Los sistemas de producción lítica en el Paleolítico Superior Final: El caso del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona)

  • Sergio García Catalán
    Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES) sgarc64[at]xtec.cat
  • Bruno Gómez De Soler
    Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES)
  • María Soto Quesada
    Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES)
  • Manuel Vaquero Rodríguez
    Universidad Rovira y Virgili

Resumen

En este trabajo se presentan los resultados obtenidos del análisis de los núcleos del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona/España) datado en torno a los 11 ka 14C BP (c. 1270013000 años cal BP). Este análisis se ha llevado a cabo a partir de las propuestas metodológicas planteadas por diversos autores como Guilbaud (1995) y Vaquero (1997). Con este estudio se pretende definir el campo operativo con el objetivo de reflejar la variabilidad en las estrategias de talla y las posibles relaciones de continuidad entre ellas que utilizaron los pobladores que ocuparon el yacimiento durante el Paleolítico superior final. Esta variabilidad tecnológica se ha podido corroborar. En general, los núcleos presentan jerarquización facial, los levantamientos son alargados y estrechos y, por tanto, hay una presencia significativa de la talla laminar. Además, se han diferenciado seis tipos de materias primas silíceas utilizados para la talla.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas
ADSERIAS, M.; BARTROLÍ, R.; CEBRIÁ, A.; FARELL, D.; GAMARRA, A. y MIRÓ, J. M. (1996): “La balma de l’Auferí (Margalef de Montsant, Priorat): un nou assentament prehistòric a la vall del Montsant”, Tribuna d’Arqueologia, 12, pp. 39-50.

ADSERIAS, M. y SOLÉ, M. (1994): “L’ocupació paleolítica de la Balma de la Vall (Montblanc, Conca de Barberà)”, Aplec de Treballs, 12, pp. 59-68.

ANADÓN, P. (1989): “Los lagos salinos interiores (atalásicos) con faunas de afinidad marina del Cenozoico de la Península Ibérica”, Acta Geológica Hispánica, 24, pp. 83-102.

AURA, J. E. (1995): El Magdaleniense mediterráneo: La Cova del Parpalló (Gandía, Valencia). Trabajos varios del SIP, 91. Valencia: Diput. Prov. Valencia. AURA, J. E.; JORDÁ, J. F.; PÉREZ, M. y RODRIGO, M. J.

(2001): “Sobre dunas, playas y calas. Los pescadores prehistóricos de la Cueva de Nerja (Málaga) y su expresión arqueológica en el tránsito Pleistoceno-Holoceno”, Archivo de Prehistoria Levantina, XXIV, pp. 9-39.

BOËDA, E. (1988): “Le concept laminaire: rupture et filiation avec le concept levallois”. En OTTE, M. (ed.): L’Homme de Néandertal. Liège: ERAUL, vol. 8, pp. 41-59.

(1990): “De la surface au volume: analyse des conceptions des débitages levallois et laminaire”. En FARIZY, C. (ed.): Paleolithique Moyen Recent et Paleolithique Superieur Ancien en Europe, Ruptures et transitions: examen critique des documents archéologiques. Nemours: Association pour la Promotion de la Recherche Archéologique en Île de France, pp. 63-68.

(1993): “Le débitage discoïde et le débitage levallois récurrent centripète”, Bulletin de la Société Préhistorique Française, 90 (6), pp. 392-404. http://dx.doi.org/10.3406/bspf.1993.9669

BRACCO, J.-P.; MORALA, A.; CAZALS, N.; CRETIN, C.; FERULLO, O.; FOURLOUBEY, C. y LENOIR, M.

(2003): “Peut-on parler de débitage discoïde au magdalénien ancien / badegoulien? Présentation d’un schema opératoire de productions d’éclats courts normalisés”. En PERESANI, M. (ed.): Discoid Lithic Technology. Advances and implications. BAR Int. Ser., 1120. Oxford: Archaeopress, pp. 83-115. CACHO, C.; JORDÁ, J.; DE LA TORRE, I. e YRAVEDRA, J.

(2001): “El Tossal de la Roca (Alicante). Nuevos datos sobre el Magdaleniense mediterráneo de la Península Ibérica”, Trabajos de Prehistoria, 58 (1), pp. 71-93.
http://dx.doi.org/10.3989/tp.2001.v58.i1.234

CACHO, C. y MARTOS, J. A. (2004): “Estudio tecnológico de los niveles magdalenienses del Tossal de la Roca (Vall d’Alcalá, Alicante)”, Zona Arqueológica, 4, pp. 88-101. Miscelánea en homenaje a Emiliano Aguirre.

CARTANYÁ, J. (1992): Els fòssils de la Conca de Barberà. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

CASABÓ, J. A. (2004): Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana. Serie Mayor, 3. Alicante: Museo Prov. de Alicante.

CASANOVA, J.; MARTÍNEZ-MORENO, J. y MORA, R. (2007): “Traçant l’ocupació dels Pirineus: la Balma Guilanyà i els caçadors-recolectors del Tardiglaciar i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental”, Tribuna d’Arqueologia, 2006, pp. 59-83.

CASANOVA, J. y PIZARRO, J. (2004): “La Balma Guilanyà (Navés, Solsonés). Un yacimiento paleolítico en el Pre-Pirineo de Cataluña”. En ALLUÉ, E.; MARTÍN, J.; CANALS, A. y CARBONELL, E. (eds.): Actas del Primer Congreso Peninsular de Estudiantes de Prehistoria. Tarragona: Univ. Rovira i Virgili, pp. 195-203.

COLLDEFORNS, B.; ANADÓN, P. y CABRERA, L. (1994): “Nuevos datos sobre la litoestratigrafía del Eoceno inferior de la zona suroriental de la Cuenca del Ebro (Sector Pontils-Montblanc, provincias de Tarragona y Barcelona)”, Geogaceta, 16, pp. 1-16.

COLOMBO, F. (1986): “Estratigrafía y sedimentología del Paleógeno continental del borde meridional occidental de los catalánides (Provincia de Tarragona, España)”, Cuadernos de Geología Ibérica, 10, pp. 55-115.

COLOMBO, F. y ESCARRÉ, V. (1994): “Arquitectura deposicional y sedimentología del Complejo de Ulldemolins (Paleógeno)”, Geogaceta, 15, pp. 37-40.

DOMÉNECH, E. M. (1997): “La producción laminar en el Paleolítico superior final de la vertiente mediterránea noroccidental: aprovisionamiento de materias primas y estrategias de talla”. En FULLOLA, J.

M. y SOLER, N. (eds.): El món mediterrani després del Pleniglacial (18.000-12.000 BP). Gerona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 291-301.

M. y SOLER, N. (1998): “Los sistemas de producción lítica del Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la vertiente mediterránea occidental. Tres ejemplos claves: la Grotte Gazel (Salleles-Cabardès, Aude), Cova Matutano (Vilafamés, Castellón) y Abric del Filador (Margalef del Montsant, Tarragona)”, Pyrenae, 29, pp. 9-45.

FONTANALS, M. (2001): “Noves aportacions a la interpretació del límit Pleistocè-Holocè al sud de Catalunya: l’estudi de la indústria lítica del jaciment de la Cativera (El Catllar, Tarragonès)”, Butlletí Arqueològic, 23, pp. 73-100.

FONTANALS, M.; OLLÉ, A. y VERGÈS, J. M. (2009): “Les ocupacions del Tardiglacial a l’Abric de La Cativera (El Catllar, Tarragonès). El Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP)”. En XV Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge al Professor Georges Laplace. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 537-547.

FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español. Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología de la Univ. Salamanca, 4. Salamanca.

FULLOLA, J. M.; BARTROLÍ, R.; CEBRIÁ, A.; BERGADÁ, M. M. y ESTRADA, A. (1997): “El Epipaleolítico de la Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedés, Tarragona) en el contexto del NE peninsular”. En BALBÍN, R. DE y BUENO, P. (eds.): II Congreso de Arqueología Peninsular, Tomo 1.Paleolítico y Epipaleolítico. Zamora: Fund. Rey Afonso Henriques, pp. 327-347.

GARCÍA, S. (2007): “La industria lítica del nivel Asup del Molí de Salt (Vimbodí, Tarragona) y su contextualización en el Paleolítico Superior final de la vertiente mediterránea de la Península Ibérica”, Trabajos de Prehistoria, 64 (2), pp. 157-168.

GARCÍA, S.; VAQUERO, M.; PÉREZ, I.; MENÉNDEZ, B.; PEÑA, L.; BLASCO, R.; MANCHA, E.; MORENO, D. y MUÑOZ, L. (2009): “Palimpsestos y cambios culturales en el límite Pleistoceno-Holoceno: el conjunto lítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona)”, Trabajos de Prehistoria, 66 (2), pp. 61-76. http://dx.doi.org/10.3989/tp.2009.0919

GARCÍA-ARGÜELLES, P.; ADSERIAS, M.; BARTROLÍ, R.; BERGADÁ, M.; CEBRIÁ, A.; FULLOLA, J. M.; NADAL, J.; RIBÉ, G.; RODÓN, T. y VIÑAS, R. (1992): “Síntesis de los primeros resultados del programa sobre el Epipaleolítico en la Cataluña Central y Meridional”. En UTRILLA, P. (ed.): Aragón-litoral mediterráneo. Intercambios culturales durante la Prehistoria. Zaragoza, pp. 269-284.

GARCÍA-ARGÜELLES, P. y FULLOLA, J. M. (2002): La Bauma de la Peixera d’Alfés (Alfés, Lleida) y la Cova del Boix (Margalef de Montsant, Tarragona) en el contexto del Paleolítico superior del nordeste peninsular. Monografies, 3. Barcelona: SERP y Univ. Barcelona.

GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADAL, J. y FULLOLA, J. M. (2005): “El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular”, Trabajos de Prehistoria, 62, pp. 65-83.

GÓMEZ, M. y GUIMERÁ, J. (1998): “Estructura alpina de la Serra de Miramar y del NE de las Muntanyes de Prades (Cadena Costera Catalana)”, Revista de la Sociedad Geológica de España, 12 (3-4), pp. 405418.

GUILBAUD, M. (1987): “Dynamique de débitage”, Dialektikê. Cahiers de Typologie Analytique, pp. 8-15.

GUILBAUD, M. (1995): “Introduction sommaire au concept de champ opératoire”, Cahier Noir, 7, pp. 121-133.

GUILBAUD, M. (1996): “Psychotechnic analysis and culture change: origins of the Upper Paleolithic as seen through the example of Saint-Césaire”. En CARBONELL, E. y VAQUERO, M. (eds.): The last Neandertals, the first anatomically modern humans: a tale about the human diversity. Cultural change and human evolution: the crisis at 40 KA BP. Tarragona: Univ. Rovira i Virgili, pp. 337-354.

GUIMERÀ, J. (1992): “Els sistemes al•luvials procedents de la Cadena Costanera Catalana”. En FOLK, R. (ed.): Geologia. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 2, pp. 193-195.

MANGADO, X.; BARTROLÍ, R.; CALVO, M.; FULLOLA, J. M. y PETIT, M. A. (2005): “Les industries lithiques de la fin du Paléolithique de la Grotte du Parco (Alòs de Balaguer, Catalogne, Espagne). D’un monde à l’autre. Les systèmes lithiques pendant le Tardiglaciaire autour de la Méditerranée nord-occidentale”. En BRACCO, J. P. y MONTOYA, C. (eds.): Actes de la Table Ronde Internationale. Mémoire XL de la Société Préhistorique Française. Paris.

MANGADO, X.; PETIT, M. A.; FULLOLA, J. M. y BARTROLÍ, R. (2007): “El Paleolític superior final de la cova de El Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera)”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 16/17, pp. 45-62.

MANGADO, X.; PETIT, M. A.; FULLOLA, J. M.; BARTROLÍ, R.; BERGADÀ, M. M.; ESTEVE, X.; CALVO, M.; TEJERO, J. M. y ESTRADA, A. (2009): “Els caçadors recol•lectors de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida): El Magdalenià superior. Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP)”. En Actes XV Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge al Professor Georges Laplace. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 565-577.

MARTÍNEZ ANDREU, M. (1989): El Magdaleniense superior en la costa murciana. Colección Documentos, 2. Murcia: Edit. Regional de Murcia.

MIR, A. y FREIXAS, A. (1993): “La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico Superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberá, Tarragona)”, Cypsela, X, pp. 13-21.

MORALES, J. I.; VERGÈS, J. M.; FONTANALS, M.; OLLÉ, A.; ALLUÉ, E. y ANGELUCCI, D. (2013): “Procesos técnicos y culturales durante el Holoceno inicial en el noroeste de la Península Ibérica. Los niveles B y Bb de La Cativera (El Catllar, Tarragona)”, Trabajos de Prehistoria, 70 (1), pp. 54-75.
http://dx.doi.org/10.3989/tp.2013.12102

OLARIA, C. (1999): Cova Matutano (Vilafamés, Castellón). Un modelo ocupacional del magdaleniense superior-final en la vertiente mediterránea peninsular. Monografies de Prehistòria i Arqueologia castellonenques, 5. Castellón: Diput. de Castellón.

ORTÍ, F.; ROSELL, L.; INGLÈS, M. y PLAYÀ, E. (2007): “Depositional models of lacustrine evaporites in the SE margin of the Ebro Basin (Paleogène, NE Spain)”, Geologica Acta, 5 (1), pp. 19-34.

PELEGRIN, J. (1995): Technologie lithique: le Châtelperronien de Roc-de-Combe (Lot) et de la Côte (Dordogne). Cahiers du Quaternaire, 20. París: CNRS.

PERLÈS, C. (1987): Les industries lithiques taillées de Franchthi (Argolide, Grèce). Tome I: Présentation générale et industries paléolithiques. En JACOBSEN, W. (ed.): Excavations at Franchthi Cave –Greece–. 3 vols. Bloomington & Indianapolis: IUP.

PETIT, M. A.; MANGADO, X.; FULLOLA, J. M.; BARTROLÍ, R.; BERGADÀ, M. M. y ESTEVE, X. (2009): “Els caçadors-recol•lectors de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida). L’Epipaleolític microlaminar: continuïtat o canvi? El Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP)”. En Actes XV Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge al Professor Georges Laplace. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 579-591.

ROMÁN, D. (2004): “Aproximación a la tecnología lítica del Magdaleniense superior de la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Alacant)”, Saguntum, 36, pp. 9-21.

ROVIRA, M. L. (1990): “Estudio de los materiales líticos no retocados de Cova Matutano (Vilafamés, Castelló)”, Xàbiga, 6, pp. 59-76.

SOLÉ SABARÍS, L. (ed.) (1958-1964): Geografía de Catalunya. Barcelona: edit. Aedos.

SOTO, M.; GÓMEZ DE SOLER, B.; VALLVERDÚ, J. y VAQUERO, M. (2011): “El territori d’aprovisionament del sílex dels caçadors i recol•lectors del Molí de Salt (Vimbodí i Poblet-Conca de Barberà)”, Aplec de Treballs, 29, pp. 31-52.

VAQUERO, M. (ed.) (2004): Els darrers caçadorsrecol•lectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Montblanc: Museu Arxiu de Montblanc i comarca.

VAQUERO, M.; ALONSO, S.; GARCÍA, S.; GARCÍA, A.; GÓMEZ, B.; RETTIG, D. y SOTO, M. (2012): “Temporal nature and Temporal nature and recycling of Upper Paleolithic artifacts: the burned tools from the Molí del Salt site (Vimbodí i Poblet, Northeastern Spain)”, Journal of Archaeological Science, 39, pp. 2785-2796.
http://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2012.04.024

VAQUERO, M. y CARBONELL, E. (2003): “A temporal perspective on the variability of the discoid method in the Iberian Peninsula”. En PERESANI, M. (ed.): Discoid Lithic Technology. Advances and implications. BAR Int. Ser., 1120. Oxford: Archaeopress, pp. 67-81.

VAQUERO, M.; GENÉ, J. M. y ALONSO, S. (2004): “La industria lítica”. En VAQUERO, M. (ed.): Els darrers caçadors-recol•lectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 19992003. Montblanc: Museu Arxiu de Montblanc i comarca, pp. 69-134.

VAQUERO, M.; GENÉ, J. M.; IBÁÑEZ, N.; SALADIÉ, P.; ALLUÉ, E.; ANGELUCCI, D.; GARCÍA, M.; MARTÍN, J.; VALLVERDÚ, J. y ALONSO, S. (2001): “El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà): Una seqüència del Pleistocè superior i inicis de l’Holocè al sud de Catalunya”, Butlletí Arqueològic, 23, pp. 29-72.

VILASECA, S. (1953): Las industrias del sílex tarraconense. Madrid: CSIC. (1973): Reus y su entorno en la Prehistoria. Reus: Ed. Rosa de Creus.
García Catalán, S., Gómez De Soler, B., Soto Quesada, M., & Vaquero Rodríguez, M. (2013). Los sistemas de producción lítica en el Paleolítico Superior Final: El caso del nivel Asup del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona). Zephyrvs, 72, 39–58. https://doi.org/10.14201/zephyrus2013723958

Artículos más leídos del mismo autor/a

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Sergio García Catalán

,
Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES)
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). C/ Escorxador s/n - 43003 Tarragona (España)

Bruno Gómez De Soler

,
Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES)
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). C/ Escorxador s/n - 43003 Tarragona (España)

María Soto Quesada

,
Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES)
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). C/ Escorxador s/n - 43003 Tarragona (España)

Manuel Vaquero Rodríguez

,
Universidad Rovira y Virgili
Área de Prehistoria. Universidad Rovira i Virgili. Avda. de Catalunya, 35 - 43002 Tarragona (España)
+