El prestigio de los objetos: mangos de marfil en el mundo ibérico

  • Consuelo Mata Parreño
    Universitat de València
  • Lucía Soria Combadiera
    Universidad de Castilla-La Mancha
  • Marta Blasco Martín
    Universitat de València marta.blasco[at]uv.es
  • Gianni Gallello
    Universitat de València
  • Maria Carme Belarte
    CREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).
  • Agustín Pastor García
    Universitat de València

Resumen

El estudio se centra en una serie de mangos de marfil de características morfotécnicas similares, recuperados en espacios de hábitat y funerarios ibéricos y datados entre el s. IV y el s. II a. C. Se trata de objetos de prestigio al alcance de una élite aristocrática, que han sido elaborados con materias primas exóticas (marfil) y técnicas decorativas inusuales que indican una especialización. A través de análisis de composición por infrarrojo cercano por Transformada de Fourier (FT-NIR) y de fluorescencia de rayos X (pXRF) se ha podido documentar la presencia de incrustaciones de ámbar adheridas a la superficie de los mangos mediante el uso del estaño como soldadura blanda y el empleo de apliques metálicos de bronce y plata. Se debate sobre la procedencia de estas piezas y sobre el conocimiento técnico artesanal necesario para fabricarlas.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Almagro-Gorbea, M. (1978): “Pozo Moro y la formación de la Cultura Ibérica”, Saguntum, 13, pp. 227-250.

Atrián, P. (1976): El yacimiento ibérico del Alto Chacón (Teruel). Campañas realizadas en 1969-1970-1971 y 1972. Excavaciones Arqueológicas en España, 92. Madrid.

Aubet, M.ª E. (1993): “Aproximación a la estructura social y demográfica tartésica”. En Tartessos 25 años después (1968-1993). Actas Congreso Conmemorativo del V Symposium Internac. de Prehistoria Peninsular. Jerez de la Frontera, pp. 401-410.

Aubet, M.ª E. (2005): “El ‘Orientalizante’: un fenómeno de contacto entre sociedades desiguales”. En Celestino, S. y Jiménez Ávila, J. (eds.): El Periodo Orientalizante. Anejos de Archivo Español de Arqueología, XXXV. Mérida, vol. 1, pp. 117-128.

Aubet, M.ª E.; Barceló, J. A. y Delgado, A. (1996): “Kingship, Gender and Exchange: the Origins of Tartessian Aristocracy”. En Bietti, A. M.ª y Kruta, V. (eds.): The Iron Age in Europe. XIII International Congress or Prehistoric and Protohistoric Sciences (Forlì, Italia, 1996). Colloquia, 12. Forlí, pp. 145-161.

Badal, E.; Carrión, Y.; Mata, C. y Fabra, E. (2017): “Mangos y maderas en el mundo ibérico”. En XII Congreso Ibérico de Arqueometría (Burgos, 2017). Burgos, p. 40.

Blasco-Martín, M. (2018): “Una visión comparativa. Piezas de hueso, asta y otras materias primas de El Palomar (Oliete, Teruel)”. En Agudo, L.; Duarte, C.; García, A.; Geiling, J. M,; Higuero, A.; Núñez, S.; Rodríguez, F. J. y Suárez, R. (eds.): Actas IX Jornadas Jóvenes en Investigación Arqueológica. Santander, pp. 139-146.

Blasco-Martín, M.; Gallello, G.; Soria-Combadiera, L.; Collado-Mataix, E.; Pastor, A. y Mata-Parreño, C. (2019): “Decoration composition of Iberian Iron Age ivory artifacts identified by no-destructive chemical analyses”, Archaeological and Anthropological Sciences, 11, pp. 3561-3576. https://doi.org/10.1007/s12520-018-00775-3

Bonet, H. y Mata, C. (1981): El poblado ibérico del Puntal dels Llops (El Colmenar) (Olocau-Valencia). Serie de Trabajos Varios, 71. València.

Bonet, H. y Mata, C. (2002): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Serie de Trabajos Varios, 99. València.

Casas, J. y Soler, V. (2012): El asentamiento rural ibérico de Saus (Girona). Un ejemplo de explotación agrícola en el territorio de Emporion. BAR Intern. Ser., 2390. Oxford: Archaeopress.

Causey, F.; Maish, J.; Khanjian, H. y Schilling, M. (2012): Ancient Carved Ambers in the J. Paul Getty Museum. J. Paul Getty Museum. http://museumcatalogues.getty.edu/amber/contents

Celestino, S. (1997): “Santuarios, centros comerciales y paisajes sacros”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, pp. 359-389.

Cerdeño, M.ª L.; Martínez, J. A.; Agua, F.; Sagardoy, T. y Monasterio, M. (2012): “Ámbar en la Meseta Oriental durante el bronce Final: yacimientos locales e importaciones bálticas”, Trabajos de Prehistoria, 69-2, pp. 375-384. doi: 10.3989/tp.2012.12098.

Costin, C. L. (2020): “What is a workshop?”. En Hodkingson, A. K. y Tvetmarken, C. L. (eds.): Approaches to the analysis of production activity at archaeological sites. Oxford: Archaeopress, pp. 177-197.

Cuadrado, E. (1987): La necrópolis ibérica de El Cigarralejo (Mula, Murcia). Biblioteca Praehistorica Hispana, XXIII. Madrid: CSIC.

Dupré, G. y Rey, P. P. (1973): “Reflections on the pertinence of a theory of the history of Exchange”, Economy and Society, 2 (2), pp. 131-163.

Ekholm, K. (1972): Power and prestige, the rise and fall of the Kongo Kingdom. Uppsala: Skriv Service AB.

Formigli, E. (2004): “El uso del estaño con ámbar para obtener un efecto de color similar al oro en la orfebrería etrusca”. En Perea, A.; Montero, I. y García-Vuelta, O. (eds.): Ancient gold technology: America and Europe. Anejos de Archivo Español de Arqueología, XXXII. Madrid, pp. 91-96.

Frankenstein, S. (1997): Arqueología del Colonialismo. El impacto fenicio y griego en el sur de la Península Ibérica y el suroeste de Alemania. Barcelona: Crítica.

Frankenstein, S. y Rowlands, M. (1978): “The internal structure and regional context of Early Iron Age society in South-Western Germany”, Institute of Archaeology Bulletin, 15, pp. 73-112.

Gallardo, J.; García Cano, J. M.; Hernández Carrión, E. y Ramos, F. (2017): Excavaciones en Coimbra del Barranco Ancho. Jumilla 2015-2016. La Casa M. Murcia.

Gallay, A. (2010): “Une approche anthropologique de la notion de bien de prestige”, Bulletin d’Études prehistoriques et archeologiques Alpines, XXI, pp. 29-44.

García Cano, J. M. (1997): Las necrópolis ibéricas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla. Murcia). I. Las excavaciones y estudio analítico de los materiales. Murcia: Univ. de Murcia.

García Cano, J. M.; Page, V.; Ramos, F.; Hernández, E. y Gil, F. (2008): El mundo funerario ibérico en el altiplano ibérico Jumilla-Yecla (Murcia): La necrópolis de El Poblado de Coimbra del Barraco Ancho. Investigaciones de 1995-2004. II.- Las incineraciones y los ajuares funerarios. Murcia: Proyecto Iberos Murcia.

Garrido, J. P. y Orta, E. M.ª (1978): Excavaciones en la necrópolis de ‘La Joya’ Huelva (3.ª, 4.ª y 5.ª campañas). Excavaciones Arqueológicas en España, 96. Madrid.

Grau, I. (1996): “Estudio de las excavaciones antiguas de 1953 y 1956 en el poblado ibérico de La Serreta”, Recerques del Museu d’Alcoi, 5, pp. 83-119.

Guérin, P. (2003): El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie de Trabajos Varios, 101. València.

Hermary, A. (2013): “Une exceptionnelle plaquette en ivoire découverte lors des fouilles de la place Mariéjol”. En Aux origines d’Antibes. Antiquité et Haut Moyen Âge. Antibes: Musée d’Archéologie, pp. 56-57.

Jornet, R. (2017): El jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric a les comarques del Matarranya i
la Terra Alta. Monografies, 15. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Jornet, R.; Belarte, M. C.; Sanmartí, J.; Asensio, D. y Morer, J. (2016): “Noves excavacions al nucli fortificat del Coll del Moro de Gandesa (2014-2015)”. En Actes I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa, pp. 345-358.

Jornet, R.; Belarte, M. C.; Sanmartí, J.; Asensio, D.; Morer, J. y Noguera, J. (2020): “El Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) y su contexto territorial: formación y desarrollo de un asentamiento urbano protohistórico”, Trabajos de Prehistoria, 77 (1), pp. 113-129.

Llobregat, E. A.; Cortell, E.; Moltó, J. J. y Segura, J. M. (1992): “El urbanismo ibérico en La Serreta”, Recerques del Museu d’Alcoi, 1, pp. 37-70.

López Múllor, A. (2011): “La muralla principal de l’oppidum ibèric del Montgrós (el Brull) i les seves defenses perifèriques”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, pp. 141-156.

López Padilla, J. A. (2001): “El trabajo del hueso, asta y marfil”… Y acumularon tesoros. Mil años de historia en nuestras tierras. Alicante, pp. 246-257.

Martín, A.; Casas, S.; Codina, F.; Margall, J. y De Prado, G. (2004): “La Zona 14 de l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Un conjunt arquitectònic dels segles IV i III AC”, Cypsela, 15, pp. 265-284.

Mata, C.; Soria, L.; Blasco, M.; Fuentes, M. y Collado, E. (2017a): “Peines de marfil y madera de la II Edad del Hierro en la Península Ibérica. Talleres, estilos y otros enredos”, Complutum, 28 (1), pp. 141-165. dx.doi.org/10.5209/CMPL.58418

Mata, C.; Soria, L.; Blasco, M.; Fuentes, M.; Collado, E.; Mora y E.; Bernabeu, J. (2017b): “Transmission of craftsmanship and circulation of craftsmen in Iron Age Iberian península”. En Workshop Contact, circulation, exchange in past societies: approaches from the bone artefacts (Trnava, 2017). Trnava: UISPP Commission Bone Artefact.

Mata-Parreño, C.; Soria-Combadiera, L.; Blasco-Martín, M.; Fuentes-Albero, M.; Collado-Mataix, E. y Fuertes-Cabo, I. (2018): “Raw materials, gestures, objects. An approach to the work of bone and ivory in the Iron Age in the Iberian Peninsula”, Quaternary International, 472, Part A, pp. 115-125. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2017.11.045

Mateos, C. M.ª y Sánchez, D. (2014): “El cuchillo afalcatado. Análisis tipológico y funcional de los cuchillos de los yacimientos abulenses durante la II Edad del Hierro”. En González, F. J.; Paniagua, E. y De Inés, P. (coords.): Investigaciones Arqueológicas en el valle del Duero, del Paleolítico a la Antigüedad Tardía. Actas III Jornadas de Jóvenes Investigadores del Valle del Duero. Salamanca: Glyphos Public., pp. 135-150.

Mederos, A. y Ruiz, L. A. (2004): “El pecio fenicio del Bajo Campana (Murcia, España) y el comercio del marfil norteafricano”, Zephyrus, LVII, pp. 263-281.

Meillassoux, C. (1960): “Essai d’interpretación du phénomène économique dans les sociétés traditionnelles d’autosubsistance”, Cahiers d’Études Africaines, 1 (4), pp. 38-67.

Molist, N. y Rovira, J. (1986-1989): “L’oppidum ausetà del Turó del Mongrós (El Brull, Osona)”, Empúries, 48-50, pp. 122-141.

Monraval, M. (1992): La necrópolis ibérica de El Molar (San Fulgencio-Guardamar del Segura, Alicante). Catálogo de Fondos del Museo, V. Alicante.

Monraval, M. y López Piñol, M. (1984): “Restos de un silicernio en la necrópolis ibérica de El Molar”, Saguntum, 18, pp. 145-162.

Murillo-Barroso, M.; Martínez, R. M. y Vera, J. C. (2018): “El ámbar de la cueva de los Cuarenta (Priego de Córdoba, Córdoba)”, Trabajos de Prehistoria, 75 (2), pp. 333-343. doi.org/10.3989/tp.2018.12219

Naso, A. (2007): “Klinai lignee intarsiate dell Iona all’Europa central”. En Mitteilungen des Deutschen Archäologischen Instituts Römische Abteilung, 113. Regensburg.

Olcina, M.; Grau, I.; Sala, F.; Moltó, S.; Reig, C. y Segura, J. M. (1998): “Nuevas aportaciones a la evolución de la ciudad ibérica: el ejemplo de La Serreta”, Saguntum, Extra-1, pp. 34-46.

Negroni, N. (2011): “Amber and the Warrior Princes of the Orientalising Period in Italy”. En Vianello, A. (ed.): Exotica in the Prehistoric Mediterranean. Oxford: Oxbow Books, pp. 63-95.

Olmos, R. (1987): “Posibles vasos de encargo en la cerámica ibérica del Sureste”, Archivo Español de Arqueología, 60, pp. 21-42.

Page, V.; García Cano, J. M.; Iniesta, A. y Ruiz Sanz, M.ª J. (1987): 10 años de excavaciones en Coimbra del Barranco Ancho. Jumilla. Murcia.

Pallarés, F. (1965): El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite. Monografías Prehistóricas y Arqueológicas, V. Barcelona: Instituto Internacional de Estudios Ligures.

Peña, A. (2003): La necrópolis ibérica de El Molar (San Fulgencio-Alicante). Revisión de las excavaciones realizadas en 1928 y 1929. Villena.

Perea, A. (1990): “Estudio microscópico y microanalítico de las soldaduras y otros procesos técnicos en la orfebrería prehistórica del sur de la península ibérica”, Trabajos de Prehistoria, 47, pp. 103-160.

Pons, E. (dir.) (2002): Mas Castellar de Pontos (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibérica (excavacions 1990-1998). Sèrie Monogràfica, 21. Girona: MAC.

Prada, M. de y Cuadrado, E. (2019): La necrópolis ibérica de El Cigarralejo (Mula, Murcia). Segunda parte. Monografías del Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo. Murcia.

Quesada, F.; Gabaldón, M.; Requena, F. y Zamora, M. (2000): “¿Artesanos itinerantes en el mundo ibérico? Sobre técnicas y estilos decorativos, especialistas y territorios”, Saguntum, Extra-3, pp. 261-301.

Rafel, N.; Garcia-Rubert, D. y Jornet, R. (2015): Nuevos datos sobre el poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa. Opúsculo Arqueológico, 9. Teruel: Seminario de Arqueología y Etnología Turolense.

Rodríguez Martín, F. G. (2014): “Artesanos y talleres del hueso en la Hispania Romana”. En Bustamante, M. y Bernal, D. (eds.): Artífices idóneos: Artesanos, talleres y manufacturas en Hispania. Madrid: CSIC, pp. 355-387.

Sahlins, M. (1983 [1974]): Economía de la Edad de Piedra. Madrid: Akal.

Sanmartí-Grego, E. (1975): “Las cerámicas finas de importación de los poblados prerromanos del Bajo Aragón (Comarca del Matarranya)”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 2, pp. 87-132.

Schuhmacher, T. X. y Banerjee, A. (2012): “Procedencia e intercambio de marfil en el Calcolítico de la Península Ibérica”, Rubricatum: Revista del Museu de Gavà, 5, pp. 289-298.

Sciutto, G.; Prati, S.; Bonacini, I.; Oliveri, P. y Mazzeo, R. (2014): “FT-NIR: An advanced spectroscopic approach for the characterisation of paint cross-sections”, Microchemical Journal, 112, pp. 87-96. https://doi.org/10.1016/j.microc.2013.09.021

Senent, J. J. (1930): Excavaciones en la necrópolis del Molar. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, 107. Madrid.

Vigil, M. (1969): El vidrio en el mundo antiguo. Madrid.

Vives-Ferrándiz, J. y Mata, C. (2020): “Iron metallurgy, political economy and social change during the first millennium BC in eastern Iberia”. En Belarte, M. C.; Rovira, M. C. y Sanmartí, J. (eds.): Iron Metallurgy and the Formation of Complex Societies in the Western Mediterranean (1st millennium BC). Proceedings of the 8th International Meeting of Calafell, from 6th to 8th October 2016. Arqueo Mediterrània, 15. Calafell, pp. 141-160.
Mata Parreño, C., Soria Combadiera, L., Blasco Martín, M., Gallello, G., Belarte, M. C., & Pastor García, A. (2020). El prestigio de los objetos: mangos de marfil en el mundo ibérico. Zephyrvs, 86, 67–86. https://doi.org/10.14201/zephyrus2020866786

Artículos más leídos del mismo autor/a

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Consuelo Mata Parreño

,
Universitat de València
Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga (Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani -GRAM-), Universitat de València. Av. Blasco Ibáñez, 28. 46010. Valencia. orcid.org/0000-0002-4260-4748

Lucía Soria Combadiera

,
Universidad de Castilla-La Mancha
Departamento de Historia, Área de Prehistoria (Grupo de Investigación Culturas Prerromanas Peninsulares -CPP-),Departamento de Historia, Área de Prehistoria (Grupo de Investigación Culturas Prerromanas Peninsulares -CPP-), Universidad de Castilla-La Mancha, Campus Universitario s/n 02071. Albacete. orcid.org/0000-0003-3158-6377 

Marta Blasco Martín

,
Universitat de València
Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga (Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani -GRAM-), Universitat de València. Av. Blasco Ibáñez, 28. 46010. Valencia. orcid.org/0000-0002-5360-8701

Gianni Gallello

,
Universitat de València
Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga (Grupo Prehistòria del Mediterani Occidental –PREMEDOC-). Universitat de València. Av. Blasco Ibáñez, 28. 46010. Valencia orcid.org/0000-0003-3641-8815

Maria Carme Belarte

,
CREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).
ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Passeig Lluís Companys 2308010 BarcelonaICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) Pl. del Rovellat, s/n 43003 Tarragonaorcid.org/ 0000-0002-2293-0482

Agustín Pastor García

,
Universitat de València
Departamento de Química Analítica (Soluciones e Innovación en Química Analítica -SOLINQUIANA-) Universitat de Valencia. c/ Dr. Moliner 50, Burjassot. 46100. Valencia. orcid.org/0000-0001-9454-1999
+