HIGOUNET, Charles. «Mouvements de populations dans le Midi de la France du XIE au XVE siècle d’après les noms de persones et de lieu». Annales ESC, 1953, vol. 8, pp. 1-24.

IRADIEL, Paulino. «Familia y función económica de la mujer en actividades no agrarias». En La condición de la mujer en la Edad Media. Madrid: Universidad Complutense, 1986, pp. 223260.

LEVI, Giovanni. L’eredità immateriale: carriera di un esorcista nel Piemonte del Seicento. Torino: Einaudi, 1985.

MENANT, François y Jessenne, Jean Pierre (eds.). Les élites rurales dans l’Europe médiévale et moderne: actes des 27es Journées internationales d’histoire de l’abbaye de Flaran, 9,10,11 septembre 2005. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 2007.

MIRA, Antonio. «Ordenación del espacio agrario y conducción a corto plazo de la tierra en la Huerta de Valencia (1285-1350)». Studi Medievali, 2004, vol. XLV, n.º 1, pp. 159-204.

MORICEAU, Jean-Marc. Les fermiers de l’Île de France. L’ascension d’un patronat agricole (XVe-XVIIIe siècle). Paris: Fayard, 1994.

NARBONA, Rafael. Gobierno político y luchas sociales. Estrategias de poder del patriciado urbano. La ciudad de Valencia (1356-1419). Tesis Doctoral. València: Universitat de València, 1988.

RAZY, Zvi. «The Myth of the Immutable English Family». Past and Present, 1993, vol. 140, pp. 3-44. Doi: https://doi.org/10.1093/past/140.1.3

RUBIO, Agustín. Pobreza, enfermedad y asistencia hospitalaria en la Valencia del siglo XIV. València: Institució Alfons el Magnànim, 1984.

VICIANO, Pau. «Bracers y cavadors: los jornaleros en el mundo rural valenciano a fines de la Edad Media». En XIII Congrés d’Història Agraria, www.seha.info/congresos/2011/S1-Viciano,%20 Pau.pdf.

VICIANO, Pau. Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’Edat Mitjana. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012.
Garcia-oliver García, F. (2017). Élites campesinas en el entorno de la ciudad de Valencia: los Castrellenes. Studia Historica. Historia Medieval, 35(2), 119–144. https://doi.org/10.14201/shhme2017352119144

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Ferran Garcia-oliver García

,
Universidad de Valencia
Depto. de Història i Ciències i Técniques Historiogràfiques. Facultat de Geografia i Història. Universitat de València. Avda. Blasco Ibáñez, 28. E-46010 Valencia, España.
+