Morfometría de cerámicas grises catalanas: algunas consideraciones sobre la definición de tipos en cerámica común de época medieval y postmedieval
Contenido principal del artículo
Resumen
Palabras clave:
Descargas
Detalles del artículo
Citas
Adroher, A. M.; Carreras, C.; De Almeida, R.; Fernández, A.; Molina, J. y Viegas, C. (2016): "Registro para la cuantificación de cerámica arqueológica: estado de la cuestión y una nueva propuesta. Protocolo de Sevilla (prcs/14)", Zephyrus, lxxviii, pp. 87-110. https://doi.org/10.14201/zephyrus20167887110
Aitchinson, J. (1986): The statistical analysis of compositional data. Monographs on statistics and applied probability. London: Chapman and Hall.
Aitchison, J. y Greenacre, M. (2002): "Biplots for compositional data", Journal of the Royal Statistical Society, Series c (Applied Statistics), 51 (4), pp. 375-392. https://doi.org/10.1111/1467-9876.00275
Arcelin-Pradelle, Ch. y Laubenheimer, F. (1985): "La notion de série en céramique tournée". En Histoire des techniques et sources documentaires. Méthodes d'approche et expérimentation en région Méditerranéenne. Cahier n.º 7. Aix-en-Provence: Institut de Recherches Méditerranéennes.
Armengol, P. y Lerma, J. V. (2012): "Un conjunto de instrumentos cerámicos para la destilación de época califal procedente de Valencia". En Gelichi, S. (ed.): Atti ix Congresso Internazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo. Venezia: Al'Insegna del Giglio, pp. 372-374.
Associació de Terrissers Artesans de Quart (2016): Paraules que treballen el fang. Recull de mots i locucions dels oficis de Terrisser i Rajoler a Quart. Quart: Museu de la Terrissa de Quart-Cossetània Edicions.
Baxter, M. J. (1995): "Standardization and Transformation in Principal Component Analysis, with Applications to Archaeometry", Journal of the Royal Statistical Society. Series c (Applied Statistics), 44 (4), pp. 513-527. https://doi.org/10.2307/2986142
Baxter, M. J. (2006): "A review of supervised and unsupervised pattern recognition in archaeometry", Archaeometry, 48 (4), pp. 671-694. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2006.00280.x
Baxter, M. J. y Freestone, I. C. (2006): "Log-ratio compositional data analysis in archaeometry", Archaeometry, 48 (3), pp. 511-531. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2006.00270.x
Busto-Zapico, M. (2015): "Sobre el uso de herramientas informáticas para la cuantificación de cerámica: el eve 2.0", sémata. Ciencias Sociais e Humanidades, 27, pp. 199-219.
Buxeda, J. (2008): "Revisiting the compositional data. Some fundamental questions and new prospects in Archaeometry and Archaeology". En Daunis i Estalella, J. y Martín Fernández, J. (eds.): Proceedings of co-dawork'08. The 3rd compositional Data Analysis Workshop. Girona: Univ. de Girona, pp. 1-18.
Chang, K. C. (1967): Rethinking Archaeology. New York: Random House.
Contreras, F. (1984): "Clasificación y tipología en arqueología. El camino hacia la cuantificación", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Univ. de Granada, 9, pp. 327-385.
Dillon, W. R. y Goldstein, M. (1984): Multivariate Analysis. Methods and Applications. New York: Wiley & Sons.
Escribano, S. (2017): "Estrategias cuantitativas para el estudio de cerámica arqueológica. Una propuesta desde el caso de la cerámica histórica alavesa", Munibe, 68, pp. 289-300.
García Jiménez, E.; Gil Flores, J. y Rodríguez Gómez, G. (2000): Análisis factorial. Cuadernos de Estadística. Salamanca: Hespérides.
Gilboa, A.; Karasik, A.; Sharon, I. y Smilansky, U. (2004): "Towards computerized typology and classification of ceramics", Journal of Archaeological Science, 31, pp. 681-694. https://doi.org/10.1016/j.jas.2003.10.013
González, A. (ed.) (1997): La ceràmica medieval catalana. El monument, document. Quaderns científics i tècnics, 9. Barcelona: Diput. de Barcelona.
Hamilakis, A. y Jones, A. M. (2017): "Archaeology and Assemblage", Cambridge Archeological Journal, 27 (1), pp. 77-84. https://doi.org/10.1017/S0959774316000688
Karasik, A. y Smilansky, U. (2011): "Computerized morphological classification of ceramics", Journal of Archaeological Science, 38, pp. 2644-2657. https://doi.org/10.1016/j.jas.2011.05.023
Llanos, A. y Vegas, J. I. (1974): Ensayo de un método para el estudio y clasificación tipológica de la cerámica. Vitoria: Diput. Foral de Álava.
Mateo, D. y Molina, J. (2016): "Archaeological Quantification of Pottery: The Rims Count adjusted using the Modulus of Rupture (mr)", Archaeometry, 58, pp. 333-346. https://doi.org/10.1111/arcm.12171
Mauri, A.; Travé, E. y Del Fresno, P. (2012): "An Integrated Implementation of Written and Material Sources. Conceptual Challenge and Technological Resources". En Ollich, I. (ed.): Archaeology. New approaches in theory and techniques. Rijeka: Intech, pp. 41-64. https://doi.org/10.5772/38934
Nail, Th. (2017): "What is an assemblage?", SubStance, 46 (1), pp. 21-37. https://doi.org/10.3368/ss.46.1.21
Opgenhaffen, L.; Revello, M. y Kisjes, I. (2018): "Pottery goes public. Performing Archaeological Research Amid the Audience", Open Archaeology, 4, pp. 62-80. https://doi.org/10.1515/opar-2018-0004
Orton, C. (1988): Matemáticas para arqueólogos. Madrid: Alianza
Orton, C.; Tyers, P. y Vince, A. (1993): Pottery in Arhcaeology. Cambridge: cup.
Poblome, J. y Bes, Ph. (2018): "This is how we do it. Methodology of pottery processing at Sagalassos", Rei Cretariae Romanae Favtorvm Acta, 45, pp. 731-740.
R Core team (2018): R: A language and environment for statistical computing. Viena: R Foundation for Statistical Computing. Disponible en https://www.R-project.org/.
Riu, M. (ed.) (1984): Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval. Acta Mediaevalia, annex 2. Barcelona: Univ. de Barcelona.
Roig, J. (2017): "La cerámica reducida de cocina entre el Bajo Imperio Romano y la Alta Edad Media en el Noreste Peninsular (Cataluña)". En Obra Negra y alfarería de cocina. Actas xix Congreso de la Asociación de Ceramología. Quart: Ayto. de Quart, pp. 63-122.
Sempere, E. (1985): La terrissa catalana. Tipologia i terminologia. Barcelona: Nou Art Thor-Diput. de Girona.
Solaun, J. L. (2005): La cerámica medieval en el País Vasco (ss. viii-xiii). Sistematización, evolución y distribución de la producción. Vitoria-Gasteiz.
Soler, N. (1985): "Les càrregues de terrissa de Quart", Butlletí Informatiu de Ceràmica, 25, pp. 36-41.
Soler, N. (2009): "Ceràmica trobada als Banys Àrabs. La terrissa negra", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 50, pp. 529-553.
Taiyun, W. y Simko, V. (2017): R package "Corrplot": Visualization of a correlation Matrix (Version 0.84). Disponible en https://github.com/taiyun/corrplot.
Travé, E. (2018): La ceràmica comuna de cuina d'època medieval: Provinença, tecnologia i comerç al camp català. Barcelona: Societat Catalana d'Arqueologia.
Travé, E. y Vicens, J. (2018): "Terrissa negra i canvi social: Pervivències i transformacions en l'ús de ceràmica de cocció reductora a Osona i les comarques gironines a partir de la recerca arqueològica i documental", Ausa, 181-182, pp. 829-850.
VanPool, T. L. y Leonard, R. D. (2011): Quantitative Analysis in Archaeology. Malden, ma: Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781444390155
Vicens, J. y Travé, E. (2018): "La terrissa popular de Josep Escortell i Cerqueda: La tipologia de Quart", Estudis del Baix Empordà, 37, pp. 97-129.
Wickham, H. (2014): "Tidy Data", Journal of Statistical Software, 59/10, pp. 1-10. https://doi.org/10.18637/jss.v059.i10