The Franco-Bavarian Alliance Treaty. Consequences of the Treaty of Versailles of 1701 for the Electorate of Bavaria and impact of the imperial occupation (1704-1714
Abstract The result of the War of the Spanish Succession (1702-1714) changed the balance between the great belligerent powers. France lost its hegemony in favor of the maritime powers, Spain lost much of its European possessions, and the Austrians consolidated their power within the Empire and on its Ottoman borders. However, contemporary historiography has investigated little about what happened in other smaller territories such as the Bavarian Electorate. This article aims to analyze what were the reasons that led to Bavarian support for the Bourbon cause, what political motivations and rivalries within the Reich increased its division, how the Treaty of Versailles of 1701 was created, why it was expanded and, finally, what were the political and social consequences of the Franco-Bavarian defeat at Blenheim in 1704 and of the subsequent military occupation of the electorate.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
Albareda, Joaquim (1995), «L’impacte de la Guerra dels Nou Anys a Catalunya. L’ocupació francesa de 1697», Afers: fulls de recerca i pensament, 20, pp. 29-46.
Albareda, Joaquim (1997), «Represión y disidencia en la Cataluña borbónica (1714-1725)», en Enrique Giménez, Pablo Fernández Albaladejo y Antonio. Mestre (eds.), Disidencias y exilios en la España moderna, Alicante: Universitat d’Alacant, 1997, pp. 543-556.
Albareda, Joaquim (2005a), Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica (1713-1715), Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Albareda, Joaquim (2005b), «Els exiliats catalans de finals del segle XVII i principis del XVIII en els Comtats: barretines, botiflers i carresclets», en J. Canal, A. Charlon y P. Pigenet, (eds.), Les exils catalans en France, París: PUPS, pp. 51-64.
Albareda, Joaquim (2010), La guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona: Editorial Crítica.
Albareda, Joaquim (2017), «Els fets de la Gleva i l’incendi de Sant Hipòlit de Voltregà. Repressió i violència al final de la Guerra de Successió», Ausa, 180, pp. 477-490.
Álvarez-Ossorio, Antonio; García, Bernardo J. y León, M.ª Virginia (coords.) (2007), La pérdida de Europa. La guerra de Sucesión por la Monarquía de España, Madrid: Fundación Carlos de Amberes.
Anderson, M. S. (1990), Guerra y sociedad en la Europa de Antiguo Régimen: 1618-1789, Madrid: Ministerio de Defensa.
Bassett, Richard (2018), Por Dios y por el Káiser: El ejército imperial austríaco, 1619-1691, Madrid: Desperta Ferro Ediciones.
Bély, Lucien (1992), Les relations internationales en Europe. XVIIe-XVIIIe siècles, París: PUF.
Bély, Lucien (2007), L’art de la Paix en Europe. Naissance de la diplomatie moderne XVIe-XVIIIe siècle, París: PUF.
Bercé, Yves M. (1987), Revolt and Revolution in Early Modern Europe: An Essay on the History of Political Violence, Manchester: Manchester University Press.
Bermejo, José L. (1980), «Un decreto más de Nueva Planta», Revista de Derecho Político, 5, pp. 129-144.
Blanning, Timothy (2007), The Pursuit of Glory. Europe 1648-1815, Londres: Penguin Books.
Bothe, Jan Philipp (2018), «How to «Ravage» a Country: Destruction, Conservation, and Assessment of Natural Environments in Early Modern Military Thought», The Hungarian Historical Review, 3, pp. 510-540.
Briggs, Robin (1977), Early Modern France 1560-1715, Oxford: Oxford University Press, pp. 149-165.
Cantillo, Alejandro del (1843), Tratados, convenios y declaraciones de paz y de comercio… desde el año de 1700 hasta el día, Madrid: Imp. de Alegria y Charlain.
Carl, Horst (2012), «Restricted Violence? Military Occupation during the Eighteenth Century», en Erica Charters, Eve Rosenhaft y Hannah Smith (eds.), Civilians and War in Europe 1618-1815, Liverpool: Liverpool University Press, pp. 118-128.
Cénat, Jean-Philippe (2005), «The Devastation of the Palatinate: Destruction Policy, Cabinet Strategy, and Propaganda at the Start of the League of Augsburg War», Revue historique, 1, pp. 97-132.
Compendio historico de la Guerra de Lombardia, entre los altos aliados, y los galli-hispanos (1709), Barcelona: Imp. Rafael Figuerò.
D***, Marquis du (1708), La guerre d’Espagne de Baviera et de Flandre ou mémories du Marquis D***: contenant ce qui s’est passé de plus secret & de plus partículièr depuis le commencement de cette Guere, jusqú’á present / avec les plans des batailles qui se sont données, Colonia: Impreso por Pièrre Marteone. Obra completa disponible en la Biblioteca de Catalunya (BC).
Elliott, John H (1990), «Las revueltas en la monarquía española», en John Elliott y Roland Mousnier (eds.), Revoluciones y rebeliones en la Europa Moderna, Madrid: Alianza Editorial, pp. 123-144.
Erichsen, Johannes y Heinemann, Katharina (eds.) (2004), Die Schlacht von Höchstädt, Ostfildern: Thorbecke.
Frey, Linda y Marsha, Frey (1978), «A question of empire: Leopold I and the War of Spanish Succession, 1701-1705», Austrian History Yearbook, 14, pp. 56-73.
Gaeddert, Albert (1970), The Franco-Bavarian Alliance During the War of the Spanish Succession, Columbus: The Ohio State University.
García-Badell, Luis M.ª (2010), «Luis XIV ante la sucesión de la Monarquía Española: Los Presupuestos de la Embajada de Amelot. 1705-1706», Cuadernos de Historia del Derecho, 2, pp. 147-171.
Gay, Josep M.ª (1997), El corregidor de Catalunya, Madrid: Marcial Pons.
Iñurritegui, José M.ª (2008), Gobernar la ocasión. Preludio político de la Nueva Planta de 1707, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Lancina, Juan A. (1692), Historia de las reboluciones del Senado de Messina, que ofrece al sacro, Catolico, real nombre de D. Carlos Segundo nuestro Sen?or, Madrid: Impreso por Julián de Paredes.
Lladonosa, Josep (1991), Història de Lleida, vol. 4, Lleida: Dilagro Edificions.
López, José A. (2007), «El matrimonio de Felipe V y la alianza borbónico-saboyana de 1701», Hispania, 257, pp. 735-762.
Lynn, John A. (1997), Giant of the grand siècle: the French Army, 1610-1715, Cambridge: Cambridge University Press.
Lynn, John A. (1999), The Wars of Louis XIV, 1667-1714, Londres: Longman.
Lynn, John A. (2020), «A Brutal Necessity? The Devastation of the Palatinate, 1688-1689», en Mark Grimsley y Clifford J. Rogers (eds.), Civilians in the Path of War, Londres: Nebraska University Press, pp. 79-110.
Malleson, George B. (1884), The Battlefields of Germany: From the Outbreak of the Thirty-Years’ War to the Battle of Blenheim, Londres: WH Allen.
Maqueda, Consuelo (2004), «En torno al Decreto de Nueva Planta de Cerdeña. 1717-1720», Ivs Fvgit, 13-14, pp. 439-477.
Martínez, Rocío (2016), «Maximiliano Manuel de Baviera en el ocaso del reinado de Carlos II: de padre del posible heredero de la Monarquía Hispánica a príncipe elector atrapado entre dos fuegos», en Máximo.García Fernández (ed.) Familia, cultura material y formas de poder en la España moderna, Valladolid: Fundación Española de Historia Moderna, pp. 877-887.
Martínez, Rocío (2018), El Imperio y Baviera frente a la sucesión de Carlos II. Relaciones diplomáticas con la Monarquía de España (1665-1699), Tesis doctoral, Madrid: UNED.
Molas, Pere (ed.) (2007), Memorias. Duque de Berwick, Alacant: Universitat d’Alacant.
Olive, Pedro M.ª de (1806), Quadro político y militar de las principales potencias de Europa, según su estado actual, Madrid: Imp. Vega y compañía.
Pérez, Regina M.ª (2007), «Estrategias de gobierno y modelos de administración en la Nueva Planta de Cerdeña», en José A. Escudero (ed.) Génesis territorial de España, Zaragoza: El Justicia de Aragón, pp. 549-578.
Rady, Martyn (2020), Los Habsburgo. La primera historia global de la dinastía que dominó el mundo, Barcelona: Taurus Ediciones.
Relaçam diaria em que se continuam os gloriosos sucessos que as Tropas Cesareas, & mais Aliados alcançàrão do Duque de Baviera, & Francezes, depois da insigne vitoria conseguida pelo General Duque de Marlborough, como tambem da tomada da Praça de Nieubourg (1704), Lisboa: Valentim da Costa Deslandes.
Relaçam dos gloriosos successos que que [sic] conseguirão as Armas da grande Aliança em Humgria, governadas pelo Marischal de Campo Conde de Heister em 13 de Junho. E da insigne victoria alcançada contra as armas do Elector de Baviera, & del Rey de França junto do Danubio pelas Tropas Cesareas, governadas pelo Duque de Marleborough em 3 de Julho (1704), Lisboa: Miguel Manescal.
Reynald, Hermile (1883), Louis XIV et Guillaume III: histoire des deux traités de partage et du testament de Charles II d’après la correspondance inédite de Louis XIV, Paris: Plon.
Ribot, Luis (2002), La Monarquía de España y la guerra de Mesina (1674-1678), Madrid: Actas.
Ribot, Luis e Iñurritegui, José M.ª (eds.) (2016), Europa y los tratados de reparto de la Monarquía de España, 1668-1700, Madrid: Biblioteca Nueva.
Riggs, Robin (1977), Early Modern France 1560-1715, Oxford: Oxford University Press.
Sabean, David (1976), «The communal basis of pre-1800 peasant uprisings in Western Europe», Comparative Politics, 3, pp. 355-364.
Schryver, Reginald (1996), Max II. Emanuel von Bayern und das spanische Erbe: die europäischen Ambitionen des Hauses Wittelsbach 1665-1715, Maguncia: Philipp von Zabern.
Silva, Álvaro (2021), Entre Austrias y Borbones: Derecho y razón de estado en la sucesión de Carlos II, Madrid: Editorial Dykinson.
Stevens, John (1706), The history of Bavaria, from the first ages to this present year 1706, London: Impreso por S. Ballard.
Tallet, Franck (1992), War and society in early-modern Europe, 1495-1715, Londres: Routledge.
Torras, Josep M.ª (2004), «Catalunya després de la batalla d’Almansa: els desastres de la guerra contra la població civil (1707-1711)», Pedralbes: revista d’història moderna, 24, pp. 310-331.
Torras, Josep M.ª (2005), Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica (1713-1715), Barcelona: Rafael Dalmau.
Vast, Henri (1893-1899), Les grands traités du règne de Louis XIV, Paris: Picard et fils.
Weigand, Katharina (2015), «Die Sendlinger Mordweihnacht von 1705: Genese und Morphologie eines Mythos», Zur Debatte. Themen der Katholischen Akademie, 4, pp. 13-16.
Whaley, Joachim (2012), Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806, Oxford: Oxford University Press.
Wuermeling, Henric L. (2005), 1705: der bayerische Volksaufstand und die Sendlinger Mordweihnachtk, Stuttgart: Langen Müller.
Albareda, Joaquim (1997), «Represión y disidencia en la Cataluña borbónica (1714-1725)», en Enrique Giménez, Pablo Fernández Albaladejo y Antonio. Mestre (eds.), Disidencias y exilios en la España moderna, Alicante: Universitat d’Alacant, 1997, pp. 543-556.
Albareda, Joaquim (2005a), Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica (1713-1715), Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Albareda, Joaquim (2005b), «Els exiliats catalans de finals del segle XVII i principis del XVIII en els Comtats: barretines, botiflers i carresclets», en J. Canal, A. Charlon y P. Pigenet, (eds.), Les exils catalans en France, París: PUPS, pp. 51-64.
Albareda, Joaquim (2010), La guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona: Editorial Crítica.
Albareda, Joaquim (2017), «Els fets de la Gleva i l’incendi de Sant Hipòlit de Voltregà. Repressió i violència al final de la Guerra de Successió», Ausa, 180, pp. 477-490.
Álvarez-Ossorio, Antonio; García, Bernardo J. y León, M.ª Virginia (coords.) (2007), La pérdida de Europa. La guerra de Sucesión por la Monarquía de España, Madrid: Fundación Carlos de Amberes.
Anderson, M. S. (1990), Guerra y sociedad en la Europa de Antiguo Régimen: 1618-1789, Madrid: Ministerio de Defensa.
Bassett, Richard (2018), Por Dios y por el Káiser: El ejército imperial austríaco, 1619-1691, Madrid: Desperta Ferro Ediciones.
Bély, Lucien (1992), Les relations internationales en Europe. XVIIe-XVIIIe siècles, París: PUF.
Bély, Lucien (2007), L’art de la Paix en Europe. Naissance de la diplomatie moderne XVIe-XVIIIe siècle, París: PUF.
Bercé, Yves M. (1987), Revolt and Revolution in Early Modern Europe: An Essay on the History of Political Violence, Manchester: Manchester University Press.
Bermejo, José L. (1980), «Un decreto más de Nueva Planta», Revista de Derecho Político, 5, pp. 129-144.
Blanning, Timothy (2007), The Pursuit of Glory. Europe 1648-1815, Londres: Penguin Books.
Bothe, Jan Philipp (2018), «How to «Ravage» a Country: Destruction, Conservation, and Assessment of Natural Environments in Early Modern Military Thought», The Hungarian Historical Review, 3, pp. 510-540.
Briggs, Robin (1977), Early Modern France 1560-1715, Oxford: Oxford University Press, pp. 149-165.
Cantillo, Alejandro del (1843), Tratados, convenios y declaraciones de paz y de comercio… desde el año de 1700 hasta el día, Madrid: Imp. de Alegria y Charlain.
Carl, Horst (2012), «Restricted Violence? Military Occupation during the Eighteenth Century», en Erica Charters, Eve Rosenhaft y Hannah Smith (eds.), Civilians and War in Europe 1618-1815, Liverpool: Liverpool University Press, pp. 118-128.
Cénat, Jean-Philippe (2005), «The Devastation of the Palatinate: Destruction Policy, Cabinet Strategy, and Propaganda at the Start of the League of Augsburg War», Revue historique, 1, pp. 97-132.
Compendio historico de la Guerra de Lombardia, entre los altos aliados, y los galli-hispanos (1709), Barcelona: Imp. Rafael Figuerò.
D***, Marquis du (1708), La guerre d’Espagne de Baviera et de Flandre ou mémories du Marquis D***: contenant ce qui s’est passé de plus secret & de plus partículièr depuis le commencement de cette Guere, jusqú’á present / avec les plans des batailles qui se sont données, Colonia: Impreso por Pièrre Marteone. Obra completa disponible en la Biblioteca de Catalunya (BC).
Elliott, John H (1990), «Las revueltas en la monarquía española», en John Elliott y Roland Mousnier (eds.), Revoluciones y rebeliones en la Europa Moderna, Madrid: Alianza Editorial, pp. 123-144.
Erichsen, Johannes y Heinemann, Katharina (eds.) (2004), Die Schlacht von Höchstädt, Ostfildern: Thorbecke.
Frey, Linda y Marsha, Frey (1978), «A question of empire: Leopold I and the War of Spanish Succession, 1701-1705», Austrian History Yearbook, 14, pp. 56-73.
Gaeddert, Albert (1970), The Franco-Bavarian Alliance During the War of the Spanish Succession, Columbus: The Ohio State University.
García-Badell, Luis M.ª (2010), «Luis XIV ante la sucesión de la Monarquía Española: Los Presupuestos de la Embajada de Amelot. 1705-1706», Cuadernos de Historia del Derecho, 2, pp. 147-171.
Gay, Josep M.ª (1997), El corregidor de Catalunya, Madrid: Marcial Pons.
Iñurritegui, José M.ª (2008), Gobernar la ocasión. Preludio político de la Nueva Planta de 1707, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Lancina, Juan A. (1692), Historia de las reboluciones del Senado de Messina, que ofrece al sacro, Catolico, real nombre de D. Carlos Segundo nuestro Sen?or, Madrid: Impreso por Julián de Paredes.
Lladonosa, Josep (1991), Història de Lleida, vol. 4, Lleida: Dilagro Edificions.
López, José A. (2007), «El matrimonio de Felipe V y la alianza borbónico-saboyana de 1701», Hispania, 257, pp. 735-762.
Lynn, John A. (1997), Giant of the grand siècle: the French Army, 1610-1715, Cambridge: Cambridge University Press.
Lynn, John A. (1999), The Wars of Louis XIV, 1667-1714, Londres: Longman.
Lynn, John A. (2020), «A Brutal Necessity? The Devastation of the Palatinate, 1688-1689», en Mark Grimsley y Clifford J. Rogers (eds.), Civilians in the Path of War, Londres: Nebraska University Press, pp. 79-110.
Malleson, George B. (1884), The Battlefields of Germany: From the Outbreak of the Thirty-Years’ War to the Battle of Blenheim, Londres: WH Allen.
Maqueda, Consuelo (2004), «En torno al Decreto de Nueva Planta de Cerdeña. 1717-1720», Ivs Fvgit, 13-14, pp. 439-477.
Martínez, Rocío (2016), «Maximiliano Manuel de Baviera en el ocaso del reinado de Carlos II: de padre del posible heredero de la Monarquía Hispánica a príncipe elector atrapado entre dos fuegos», en Máximo.García Fernández (ed.) Familia, cultura material y formas de poder en la España moderna, Valladolid: Fundación Española de Historia Moderna, pp. 877-887.
Martínez, Rocío (2018), El Imperio y Baviera frente a la sucesión de Carlos II. Relaciones diplomáticas con la Monarquía de España (1665-1699), Tesis doctoral, Madrid: UNED.
Molas, Pere (ed.) (2007), Memorias. Duque de Berwick, Alacant: Universitat d’Alacant.
Olive, Pedro M.ª de (1806), Quadro político y militar de las principales potencias de Europa, según su estado actual, Madrid: Imp. Vega y compañía.
Pérez, Regina M.ª (2007), «Estrategias de gobierno y modelos de administración en la Nueva Planta de Cerdeña», en José A. Escudero (ed.) Génesis territorial de España, Zaragoza: El Justicia de Aragón, pp. 549-578.
Rady, Martyn (2020), Los Habsburgo. La primera historia global de la dinastía que dominó el mundo, Barcelona: Taurus Ediciones.
Relaçam diaria em que se continuam os gloriosos sucessos que as Tropas Cesareas, & mais Aliados alcançàrão do Duque de Baviera, & Francezes, depois da insigne vitoria conseguida pelo General Duque de Marlborough, como tambem da tomada da Praça de Nieubourg (1704), Lisboa: Valentim da Costa Deslandes.
Relaçam dos gloriosos successos que que [sic] conseguirão as Armas da grande Aliança em Humgria, governadas pelo Marischal de Campo Conde de Heister em 13 de Junho. E da insigne victoria alcançada contra as armas do Elector de Baviera, & del Rey de França junto do Danubio pelas Tropas Cesareas, governadas pelo Duque de Marleborough em 3 de Julho (1704), Lisboa: Miguel Manescal.
Reynald, Hermile (1883), Louis XIV et Guillaume III: histoire des deux traités de partage et du testament de Charles II d’après la correspondance inédite de Louis XIV, Paris: Plon.
Ribot, Luis (2002), La Monarquía de España y la guerra de Mesina (1674-1678), Madrid: Actas.
Ribot, Luis e Iñurritegui, José M.ª (eds.) (2016), Europa y los tratados de reparto de la Monarquía de España, 1668-1700, Madrid: Biblioteca Nueva.
Riggs, Robin (1977), Early Modern France 1560-1715, Oxford: Oxford University Press.
Sabean, David (1976), «The communal basis of pre-1800 peasant uprisings in Western Europe», Comparative Politics, 3, pp. 355-364.
Schryver, Reginald (1996), Max II. Emanuel von Bayern und das spanische Erbe: die europäischen Ambitionen des Hauses Wittelsbach 1665-1715, Maguncia: Philipp von Zabern.
Silva, Álvaro (2021), Entre Austrias y Borbones: Derecho y razón de estado en la sucesión de Carlos II, Madrid: Editorial Dykinson.
Stevens, John (1706), The history of Bavaria, from the first ages to this present year 1706, London: Impreso por S. Ballard.
Tallet, Franck (1992), War and society in early-modern Europe, 1495-1715, Londres: Routledge.
Torras, Josep M.ª (2004), «Catalunya després de la batalla d’Almansa: els desastres de la guerra contra la població civil (1707-1711)», Pedralbes: revista d’història moderna, 24, pp. 310-331.
Torras, Josep M.ª (2005), Felip V contra Catalunya: testimonis d’una repressió sistemàtica (1713-1715), Barcelona: Rafael Dalmau.
Vast, Henri (1893-1899), Les grands traités du règne de Louis XIV, Paris: Picard et fils.
Weigand, Katharina (2015), «Die Sendlinger Mordweihnacht von 1705: Genese und Morphologie eines Mythos», Zur Debatte. Themen der Katholischen Akademie, 4, pp. 13-16.
Whaley, Joachim (2012), Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806, Oxford: Oxford University Press.
Wuermeling, Henric L. (2005), 1705: der bayerische Volksaufstand und die Sendlinger Mordweihnachtk, Stuttgart: Langen Müller.
Pamplona Molina, G. (2022). The Franco-Bavarian Alliance Treaty. Consequences of the Treaty of Versailles of 1701 for the Electorate of Bavaria and impact of the imperial occupation (1704-1714. Cuadernos Dieciochistas, 23, 213–233. https://doi.org/10.14201/cuadieci202223213233
Downloads
Download data is not yet available.
+
−