Arqueología del paisaje en el entorno de «Lauro»: una aproximación microrregional a la construcción del territorio romano en el noreste de la Península Ibérica

  • Arnau García Molsosa
    Instituto Catalán de Arqueología Clásica agarcia[at]icac.cat
  • Marta Flórez Santasusana
    Instituto Catalán de Arqueología Clásica
  • Josep María Palet Martínez
    Instituto Catalán de Arqueología Clásica

Resumen

La asociación del topónimo Lauro a la historia antigua del sector oriental de la comarca del Vallès (Barcelona) es una constante en la historiografía sobre la región. En este artículo, esa Lauro histórico-arqueológica sirve de guía para exponer los resultados de la investigación llevada a cabo en un pequeño sector de esta comarca que, por la complejidad del registro arqueológico, ha resultado de gran interés para estudiar la dinámica de la estructuración territorial del entorno rural en una de las primeras zonas conquistadas por Roma fuera de la península itálica.Partiendo de las herramientas conceptuales y metodológicas de la arqueología del paisaje se han llevado a cabo campañas de prospección extensiva e intensiva del registro superficial. El material recogido y los restos estructurales documentados en estos trabajos de campo permitieron definir distintos espacios de ocupación y actividad en una cronología que comprende desde el desarrollo de las sociedades indígenas a la consolidación del imperio romano –ss. IV a. C.-II d. C.–.Partiendo de estos datos se exponen varios argumentos que permiten discutir el impacto de la conquista romana en la dinámica de poblamiento a escala microrregional en un sector que puede representar un modelo para contrastar con otras áreas en futuras investigaciones.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
Aguilar, C. (2005): “Denominació d’origen Lauronensis. El VI del Vallès en època romana”, Lauro, 29, pp. 5-12.

Alarcos, A.; González, R. y Martínez, P. (2006): “Santa Digna III. Un hàbitat del bronze final III al Vallès oriental”, Cypsela, 16, pp. 161-175.

Álvarez, R.; Durán, M.; Mestres, I.; Molás, M. D. y Principal, J. (2000): “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona) i el seu taller de metalls”. En Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum, Extra, 3. Valencia, pp. 271-281.

Aquilué, X. y Pardo, J. (1990): “La vil-la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)”, Cypsela, 8, pp. 87-100. Artigues, P. L.; Bravo, P. e Hinojo, E. (2007): “Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès

occidental)”, Tribuna d’Arqueologia, 2006, pp. 111-140. Asensio, D.; Belarte, M. C.; Sanmartí, J. y Santacana, J. (1998): “Paisatges Ibèrics. Tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el periode ibèric Ple”. En Congreso Internacional. Los Iberos príncipes de Occidente. Saguntum Extra, 1. Valencia, pp. 373-386.

Balvey, T. (1931): “Consideracions respecte el Vallès en època romana”, La Gralla, 524, pp. 8-9.

Barral, X. (1978): Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs). Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria.

Belarte, M. C.; Olmos, P. y Principal, J. (2011): “¿Los romanos ‘iberizados’? Aportaciones romanas y tradiciones indígenas en la Hispania Citerior mediterránea”, Proceedings of the International Congress of Classic Archaeology (Roma, 2008), Bolletino di Archeologia Online, Volume Speciale, pp. 96-111.

Belarte, M. C. y Plana, R. (eds.) (2012): El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat. Tarragona: icac.

Berni, P.; Carreras, C. y Revilla, V. (1998): “Sobre dos nuevos Cornelii del vino tarraconense”, Laietania, 11, pp. 111-123.

Burch, J.; Nolla, J. M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J.; Sureda, M. y Vivo, D. (2000): "La fundació de Gerunda. Dades noves sobre un procés complex de reorganització d’un territori", Empúries, 52, pp. 11-28.

Cantarellas, V. (2014): “Granges i vil·les d’època tardorepublicana al Vallès Oriental”, Ponències, 18, pp. 15-32.

Cantarellas, V.; Ibars, G.; Castejón, P. y Guitart, J. (2011): “Les ocupacions prehistòriques i la vil·la romana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions”, Tribuna d’Arqueologia, 20102011, pp. 293-312.

Carlús, X.; Lara, C.; López, J.; Oliva, M.; Palomo, A.; Rodríguez, A.; Terrats, N. y Villena, N. (2002): “El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): Diacronía y tipología de las ocupaciones”, Bolskan, 19, pp. 121-140.

Carlús, X.; López Cachero, F. J.; Terrats, N.; Oliva, M.; Palomo, A. y Rodríguez, A. (2008): “Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el Vi i el I mil·lenni cal ane", Cypsela, 17, pp. 115-142.

Chorèn, J. (2015): “Vil·la romana de Can Noguera. Segles I-V”. En Barbé, E.; García, A.; Llimargas, J. y Olivé, I.: Història de la Garriga. Dels primers assentaments humans al segle xxi. La Garriga: Ayto. La Garriga, pp. 131-132.

Duran, M.; Mestres, I. y Principal J. (2008): Les Col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses: Tona. Tona: Ayto. Tona.

Estrada, J. (1946-1959): “Fitxer arqueològic”, Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Granollers, n.os 30-74.

Estrada, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers.

Estrada, J. (1993): Granollers a l’Antiguitat. Granollers: Tarafa.

Estrada, J. y Villaronga, L. (1967): La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diput. Barcelona.

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1982): “Epigrafia romana d’Osona”, Ausa, 102-104, pp. 293-318.

Flórez, M. (2011): Dinàmica dels assentaments i estructuració del territori a la Laietània interior: estudi del Vallès Oriental de l'època ibèrica a l'alta edat mitjana. Tarragona: icacuab.

Flórez, M. y Palet, J. M. (2010): “Asentamientos rurales y estructuración de la Layetania interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial". En Changing landscapes, the impact of Roman towns in the Western Mediterranean. Proceedings International Colloquium, Castelo de Vide, Marva?o, 2008. Bolonia: Ante quem., Bolonia: pp. 141-166.

Flórez, M. y Palet, J. M. (2011):“Estudioarqueomorfológico en un área urbana de la comarca del Vallès (Layetania interior, Barcelona). Aspectos metodológicos”, Agri centuriati. International Journal of Landscape Archaeology, 7/ 2010, pp. 255-259.

Flórez, M. y Palet, J. M. (2012):“Análisisarqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria (ss. VI-V a. C.) a la alta Edad Media (ss. IX-X)”, Archivo Español de Arqueología, 85, pp. 167-192.

Flórez, M. y Palet, J. M. (2014): “Dinámica del poblamiento y romanización en la Laietania interior (Vallès Oriental, Barcelona). Del s. IV a. C. al s. I a. C.”. En Proceedings of the International Congress of Classic Archaeology (Roma, 2008). Bolletino di Archeologia Online, Volume Speciale. Roma, pp. 59-67.

Flórez, M. y Rodà, I. (2014): “Las vías romanas en Cataluña: el caso del Vallès Oriental (Barcelona)”. En Boube, E.; Bouet, A. y Colleoni, F. (eds.): De Rome à Lugdunum des Convènes. Hommages à Robert Sablayrolles. Supplément, 31. Bordeaux: Édit. Féderation Aquitania, pp. 247-262.

Flórez, M.; Trullén, A. y García, A. (2013): “Aportacions de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V a. C.-V d. C.)”. En Prevosti, M.; López, J. y Guitart, J. (eds.): Ager Tarraconensis. 5. Tarragona: icac, pp. 183-199.

Fortó, A. y Maese, X. (2011): "La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental)", Tribuna d’Arqueologia, 2009-2010, pp. 113-152.

Fortó, A.; Maese, X.; Pelegero, B.; Pisa, J. y Vidal, A. (2004): “El poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui-Sentmenat)”, Lauro, 26-27, pp. 5-18.

Fortó, A.; Martínez, P. y Muñoz, V. (2006): “Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental): un exemple d’ocupació de la plana vallesana des de la prehistôria a l’alta edat mitjana”, Tribuna d’Arqueologia, 2004, pp. 45-70.

Gallardo, A. (1938): “Del Mogent al pla de la Calma”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 518-523, pp. 149-201.

García, A.; Flórez, M.; Lladó, M.; Euba, I.; Palet, J. M. y Giralt, S. (2012): “Human Land Use Strategies in a Mediterranean Mid-Mountain Landscape (Montseny Massif, Barcelona). Analysing Human Landscape Impact through Archaeological and Geomorphological Analysis”, eTopoi. Journal for Ancient Studies, 3, pp. 1007-1012.

García, A.; Flórez, M.; Lladó, M.; Palet, J. M. y Giralt, S. (2014): “Una aproximació arqueològica als paisatges del massís del Montseny: resultat de les campanyes de prospecció en espais supraforestals (Matagalls-Pla de la Calma) i del peu del massís (Samalús)”. En viii Trobada d’Estudiosos del Montseny. Barcelona: Diput. Barcelona, pp. 373-382.

García, J.; Martín, A. y Cela, X. (2000): “Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)”, Empúries, 52, pp. 29-54.

Guàrdia, M. (2013): “El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús”, Vallesos, 5, pp. 136-137.

Guàrdia, M. (2014): “Repensant Lauro: el projecte de recerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Ponències, 18, pp. 75-91.

Guàrdia, M. (2015): “A les portes de Lauro: el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)”, Ponències, 19, pp. 51-86.

Guiral, C. y Mostalac, A. (1993): “Influencias itálicas en los programas decorativos de cubicula y triclinia de época republicana y altoimperial en España: Algunos ejemplos representativos", Espacio, tiempo y forma. Serie I. Prehistoria y Arqueología, 6, pp. 365-392.

Járrega, R. (1995): “Aproximació a l’estudi de l’antiguitat tardana al Vallès Oriental”, Limes, 4-5, pp. 63-77.

Járrega, R. (2000): “El poblament rural i l’origen de les villae al nord-est d’Hispania durant l’época romana republicana (segles II-I a. C.)", Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 21, pp. 271-302.

Konrad, C. F. (1994): Plutarch’s Sertorius. London: unc Press Books.

Llorens, M. M. y Ripollès, P. P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Granollers: Ayto. de Granollers.

Martí, C. (2008): “La seca ‘ibèrica’ d’Ilturo: historiografia i dades recents. Altres qüestions sobre numismàtica ibèrica del nord-est peninsular”, Laietania, 18, pp. 37-76.

Martín, A. (2002): “El conjunt arqueològic de Ca l’Arnau (Cabrera de Mar, Maresme). Un assentament romanorepublicà”, Tribuna d’Arqueologia, 1998-1999, pp. 211-228.

Mayer, M. y Rodà, I. (1996): “La via romana del Congost”, Monografies del Montseny, 11, pp. 93-103.

Mercado, M.; Rodrigo, E.; Flórez, M. y Palet, J. M. (2008): “El castellum de Can Tacó/Turó d’en Roïna (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental) i el seu entorn territorial”, Tribuna d’Arqueologia, 2007-2008, pp. 195-212.

Miró, J. (1985): “Les fonts escrites i el VI del Conventus Tarraconensis”, Pyrenae, 21, pp. 105-112.

Miró, J. (1988): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos i a. C.-i d. C.). bar, Int. Ser., 473. Oxford: Archaeopress.

Olestí, O. (1995): “El Territori del Maresme en època republicana (ss. III-I a. C.): estudi d’arqueomorfologia i història”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pp. 135-145.

Padrós, P. (2005): “Algunos ejemplos de la relación existente entre cecas ibéricas y fundaciones tardorrepublicanas en el nordeste de la Hispania Citerior”. En Alfaro, C.; Marcos, C. y Otero, P. (coords.): Actas XIII Congreso Internacional de Numismática (Madrid, 2003). Madrid, pp. 523-530.

Padrós, C. (2010a): “Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona): Estat de la qüestió”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 28, pp. 233-245.

Padrós, C. (2010b): “El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l’ibèric ple a l’alt imperi”, Cypsela, 18, pp. 243-262.

Panosa, M. I. (2012): Els ibers del Vallès Oriental. Barcelona: L’Abadia de Montserrat.

Pardo, J. (2002): “Josep Estrada, arqueòleg i historiador”, Lauro, 22-23, pp. 61-74.

Pardo, J. y Pàmies, A. (1998): “La villa romana de Can Terrés (La Garriga)-Vallès Oriental”. En Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (coords.): De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior: homenatge a Josep Estrada i Garriga. Barcelona: scec, pp. 451-460.

Pascual, R. (1998): “La Lauro vinícola”. En Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (coords.): De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior: homenatge a Josep Estrada i Garriga. Barcelona: scec, pp. 477-484.

Pladevall, A. (dir.) (1991): Catalunya Romànica. XVIII. El Vallès occidental. El Vallès oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Plana, R. y Revilla, V. (2009): “Les formes de l’habitat rural et les rythmes de l’occupation des campagnes ibériques et romaines dans la zone centrale et septentrionale de la côte catalane”. En Actes Colloque ager VIII. Aquitania, 17. Bordeaux, pp. 333-345.

Raurell, J. (1994): “Breu història sobre els forns de pega”, Monografies del Montseny, 9, pp. 181-188.

Reeves, C. C. (1976): Caliche: origin, classification, morphology and uses. Texas: Estacado Books.

Revilla, V. (2004): “El poblamiento rural en el noreste de Hispania entre los siglos ii a. C. y i d. C.: organización y dinámicas culturales y socioeconómicas”. En Moret, P. y Chapa, T. (coords.): Torres, atalayas y casas fortificadas: explotación y control del territorio en Hispania (s. III a. de C.-s. I d. de C.). Madrid-Jaén, pp. 175-204.

Revilla, V. y Miret, M. (1995): “El poblament romà al litoral central de Catalunya”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 16, pp. 189-210.

Rodrigo, E.; García Llinares, M. G.; Mercado, M. y Guitart, J. (2013): “El jaciment de Can Tacó (Montmeló i Montornés del Vallés) i els inicis de la presència romana al territori laietà en època republicana”. En Prevosti, M.; López, J. y Guitart, J. (dirs.): Ager Tarraconensis. 5. Tarragona: icac, pp. 217-229.

Roig, J. (2015a): “La via romana de la plaça de Can Dachs". En Barbé, E.; García, A.; Llimargas, J. y Olivé, J.: Història de la Garriga. Dels primers assentaments humans al segle XXI. La Garriga: Ayto. La Garriga, pp. 140-142.

Roig, J. (2015b): “Les restes arqueològiques del nucli urbà de la Garriga: les intervencions a la plaça de Can Dachs i la plaça de l’Església". En Barbé, E.; García, A.; Llimargas, J. y Olivé, J.: Història de la Garriga. Delsprimers assentaments humans al segle XXI. La Garriga: Ayto. La Garriga, pp. 125-126.

Roig, J. y Coll, J. M. (2007): “El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental)”, Tribuna d’Arqueologia, 2006, pp. 85-109.

Salvadó, I. (2015): “La vil·la romana de Can Terrers”. En Barbé, E.; García, A.; Llimargas, J. y Oliver, J.: Història de la Garriga. Dels primers assentaments humans al segle XXI. La Garriga, pp. 126-129.

Schulten, A. (1937): Fontes Hispaniae Antiquae: Las guerras de 154-72 a. de JC. Barcelona: Librería Bosch.

Sinner, A. G. (2013): "La difusión de las emisiones ibéricas layetanas", Saguntum, 45, pp. 171-192.

Uscatescu, A. (2004): Atles d’arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Granollers. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Vila, L.; Tenas, M. y Oliveras, I. (1992): El patrimoni arqueològic de la Garriga. Sant Cugat del Vallès: Contrapunt.

Villaronga, L. (1960): “Las monedas ibéricas con leyenda lauro”, Nummus, 20-21, pp. 59-67.

Zamora, D. (2012): “L’espai periurbà de l’oppidum laietà de Burriac. De l’ibèric ple a la romanització”. En Belarte, C. y Plana, R. (eds.): El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat. Actes Colloqui Internacional, ICAC, Tarragona, 2009. Tarragona: ICAC.
García Molsosa, A., Flórez Santasusana, M., & Palet Martínez, J. M. (2015). Arqueología del paisaje en el entorno de «Lauro»: una aproximación microrregional a la construcción del territorio romano en el noreste de la Península Ibérica. Zephyrvs, 76, 99–119. https://doi.org/10.14201/zephyrus20157699119

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Arnau García Molsosa

,
Instituto Catalán de Arqueología Clásica
Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje (GIAP)-Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC). Plaza Rovellat, s/n. 43003 Tarragona, España.

Marta Flórez Santasusana

,
Instituto Catalán de Arqueología Clásica
Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje (GIAP)-Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC). Plaza Rovellat, s/n. 43003 Tarragona, España.

Josep María Palet Martínez

,
Instituto Catalán de Arqueología Clásica
Grupo de Investigación en Arqueología del Paisaje (GIAP)-Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC). Plaza Rovellat, s/n. 43003 Tarragona, España.
+