El éxito social entre los emigrantes peninsulares en el Perú: integración, prestigio y memoria
Resumen Este trabajo analiza las estrategias sociales empleadas por algunos peninsulares en el Perú del siglo XVIII. Después de conseguir cierta prosperidad económica gracias a los negocios o el ejercicio de cargos en la administración, estas personas persiguieron la aceptación y el reconocimiento por parte de sus convecinos, un objetivo que pasaba necesariamente por su integración. El matrimonio con criollas, la obtención de toda clase de cargos honoríficos, el ennoblecimiento y los legados y fundaciones post mortem fueron algunas de las estrategias utilizadas. La elección como muestra de estudio de un grupo de pretendientes a la hidalguía nos proporciona un modelo de las prácticas sociales adoptadas por estos grupos en ascenso y su pugna por hacerse un sitio en la sociedad peruana.
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
ABADAL, R. d’. Catalunya carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona, 1955.
ARIÑO, E.; GURT, J. M. y PALET, J. M. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona-Salamanca, 2004.
BOLÒS, J. «Cambios y continuidades en el hábitat en los Pirineos catalanes centrales a lo largo de la Alta Edad Media». En SÉNAC, P. (ed.). Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles), Villa 3. Toulouse, 2010, pp. 91-124.
BOLÒS, J. «Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori». En Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Territori i Societat a l’Edat Mitjana, IV. Lleida, 2007, pp. 200-203.
BOLÒS, J. «El naixement d’un vilar medieval: Moredell (Gironès) en època carolíngia». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2001, vol. 22, pp. 181-190.
BOLÒS, J. «L’estudi de les necròpolis medievals catalanes, entre l’arqueologia i la història». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 71-85.
BOLÒS, J. «Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó». Catalunya Romànica, vol. XXIV: El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona, 1997, pp. 550-551.
BOLÒS, J. «Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya Central». En El camí de Sant Jaume i Catalunya. Barcelona, 2007, pp. 49-60.
BOLÒS, J. «Processos de rompuda i d’ocupació de l’espai a l’època medieval. Alguns exemples catalans». En CATAFAU, A. (ed.). Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne. Explotation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1. Perpignan, 2005, pp. 119-145.
BOLÒS, J. «Two thousand years of Landscape in a Mediterranean Country. The PaHisCat project and the history of the Catalan Landscape». Medieval Settlement Research, 2010, vol. 25, p. 7.
BOLÒS, J. «Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori». En La caracterització del paisatge històric, Territori i societat: el paisatge històric, V. Lleida, 2010, pp. 83-147.
BOLÒS, J. Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009.
BOLÒS, J. Els orígens medievals del paisatge català. Barcelona, 2004.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona, 2001.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona, 2012.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-v991). Barcelona, 2009.
BOLÒS, J. y PAGÈS, M. «Les sepultures excavades a la roca». En RIU, M. (ed.). Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta Mediaevalia. Annex 1. Barcelona, 1982, pp. 59-103.
BOONE, J. L. Lost civilization. The contested Islamic past in Spain and Portugal. London, 2009.
CATAFAU, A. «Del poble al paisatge. Elements per a una historiografia recent del poblament medieval de l’Europa occidental». En BOLÒS, J. y VICEDO, E. (eds.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida, 2009, pp. 13-49.
CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «La restructuration du peuplement aux Xe-XIe siècles en Roussillon. L’apport de l’étude des habitats ruraux abandonnés à la chronologie de la formation du village». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 90-121.
CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «Laroque-des-Albères de l’Antiquité à la fin du Moyen Âge. Histoire et archéologie du peuplement et de la mise en valeur d’un terroir villageois». Etudes Roussillonnaises, 1995-1996, vol. XIV, pp. 7-30.
CHOUQUER, G. (ed.). «Objets en crise, objets recomposés». Études rurales, 2003, vol. 167-168.
COLIN, M. G. Christianisation et peuplement des campagnes entre Garonne et Pyrénées, IVe-Xe siècles. Carcassonne, 2008.
COROMINES, J. Estudis de toponímia catalana. Barcelona, 1965, vol. I.
COROMINES, J. Onomasticon Cataloniae. Barcelona, 1994-1997.
ERITJA, X. De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida, 1998.
ESTEBAN, A. (ed.). Los paisajes de Parques Nacionales. La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC – 1955 dC). Madrid, 2003.
ESTEBAN, A.; RIERA, S.; MIRET, M. y MIRET, X. «Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitjana». En IV Congrés d’Arqueologia medieval espanyola. Societats en transició. Alicante, 1993, vol. III, pp. 647-655.
FOLCH, C.; GIBERT, J. y MARTÍ, R. «Asentamientos rurales de la Alta Edad Media en Catalunya Vella (siglos VIII-XI). Resultados preliminares de un proyecto de investigación». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 289-301.
FORTÓ, A. y VIDAL, À. «En los orígenes de Sant Julià de Lòria (Andorra). Las evidencias de ocupación durante la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media (ss. V-XII dC)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 253-262.
KOTARBA, J. «Les sites d’époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d’occupation du sol de la plaine du Roussillon». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 43-70.
KREMER, D. «Zur Urkunde a. 913 des Archivo Condal in Barcelona». Beiträge zur Namenforschung. Neue Folge, 1974, vol. 9, pp. 1-82.
MORRO, M. «Anar per muntanyes. L’ús i el significat de coma i comellar». Societat d’Onomàstica. Butlletí interior, 2010, vol. 117-118, pp. 281-292.
PALET, J. M. y GURT, J. M. «Aménagement et drainage des zones humides du littoral emporitain (Catalogne): une lecture diachronique des structures agraires antiques». Méditerranée, 1998, vol. 4, pp. 41-48.
ROIG BUXÓ, J. «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 207-251.
ROIG, J. «Formas de poblamiento rural y producciones cerámicas en torno al 711: documentación arqueológica del área catalana». En GARCÍA MORENO, L. Á. y VIGIL-ESCALERA, A. (coords.). 711. Arqueología e Historia entre dos mundos. Madrid, 2012, vol. II, pp. 119-144.
ROIG, J. y COLL, J. M. «El món funerari dels territoria de Barcino i Egara entre l’Antiguitat tardana i l’època altmedieval (segles V al XII): caracterització de les necròpolis i cronotipologia de les sepultures». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 373-401.
ROUCHE, M. L’Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781. Naissance d’une région. Paris, 1979.
SALES, J. y SALAZAR, N. «The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis». Revista d’Arqueologia de Ponent, 2013, vol. 23 (en prensa).
SAROBE, R. Coŀlecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona, 1998, vol. II.
SCHNEIDER, L. «De la fouille des villages abandonnés à l’archéologie des territoires locaux. L’étude des systèmes d’habitat du haut Moyen Âge en France méridionale (Ve-Xe siècle): nouveaux matériaux, nouvelles interrogations». En CHAPELOT, J. (ed.). Trente ans d’archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir. Caen, 2010, pp. 133-161.
SOBREQUÉS, S.; RIERA S. y ROVIRA, M. Catalunya carolíngia, vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona, 2003.
TERRADO, X. Municipio de Arén. Lleida, 2001.
VALÉRIAN, D. (ed.). Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). Paris, 2011.
VIEIRA, M. «Reflexões em torno do povoamento alto medieval da bacia superior do rio Paiva». En MARTÍN VISO, I. (ed.). ¿Tiempos oscuros? Territorios y sociedad en el centro de la Península Ibérica (siglos VII-X). Madrid, 2009, pp. 93-106.
WICKHAM, Ch. Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800. Barcelona, 2008.
ARIÑO, E.; GURT, J. M. y PALET, J. M. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona-Salamanca, 2004.
BOLÒS, J. «Cambios y continuidades en el hábitat en los Pirineos catalanes centrales a lo largo de la Alta Edad Media». En SÉNAC, P. (ed.). Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles), Villa 3. Toulouse, 2010, pp. 91-124.
BOLÒS, J. «Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori». En Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Territori i Societat a l’Edat Mitjana, IV. Lleida, 2007, pp. 200-203.
BOLÒS, J. «El naixement d’un vilar medieval: Moredell (Gironès) en època carolíngia». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2001, vol. 22, pp. 181-190.
BOLÒS, J. «L’estudi de les necròpolis medievals catalanes, entre l’arqueologia i la història». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 71-85.
BOLÒS, J. «Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó». Catalunya Romànica, vol. XXIV: El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona, 1997, pp. 550-551.
BOLÒS, J. «Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya Central». En El camí de Sant Jaume i Catalunya. Barcelona, 2007, pp. 49-60.
BOLÒS, J. «Processos de rompuda i d’ocupació de l’espai a l’època medieval. Alguns exemples catalans». En CATAFAU, A. (ed.). Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne. Explotation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1. Perpignan, 2005, pp. 119-145.
BOLÒS, J. «Two thousand years of Landscape in a Mediterranean Country. The PaHisCat project and the history of the Catalan Landscape». Medieval Settlement Research, 2010, vol. 25, p. 7.
BOLÒS, J. «Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori». En La caracterització del paisatge històric, Territori i societat: el paisatge històric, V. Lleida, 2010, pp. 83-147.
BOLÒS, J. Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009.
BOLÒS, J. Els orígens medievals del paisatge català. Barcelona, 2004.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona, 2001.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona, 2012.
BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-v991). Barcelona, 2009.
BOLÒS, J. y PAGÈS, M. «Les sepultures excavades a la roca». En RIU, M. (ed.). Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta Mediaevalia. Annex 1. Barcelona, 1982, pp. 59-103.
BOONE, J. L. Lost civilization. The contested Islamic past in Spain and Portugal. London, 2009.
CATAFAU, A. «Del poble al paisatge. Elements per a una historiografia recent del poblament medieval de l’Europa occidental». En BOLÒS, J. y VICEDO, E. (eds.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida, 2009, pp. 13-49.
CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «La restructuration du peuplement aux Xe-XIe siècles en Roussillon. L’apport de l’étude des habitats ruraux abandonnés à la chronologie de la formation du village». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 90-121.
CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «Laroque-des-Albères de l’Antiquité à la fin du Moyen Âge. Histoire et archéologie du peuplement et de la mise en valeur d’un terroir villageois». Etudes Roussillonnaises, 1995-1996, vol. XIV, pp. 7-30.
CHOUQUER, G. (ed.). «Objets en crise, objets recomposés». Études rurales, 2003, vol. 167-168.
COLIN, M. G. Christianisation et peuplement des campagnes entre Garonne et Pyrénées, IVe-Xe siècles. Carcassonne, 2008.
COROMINES, J. Estudis de toponímia catalana. Barcelona, 1965, vol. I.
COROMINES, J. Onomasticon Cataloniae. Barcelona, 1994-1997.
ERITJA, X. De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida, 1998.
ESTEBAN, A. (ed.). Los paisajes de Parques Nacionales. La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC – 1955 dC). Madrid, 2003.
ESTEBAN, A.; RIERA, S.; MIRET, M. y MIRET, X. «Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitjana». En IV Congrés d’Arqueologia medieval espanyola. Societats en transició. Alicante, 1993, vol. III, pp. 647-655.
FOLCH, C.; GIBERT, J. y MARTÍ, R. «Asentamientos rurales de la Alta Edad Media en Catalunya Vella (siglos VIII-XI). Resultados preliminares de un proyecto de investigación». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 289-301.
FORTÓ, A. y VIDAL, À. «En los orígenes de Sant Julià de Lòria (Andorra). Las evidencias de ocupación durante la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media (ss. V-XII dC)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 253-262.
KOTARBA, J. «Les sites d’époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d’occupation du sol de la plaine du Roussillon». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 43-70.
KREMER, D. «Zur Urkunde a. 913 des Archivo Condal in Barcelona». Beiträge zur Namenforschung. Neue Folge, 1974, vol. 9, pp. 1-82.
MORRO, M. «Anar per muntanyes. L’ús i el significat de coma i comellar». Societat d’Onomàstica. Butlletí interior, 2010, vol. 117-118, pp. 281-292.
PALET, J. M. y GURT, J. M. «Aménagement et drainage des zones humides du littoral emporitain (Catalogne): une lecture diachronique des structures agraires antiques». Méditerranée, 1998, vol. 4, pp. 41-48.
ROIG BUXÓ, J. «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 207-251.
ROIG, J. «Formas de poblamiento rural y producciones cerámicas en torno al 711: documentación arqueológica del área catalana». En GARCÍA MORENO, L. Á. y VIGIL-ESCALERA, A. (coords.). 711. Arqueología e Historia entre dos mundos. Madrid, 2012, vol. II, pp. 119-144.
ROIG, J. y COLL, J. M. «El món funerari dels territoria de Barcino i Egara entre l’Antiguitat tardana i l’època altmedieval (segles V al XII): caracterització de les necròpolis i cronotipologia de les sepultures». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 373-401.
ROUCHE, M. L’Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781. Naissance d’une région. Paris, 1979.
SALES, J. y SALAZAR, N. «The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis». Revista d’Arqueologia de Ponent, 2013, vol. 23 (en prensa).
SAROBE, R. Coŀlecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona, 1998, vol. II.
SCHNEIDER, L. «De la fouille des villages abandonnés à l’archéologie des territoires locaux. L’étude des systèmes d’habitat du haut Moyen Âge en France méridionale (Ve-Xe siècle): nouveaux matériaux, nouvelles interrogations». En CHAPELOT, J. (ed.). Trente ans d’archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir. Caen, 2010, pp. 133-161.
SOBREQUÉS, S.; RIERA S. y ROVIRA, M. Catalunya carolíngia, vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona, 2003.
TERRADO, X. Municipio de Arén. Lleida, 2001.
VALÉRIAN, D. (ed.). Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). Paris, 2011.
VIEIRA, M. «Reflexões em torno do povoamento alto medieval da bacia superior do rio Paiva». En MARTÍN VISO, I. (ed.). ¿Tiempos oscuros? Territorios y sociedad en el centro de la Península Ibérica (siglos VII-X). Madrid, 2009, pp. 93-106.
WICKHAM, Ch. Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800. Barcelona, 2008.
El éxito social entre los emigrantes peninsulares en el Perú: integración, prestigio y memoria. (2015). Cuadernos Dieciochistas, 15, 241-275. https://doi.org/10.14201/cuadieci201415241275
Artículos similares
- José Antonio Guillén Berrendero, De virtudes, reyes de armas y tratados de nobleza en el siglo XVIII: las ediciones de tratados de nobleza como polémica sobre la virtud , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 26 (2025): Teoría y práctica de la nobleza y lo nobiliario en el siglo XVIII
- Antonio Irigoyen López, Juan Hernández Franco, La virtud nobiliaria no puede ser más que virtud cristiana. Notas sobre el pensamiento eclesiástico español del siglo XVIII , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 26 (2025): Teoría y práctica de la nobleza y lo nobiliario en el siglo XVIII
- Ramón Maruri Villanueva, El Dulce Sabor de los Honores… y del Dinero. Negocios y Nobleza Titulada en Cuba (1700-1833) , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 20 (2019): Disipando sombras, aportando luces. Economía española del siglo XVIII revisitada
- Thomas Glesener, La polarización dinástica en los Países Bajos: la nobleza flamenca borbonista entre España y Francia (hacia 1670-1706) , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 25 (2024): ¿El león olvidado? Los Países Bajos españoles en tiempos de transición (1678-1725)
- Lidia Anes Fernández, Comercio con América y títulos de nobleza: Cádiz en el siglo XVIII , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 2 (2001): Las Instituciones Borbónicas
- Eva Velasco Moreno, Nuevas instituciones de sociabilidad: las academias de finales del siglo XVII y comienzos del XVIII , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 1 (2000): De los Austrias a los Borbones
- Joaquín Ocampo Suárez-Valdés, Patricia Suárez Cano, Economía política y manufacturas: una perspectiva regional , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 20 (2019): Disipando sombras, aportando luces. Economía española del siglo XVIII revisitada
- Marc de Schietere de Lophem, Asegurar la lealtad a través de las relaciones epistolares: la correspondencia de la nobleza flamenca al IX duque del Infantado (1686-1693) , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 25 (2024): ¿El león olvidado? Los Países Bajos españoles en tiempos de transición (1678-1725)
- Eduard Martí Fraga, El conflicto por la presidencia del brazo militar de Cataluña y sus implicaciones (1693-1706) , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 25 (2024): ¿El león olvidado? Los Países Bajos españoles en tiempos de transición (1678-1725)
- Elie Haddad, Parenté, transmission et devenir social des maisons de la moyenne noblesse française au XVIIIe siècle. L’exemple des faudoas de Sérillac: L’exemple des Faudoas de Sérillac , Cuadernos Dieciochistas: Vol. 26 (2025): Teoría y práctica de la nobleza y lo nobiliario en el siglo XVIII
1-10 de 72
Siguiente
También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.
+
−