Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino layetano: el caso de Lucius Minicius Natalis

Resumen

Este trabajo pretende dilucidar el papel que desarrollaron algunos miembros de las élites romanas en la producción y distribución del vino producido en la Provincia Hispania Citerior. Planteamos la interpretación del sello l·m·n y l·m·n o, documentados en ánforas layetanas de la forma Dressel 2-4, en relación con un Lucius Minicius Natalis que, dada la cronología de estos contenedores –c. 30-40 d. C.–, debió de ser un pariente y, probablemente, un antepasado directo de los dos cónsules barcinonenses que llevaron este nombre y desempeñaron su carrera en tiempos de Trajano y Adriano. Para establecer dicha hipótesis hemos llevado a cabo una extensa revisión de las evidencias epigráficas sobre contenedores anfóricos, así como el estudio prosopográfico de la gens Minicia y de los fundi que controlarían en el ager de Barcino. A partir de dichos análisis, concluimos que la opción más plausible es entender estas cartelas epigráficas sobre ánfora como marcas de Lucius Minicius Natalis y Lucius Minicius Natalis Opus u Officina, respectivamente. Por ello, la evidencia epigráfica nos permite sugerir que la fortuna de los conocidos Minicii Natales del s. II d. C., que llegaron a desarrollar una carrera consular, pudo tener su origen en la explotación vitivinícola de sus antepasados en el ager de Barcino.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Abascal, J. M. (1994): Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Murcia.

Abascal, J. M. (2016): "A propósito de la auto-representación epigráfica de las élites urbanas del Occidente romano". En Marco, F.; Pina, F. y Remesal, J. (eds.): Autorretratos. La creación de la imagen personal en la Antigüedad. Instrumenta, 53. Barcelona, pp. 175-185.

Alföldy, G. (1975): Die Römischen Inschrinften von Tarraco (= RIT), Madrider Forschungen, 10. Berlín: DAI.

Alföldy, G. (1996): "Der römische Bogen über der Via Augusta bei Tarraco (Arc de Berà) und seine Inschrift", Klio, 78, pp. 158-170. https://doi.org/10.1524/klio.1996.78.1.158

Andreu, J.; Curulla, O. y Otiña, P. (2006): "Un nuevo documento sobre los Minicii de Tarraco", Butlletí Arqueològic, 28, pp. 199-210.

Andreu, J.; Curulla, O. y Otiña, P. (2008): "Los Minicii de Tarraco. En torno a un nuevo documento epigráfico tarraconense", Epigraphica. Periodico Internazionale di Epigrafia, LXX, pp. 103-117.

Bergé, A. (1990): "Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique", Cahiers d'Archeologie Subaquatique, 9, pp. 131-201.

Berni, P. (1996): "Instrumentum domesticum romà del Museu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora, tegula i morter", Pyrenae, 27, pp. 311-326.

Berni, P. (2010): "Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l'àrea occidental del Camp de Tarragona". En Gorostidi, D. (ed.): Ager Tarraconenis 3. Les inscripcions romanes. Documenta, 16. Tarragona: ICAC, pp. 153-210.

Berni, P. (2015): "Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat". En Martínez Ferreras, V. (ed.): La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior - Tarraconensis (s. I a. C.- I d. C.). Oxford, pp. 55-66. https://doi.org/10.2307/j.ctvr43jtb.9

Berni, P. y Carreras, C. (2013): "Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de cerámica comuna oxidada del Baix Llobregat". En Carreras, C.; López, A. y Guitart, J. (eds.): Barcino ii. Marques i terrisseries d'àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, pp. 127-285.

Berni, P.; Carreras, C. y Olesti, O. (2005): "La gens Licinia y el Nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y de gestión de un rico patrimonio familiar", Archivo Español de Arqueología, 78, pp. 167-187. https://doi.org/10.3989/aespa.2005.v78.79

Berni, P. y Miró, J. (2013): "Dinámica socioeconómica en la Tarraconense Oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica". En López Vilar, J. (ed.): Tarraco Biennal: Govern i societat a la Hispània romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a G. Alföldy. Tarragona, pp. 63-83.

Bouscaras, A. (1974): "Les marques sur amphores de Port la Nautique", Cahiers d'Archeologie Subaquatique, 3, pp. 103-131.

Caballos, A. (1995): "Los magistrados de orden senatorio originarios de Hispania en las provincias norteafricanas durante el Alto Imperio Romano". En Ripoll, E. y Ladero, M. (eds.): Actas ii Congreso Internacional 'El Estrecho de Gibraltar'. Madrid: UNED, vol. 2, pp. 211-248.

Cabrelles, I. (2013): "Elits ciutadanes i propietat rural durant l'Alt Imperi. El cas dels Clodii de Tarraco", Pyrenae, 44 (2), pp. 7-32.

Carreras, C.; Folch, J. y Guitart, J. (eds.) (2019): Laietània interior: marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Barcelona.

Carreras, C. y Guitart, J. (eds.) (2009): Barcino i: Marques i terrisseries d'àmfores al pla de Barcelona. Barcelona.

Carreras, C.; López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.) (2013): Barcino ii: Marques i terrisseries d'àmfores del Baix Llobregat. Barcelona.

Christol, M. y Plana, R. (1997): "Els negotiatores de Narbona i el vi català", Faventia, 19 (2), pp. 75-95.

Christol, M. y Plana, R. (1998): "De la Catalogne à Narbonne: épigraphie amphorique et épigraphie lapidaire. Les affaires de Veiento". En Paci, G. (ed.): Actes ixe Rencontre franco-italienne sur l'épigraphie du monde romain. Macerata: Univ. degli Studi di Macerata, pp. 273-302.

CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum.

Colom, E. y Járrega, R. (2020): "Les àmfores tarraconenses de procedencia subaquàtica de Porto Cristo (Manacor, Mallorca)". En Hernández-Gasch, J.; Rivas Antequera, M. y Rivas Llompart, M. (coords.): viii Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, pp. 277-287.

Comas, M. (1997): Baetulo. Es marues d'àmfora. Corpus International des Timbres Amphoriques, 2. Barcelona.

Cortadella, J. (2006): "Los negocios de Lucius Minicius Natalis en el limes africano". En War and Territory in the Roman World. BAR. Oxford, pp. 205-211.

Daura, A. y Puigví, V. (1982): "El jaciment arqueològic del Cap del Pont del Gurri (Osona)", Ausa, 10, pp. 83-93.

Delattre, A. L. (1906): "Un second mur à amphores de la colline Saint-Louis à Carthage", Bulletin Archeologique de Sousse, 4, pp. 33-48.

Dupré, X. (1994): L'Arc romà de Berà. Barcelona.

Eck, W. y Navarro, F. J. (1998): "Das Ehremonument der colonia Carthago für L. Minicius Natalis Quadronius Verus in seiner Heimatstadt Barcino", Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 123, pp. 237-248.

Erkelenz, D. (1998): "Ehrenmonumente des L. Minicius Natalis in Rom und Africa", Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 123, pp. 257-269.

Estrada, J. (1998): "L'Itinerari dels Vasos Apol·linars en el trajecte de Granollers a Tarragona". En Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (eds.): De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Barcelona, pp. 201-220.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1983): Inscripcions romanes de Mataró i de la seva área. Mataró.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1984): Inscriptions romaines de Catalogne, i. Barcelona (sauf Barcino) (= IRC I). París.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1997): Inscriptions romaines de Catalogne, iv. Barcino (= IRC IV). París.

FHA = Cf. Grosse, R. (1959): Fontes Hispaniae Antiquae.

Freed, J. (1998): "Stamped Tarraconensian Dressel 2-4 amphoras at Carthage". En Comas, M. y Padrós, P. (coords.): ii Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. El Vi a l'Antiguitat. Economia, producción i comerç al Mediterrani occidental. Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona, pp. 350-356.

Grosse, R. (1959): Fontes Hispaniae Antiquae. Barcelona, vol. VII.

Guasch, D.; Menéndez, X. y Solias, J. M. (1996): "Aproximació a l'estudi del poblament d'època romana a la vall de Verç (entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat)", Miscel·lània Santjustenca, 7, pp. 9-64.

IRC = Cf. Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I.: Inscriptions romaines de Catalogne.

Járrega, R. (2015): "Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época tardorrepublicana (siglo I a. C.): epigrafía anfórica y organización de la producción", Spal, 24, pp. 77-98. https://doi.org/10.12795/spal.2015i24.04

Járrega, R. (2016a): "Personajes foráneos en la epigrafía de las ánforas Pascual 1 y Oberaden 74. Aproximación a los cambios en la gestión de la producción vinaria en la Hispania Citerior en época de Augusto", Dialogues d'Histoire Ancienne, 42 (2), pp. 155-190. https://doi.org/10.3917/dha.422.0155

Járrega, R. (2016b): "Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74. Contribución al estudio de la producción de ánforas vinarias en el noreste de la Hispania Citerior en época de Augusto", Revista d'Arqueologia de Ponent, 26, pp. 73-93.

Járrega, R. (2017): "Una nueva y atípica marca en un ánfora de la forma Oberaden 74, hallada en la villa romana de La Llosa (Cambrils, Tarragona)", Boletín secah-Ex Officina Hispana, 8, pp. 59-61.

Járrega, R. (2018): "Los nomina en la epigrafía anfórica de las ánforas Dressel 2-4 del NE de la Hispania Citerior. Cambios estructurales e implicación de las élites urbanas", Saguntum, 50, pp. 175-202. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.50.11408

Járrega, R. y Berni, P. (2013): "El taller de ánforas de Malgrat de Mar (Barcelona): arqueometría y epigrafía". En Morais, R.; Fernández, M. J. y Sousa, M. J. (eds.): As produç?es cerâmicas de imitaç?o na Hispania. Monografías Ex Officina Hispana, 2. Porto: Univ. do Porto- SECAH, pp. 393-403.

Járrega, R. y Hereter, R. (2015): "Un fragmento de ánfora romana de la forma Dressel 2-4 de procedencia layetana hallado en la India (Pattanam, estado de Kerala)", Boletín secah-Ex Officina Hispana, 6, pp. 36-37.

Járrega, R. y Prevosti, M. (2011): "Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l'ager Tarraconensis". En Prevosti, M. y Martín, A. (eds.): Ager Tarraconensis 2. El poblament. Tarragona, pp. 455-489.

Laporte, J. P. y Dupuis, X. (2009): "De Nigrenses Maiores à Négrine", Antiquités Africaines, 45, pp. 51-102. https://doi.org/10.3406/antaf.2009.1491

López Mullor, A. (1989): "Ceramiques romanes de parets fines del Museu Episcopal de Vic", Studia Vicensia, 17, pp. 9-33.

López Mullor, A. (2009): "Els centres productors d'àmfores de Sant Boi de Llobregat i Darró (Vilanova i la Geltrú)". En Prevosti, M. y Martín, A. (eds.): El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium. Documenta, 7. Tarragona, pp. 61-98.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008a): "Tipologia i datación de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya". En López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.): La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch. Barcelona, pp. 33-94.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008b): "Las ánforas de la Tarraconense". En Bernal, D. y Ribera, A. (eds.): Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Univ. de Cádiz, pp. 689-724.

Mayer, M. (1996): Gal.la Placídia i la Barcelona del s. v. Barcelona: Real Academia de Bones Lletres.

Mayer, M. (2015): "¿Propiedades de los Minicii Natales de Barcino en África?". En Ruggeri, P. (ed.): L'Africa romana. Momenti i continuità e rottura: bilancio di trent'anni di convegni L'Africa Romana. Roma: Carocci Editore, pp. 1511-1520.

Medeksza, S.; Czerner, R.; Krawczyk-Szczerbinska, M.; Grzegorek, W.; Bakowska, G.; Zambrzycki, P.; Osiak, W.; Mrozek-Wysocka, M. y Majcherek, G. (2008): "Marina El-Alamein: Conservation and restoration work in 2006", Polish Archaeology in the Mediterranean, 18, pp. 69-82.

Menéndez, F. X. y Solias, J. M. (1996): "La romanització del territori meridional de la colònia Barcino. El cas de la vall de la riera de Sant Just Desvern (Baix Llobregat)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37, pp. 755-782.

Miró, J. (1985): "Les fonts escrites i el vi del Conventus Tarraconensis", Pyrenae, 21, pp. 105-112.

Miró, J. (1988a): "Les estampilles sobre àmfores catalanes. Una aportació al coneixement del comerç del vi del Conventus Tarraconensis a finals de la República i principis de l'Imperi". En Mayer, M. y Rodà, R. (eds.): Epigrafia. Fonaments, 7. Barcelona, pp. 243-263.

Miró, J. (1988b): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos i a.C.- i d.C.). BAR Intern. Ser, 473. Oxford: Archaeopress. https://doi.org/10.30861/9780860546078

Olesti, O. (2005): "Propiedad de la tierra y élites locales. El ejemplo del ager barcinonensis". En Garrido-Hory, M. y Gonzales, A. (eds.): Histoire, espaces et marges de l'Antiquité: hommages à Monique Clavel-Lévêque. Besançon, vol. 4, pp. 175-200.

Olesti, O. (2008): "Formas de propiedad y gestión de la tierra en la colonia de Barcino: una aproximación metodológica". En Mangas, J. y Novillo, M. A. (eds.): El territorio de las ciudades romanas. Madrid: Sísifo, pp. 279-308.

Olesti, O. y Carreras, C. (2013): "Le paysage social de la production vitivinicole dans l'ager Barcinonensis: esclaves, affranchis et institores", Dialogues d'Histoire Ancienne, 39 (2), pp. 147-189. https://doi.org/10.3917/dha.392.0147

Pascual, R. (1991): Índex d'estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de Arqueología, 5. Barcelona: L'Estaquirot.

Revilla, V. (1995): Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos i a. C.-iii d. C.). Barcelona.

Revilla, V. (2002): "El vi de Tàrraco durant el principal: elits urbanes i imatges de la producción", Citerior: Arqueologia i ciències de l'Antiguitat, 3, pp. 173-207.

Revilla, V. (2004): "Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconensis". En Remesal, J. (ed.): Epigrafía anfórica. Barcelona: Univ. de Barcelona, pp. 159-196.

RIT = Cf. Alföldy, G. (1975).

Rodà, I. (1978): "Le inscrizioni in onore di Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Dacia, 22, pp. 219-223.

Rodà, I. (1988): "Luci Minici Natal Quadroni Ver i la societat barcelonina del seu temps", Revista de Catalunya, 22, pp. 37-51.

Rodà, I. (2010): "La promoción de las elites en las ciudades del Conventus Tarraconensis". En Navarro, F. J. (ed.): Pluralidad e integración en el mundo romano. Col. Mundo Antiguo, 13. Barañáin, pp. 177-188.

Syme, R. (1981): "Rival Cities, Notably Tarraco and Barcino", Ktema, VI, pp. 271-285.

Syme, R. (1982-83): "Spaniards at Tivoli", Ancient Society, XIII/XIV, pp. 241-263.

Tchernia, A. (1971): "Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l'Empire", Archivo Español de Arqueología, 44, pp. 38-85.

Tchernia, A. y Zevi, F. (1972): "Amphores vinaires de Campanie et de Tarraconaise à Ostie". En Baldacci, P.; Kapitän, G.; Lamboglia, E.; Panella, C.; Rodríguez Almeida, E.; Sciarra, B. y Tchernia, A. (eds.): Recherches sur les amphores romaines. Colloque sur l'utilisation en histoire économique des données fournies par les amphores romaines. Collection de l'École Française de Rome, 10. Roma, pp. 35-67.

Tremoleda, J. (2000): Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Catalunya (época augústea y altoimperial). BAR Intern. Ser., 835. Oxford: Archaeopress.

Tremoleda, J. (2008): "Les instal·lacions productives d'àmfores tarraconenses". En López Mullor, A. y Aquilué, X. (coords.): La producció i el comer de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a R. Pascual i Guasch. Barcelona, pp. 113-150.

Tremoleda, J. (2016): "Caius Iulius Laetus, un productor d'Ermedàs i seu el mercat". En Tremoleda, J. (coord.): El territori de Besalú abans del comtat. Quaderns de les Assemblees d'Estudis, 2. Besalú, pp. 155-163.

Verrié, F. P. (1989): "La inscripció olímpica del barcinonense Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus", Espacio, Tiempo y Forma. Serie i. Prehistoria y Arqueología, 2, pp. 304-305. https://doi.org/10.5944/etfi.2.1989.4519
Járrega Domínguez, R., & Colom Mendoza, E. (2020). Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino layetano: el caso de Lucius Minicius Natalis. Zephyrvs, 85, 229–242. https://doi.org/10.14201/zephyrus202085229242

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.
+