Presidencialismo de coalición en Brasil: el estado del debate y apuntes para una nueva agenda de investigación

Resumen

El objetivo de este trabajo es presentar el estado del debate de uno de los conceptos más importantes de la ciencia política brasileña: el presidencialismo de coalición. Se pretende ofrecer una visión general sobre las diferentes fases del dicho concepto, acuñado a finales de la década de 1980. También se presentarán las principales ideas y los debates abiertos entre autores brasileños y extranjeros de la literatura sobre el tema. Al final, se apuntarán algunas cuestiones que demandan respuesta de los investigadores en los últimos tiempos. Se espera, por lo tanto, contribuir a una renovación de la agenda de investigación sobre el presidencialismo de coalición, centrándose en los costes políticos para la gestión de esta estrategia gubernamental que ha contribuido a la estabilidad democrática de los países presidencialistas multipartidistas en las últimas dos décadas.
  • Referencias
  • Cómo citar
  • Del mismo autor
  • Métricas

• Berjano, E. i García, E. (2010). Discapacidad intelectual y envejecimiento. Un problema social del siglo XXI. Madrid: FEAPS.

• Fernández de Bobadilla, R. (2016). Avaluació Neuropsicològica II. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

• Font, J. “Material de treball i formació sobre Discapacitat Intel·lectual” Formació per a formadors del model d’atenció diürna. Bacelona: APPS.

• Giné, C. (2003). Avaluació i Qualitat de Vida. Barcelona: GIEE.

• Giné, C. (2002). Proposta d’una nova definició de retard mental: definició, classificació i sistemes de suport. Barcelona: Blanquerna.

• Matias-Guiu, J. (2016). Envelliment i Demències. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

• Novell, R.; Nadal, M.; Smilges, A.; Pacual, J.; Pujol, J. (2008). SENECA Envejecimiento y discapacidad intelectual en Cataluña INFORME EJECUTIVO. Barcelona: Apps, Federación Catalana Pro-personas con Discapacidad Intelectual.

• Pérez, R; (2002). Hacia una cálida vejez. Calidad de vida para la persona mayor con retraso mental. Madrid: FEAPS.

• S. Esteba-Castillo, R. Novell i Alsina, M. Vilá i Alsina y N. Ribas i Vidal. (2014). CAMDEX-DS. Prueba de Exploración Cambridge para la Valoración de los Trastornos Mentales en Adultos con Síndrome de Down o con Discapacidad Intelectual. Barcelona: Ediciones Tea.

• Schalock, R. i Verdugo, M.A. (2003). Calidad de vida: Manual para profesionales de la educación, salud y servicios sociales. Madrid: Alianza Editorial

• Verdugo, M. A.; Shalock, R. i col. (2009). Manual de aplicación de la Escala GENCAT de Calidad de vida. Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

• Verdugo, M. A.; Tamarit, J. i col. (2013). Escala INICO-FEAPS. Evaluación Integral de la Calidad de Vida de personas con Discapacidad Intelectual o del Desarrollo. INICO. Instituto Universitario de Integración en la Comunidad. Salamanca: INICO Universidad de Salamanca,

Presidencialismo de coalición en Brasil: el estado del debate y apuntes para una nueva agenda de investigación. (2017). Revista de Estudios Brasileños, 4(6), 50-63. https://doi.org/10.14201/reb2017465063

Biografía del autor/a

Vinícius Silva Alves

Universidade de Brasília
Doctorando en Ciencia Política por la Universidad de Brasilia (UnB, Brasil).

Denise Paiva

Universidade Federal de Goiás
Doctora en Ciencia Política por la USP. Profesora Asociada del programa de postgrado de la Universidad Federal de Goiás (UFG, Brasil).
+ −