La formación del hábitat medieval en Cataluña: aldeas, espacios aldeanos y vías de comunicación

Jordi BOLÒS

Resumen


En este estudio, que centra su atención en Cataluña, se señala la importancia de usar distintas fuentes documentales con el fin de conocer las características del hábitat a lo largo de la Alta Edad Media (siglos VI-X). Para ello se pueden utilizar los documentos escritos y arqueológicos y también es importante conocer e interpretar la toponimia y reconstruir la historia del paisaje. De un modo especial, se señala el interés de interpretar, consultando documentos, mapas y ortofotomapas, los testimonios que nos permiten conocer los límites de los territorios aldeanos altomedievales. Dentro de estos límites a menudo se hallaban varios pequeños núcleos de población (villares) y una iglesia. Se reconstruyen los espacios agrícolas de distintas aldeas y asimismo se relaciona el poblamiento con los caminos, las iglesias y las necrópolis de la Alta Edad Media.

Palabras clave


Hábitat; Alta Edad Media; Paisaje histórico; Espacio aldeano; Camino; Necrópolis

Texto completo:

PDF

Referencias


ABADAL, R. d’. Catalunya carolíngia. Vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona, 1955.

ARIÑO, E.; GURT, J. M. y PALET, J. M. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona-Salamanca, 2004.

BOLÒS, J. «Cambios y continuidades en el hábitat en los Pirineos catalanes centrales a lo largo de la Alta Edad Media». En SÉNAC, P. (ed.). Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles), Villa 3. Toulouse, 2010, pp. 91-124.

BOLÒS, J. «Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori». En Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Territori i Societat a l’Edat Mitjana, IV. Lleida, 2007, pp. 200-203.

BOLÒS, J. «El naixement d’un vilar medieval: Moredell (Gironès) en època carolíngia». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2001, vol. 22, pp. 181-190.

BOLÒS, J. «L’estudi de les necròpolis medievals catalanes, entre l’arqueologia i la història». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 71-85.

BOLÒS, J. «Necròpoli propera a Castellnou d’Ossó». Catalunya Romànica, vol. XXIV: El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona, 1997, pp. 550-551.

BOLÒS, J. «Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya Central». En El camí de Sant Jaume i Catalunya. Barcelona, 2007, pp. 49-60.

BOLÒS, J. «Processos de rompuda i d’ocupació de l’espai a l’època medieval. Alguns exemples catalans». En CATAFAU, A. (ed.). Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne. Explotation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1. Perpignan, 2005, pp. 119-145.

BOLÒS, J. «Two thousand years of Landscape in a Mediterranean Country. The PaHisCat project and the history of the Catalan Landscape». Medieval Settlement Research, 2010, vol. 25, p. 7.

BOLÒS, J. «Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori». En La caracterització del paisatge històric, Territori i societat: el paisatge històric, V. Lleida, 2010, pp. 83-147.

BOLÒS, J. Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009.

BOLÒS, J. Els orígens medievals del paisatge català. Barcelona, 2004.

BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona, 2001.

BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona, 2012.

BOLÒS, J. y HURTADO, V. Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-v991). Barcelona, 2009.

BOLÒS, J. y PAGÈS, M. «Les sepultures excavades a la roca». En RIU, M. (ed.). Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta Mediaevalia. Annex 1. Barcelona, 1982, pp. 59-103.

BOONE, J. L. Lost civilization. The contested Islamic past in Spain and Portugal. London, 2009.

CATAFAU, A. «Del poble al paisatge. Elements per a una historiografia recent del poblament medieval de l’Europa occidental». En BOLÒS, J. y VICEDO, E. (eds.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida, 2009, pp. 13-49.

CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «La restructuration du peuplement aux Xe-XIe siècles en Roussillon. L’apport de l’étude des habitats ruraux abandonnés à la chronologie de la formation du village». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 90-121.

CATAFAU, A. y PASSARRIUS, O. «Laroque-des-Albères de l’Antiquité à la fin du Moyen Âge. Histoire et archéologie du peuplement et de la mise en valeur d’un terroir villageois». Etudes Roussillonnaises, 1995-1996, vol. XIV, pp. 7-30.

CHOUQUER, G. (ed.). «Objets en crise, objets recomposés». Études rurales, 2003, vol. 167-168.

COLIN, M. G. Christianisation et peuplement des campagnes entre Garonne et Pyrénées, IVe-Xe siècles. Carcassonne, 2008.

COROMINES, J. Estudis de toponímia catalana. Barcelona, 1965, vol. I.

COROMINES, J. Onomasticon Cataloniae. Barcelona, 1994-1997.

ERITJA, X. De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida, 1998.

ESTEBAN, A. (ed.). Los paisajes de Parques Nacionales. La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC – 1955 dC). Madrid, 2003.

ESTEBAN, A.; RIERA, S.; MIRET, M. y MIRET, X. «Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitjana». En IV Congrés d’Arqueologia medieval espanyola. Societats en transició. Alicante, 1993, vol. III, pp. 647-655.

FOLCH, C.; GIBERT, J. y MARTÍ, R. «Asentamientos rurales de la Alta Edad Media en Catalunya Vella (siglos VIII-XI). Resultados preliminares de un proyecto de investigación». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 289-301.

FORTÓ, A. y VIDAL, À. «En los orígenes de Sant Julià de Lòria (Andorra). Las evidencias de ocupación durante la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media (ss. V-XII dC)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 253-262.

KOTARBA, J. «Les sites d’époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d’occupation du sol de la plaine du Roussillon». Domitia, 2007, vol. 8-9, pp. 43-70.

KREMER, D. «Zur Urkunde a. 913 des Archivo Condal in Barcelona». Beiträge zur Namenforschung. Neue Folge, 1974, vol. 9, pp. 1-82.

MORRO, M. «Anar per muntanyes. L’ús i el significat de coma i comellar». Societat d’Onomàstica. Butlletí interior, 2010, vol. 117-118, pp. 281-292.

PALET, J. M. y GURT, J. M. «Aménagement et drainage des zones humides du littoral emporitain (Catalogne): une lecture diachronique des structures agraires antiques». Méditerranée, 1998, vol. 4, pp. 41-48.

ROIG BUXÓ, J. «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos VI al X)». En QUIRÓS CASTILLO, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao, 2009, pp. 207-251.

ROIG, J. «Formas de poblamiento rural y producciones cerámicas en torno al 711: documentación arqueológica del área catalana». En GARCÍA MORENO, L. Á. y VIGIL-ESCALERA, A. (coords.). 711. Arqueología e Historia entre dos mundos. Madrid, 2012, vol. II, pp. 119-144.

ROIG, J. y COLL, J. M. «El món funerari dels territoria de Barcino i Egara entre l’Antiguitat tardana i l’època altmedieval (segles V al XII): caracterització de les necròpolis i cronotipologia de les sepultures». En MOLIST, N. y RIPOLL, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Barcelona, 2012, pp. 373-401.

ROUCHE, M. L’Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781. Naissance d’une région. Paris, 1979.

SALES, J. y SALAZAR, N. «The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis». Revista d’Arqueologia de Ponent, 2013, vol. 23 (en prensa).

SAROBE, R. Coŀlecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200). Barcelona, 1998, vol. II.

SCHNEIDER, L. «De la fouille des villages abandonnés à l’archéologie des territoires locaux. L’étude des systèmes d’habitat du haut Moyen Âge en France méridionale (Ve-Xe siècle): nouveaux matériaux, nouvelles interrogations». En CHAPELOT, J. (ed.). Trente ans d’archéologie médiévale en France. Un bilan pour un avenir. Caen, 2010, pp. 133-161.

SOBREQUÉS, S.; RIERA S. y ROVIRA, M. Catalunya carolíngia, vol. V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Barcelona, 2003.

TERRADO, X. Municipio de Arén. Lleida, 2001.

VALÉRIAN, D. (ed.). Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). Paris, 2011.

VIEIRA, M. «Reflexões em torno do povoamento alto medieval da bacia superior do rio Paiva». En MARTÍN VISO, I. (ed.). ¿Tiempos oscuros? Territorios y sociedad en el centro de la Península Ibérica (siglos VII-X). Madrid, 2009, pp. 93-106.

WICKHAM, Ch. Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800. Barcelona, 2008.








Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 License.

ESCI Web of Science