Directiva (UE) 2018/2001 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de diciembre de 2018, relativa al fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables
- Referencias
- Cómo citar
- Del mismo autor
- Métricas
ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, M. y BELTRÁN SUÁREZ, S. (2015). Vivienda, gestión y mercado inmobiliarios en Oviedo en el Tránsito de la Edad Media a la Modernidad. El patrimonio urbano del cabildo catedralicio. Bilbao: Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea.
ANDRÉS UCENDO, J. L. y LANZA GARCÍA, R. (2013). El abasto de pan en el Madrid del siglo XVII, Studia Histórica. Edad Moderna, 34, 59-95.
BARCELÓ CRESPÍ, M. (1984). El capbreu: font per a l’analisi d’una comunitat urbana, Mayurqa, 20, 233-240.
BARCELÓ CRESPÍ, M. (1984). La talla de la Ciutat de Mallorca. 1512. Palma: Universitat de les Illes Balears.
BERNARDOS SANZ, J. U. (2003). Libertad e intervención en el abastecimiento de trigo a Madrid durante el siglo XVIII, en MARIN, B. y VIRLOUVET, C (Dir.) Nourrir les cités de Méditerranée. París: Maison méditerranée des sciences de l´homme , 367-388.
BERNAT ROCA, M. (2006). Els forns de Mâdina Mayurqa/Ciutat de Mallorca. S. XIII”, BSAL, 63, 7-24.
CAPEL SÁEZ, H. (2013). La morfología de las ciudades. III. Agentes urbanos y mercado inmobiliario. Barcelona: Ediciones del Serbal.
CARMONA, J. I. (2015). Mercado inmobiliario, población, realidad social. Sevilla en los tiempos de la Edad Moderna. Sevilla: Universidad de Sevilla.
CASANOVA TODOLÍ, U. (2004). Aproximación a la historia mallorquina del siglo XVII. Salamanca: Amarú Ediciones.
CATEURA BENNÀSSER, P. (2006). Els impostos indirectes en el Regne de Mallorca: les imposicions sobre l’alimentació (segle XIV). Palma: El Tall.
COLLANTES DE TERÁN SÁNCHEZ, A. (1989). “El mercado inmobiliario en Sevilla (siglos XIII-XVI)”, en D’une ville à l’autre. Structures matérielles et organisation de l’espace dans les villes européennes (XIIIe-XVIe siècle). Roma: École Française de Rome, 227-242.
COUPERIE, P. y LE ROY LADURIE, E. (1970). “Le mouvement des loyers parisiens de la fin du Moyen Âge au XVIIIe siècle”, Annales. Économies, Sociétes, Civilizations, 4, 1002-1023.
DE VRIES, J. (1987). La urbanización de Europa: 1500-1600. Barcelona: Crítica.
DEWILDE, B. y POUKENS, J. (2011), Bread provisioning and retail dynamics in the southern Low Countries: the bakers of Leuven, 1600-1800, Continuity and Change, 26, (3), 405-438.
DEYÁ BAUZÁ, M. J. (1998). La manufactura de la lana a la Mallorca Moderna. Segles XVI-XVII. Palma: El Tall.
DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. (2003). El problema de la vivienda en Sevilla en la segunda mitad del Siglo XVIII, en DOMÍNGUEZ ORTIZ, A.: Sociedad y mentalidad en la Sevilla del Antiguo Régimen. Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla, 143-158.
FRANCH BENAVENT. R. (2014). Los maestros del colegio del arte mayor de la seda de Valencia en una fase de crecimiento manufacturero (1686-1755), Hispania, 246, 41-68.
GARÍ PALLICER, M. G., (2012). “El gremio de horneros y el monopolio de la cocción de pan en la Ciutat de Mallorca (1476-1597)”, BSAL, 68, 91-106.
GELABERT GONZÁLEZ, J. E. (2012). La fortuna de las ciudades. 1500-1700, Studia Historica, Historia Moderna, 34, 2012, 25-59.
HAMILTON, E. J. (1934). American treasure and the Price Revolution in Spain. 1501-1650. Cambridge: Cambridge University Press.
IRADIEL MURUGARREN, P. (2006). Mercado inmobiliario, crédito y crecimiento urbano medieval en Valencia”, en Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el occidente europeo (siglos XI-XV). Estella. Gobierno de Navarra, 377-415.
KAPLAN, S. L. (1996). Le meilleur pain du monde. Les boulangers de Paris au XVIIIème siècle. París: Fayard.
LADERO QUESADA, M. Á. (Ed.), (2009). Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el Occidente Europeo (Siglos XI-XV). Pamplona: Gobierno de Navarra.
MONTENACH, A. (2004). Espaces et pratiques du commerce alimentaire à Lyon au XVIIe siècle. L’économie du quotidien. Grenoble: Presses Universitaires de Grenoble.
MUMFORD, L. (2014). La Ciudad en la historia. Sus origenes, transformaciones y perspectives. Logroño: Pepitas de Calabaza.
NIETO SÁNCHEZ, J. A. (2013). El acceso al trabajo corporativo en el Madrid del siglo XVIII: una propuesta de análisis de las cartas de examen gremial, Investigaciones de Historia Económica, 9, 97-107.
ORTÍ GOST, P. (2000). Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona. Segles XII-XIV. Barcelona: CSIC-Institució Milà i Fontanals.
PÉREZ PASTOR, L. (1994). El feu de Guillem de Torrella i la cavalleria de Guillem
Sacosta (segles XIII-XIV), BSAL, 50, 1994, 69-96.
RAMIS DE AYREFLOR SUREDA, J. (1914). Catastro de la Ciudad de Mallorca. 1576, BSAL, 15, 113-200.
RIERA MELIS, A. (2018). Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana. Barcelona: IEC.
SABATÉ, F. (Ed.) (2018). Els espais de poder a la ciutat medieval. Lleida: Pagés.
SANTAMARÍA ARÁNDEZ, Á. (1985). Teoría de la cabrevación en el Reino de Mallorca”, BSAL, 42, 79-98.
SANTAMARÍA ARÁNDEZ, Á. (1986). Práctica de la Cabrevación en el Reino de Mallorca, BSAL, 42, 19-61.
SANTAMARÍA ARÁNDEZ, Á. (1989). Nueva Planta de gobierno de Mallorca. Enfiteusis y Real Cabrevación. Palma: Consell Insular de Mallorca
SANZ DE LA HIGUERA, F. J. (2013). Pan para el cabildo catedral de Burgos (1754-1760). Hornos, panadeo y privilegios de clase, El futuro del pasado, 4, 389-420.
SARTI, E. (2002). Vida en familia. Casa, comida y vestido en la Europa moderna. Barcelona: Crítica.
SEVILLANO COLOM, F. (1974). Pesas y medidas en Mallorca desde el siglo XIII hasta el XIX. Mayurqa, 12, 67-86.
SHEPPARD, R. y NEWTON, E. (1957). The story of bread. Londres: Routledge & Paul.
VALERO MARTÍ, G. (2010). Població, propietat i urbanisme de la Ciutat de Mallorca segons els estims de 1576. En La Ciutat de Mallorca i els segles del gòtic: XVIII Jornades d'Estudis Locals. Palma: IEB, 401-413.
VILLALONGA MORELL, J. y FERNÁNDEZ LEGIDO, R. (2016). El terme de la ciutat. Evolució de la propietat i l’espai. Palma: Autoedición.
ZOFÍO LLORENTE, J. C. (2005). Gremios y artesanos en Madrid. 1550-1650. La sociedad del trabajo en una ciudad cortesana industrial. Madrid: CSIC.
ZOFÍO LLORENTE, J. C. (2011). Reproducción social y artesanos. Sastres, curtidores y artesanos de la madera madrileños en el Siglo XVII”, Hispania, 237, 87-120.